Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui hi tornem amb el Jazz Rock Progressiu amb les músiques de l’editorial americana MoonJune Records dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic qui m’envia els discos ara des de la seu europea d’aquesta editorial. En alguns casos són els mateixos músics qui m’ho envien i així ha estat amb el disc de l’amic Dusan Jevtovic “Live at Home” també de Moonjune. Les altres aportacions vindran de Wingfield- Reeuter-Sirkis i el seu “Lighthouse” i el disc de Vantomme anomenat “Vegir”. Em fa il·lusió també afegir-hi un treball enregistrat en viu al Màgic el 1976 pel grup Carretera i Manta on hi tinc dos amics, en Francesc Martí i Josep-Maria Balanyà entre els músics i al Ferran Norverto com a Road Manager.

Però recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Abans de començar us voldria convidar al concert que Clara Peya farà a La Traska Truska de Molins de Rei el diumenge 18 de febrer a les 19h en un concert organitzat per Daltabaix.

Doncs som-hi amb el primer projecte d’un programa que promet molta “canya”, i és que aquest és un programa on la diversitat musical hi té tota la cabuda, i sempre recolzant les editorials que ens donen suport, en el cas d’avui la única que s’ha dedicat a editar música encabida en el Jazz-Rock-Progressiu i en alguns casos directament al Rock-Progressiu. La idea és posar-vos una mica de cada i en un proper programa posar l’altra mica de cadascun dels projectes.

Començarem amb el projecte dels meus amics Francesc Martí i Josep-Maria Balanyà i el seu grup, i en una reconversió a l’anomenat De Rodillas i vaig col·laborar com a tècnic de so i posteriorment amb una barreja de membres d’aquesta formació i alguns de Macromassa vam enregistrar un directe a l’antiga Orquídea de Gràcia el 1978. Doncs som-hi...


“EL DOLÇ OBLIT”
Carretera i Manta

Editat el 2014 per Francesc Martí
Enregistrat en directe al Màgic el 1076, Barcelona.
Remasteritzat digital per Josep Turdy i Valentí Adell a Vapor Studio, Sabadell, 2014.

Josep-María Balanyà, teclat Fender Rhodes
Francesc Martí, guitarra
Josep Gabizón, saxos
Josep Miquel Oca, baix elèctric
Joan Trillo, bateria  percussions
Ferran Norverto, road mànager
Arranjaments dels músics de Carretera i Manta

Escoltareu una música enregistrada en directe al local del Born, el conegut i “xapat” de fa algun temps, l’emblemàtic Màgic. Alguns potser recordareu també el Karma de la Plaça Reial, per descomptat també el Zeleste del llavors carrer Plateria i ara Argenteria.

Som-hi doncs amb la música de Carretera i Manta amb un molt bon tema i que serà l’únic, anomenat....

“Joan Parera”           (C. Manta)                 9m42s

Doncs poques paraules podem dir i si més no, hauran de ser emotives pel record i admiració de grups com ells, els quals van omplir d’il·lusions les nostres vides, aleshores d’homes joves amb tot el futur per davant havent mort el dictador el 75. La música, l’enregistrament amb un magnetòfon de bobina oberta que devia ser l’Akai del Cesc, i amb un parell de micros que tampoc devien ser uns Neumann, doncs ens ha de fer acceptar la manca de qualitat tot i que per a mi, deu n’hi do com sona, després d’aher-ho digitalitzat. Un bon tema encabit, com tot el projecte, en el Jazz-Rock-Progressiu del llunyà 1976. Tema a tempo mig amb un recurrent motiu principal encetat pel saxo baríton de Josep Gabizón que els serveix per a desenvolupar-lo ben aviat amb el solo del mateix músic, en Gabizón, bon solo, sí senyor. La suavitat del tema els permet crear sobre la base rítmica i així és que hem pogut escoltar la guitarra distorsionada de Francesc Martí  utilitzant els estris aleshores a l’abast dels guitarristes, com el Wha-Wha i demés. Francesc era aleshores una mena d’alter ego del nostre estimat Frank Zappa. Martí ha desenvolupat un potent solo farcit de la potència del directe. Josep-Maria Balanyà, ara músic encabit en la Lliure Improvisació vivint a Bèlgica i que sovint veiem en Home-Concerts a la seva casa de Ciutat Vella i havíem vist a 23 Robadors, ens ha ofert un molt bon solo amb el seu Fender Rhodes convenientment distorsionat, però amb un bon control de tot plegat alhora que creativitat a dojo. Al final, tornen a l’inici amb el motiu principal tocat pels tres solistes i acaben el magnífic tema després de més de nou minuts. Doncs deixem-los a ells i seguirem ara amb els discos de MoonJune Records...


Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs ara seguim amb més canya i ho farem amb el projecte que varen enregistrar a la Casa Murada. El projecte s’anomena...


“LIGHTHOUSE”
Wingfield – Reuter – Sirkis

Editat per Moonjune Records               MJR 0088

Enregistrat en directe sense massa retocs per Jesús Rovira a La Casa Murada Studios, el 18 de febrer de 2016
Mesclat per Wingfield i Reuter
Productor executiu, Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records

Mark Wingfield, guitarra
Markus Reuter, touch guitars AU8
Asaf Sirkis, bateria

En el disc es fan tota una sèrie d’agraïments a companys amics entre els quals Jesús Rovira, Dusan Jevtovic, Bernat Hernández, Xavi Reija, etc, i per descomptat també al bo del Leonardo.

Escoltem ja el primer tema d’aquesta formació, que va enregistrar la música que en aquell mateix s’estava improvisant sense res escrit, cosa que especifiquen en el disc. El tema es el primer track i es diu.....

1.- Zinc          (W. R. & S.)               7m37s

Doncs ja veieu que estem en plena evolució i amb aquest primer tema d’aquest magnífic trio de mestres d’aquest estil ens hem situat ja en aquest projecte totalment improvisat i que es va enregistrar en directe al mateix estudi en unes sessions que devien ser antològiques. El públic amic assistent, que n’hi va haver entre els quals els músics abans comentats, devien flipar literalment amb la música i l’atmosfera creada allà mateix. Màxima concentració de tothom. La potència de la formació és ben evident, amb un Sirkis a la bateria impressionant, alhora que en Reuter igualment. Mark Reuter toca una guitarra de 8 cordes dissenyada per ell mateix i que te un pickup magnètic per les 8 cordes i un de piezoelèctric per a cadascuna d’elles podent graduar-se de manera individual. Es toca com si toquessis un violoncel i amb les dues mans tocant les 8 cordes amb els dits sobre el mànec de la guitarra. Els efectes sonors són així doncs extraordinaris com heu pogut escoltar. I si parlem del gran guitarrista Wingfield doncs convindreu amb mi que està superb. 

I el Glenn Astarita ens diu des de All About Jazz....
Una vegada més, el cel és el límit d'aquests estimats artistes que executen composicions espontànies a l'estudi sense cap overdubb ni una gran edició. Es tracta bàsicament del pla de joc síncron dels músics i les interaccions intuïtives durant aquests temes ressonants i impactants, creuant gèneres o estilitzacions que es troben entre el rock progressiu de forma lliure i el jazz rock. Lighthouse segueix el projecte The Stone House (Moonjune, 2016), tot i que es va enregistrar primer, i compta amb el trio principal del gran guitarrista Mark Wingfield, el baixista Markus Reuter, que ha tocat amb Stick Men i Adrian Belew's Power Trio, i el baterista Asaf Sirkus que ho ha fet amb Tim Garland i The Inner Noise.

I també us dic ara que la informació detallada la trobareu al blog del programa..


I acabem amb un altre tema súper potent, i és que els temes d’aquesta nit són la majoria molt llargs i per tant en podrem posar un o dos de cada formació, també amb la idea que entreu al web de moonjunerecords.com i mireu d’adquirir-los també de manera digital. Escoltem doncs el segon track anomenat.....

7.- Surge       (W. R. & S.)               4m29s

Doncs amb aquest tema ens han fet recordar aspectes de la música de Jimmy Hendrix, salvant totes les distàncies, però sí, crec que és un clar homenatge al pioner en això de distorsionar el so de les guitarres, afegir-hi wha-wha i demés estris, aleshores prehistòrics. Magnífica demostració del guitarrista, el qual ens demostra el control total que té sobre pedals i demés catxarros. Alhora, és també un gran solista i investigador. Aquest disc és com un cop de puny als morros, cop de puny però musical. Un disc amb vuit temes alguns dels quals llargs com “Magnetic” amb 11minuts i “Ghost Lihgt” de més de 14. Una secció rítmica de dos, touch baix i bateria, ha aconseguit portar-nos a un límit de tensió i emoció rítmica impactants. Els inicis han estat esclatants sobretot amb la guitarra de Wingfield, imparable, així com la resta de companys, tots tres amb un punch increïble. En fi, un projecte potent, a les antípodes avui de la música de la setmana passada, però així és aquest programa. El fet de fer-lo temàtic evidencia la fermesa de la proposta i així és que, com que ja estaves avisat, hauràs tingut temps de baixar del tren i també de seguir-hi.

I avui més que mai, dir-vos que....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Dir que aquesta banda és com un cop de puny musical seria un eufemisme. Juntament amb els motius d'improvisació artística ja comentats i un set-list que il·lumina imatges vives, reforçades per l'art de la portada de l'àlbum d’una gran onada que colpeja contra un vell poble mariner, les veus de la guitarra de Wingfield solen llançar intencions inesperades. Tot i això, es deu en part, a les seves notes que sembla facin mal gràcies al drive-sustain. També provoca un ambient del dia del judici final a través de la seva fraseologia poc ortodoxa,  on les veus de l’infern guien la seva trajectòria. Juntament amb la súper velocitat interpretativa i les implementacions d'enginyeria inversa, el trio es basa en el gust des del principi fins la fi, accelerant ritmes i diversos espectres de configuració sonora de manera periòdica.

Els patrons líquids de la guitarra tàctil de Reuter potencien els més greus   complementats amb els aspectes polirítmics de Sirkis i els sons plens de textures dels plats. A "Ghost Light" i altres temes, Wingfield utilitza la reverberació per emfatitzar els matisos d'altres móns mentre genera profunditat i convoca periòdicament una divina interferència de gèneres. El seu ús de l'EFX per fer veus en estèreo és una tàctica que afegeix un contorn polytonal a aquestes grans excursions musicals. La banda tendeix a executar paisatges sonors que es mouen enmig dels crescendos altament energitzats.

I seguim amb el projecte de Dominique Vantomme anomenat....


“VEGIR”
Vantomme

Editat per Moonjune Records   MJR 090
Enregistrat per Pascal Deweze a Studio Jezuz, Hoboken, Bèlgica, el 29 d'octubre de 2016.
Mesclat per Fritz Sunderman.
Masteritzat per Mark Wingfield.
Produït per DOMINIQUE VANTOMME

DOMINIQUE VANTOMME, Fender Rhodes Piano elèctric, Piano, Mini Moog, Mellotron
MICHEL DELVILLE, guitarra elèctrica
TONY LEVIN, baix elèctric, Stick Chapman
MAXIME LENSSENS, bateria

Totes les composicions són de Dominique Vantomme.


Ens tornem a trobar amb un altre instrument diferent dels més usuals, i aquest és l’Stick  que Emmet Chapman va dissenyar a mitjans dels anys 70s del segle passat. Instrument de 12 cordes que també es toca com un violoncel. La particularitat d’aquest és que el mànec té sis cordes de guitarra i sis cordes de baix, estant situades les més greus al mig i per tant, amb les corresponents al baix van de greus a agudes de dins cap a fora i doncs cap al teu cos, mentre que les corresponents a la guitarra tenen la posició normal, de dins cap a fora de més greus a agudes cap a fora del teu cos. Sembla que cada mà toca una part diferenciada, o baix o guitarra, i així és que també es toca sobre les cordes del mànec i per tant tocant com ho va inventar el gran guitarrista Stanley Jordan, ell però amb una guitarra diguem-ne que normal. L’Stick i també el comentat abans Touch AU8 es toquen doncs de la manera “tapping”.

Comencem amb la música d’aquest genial teclista amb el tema anomenat...

1.- Double Down     (D. Vantomme)        7m37s

Doncs ja heu vist de quina manera més delicada ha començat aquest tema i com poc a poc a anat derivant cap a camins més potents, car aquesta és la moguda musical que avui em pertoca proposar-vos. El baix elèctric, crec, bateria, teclat i guitarra estratosfèrica, s’enlairen per sobre el motiu principal marcat pel líder i teclista. Els canvis harmònics en aquest estil de música, el Jazz-Rock-Progressiu o també Fusió, no són tan grans a com en els temes de Jazz de per exemple Monk, però aquesta simplicitat en el context és la gràcia de tot plegat, aconseguint com una mena de “Mantra” que ben aviat s’impregna de tot el nostre cos. El so d’una altra galàxia de la guitarra de Melville ens corprèn, ell, per sobre les estructures musicals dels companys. D’aquest músic  per cert també li vam posar el seu treball en un programa anterior d’aquesta mateixa temporada. Un tema aquest amb un suport rítmic magnífic, amb el motiu principal també recurrent que permet al guitarrista volar cap al cel més alt en aquest el primer tema de Vantomme.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


Dominique Vantomme de VANTOMME, és un pianista, teclista, compositor, líder de banda, educador i productor de música, igualment conegut pel seu treball amb molts esdeveniments europeus de pop i rock, i per ser professor de piano de jazz al Conservatori de Música de Kortrijk, Bèlgica. Aquest àlbum va néixer de les seves aventures nòmades: viatjar el 2016 per veure Stick Men, a Holanda, i reunir-se amb el Leonardo Pavlovic de MoonJune; poc després es va fer amic del llegendari baixista i stickista Tony Levin de King Crimson, Peter Gabriel i dels Stick Men. A la sessió d'estudi, que en breu va seguir, Dom i Tony es van unir al veterà artista de MoonJune, també de Bèlgica, Michel Delville (The Wrong Object; DouBt; Mass Machine), que va es va encarregar de la guitarra, i un altre músic belga, Maxime Lenssens, amb la feina de mantenir el tempo a la bateria.

I nosaltres acabem projecte i programa amb un altre tema impactant d’aquesta formació, anomenat....

4.- Playing Chess with Barney Rubble  (D. Vantomme)        8m55s

I de quina manera més decidida ha començat el tema, amb el baix o stick fent el motiu principal, melòdic i rítmic, sobre el qual es desenvoluparà tot plegat. La sonoritat  espacial del teclat a les mans del qual Dominique ens mostra el seu savoir faire, els sons obtinguts de la guitarra de Melville, la pulsió potent del baterista Maxime Lenssems, i per descomptat la sonoritat de l’Stick tocat pel gran Tony Levin, el qual per cert vindrà a casa nostra amb els Stick Men. Un tema amb diversos espais per a la calma sonora amb tempo mantingut la qual cosa també va bé.

L'espontaneïtat i la frescor d'aquesta formació es reflecteix en la manera igualment despreocupada en què es va desenvolupar la sessió. Partint d’alguns dibuixos musicals de Dominique Vantomme, la banda gaudeix d'una plena llibertat artística amb la participació de tots els membres en la seva millor forma i on la música resultant teixeix i fa camí a través de camins sense previ traçat d'una manera sorprenent i amb certesa! En la tradició de MoonJune, "Vegir" fa un polze a la convenció i mostra a aquests músics veterans experimentats al capdavant del seu joc: amb l'habilitat i la valentia per seguir els seus instints i, en el procés, permetre que la música la busqui i finalment capturi la seva pròpia forma. Et fa lliscar; et fa créixer; et trosseja; et devora! et manté en suspens i després explota!

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I deixem aquest projecte i encararem ja el final del programa i ho farem amb el gran guitarrista serbi establert a casa nostra anomenat Dusan Jevtovic i el seu....


“LIVE AT HOME”
Dusan Jevtovic

Editat per SKC Kragujevac        CD009/2017
Enregistrat en directe per Mylos Markovic el 23 de desembre de 2016 a Decije Pozoriste, Kragujevac, Sèrbia.
Mesclat per Juan Pablo Alcaro a Buenos Aires, Argentina.
Produït per Dusan Jevtovic
Producció executiva de SKC
Distribució internacional de Moonjune Records    

Dusan Jevtovic, guitarra
Vasil Hadzimanov, teclats
Pera Krstajic, baix elèctric
Pedja Milutinovic, bateria

Nascut a Sèrbia a la fi dels anys setanta, Dusan Jevtovic va començar la seva educació musical escoltant la gran varietat de música que es podia escoltar a la ràdio nacional que era des del jazz americà i el rock dur britànic fins a la música tradicional sèrbia. Els seus pares li van comprar una guitarra als 12 anys, després de veure el mític guitarrista RM Tocak i el seu grup Smak en concert. Poc després, Dusan va formar la seva primera banda 'Trim', cridant ràpidament l’atenció del públic que va reconèixer als joves un talent inusual i una energia abundant evident en tots els espectacles.

Escoltem el primer d’aquest projecte anomenat.....

5.- Babe         (D. Jevtovic)             4m31s

Doncs amb una intro vocal amb clares arrels sèrbies ben aviat ens hem situat en el concepte musical d’aquest gran guitarrista i amic nostre, Dusan Jevtovic.
Coordinació rítmica total en un tema amb motiu principal recurrent que li ha servit per a desenvolupar-lo reiteradament i sense cap solo, car no és aquesta la qüestió ni sempre s’han de fer solos ens ha exposat clarament. Els càntics populars han aparegut entremig i també ja a les acaballes.

Avanç ràpid cap a 2003. Quan Dusan, després de molts èxits tocant en innombrables esdeveniments musicals locals i nacionals, va deixar la seva Sèrbia natal i es va traslladar a Barcelona, ​​on va completar els seus estudis de música moderna al prestigiós Conservatori del Liceu. Juntament amb els seus estudis, Dusan es va convertir ràpidament en un sideman molt demanat a l'escena musical espanyola, actuant en nombrosos festivals i gires amb el grup de fusió de jazz del baterista Xavi Reija, així com amb el popular cantautor Rafa Pons. Dusan també ha recorregut tot el món amb Rim Banna, un dels més famosos cantants àrabs. Com a músic de sessió d'estudi, Dusan ha gravat en àlbums editats per Satchmo Records, Batiendo Recordes, Vicious Records, L'Indi Records i altres editorials europees.

Acabem doncs el projecte de Dusan i programa amb el magnífic tema anomenat....

4.- New Pop             (D. Jevtovic)             9m00s

Doncs i què maco aquest tema amb una clara estructura AABBAA de 8 compassos cadascuna repetida una vegada més, a partir de la qual, el líder ha encetat  el seu magnífic solo seguint clarament el recorregut harmònic, i per això hem comptat amb els acords puntuals del teclista Vasil Hadzimanov, i ha estat ell mateix qui ha fet sonar aquest magnífic estri que té el so com un Rhodes, piano elèctric. Us recordo que del Dusan li he posat d’altres treballs seus i també del teclista Hadzimanov. El baixista Pera Krstajic també s’hi ha volgut afegir i així és que ha desenvolupat un bon solo i també amb un bon llenguatge, ara de tots plegats amb més jazz-rock-progressiu-fusió perquè així és com ho podríem definir i ho defineix des de Moonjune Records el nostre estimat Leonardo Pavkovic. Comentar-vos que tot i ser un directe, el so és clar i net i no se senten els sorolls típics i crits de la audiència, i només els aplaudiments al final de cada tema. Els solos del líder, tot i la palestra d’efectes i pedals diversos que va tenir al seu abast, no van estar dominats per alteracions sonores massa exagerades podent deixar la seva empremta “humana”, i ho dic entre cometes, de manera evident. Una formació compacte amb un tema espaterrant que per acabar el programa ens ha anat de les mil meravelles.


És un intèrpret  molt versàtil que abasta moltes àrees de la música, però és més conegut pel seu treball en el jazz modern / blues / rock. Dusan és conegut per la seva tasca com a improvisador i per la diversitat dels seus projectes musicals, així com pel seu ús de pedals d'efectes i dispositius bucles que donen a la seva música un so diferenciat. Com a líder, Dusan ha tingut una producció constant de música original. El seu disc debut "On The Edge" es va estrenar el setembre de 2009 a L'indi Music amb Sava Miletic, Rhodes, Bernat Hernández, baix elèctric i Xavi Reija, bateria. El 2013, l'energia de Dusan va estar dirigida al seu propi projecte. El seu primer debut internacional anomenat "Am I Walking Wrong" amb Bernat Hernandez, baix elèctric i Marko Djordjevic, bateria, i es va estrenar l'octubre de 2013 a Moonjune Records, Nova York. El 2015 Dusan va editar dos àlbums, Dusan Jevtovic LIVE i Random Abstract amb Xavi Reija a la bateria, nou projecte anomenat XaDu. Tots dos àlbums per Moonjune Records. Al juny de 2017, Dusan va editar un nou àlbum anomenat "No Answer", amb Vasil Hadzimanov al piano, Fender Rhodes i Mini Moog, i Asaf Sirkis a la bateria. L'àlbum es va editar a Moonjune Records, Nova York. Últimament, Dusan ha gravat amb Tony Levin, Gary Husband, Asaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic, Xavi Reija, Bernat Hernandez, Markus Router, etc. La recepta de la música, tal com ho descriu Dusan: una amalgama de la improvisació associat al jazz, juntament amb la sensibilitat del gran Jimmy Hendrix, amb el toc del folklore ètnic serbi, crea una barreja eclèctica que val la pena escoltar! Dusan està decidit a portar la seva música al món com un missatge d'esperit creatiu i bona voluntat. La seva brillant musicalitat serà el missatger que farà que la gent l’accepti amb entusiasme, amb oïdes obertes i cors càlids. Dusan continua residint a Barcelona!

Doncs ja hem acabat amb el programa d’avui. Espero que hàgiu gaudit amb la proposta, la d’avui, bastant canyera i encabida en el Jazz-Rock-Progressiu o la Fusió en les seves més diverses variants. Avui hem començat fent un homenatge a una companys i amics que van fer música allà pels anys 70s, Carretera i Manta i el seu disc “El Dolç Oblit” posant un magnífic tema de més de 9 minuts. Després hem gaudit amb el projecte de Wingfield – Reuter – Sirkis anomenat “Lighthouse”, hem seguit amb el de Vandamme anomenat “Vegir” i hem acabat amb el magnífic directe de Dusan Jevtovic anomenat “Live at Home”.

Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres us voldria convidar al concert que Clara Peya farà a La Traska Truska de Molins de Rei el diumenge 16 de febrer a les 19h en un concert organitzat per Daltabaix.

Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al programa, gràcies de nou a les editorials que ens cedeixen els seus discos, gràcies als músics que ens els fan arribar i ara jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui ha presentat, realitzat i seleccionat les músiques del programa us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol 

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |