Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio molins de rei 91.2 aquí a Ràdio abrera 107.9
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Benvinguts a Jazz Club de Nit avui amb un programa dedicat a tres projectes personals de músics de casa nostra, i sí, músics de casa nostra són els que han estudiat aquí, els que han fet projectes aquí o amb gent d’aquí, com són el de l’Emilio Martín, contrabaixista canari establert a casa nostra i el, seu primer projecte personal anomenat “Achined”, o sigui Tenerife en la llengua dels primers pobladors de les illes. També és un projecte com de casa el del gran saxofonista Ernesto Aurignac Trio “Plays Standards Vol.1”, amb la base rítmica de casa nostra. I per descomptat, el projecte de Sergi Sirvent Quartet dedicat a la música de Thelonious Monk “Monk Numbers”.

Us voldria comentar que a partir d’avui encetarem un nou espai, un micro espai, dins el programa i que serà la inclusió d’un micro conte sobre músics, música o estils del jazz. Coses de la vida, en un magnífic concert al Jamboree, el del Peter Bernstein Quartet em vaig trobar un bon amic, Pep Cardona, que fa el programa Paraula de Jazz  a Tarragona Ràdio. Al Jamboree mateix, en Pep em va presentar a Carme de la Fuente i el seu company Artur. Carme  em va explicar que feia micro contes en el programa del Pep i vam estar xerrant una estona explicant-li jo les meves activitats. Posteriorment vam contactar pel Facebook i em va proposar de fer algun micro conte per aquest programa i jo que els havia convidat a venir al concert de divendres, i ells que fins i tot van venir al concert del divendres a veure Xavier Casellas Quartet on van gaudir moltíssim, com tots nosaltres. Doncs això, que ja us he presentat Carme de la Fuente i avui la podrem escoltar en un micro conte sobre el projecte de l’Emilio Martín. Fins després Carme.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb la música del programa d’avui que serà, ja ho podreu escoltar, magnífica, i ho farem amb el projecte del gran pianista amic nostre Sergi Sirvent el qual  ha vingut també al Jazz Club La Vicentina....i el projecte dedicat a Monk ....


“MONK NUMBERS”
Sergi Sirvent Quartet

Editat per Selffish Records
Enregistrat en directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal.
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records

Sergi Sirvent, piano.
Jaume Llombart, guitarra.
Horacio Fumero, contrabaix.
Jordi Gardeñas, bateria.

Thelonius Monk. Un mite. Un referent absolutament imprescindible per a qualsevol músic de jazz. Ha sigut i segueix essent una influència molt important en la vida musical del pianista Sergi Sirvent així com també en la del imprevisible guitarrista Jaume Llombart que també és un declarat fan de la música de Monk. Amb el reconegut contrabaixista Horacio Fumero, Sirvent té el privilegi de tocar-hi sovint compartint escenari a trio amb David Xirgu amb qui ja ha enregistrat dos álbums; per descomptat que Fumero ha tocat i retocat la obra de Monk moltíssimes vegades, en nombroses ocasions al costat de Tete Montoliu i Peer Wyboris, entre molts d´altres. Jordi Gardeñas es un baterista únic i molt personal, amb qui Sirvent va poder comptar per realitzar un projecte vanguardístic en format octet anomenat Octopussy Cats  (on també hi ha Jaume Llombart) entre d´altres projectes.

Doncs després de la presentació que ens ha fet en Sergi, comencem amb les músiques de Monk, i ver per on, que no fa pas massa vam fer un programa on en Valentí Moya li va retre també el seu homenatge, aquest en clau manouche o gipsy jazz. Comencem amb el primer track , la baladeta anomenada...

1.- Light Blue    (Th. Monk)         4m51s

Tema que obre l'àlbum "Thelonious In Action" de Monk. Enregistrat en directe al Five Spot Cafe, Nova York, el 9 de juliol i el 7 d'agost de 1958. Originalment publicat a Riverside amb Thelonious Monk (piano); Johnny Griffin (saxo tenor); Ahmed Abdul-Malik (baix); Roy Haynes (bateria). Doncs ja veieu, aquesta és la referència d’un magnífic tema del genial Thelonious Monk amb el seu magnífic quartet amb en Johnny Griffin extraordinari. Els nostres herois l’han fet també amb la mateixa delicadesa, i jo diria que un pèl més delicat, de tempo, amb un Sirvent fent de Monk, com tantes vegades l’hem vist. Jaume Llombart i el líder comparteixen els preciosos moments melòdics d’aquest bonic tema de Monk on un percep la mixtura de tema i improvisació, car en Monk fins i tot el tema podria semblar una improvisació.

Dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb una mica més, no gaire, tempo, car, aquest projecte és així de delicast. Voldria dir-vos que aquest és un disc autoeditat, o sigui que per a més informació us poso l’enllaç a la pàgina web de Sergi Sirvent...


Seguim ara amb un altre tema on els inicis són força delicats a guitarra solo del magnífic Jaume Llombart en el tema....

5.- Reflections         (Th. Monk)                4m55s

Doncs un es podria preguntar si hi pot haver alguna música més delicada que aquesta, i sí, n’hi deu haver, però no tant maca. Una llarga introducció a càrrec d’un dels millors guitarristes de l’escena peninsular, no gaire reconegut pel públic, i volia dir, gran públic, ha...malauradament, no existeix aquest concepte del gran públic en el món del Jazz. Jaume ha encetat el tema amb una impro quasi només amb acords i la melodia sempre al seu costat. Horacio sí ha desenvolupat una gran improvisació, melòdica i delicada, alhora que rica amb tècnica i per descomptat una gran afinació. Ell que, havia tocat Monk tantes vegades amb Tete Montoliu i Peer Wiboris i què és el referent per a tots nosaltres en humanitat i musicalitat. I acabant el tema, el líder ha aparegut a tot swing delicat fent una preciosa impro enllaçada amb la melodia, ja per acabar el preciós tema. Els aplaudiments suposo que deuen ser els vostres...

Monk va enregistrar aquest tema el 1952, fixeu-vos, en una edició de Prestige amb d’altres joies de la seva corona com són “Trinkle Tinkle” i “Bemsha Swing”. I tot i ser aquesta una melodia força aclamada, sembla que no va trobar ningú que l’hi posés cap lletra.

Des del prisma de cada membre del quartet i l’alquímia que es crea entre tots ells  - amb alguns petits i mínims arranjaments de Sirvent, en algun tema - ens presenten uns quants “numbers” de la obra monkiana.  Tots els temes de Monk tenen una Àurea pròpia i el seu propi color però tots estan unificats per un llenguatge personal i intransferible que ha transcendit de tal forma que ha afectat a la música en si, al llenguatge del Jazz. I és que com deia el mestre amb humor: “jo sempre toco la mateixa cançó”.

Seguim amb dos temes que ha volgut ajuntar en Sergi primer amb el delicat “Misterioso” que Monk també va enregistrar al Five Spot Cafe de New York  el mateix 1958, i evidentment amb la mateixa formació comentada abans, i després amb el més potent i modern “Evidence”, Som-hi doncs amb....

7.- Misterioso-Evidence     (Th. Monk)                6m31s

La versió original és però amb una mica més de tempo, començant el Geni a piano solo i després ja amb el gran Johnny Griffin i tot el quartet en un directe que devia ser acollonant. Charlie Rouse seria després el saxo tenor de Monk, cadascun d’ells dos, monstres del tenor. Misterioso el varen tocar i és un Blues, al menys en la impro de Griffin. El que hem escoltat, curtet i ras, de “Misterioso”, és la seva melodia interpretada amb la millor sensibilitat, amb el líder improvisant al piano mentrestant la resta de companys el recolzen harmònicament. I el canvi a “Evidence” és brutal, considerant la modernitat de la composició, amb ritmes trencats i harmonia típicament Monkiana. Jaume ens mostra com és ell de gran guitarrista, ara sí, amb un solo puntejat de gran tècnica i gust, alhora que sonoritat profunda, la de la seva guitarra de caixa, un so a Jazz. Una base rítmica impactant amb el gran Horacio i el més dels eclèctics bateristes, per com toca, el magnífic Jordi Gardeñas, ell també amb una concepció del swing increïble. El seu solo ha estat magistral, i més impactant és veure’l executar-los. Després d’ell, líder i guitarrista, acabant el tema amb la melodia principal.

I nosaltres acabarem el projecte del Sergi Sirvent “Monk Numbers” amb el magnífic....

2.- Nutty         (Th. Monk)                6m23s

Aquest és un altre dels temes que Monk va tocar al Five Spot Cafè formant part del disc “Misterioso” del Thelonious Monk Quartet. El quartet liderat per Sirvent en va fer una magnífica interpretació, recordem que va ser en un directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu. Si no fos pel “Reflections” que hem posat abans, diria que aquest directe del Sergi Sirvent Quartet és un homenatge als enregistraments en viu que va fer el genial Thelonious Monk. Després de la presentació del tema amb la seva melodia, el swing ha aparegut de la mà de la base rítmica, magnífics tots dos, recolzant la gran improvisació de Sirvent al piano. En aquest moment hem escoltat només a un trio de jazz, de piano, contrabaix i bateria. El solo de Jaume Llombart ha aparegut després del seu volgut silenci, i ja ho heu vist de quina manera ho ha fet, delicada, quatre notes i alguns acords, per després deixar pas al grandíssim Horacio Fumero, un dels mestres en això d’acaronar “La Berra”. El tema ha tornat al final, amb piano i guitarra a l’uníson en una gran col·laboració, i el swing que no ha parat, fins el final....i em sembla que encara el sento dintre meu....El final però, acabat amb una gran intervenció de Jordi Gardeñas a la bateria.

Doncs deixem aquest projecte però nosaltres seguirem ara amb el primer disc al seu nom del gran contrabaixista canari Emilio Martín el qual ens va acompanyar en un concert al Molí dels Frares formant part del Ramón Díaz Trio amb el gran saxofonista Jeppe Rasmussen.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Som´hi doncs amb el projecte de l’Emilio anomenat...


“ACHINED”
Emilio Martín

Editat per 96kmusic          960026
Enregistrat per Jordi Vidal el 10 i 11 de febrer a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Masteritzat per Albert Guitart

Iago Aguado, guitarra
Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano
Alejandro Esperanza, piano
Emilio Martín, contrabaix
Ramón Díaz, bateria

Totes les composicions són de l’Emilio Martín.

Doncs aquest magnífic contrabaixista i compositor que vam poder veure al Molí dels Frares, ha presentat aquest projecte amb el seu quintet per diversos indrets com són l’Auditori de Barcelona tal dia com el 19 d’abril de 2017, acompanyat de Miquel Mayordomo Trio, en el que va ser una col·laboració del mateix Auditori i el Conservatori del Liceu. Músic ell d’aquesta institució, ha coordinat alguna de les Jam Sessions que es fan els dijous al cafè de la institució centenària, al Nou de la Rambla, jams que es fan amb els alumnes del centre i que ell va coordinar. També va presentar-lo a l’Auditorio de Tenerife un 20 d’octubre de 2017 amb quasi la formació al complet. L’Emilio Martín ara mateix està acabant de polir el que serà el seu segon projecte en disc. Quan surti i me’l faci arribar, també el podreu escoltar en aquest mateix programa.

Doncs comencem amb la seva música i ho farem amb el preciós tema anomenat....

4.- 10 Hours             (E. Martín)                 3m10s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de música, la d’aquest gran contrabaixista i compositor. Us haig de dir que aquest disc me’l va donar a 23 Robadors ja fa uns dies, després d’escoltar un projecte a trio amb Iago Aguado, el guitarrista que tant bé i suau a sonat i sonarà, i en Jordi Pallarès, bateria. Un projecte que una vegada editat també podreu escoltar aquí, si és que finalment decideixen fer-ho. Una preciosa balada, curteta, però molt maca la seva melodia i una bona introducció del líder al contrabaix, seguida dels suaus sons de la guitarra de Iago. L’Emilio Martín i el Jeppe Rasmussen al saxo tenor, van venir al Molí dels Frares format part del projecte de Ramón Díaz, ara també a la bateria. La delicadesa del so del saxo tenor d’aquest músic danès establert a casa nostra de fa molts anys, ens ha captivat i ho seguirà fent en els propers temes amb una mica més de canya rítmica.

I tal i com us havia comentat, aquí teniu el Micro Conte de Carme de la Fuente dedicat a “Achined”, La Meva Terra....

.....................................

Doncs ja heu escoltat de quina manera més delicada Carme ens ha parlat de “Achined”, la Meva Terra, el primer disc de l’Emilio Martín. Molt maco Carme. Fins la setmana vinent......he passejat per la meva terra.

Seguim doncs amb el tema anomenat...

6.- Daniela                (E. Martín)                 6m38s

Doncs ja heu escoltat que, tot i el tempo una mica més viu, la composició s’ha mantingut en l’atmosfera delicada, i així és que també amb el solo del pianista amb unes frases curtes inicials magnífiques, plenes d’intencions, i amb un magnífic swing gràcies al contrabaix del líder i a la bateria del Ramón. Ells dos han permès que l’Alejandro Esperanza executés un preciós i nítid solo amb un molt bon gust musical. El líder ens ha mostrat de quina manera més melòdica ha fet el seu solo, amb un bon llenguatge jazzísitc i bon domini de l’instrument en una altra seva magnífica composició. Guitarra, saxo i piano acaben el tema amb la melodia principal i així és que ens han ben enlluernat.


I encara seguim amb més música de l’Emilio Martín i ara ho farem amb el tema anomenat...

5.- Lonoma               (E. Martín)                 8m42s

Un altre gran tema, amb una preciosa intro de Iago Aguado a la guitarra. Després d’ell han introduït el tema pròpiament dit, amb els diversos canvis encabits en la seva estructura. No gens fàcil i sí complex, i també la melodia, i tot i així, ens ha entrat fàcilment per la orella, oïda. Un break rítmic després del tema sencer, ens ha permès gaudir de nou i molt delicadament del so cristal·lí de la guitarra del jove Iago Aguado. El Groove, imparable i delicat, s’ha mantingut gràcies a les mans de l’Emílio i Ramón, ajudant l’Alejandro amb els acords tant ben posats. El característic so del saxo soprano, ara amb el Jeppe Rasmussen i el seu solo, ens han anat catapultant vers moments màgics i d’un cert clímax, arribant al final, amb la melodia, trencada, a mans de guitarrista, pianista i saxofonista, tots tres alhora, per acabar de cop el magnífic tema.

I nosaltres acabem el projecte d’aquest gran contrabaixista i ja ho heu pogut escoltar, també gran compositor, i ho farem amb el tema més viu i primer tall del disc, anomenat...

1.- Tiroles                  (E. Martín)                 4m52s

Doncs tot i els inicis força vius, però també delicats com tot el projecte, el líder ens ha tornat a situar en un break rítmic on la delicadesa ha imperat de nou, moments després però, de nou amb un altre magnífic swing de contrabaixista i bateria, recolzats pels acords del pianista, permetent al saxofonista Jeppe Rasmussen, ara amb el tenor, fer un magnífic solo. Quina gran compenetració que tenen l’Emilio i el Ramón, i de quina manera fan tirar a tot drap la màquina rítmica. El saxofonista ha acabat el seu solo i sense donar-nos compte ens ha situat en la melodia principal, tot i ben acompanyat de la resta de companys i així acabar el magnífic tema anomenta “Tiroles”. Doncs ja hem acabat aquest projecte de l’Emilio Martín, contrabaixista i compositor, gran en les dues facetes i que espero que us hagi agradat. Acabarem el programa, però abans..

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs sí, acabarem el programa amb el projecte de l’amic Ernesto Aurignac Trio anomenat....


“PLAYS STANDARD VOL. 1”
Ernesto Aurignac Trio

Edita Factoria Jazz per a Blue Asteroid Records
Mesclat per Ferran Conangla
Produït per Ernesto Aurignac i Jorge Moreno

Ernesto Aurignac, saxo alto
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria

Veiem què ens diu l’Ernesto d’aquest el seu projecte....
Estic molt agraït a Pedro Camps (contrabaix) i Santi Colomer (drums) per l'amor i l'energia que han posat en aquesta nova aventura: El meu tercer fill! Brindo per vosaltres i per tot el que ens queda. Per a mi era un somni treballar amb Jorge Moreno de Blue Asteroid Records, un professional increïble i una grandíssima persona, em feia molta il·lusió fer alguna cosa junts i per fi ho vam aconseguir. Gràcies Jorge! Gràcies Ferran Conangla pel gran treball de mescles que has fet i gràcies Alberto Sol de Sants i Manolo Toro de PuertoRecords per tot el vostre amor i bon fer a l'estudi. Sempre vaig tenir al cap fer un disc a trio, sense instrument harmònic, tocant els meus estàndards favorits. Un disc que fos senzill, fàcil d'escoltar i dinàmic; Que passessin els temes volant, ple de clàssics, tots els tracks de breu durada, solos molt curts, exposició i re-exposició de les melodies a l'ús, amb un so directe, humil i sincer.
Ernesto Aurignac

Doncs començarem amb una preciosa balada, no precisament de les que s’escolten més a concerts i jams, composta per Billy Eckstine anomenada...

9.- I want to talk about you                        (B. Eckstine)             5m23s

Doncs aquesta és una preciosa balada escrita per Billy Eckstine i que podem escoltar cantada per ell mateix en un enregistrament del 1944. John Coltrane en va fer una versió personal en el seu disc SoulTrane interpretada en un to més alt i amb el seu saxo tenor, reinterpretant-la i fent-se-la seva, molt seva com feia amb tots els temes d’altres que ell tocà. L’Ernesto l’ha interpretat en la mateixa tonalitat que el genial Trane però una mica més lenta, fent-la encara més profunda. I quin so que té aquest grandíssim saxofonista malagueny, ell interpretant a la seva manera els estàndards que més li agraden, i amb la seva particular manera de fer els solos, amb glissandos súper ràpids fins i tot en una balada tant lenta. Preciosa melodia de Eckstine que a més a més de ser un molt bon cantant, va compondre i dirigir la seva pròpia banda, en aquells terribles anys de la Segona Guerra Mundial.

Ens diu l’Ernesto ...vaig estudiar gràcies als meus pares la carrera de saxòfon clàssic i vaig créixer escoltant els discos de Chet Baker, Charlie Parker, John Coltrane, Joe Pass i Miles Davis. Sempre vaig ser gran melòman aficionat al jazz i la música clàssica. Amb 18 anys em vaig instal·lar a Barcelona on vaig aprendre el llenguatge del jazz de forma autodidacta. El so de la meva música és la fusió de les meves influències i experiències vitals. La música clàssica i el jazz em van dotar d'una àmplia perspectiva de la música que he desenvolupat en la meva carrera musical. Cada viatge, cada concert, cada trobada aporta una nota més en la meva ens sonora, en la meva concepció musical, en la meva recerca. Agraeixo profundament estar involucrat en la formació educativa com a professor d'altres músics novells, impartint màster-class, visitant conservatoris, escoles i agrupacions musicals, fent classes en seminaris i en cursos de música.

Seguim amb la música dels estàndards que més li agraden a aquest, un dels millors saxos altos del moment de l’estat, amb permís de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, i ho farem escoltant el magnífic i tampoc massa escoltat blues de Charlie Parker anomenat....

2.- Barbados             (Ch. Parker)              5m05s

Es tracta d'un blues de dotze compassos amb un ritme de mambo. Parker el va gravar el 29 d'agost de 1948 amb Miles Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curly Russell (baix) i Max Roach (bateria). Doncs sí, ja heu pogut copsar el ritme de Mambo, tan ben marcat pel Santi Colomer, i el contrabaix del Pedro Campos. L’Ernesto comença els temes i sovint no saps si està fent el tema, o sigui la melodia sencera, o si està improvisant, car, sempre afegeix força notes en la melodia principal. Sí és veritat que si sabem el tema, ben bé podem saber què està fent, i més quan s’aboca de ple a la improvisació, on ja no podem relacionar el solo de manera fàcil amb la melodia, tan potents i personals són els seus solos. Després del seu increïble solo, hem pogut escoltar el del jove contrabaixista Pedro Campos, magnífic solo, que ha deixat pas als “dotzes” amb solista i baterista Colomer fent ells dos una mena de tète a tète per finalment tornar al tema i acabar-lo.

Crec en la responsabilitat de continuar el camí de la recerca eterna i expandir la mirada cap al jazz i la música en general. En aquests últims anys, la composició ha pres una gran rellevància en la meva vida i segueixo treballant en nous projectes com a compositor. Haver escrit tota la música de "UNO" i "Anunnakis" ha estat una gran experiència que ha desenvolupat i evolucionat el meu so. Crec, invento, imagino, somnio, jugo, aprenc, comparteixo ... La meva missió com a persona i músic és aprofundir i madurar en l'art que em guia, la MÚSICA. ... i així fins a l'últim dia de la meva vida.
Ernesto Aurignac


I seguim amb més temes, avui, aprofitant que com ell ens ha dit, són curtets ab solos curtets, i ara ho farem amb el magnífic i positiu tema que ens va fer conèixer el gran Louis Armstrong tot i no ser seu el tema ....

5.- Struttin with some barbecue               (Lil Hardin)               4m14s

Doncs i quina joia de tema de Jazz Clàssic, però què bonic i maco que ho fan tots tres, i per descomptat el líder del projecte Ernesto Aurignac. Un tema dels anys 20, de fet del 1927 i que Louis Armstrong va enregistrar a Chicago amb els seus Hot Five, no havent-se cantat fins els anys 50 amb lletra de Don Raye. Ernesto ha desenvolupat el seu solo encabit en les harmonies i amb el so característic d’aquella època. El walking del Pedro al contrabaix ens el fa més rítmic alhora que també, evidentment amb l’aportació de Santi Colomer a la bateria, seguint el ritme d’aquells anys tan bojos.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I encara amb més temes d’aquest magnífic disc d’estàndards de l’Ernesto Aurignac i ara amb un altre magnífic tema de Cole Porter el conegut....

7.- Night and Day    (Cole Porter)             2m59s

Un tema que Cole Porter va escriure el 1932 pel musical “Gay Divorce” i que, segons diuen alguns, ha estat la més gran aportació d’aquest compositor al “Great American Song Book” i que per descomptat ha tocat tothom i es continuarà fent pels segles dels segles...ha. El tempo de l’Ernesto és en l’ona “parkeriana”, com ho és tot el projecte, car, aquest músic amic nostre és totalment parkerià en ànima i cor. Tot i això, la utilització d’elements distorsionants en el so del seu saxo alto, l’allunyen una mica del mite americà, i sovint el situen en l’aspecte més contemporani i free de la música feta per aquest instrument. De fet, “Night and Day” és una balada a tempo mig, que ha cantat quasi tothom, però que els músics de Jazz de l’època Be Bop, com és el cas en Neo Bop, sovint modificaven els tempos per adaptar-la a la nova musicalitat. Ja heu anat escoltant amb quina mestria interpreta les músiques aquest gran músic autodidacta, i tot i així, magnífic compositor amb dos projectes anteriors, “UNO”, amb una magnífica Big Band, i l’”Annunakis”, ambdós projectes posats en aquest programa. L’Ernesto havia acabat, o quasi el segon projecte amb una Big Band encara més Big que la de l’”UNO”, i ho havia de presentar de la mà del Taller de Músics, però malauradament i suposem per qüestions econòmiques, de moment, s’ha cancel·lat la seva presentació.

Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el darrer track del disc, amb un tema que m’agrada molt, i que és el....

10.- Just Friends                 (Klener & Lewis)                 3m45s

Ja veieu de quina manera són  aquests nois, i no només amics, car, han volgut representar de quina manera van anar els enregistraments, fets amb una total desimboltura i camaraderia. Us haig de dir que la base rítmica formada pel Pedro Campos i Santi Colomer ha estat imprescindible per a la consecució d’aquest projecte, i així ho ha expressat el líder a la pàgina web de l’editorial Blue Asteroid, i per descomptat que nosaltres també ho ratifiquem, car, ells dos han estat perfectes en la seva tasca primera, la d’acompanyar al líder a la perfecció i també amb la seva participació en alguns solos. Magnífics tots dos, i magnífics tots tres. Aquest és una cançó popular que es va convertir en un estàndard de jazz. La cançó va ser escrita el 1931 per John Klenner amb lletra de Sam M. Lewis. Encara que va ser presentada per Red McKenzie i His Orchestra l'octubre de 1931, es va convertir en un èxit quan el cantant Russ Columbo la va interpretar amb l'Orquestra de Leonard Joy el 1932. Es va tornar a editar el mateix any en una versió de Ben Selvin & His Orchestra i ha estat gravada molt sovint des de llavors. Amb aquesta magnífica aportació de l’Ernesto Aurignac en l’ona més parkeriana, la de tot el seu projecte, hem acabat el nostre programa d’avui.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest programa i recordar-vos que hem començat amb un projecte de Sergi Sirvent dedicat a Thelonious Monk i per tant “Monk Numbers”, i que hem seguit amb el magnífic projecte de l’Emilio Martín “Achined” per acabar amb la meravella neo bop de l’Ernesto Aurignac Trio dedicada alguns dels estàndards que més li agraden, i per tant “Plays Standards Vol. 1”.

Ara sí, acomiadem aquest programa i fins la setmana vinent, i jo mateix Miquel Tuset i Mallol us agraeixo la vostra assistència, aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |