Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Avui hi tornem amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i com sempre, primer amb dos projectes New Talent per acabar el programa a tot swing, a tot Hard Bop, amb un vinil de 180grams digitalitzat en primera escolta per qui us parla. Els dos primers projectes tenen en comú la formació de quartet i els instruments, saxo, guitarra contrabaix i bateria, amb Deep Tone Project i el seu “Onward” i l’Adam Schneit Band i el “Light Shines In”. Per acabar podrem gaudir amb el “That’s Right” de Nat Adderley and the Big Sax Section. També, avui podreu escoltar un micro conte de Carme de la Fuente, un petit espai que hem encabit en  aquest programa, conte que ella mateixa ha fet tot i escoltant algunes de les musiques que li vaig fer arribar, les del programa d’avui.

Abans però dir-vos que aquest proper diumenge a les 19h i a la Traska Truska de Molins de Rei, podrem gaudir amb un concert que es presumeix extraordinari amb Manel Camp, Mireia Farrès i Llibert Fortuny, concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Josep Berguedà i Jordi Llecha entre alguns més.

Doncs avui i per descomptat, deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem el programa amb el projecte anomenat...


“ONWARD”
Deep Tone Projecte

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 519
Enregistrat per Sergey Kurotchkin l’abril de 2016 al Mask Studio de Kiev.
Produït per Konstantin Ionenko
Productor executiu, Jordi Pujol

Viktor Pavelko, saxo tenor
Aleksandr Pavlov, guitarra
Konstantin Ionenko, contrabaix i baix elèctric
Pavel Galitsky, bateria

Totes les composicions del grup Deep Tone Project

Deep Tone Project va ser creat a principis de 2013 per aquests quatre músics ucraïnesos. El quartet va presentar una nova música original: un jazz contemporani europeu amb un so líric ampli i suau. Tothom escoltarà alguna cosa pròpia, reconeixible: hi ha prou colors càlids en els sons per a tothom. L'àlbum debut "Flow", editat a la primavera de 2014, va ser elogiat per molts crítics i periodistes musicals dels EUA i Europa. El seu segon treball, "Onward", és aquest projecte que esteu a punt d’escoltar.
I començarem el projecte amb el preciós tema anomenat....

4.- Slightly Abashed           (D. T. P.)                    6m47s

Doncs hem escoltat un tema força líric, tot i la modernitat evident de la proposta. Una molt bona composició, delicada pel so de la guitarra, amb una base rítmica de contrabaix i bateria fent tasques de suport i acompanyament quasi en segon terme, car, aquí els dos solistes, saxo tenor i guitarra, han omplert el primer pla amb la seva presència, primer amb Aleksandr Pavlov, guitarra i després amb Viktor Pavelko, saxo tenor. Profunditat de missatge d’aquest magnífic saxofonista, ucraïnès, com tots quatre. Ja veieu quin Jazz en majúscules es fa a Ucraïna, i és que el llenguatge del Jazz és universal. La melodia de nou, ens ha tornat a situar en la melancolia inicial i així és com han acabat la seva primera intervenció, delicadament.

I Karl Ackermann, de New York Jazz Records, ens diu....
"Les composicions i la musicalitat de Deep Tone Project són una creació clarament moderna i texturada dels elements clàssics i el jazz de cambra fet a Europa. Els temes es construeixen com a exploracions agradables, ocasionalment prenent canvis més aventurers però sempre basats en la melodia. Ionenko ha optat per un format on tot està inclòs i és molt gratificant veure com ha donat lloc a una exposició més àmplia per a tots els implicats".

Seguim amb una mica més de tempo, ara amb el tema anomena....

6.- Heritage               (D. T. P.)                    8m13s

De nou la guitarra obre amb acords el tema, però després, ambdós solistes ens introdueixen la melodia principal del tema amb els seus canvis dins l’estructura, complexos però d’una gran bellesa. Calidesa en aquesta música alhora que una modernitat expressada sense escarafalls ni estridències. El so del saxo tenor així ens ho mostra, on es conjuminen delicades melodies en la improvisació alhora amb demostració tècnica sobrada amb arpegis i demès tècniques emprades. Molt bon so i llenguatge el del Víktor Pavelko. De la mateixa manera el so de la guitarra de Pavlov mixtura delicades melodies i imbricades escales i arpegis amb l’aspecte més modern. El so, càlid, de la guitarra de Jazz, net, pulcre i sense cap tipus d’alteració sonora,  ens embolcalla ja només en escoltar-lo. Molt bon solo, el del guitarrista, seguint la aurèola del tema, i així arribar amb tots plegats al final del tema.

I Bud Kopman, All-about-Jazz ens diu
"Música molt sensual, amb intel·ligència més que suficient per a envair la ment. Aquesta música té prou giravoltes i sorpreses per reclamar l'originalitat de la concepció. Molt recomanable".

I Krzysztof Komorek, Jazzpress Magazine....
"La música de Deep Tone Project pot referir-se a un jazz contemporani. Les composicions interessants i enganxoses, que sovint sorprenen a l'oïdor per la recurrència en la narració, són el seu actiu. És una música molt agradable, moderna i fresca".


Seguim amb una mica més de tempo, tot i que ja veieu com és aquest projecte de delicat, ara amb el tema anomenat..

2.- Dubious Pleasure         (D. T. P.)                    6m44s

De fet, és evident que estem endinsats en la música d’un projecte amb una clara identitat. La interrelació de les músiques dels diferents temes és prou clara. El tempo ara és lleugerament més viu, però amb un baterista i baixista ara, amb un control total del tempo, mantenint aquest Groove amb total persistència. El solo del saxo tenor ha seguit la línia de l’anterior tot i ampliant-ne les mires més enllà de lo més evident, car, així és la seva creativitat i molt bona tècnica i llenguatge. La tradició, ai, la tradició, feia temps que no us en parlava d’ella, i és allò que sempre diem que han de tenir els músics i mai abandonar-la tot i les seves recerques musicals. Així ens ho mostra també el guitarrista en la seva magnífica improvisació, moderna però amb la tradició fent-li companyia per no deixar-lo mai desvalgut.

I Viachek Kryshtofovych, Jr. Ens diu...
"Aquesta música és com una bomba, improbable però que exploti. Però ...
El més bonic del quartet Deep Tone és que no es mostren de manera exagerada. Estan en un humil mode pràctic de tocar i enregistrar. Encara que haurien de mostrar-se més, són els millors músics de jazz d'Ucraïna que escriuen i interpreten la música que voleu escoltar. No és d'estranyar, car, podeu escoltar bastants gravacions de quartets com aquest. Però una de les sorpreses és que són ucraïnesos i no nord-americans. L'altra és que després d’escoltar-los, els tornes a posar, no importa qui siguin. Hi ha influències del jazz dels 60s en aquesta música actualitzada. Poden fer coses des del jazz mes profund segons ECM, fins i a temes gairebé rockers. Definitivament, aquesta és la guitarra elèctrica d'Alex Pavlov que canvia els colors i els estats d'ànim des de lleus a aspres. Però també hi ha aquests grans interplays entre guitarra i baix, i saxó i bateria. Ells, tot i tocar en molts llocs, representen aquest terme beneït anomenat, “conjunt”, “grup”...”

I nosaltres acabem aquest projecte amb el darrer tema anomenat....

8.- Black Depth        (D. T. P.)                    8m40s

Doncs ja heu pogut escoltar quina és la dinàmica d’aquest projecte, més o menys continguda per la sonoritat soft del saxo tenor, i on es dispara una mica més, és amb el so i impros del guitarrista, el més brillant de sonoritat. Aquí l’heu pogut tornar a escoltar ben acompanyat pel baix elèctric de Ionenko, permanent en el tempo, i el baterista amb un tempo més trencat, donant-li el suport adequat per a desenvolupar una magnífica improvisació. La profunditat de so ha tornat amb el saxo tenor, on el trio de saxo, baix i bateria, formen el trio sense harmonies, formacions promogudes per gent com Gerry Mulligan i Sonny Rollins. Magnífica improvisació del saxo tenor que ens acosta al final del tema, de nou amb la melodia, car les aigües tornen sempre a l’origen.

Deixem doncs aquest projecte però abans....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb el projecte del saxofonista Adam Schneit anomenat...


“LIGHT SHINES IN”
Adam Schneit

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 518
Enregistrat per John Dasvis el 9 de febrer de 2016 a The Bunker, Brooklyn, New York.
Mesclat per Eivind Opsvik al Grenwood Underground
Masteritzat per Nate Wood al Kerseboom Mastering
Produït per Adam Schneit
Productor executiu, Jordi Pujol

Adam Schneit, saxo tenor i clarinet
Sean Moran guitarra
Eivind Opsvik, contrabaix
Kenny Wollesen, bateria

Totes les composicions són de l’Adam Schneit.
Escoltem ja el primer tema, que serà una preciosa balada que potser ens recordarà algun tema pop embolcallat de blues rural, en l’anomenat...

1.- A Clearer View               (A. Schneit)              9m03s

El tema ha començat totalment pausat amb els acords de la guitarra, i ben aviat la melodia principal, amb espurnes de pop a càrrec del líder i el seu saxo tenor ens ha embolcallat, una melodia pacífica, que et dóna pau. La guitarra líquida de Sean Moran ens ha recordat moments diversos en una execució perfecte on el domini dels efectes ha estat limitat i ha predominat la melodia en la seva improvisació. El líder ha desenvolupat el seu solo de manera contundent, amb una improvisació amb una musicalitat aconseguida seguint la melodia principal tot i la seva clara demostració de domini tècnic en els inacabables arpegis tant ben executats. Sense cap discontinuïtat ens hem tornat a trobar amb el motiu principal del tema i així l’han acabat repetint-lo suaument.

I els amics de Tomajazz ens diuen coses tals com aquestes......
El primer disc sempre ocupa un lloc especial en el gruix de la carrera musical. Implica la presentació en societat del conjunt musical. La impressió ha de ser el més positiva. De la mateixa manera, el seu llançament sol estar embolicat en l'ambiciosa il·lusió del principiant. No obstant això, no només els neòfits han de complir aquestes premisses. Pot tractar-se d'un músic experimentat. Pot tractar-se d'un nou començament. “Light Shines In” és el títol del debut del saxofonista Adam Schneit. Tot un conegut de l'escena novaiorquesa. ha col·laborat amb músics de la talla de Jesse Peterson o Jacob Sacks, entre d'altres. Així mateix, va liderar el grup Old Time Musketry en una gran aventura de fusió d'estils.

Seguim amb el següent tema d’aquest projecte on ja podreu veure de quina manera gira el concepte tornant-se sí força contemporània amb el tema anomenat...

2.- Different Times              (A. Schneit)              7m03s

Doncs pot ser que aquest tema ens  hagi noquejat, tal és l’embranzida de la seva música contemporània comparada amb la calma del tema anterior. Guitarrista i saxofonista es desfermen en una demostració de velocitat i ritme neo-bop on la concepció en els solos ens els mostren superbs i tècnics a l’extrem, alhora que amb un molt bon gust estilístic. La base rítmica de l’Eivind Opsvik i Kenny Wollensen està magnífica, essent aquest darrer, el baterista, molt expressiu i potent amb una improvisació que podríem dir dura tot el tema. També el contrabaixista està excels, i sí que ha donat la sensació que sigui aquest tema una quasi total improvisació tal és la modernitat de la melodia.

Glenn Astarita de All-About-Jazz ens diu....
Des de fa diversos anys, que al saxofonista Adam Schneit se’l reconeix més com a sideman de luxe que no pas com l’antic líder de Old Time Musketry, aquest talentós quartet on hi va inculcar les seves impressionants habilitats compositives. Aquí, l'aventura dels músics en l'àmbit exterior mentre es desenvolupa una tarifa més convencional durant diverses fases o moviments. Per exemple, l'obertura "Una vista més clara" es construeix amb una ranura estirada i un cordial tema primari ancorat per les baixes baixes de Eivind Opsvik i els ritmes fixos del baterista Kenny Wolleson. Però el seguiment "Different Times" va fer una visió diferent, ja que els músics projecten un marc d'opinió de la temporada oberta al jazz de Vernacula, ple de cadències rodants i els focs artificials de guitarrista elèctric Sean Moran. A més, les notes rebutjables de Schneit porten una seqüència bulliciosa de falles, juntament amb les tensions habituals i les activitats d'alliberament.



Seguim amb el tercer track, ara ja amb un tempo més contundent amb el tema anomenat....

3.- Old Time Musketry        (A. Schneit)              5m24s

Aquest és un tema homenatge al grup anomenat igual que el tema, Old Time Musketry. Un tema doncs farcit de Funky amb un Groove impressionant des del primer moment amb una base rítmica impressionant, sempre a top, permetent als dos solistes desenvolupar els seus solos, el del líder, Adam Schneit impressionant i incansable, sembla ben bé no tenir aturador, tal és la seva persistència. El guitarrista Sean Moran tot i seguir el tempo tan ben marcat per la base rítmica s’ha mostrat no tant persistent en el seu solo, deixant algun espai pels silencis, cosa que no fa el líder. Gran tema, gran composició on he pogut escoltar moments o frases del “Spain” de Corea. Contundència del líder en el seu solo i en aquesta també seva composició.

Seguint amb Glenn Astarita de All-About-Jazz.....
"My Secret Hobby" és la segona sorpresa d'aquest Light Shines In. Difícilment es pot discernir si és el millor tema o no. No obstant això, l'arpa més free jazz queda més que patent. Un cavall desbocat a ritme de distorsió i cops de saxo propis de l’Ornette Coleman més salvatge. El contrast és certament singular. I en ell resideix la qualitat d'aquest disc.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I ja, abans d’acabar aquest projecte, escolteu el micro conte de Carme dela Fuente, la qual s’ha inspirat amb les músiques de l’Adam Schneit i el seu “Light Shines In”...escoltem-la doncs...

.............................................................

I com he dit abans, acabarem aquest projecte escoltant el darrer tema del projecte de l’Adam Schneit...

6.- My Secret Hobby           (A. Schneit)              5m49s

Doncs certament que l’aspecte més free del projecte l’hem escoltat en aquest tema, i tot i els inicis tan bèsties dels dos solistres, ben aviat ha aparegut la secció rítmica per a embolcallar-ho tot a bon tempo, tot i que no massa definit. El solo del guitarrista ens el mostra distorsionat i frenètic amb el seu so, mentrestant el baterista i contrabaixista no han parat de fer de les seves, imparables tots dos. El líder s’ha convertit en un cavall desbocat amb el so més Free com la resta de companys. Si recordeu de quina manera hem començat aquest projecte, estareu amb mi que aquest final és acollonant i substancia la diversitat de la proposta també amb els anteriors temes que heu escoltat. No estan per romanços aquests músics. No hi ha terme mig.

Al considerar el títol per al seu àlbum de debut, "Light Shines In", de Fresh Sound New Talent, Adam Schneit saxofonista tenor i clarinetista va recordar els cors de la seva cançó favorita de Leonard Cohen, "Anthem":

Ring the bells that still can ring / Forget your perfect offering / There is a crack in everything / That’s how the light gets in.”

O sigui...

“Fes dringar les campanes que encara poden sonar
Oblida't de la teva ofrena perfecta
Hi ha una esquerda en tot plegat
Així és com entra la llum ".

Deixem ara el projecte d’aquest saxofonista però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem el programa amb el vinil digitalitzat de Nat Adderley anomenat....


“THAT’S RIGHT”
Nat Adderley & The Big Sax Section

Primera edició per Riverside
Enregistrat el 9 i 15 de setembre de 1960 a New York
Reeditat per Jazz Workshops               JW-071
Productor executiu, Jordi Pujol

Nat Adderley, fiscorn
Cannonball Adderley, saxo alto
Jimmy Heath, Charlie Rouse, saxo tenor
Yusef Lateef, saxo tenor, flauta, oboè
Tate Houston, saxo baríton
Wynton Kelly, piano
Jim Hall (pistes 2, 3 i 5), Les Spann (pistes 1, 4 i 6-8), guitarra
Sam Jones, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria

Un disc, on la majoria d’arranjaments els va fer Jimmy Heath, excepte “Night after Night” de Jimmy Jones i “That’s Right” fet per Norman Simmons.

Doncs suposo que ja sabeu qui és Nat Adderley i que era el germà petit del gran Julian “Cannonball” Adderley, darrera l’ombra del qual va haver de viure fins que aquest va morir. Però per si de cas no el coneixeu, us en faig cinc cèntims. Nascuts a Florida, fills d’un pare trompetista professional en la seva joventut, el qual li va passar l’instrument a gran d’ells dos, però quan aquest va provar el saxo alto, va passar-li la trompeta al petit Nat. Va estudiar a la “Florida A&M University”, anar a fer de soldat, i en tornar, ensenyà música a la mateixa universitat on ell havia estudiat. Lionel Hampton va tocar en aquella universitat i Nat va tocar per a ell, aleshores Hampton el va convidar a afegir-se a la seva Big Band amb la qual va tocar des del 1952 al 1954.

Comencem escoltant la música d’aquest molt bon compositor i cornetista i ho farem amb el tema suau i farcit de swing, primer tall de la cara B,compost per Hollander & Freed, anomenat....

B1.- You Leave Me Breathless    (Hollander & Freed)                       4m14s

Doncs ja heu pogut escoltar que hem començat amb bon swing i que ja no abandonarem, i ho hem fet amb un tema compost com una balada i que tant bé va cantar Ella Fitzgerald i moltes i molts altres. Un tema no tocat massa a Jams Sessions i que no gaire sovint utilitzen els músics en el seu repertori. Nat King Cole li va donar ja un tempo més swingat sense arribar al que acabem d’escoltar. Per contra, Eden Atwood la canta a un tempo súper slow, fent encara més emotiu allò de....”em vas deixar sense respiració”....Amb una intro preciosa, Nat Adderley enceta ja la melodia d’aquesta cançó en la seva A, mentre que Jim Hall ha fet la B amb la seva guitarra. Després de la darrera A, el líder ens ha mostrat lo bon cornetista que va ser, que era ja aleshores, no havent destacat mai al nivell que hauria merescut. El so característic del saxo alto de Cannonball sí el reconeixem en tot el seu esplendor, i recordeu que tot just un any abans havia enregistrat el “Kind of Blue” de Miles Davis, o sigui que estava al seu màxim nivell, i encara el, que havia de venir. Magnífic solo per després, amb tota la secció de vents fer la melodia, de nou la A, i fer el pont el líder al fiscorn, per tornar-hi en la C, que ha estat una A modificada amb un final preciós.

El punt de partida real de Nat Adderley va ser quan, el 1955 i amb el seu germà van fer un viatge a New York. Només arribar van anar al “Cafè Bohemia” on Oscar Petitford hi tocava. Només mostrar els seus respectius talents, i Cannonball va esdevenir el saxofonista fixa de la banda del gran contrabaixista. Nat també va impressionar tothom i a tots dos germans, aquest fet, els va fer renovar les seves carreres, enregistrant Nat el seu primer disc al seu nom aquell mateix any, disc anomenat “That`s Nat” editat per Savoy amb Jerome Richardson, Hank Jones, Wendell Marshall i Kenny Clarke. Finalment, els dos germans es van establir en aquesta gran ciutat, on es coïa el millor del Jazz de l’època sense oblidar d’altres indrets del país. Una vegada a New York, Cannonball va formar el seu quintet amb el seu germà, amb qui va estar sempre unit, cosa que va passar el 1956, tot i pensant que les coses els anirien bé. No va ésser així, i un any després el van dissoldre. Nat va entrar a formar part de combos del J. J. Johnson i Woody Herman mentre que Cannonball va anar-se’n amb Miles Davis enregistrant el 1959 la seva obra mestre “KInd of Blue”.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb més swing i ara ho farem amb el tema que titula el disc i compost pel líder, un magnífic blues....

B4.- That’s Right     (N. Adderley)                        8m36s

Tema que també ha començat amb una intro delicada fent el líder la melodia de tot el tema, marcat pels seus companys amb un ritme trencat i riffs dels vents que han anat creixent fins arribar al primer solo dels saxos a càrrec de Charlie Rouse, seguint-lo Jimmy Heath, Yusef Lateef per acabar amb el baríton de Tate Houston. I com es noten les diferents sonoritats dels saxos tenors de cadascun dels tres cracs que jan tocat. Per descomptat que el baríton no té cap problema de reconeixement sonor acústic, i què bé que l’ha fet sonar en Houston. Magnífic tema, magnífic Blues, i com l’han acabat, quasi com l’han començat, amb la diferència ara, que el swing no s’ha aturat, acabant d’aquella manera que et fa entendre que en un directe, els solos anirien brollant sense parar.

Seguin amb la vida i miracles de Tad i el seu germà i després de l’èxit de “Kind Of Blue” de Miles on hi va haver lo millor de cada casa, o sigui John Coltrane, Cannonball Adderley, Wynton Kelly, Bill Evans, Paul Chambers i Jimmy Cobb, els dos germans van tornar a muntar el quintet i aquesta vegada sí que l’èxit els va acompanyar, més encara amb un “hit” del seu pianista i compositor Bobby Timmons anomenat “This Here”. Una formació que va passejar-se pel Hard Bop i per l’aleshores nou so i més assequible Soul Jazz. A la dècada del 1960, Nat Adderley es va consolidar com a cornetista i compositor amb temes “Work Song” i “Jive Samba”, entre d’altres. Mentre va formar part del quintet liderat pel seu germà, Nat no es va dedicar gaire als seus projectes, tot i això, i tornant a establir-se a New York va enregistrar discos com a líder i sideman amb gent com Wes Montgomery, Kenny Clarke i Walter Booker el qual li va ser fidel i per descomptat amb el seu germà. El 1966 va formar part de la banda que tocà en el film “A man called Adam” on Sammt Davis Jr està caracteritzat com el trompetista i Nat tocà la trompeta.


Seguim amb el mateix swing i ara ho farem amb el tema de Barry Harris anomenat...

A4.- Tadd      (B. Harris)                 4m13s

Doncs una altra preciositat de melodia, encetada per tots els vents possibles, i ja veieu que en són una bona colla. Com si d’una Big Band es tractés, així sonen aquests músics, aquesta banda de 10 músics, ara amb la guitarra de Les Spann. Un primer solo a càrrec del líder, magnífic, per després fer-ho Jimmy Heath i per acabar el guitarrista malauradament no gaire conegut Les Spann. Tota la colla de vents tornen amb la melodia inicial per acabar-lo de cop, per acabar aquesta magnífica composició del gran pianista Barry Harris.

Nat va treballar també en un musical i va escriure, amb el seu germà, el tema “Shout up a morning” basat en la llegenda de l’heroi John Henry. Tot i començant a treballar en aquest projecte, Cannonball va morir el 1975 d’un atac de cor de manera sobtada. Una vegada mort Cannonbal el quintet es va separar i gent com Bobby Timmons, Joe Zavinul i Victor Fieldman en varen ser pianistes, Yusef Lateef, Charles Lloyd, saxofonistes, el primer també amb la flauta, i una base rítmica de Sam Jones, contrabaix i Louis Hayes, bateria. La mort de Cannonball va quasi enfonsar a Nat car la seva carrera anava de la mà de la del seu germà, havent de posar-se a treballar de valent liderant una gira per Europa tot i fent-li segur un més que sentit per a tothom homenatge. Va fer també gires per Japó i en tornar als EEUU ensenyà a la Harvard University alhora que enregistrà amb alguns dels seus membres, com el fidel Walter Booker i Jimmy Cobb. Posteriorment va incloure a Vincent Herring, saxo alto que vam veure l’estiu passat al ViJazz al capdavant d’una banda de màsters, tot i explicant-nos musicalment en 1h i mitja la història del Jazz.

Doncs acabem ja amb aquest magnífic disc de Nat Adderley & The Big Sax Section i ho farem amb el tema de Jimmy Heath anomenat...

A2.- Chordnation    (J. Heath)                  6m07s

Doncs amb quin molt bon tema hem acabat, a tope de swing, un tema del saxofonista i compositor Jimmy Heath, germà del contrabaixista Percy Heath i del baterista Albert “Tootie” Heath, tots tres liderant una formació anomenada Heath Brothers, amb Stanley Cowell al piano. En aquest tema, hem pogut escoltar els solos primer del compositor jimmy Heath, per després gaudir amb el del líder del projecte a la corneta, al fiscorn, i mentrestant un swing a tope amb Sam Jones i Jimmy Cobb. Després del solo del líder hem escoltat el del magnífic pianista Wynton Kelly, i no l’oblideu, car va fer el gran solo a “Freddy Freeloader”, tema del gran Kind of Blue de Miles Davis. El magnífic i reconegut solo de Charlie Rouse l’ha seguit per acabar-los. Després d’alguns dels solos, ja hem escoltat com tota la banda fa la melodia principal, i després del de Rouse ho han tornat a fer però per acabar el tema, projecte i programa d’avui.

De manera eventual Nat Adderley va muntar una banda a sextet anomenada Adderley Brotherhood, amb alguns membres del quintet liderat pel seu germà. Amb ells van fer gires per Europa i EEUU durant la dècada del 1980. D’altres formacions d’aquella època van ser Paris Reunion Band esdevenint també els The Riverside Reunion Band i ja en clau de Bop amb el grup format al Monterey Jazz Festival el 1993. Nat Adderley va morir d’una complicació amb la diabetis que patia a l’edat de 68 anys.

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui, de nou, i encara en queden alguns més, dedicat a l’editorial de casa nostra Fresh Sound Records, primer amb dos New Talent, amb Deep Tone Project i el seu “Onward” per després fer-ho amb l’Adam Schneit Band i el “Light Shines In”. Per acabar com ho hem fet i hem gaudit amb el “That’s Right” de Nat Adderley and the Big Sax Section.

Abans d’acomiadar-me, dir-vos que aquest proper diumenge a les 19h i a la Traska Truska de Molins de Rei, podrem gaudir amb un concert que es presumeix extraordinari amb Manel Camp, Mireia Farrès i Llibert Fortuny, concert organitzat pels amics de Daltabaix amb Josep Berguedà i Jordi Llecha entre alguns més.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, ens escoltem la setmana vinent i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves músiques us desitjo molt bona nit i molt bon jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |