Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2, aquí a Ràdio Abrera 107.9 , amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aquesta setmana ja hi tornem amb un altre programa dedicat a la discogràfica de casa nostra Fresh Sound Records tot i dient-vos que, darrerament, va ser premiada, premiat el seu director i ànima Jordi Pujol Baulenas per l’Academie du Jazz de França per la reedició de la millor caixa de 2017, la del gran Lucky Thompson la qual podreu trobar a la web i que aquí mateix us posaré l’enllaç que penjaré al blog del programa.


Doncs pel que fa a la música, serà com us havia comentat alguna altra vegada, amb una primera part amb dos projectes de Fresh Sound New Talent i que seran els de la pianista Mara Rosenbloom Trio  i el seu “Praire Burn”, i el del també pianista Hans Köller anomenat “Heart and Soul” aquest darrer en formació de quartet. Acabarem el programa amb el vinil de 180grams editat per Jazz Workshops de la mateixa editorial mare, digitalitzat en primera escolta per qui us parla i que serà el magnífic disc de Yusef Lateef anomenat “The Centaur and the Phoenix”.

 I si haig de començar parlant d’alguna editorial, avui ho haig de fer de Fresh Sound Records, o sigui que......Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem ja amb la música i ho farem amb el primer projecte de la pianista americana anomenat...



“PRAIRIE BURN”
Mara Rosenbloom Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 510
Enregistrat per Max Ros l’11 de gener de 2016 a Systems Two, Brooklyn, N.York.
Mesclat i masteritzat per Joseph Branciforte
Produït per Mara Rosenbloom
Productor executiu Jordi Pujol

Mara Rosenbloom, piano
Sean Conly, contrabaix
Chad Taylor, bateria

Aquest és un projecte que es basa principalment en una mena de suite, “The Praire Burn Set” amb una introducció i quatre parts, música composada per aquesta magnífica pianista que alguna vegada hem vist al Jamboree. Hi ha després dos temes a piano solo, el primer fent-li un tribut a John Lee Hooker i el segon sobre un  conegut estàndard, el “There will never be another you”. D’ella mateixa ja li hem posat alguns dels seus discos en anteriors programes, magnífics i personals discos com aquest que esteu a punt d’escoltar. Es va enregistrar en una sola “presa de so” de 38 minuts, tot seguit. Tot i haver-hi quatre diferents composicions, ens inspiren un arc musical general i es poden escoltar una darrera l’altre sense interrupcions. Aquesta és una recomanació que he pogut llegir al web del disc i que posaré al blog del programa.


Som-hi...

6.- I Rolled and I Tumbled               (M. Rossenbloom)               5m43”

Doncs hem començat sense avisar, ha, i de quina manera més impressionant amb el Blues dedicat a John Lee Hooker i de quina manera més majestuosa ho ha fet, oi? Un tema a piano solo dedicat a un dels més grans del Blues, que a més a més, li deu tenir una admiració i estima especials, car com ell, n’hi ha alguns més. Un tema que es diu “Vaig rodar i vaig caure”, recordant la manera com aquells éssers varen estar tan maltractats per dir-ho suau. Un bon inici que no ens relacionarà la música que ara vindrà, car aquesta serà totalment diferent encabida en la més actual modernitat.

"A casa a Wisconsin un estiu de vacances de la universitat, la pianista de jazz Mara Rosenbloom va patir un accident d'autopista que gairebé va acabar amb la seva carrera quasi abans d'haver començat. Va ser colpejada per un camió que s'apropava que li va aixafar el colze esquerre. Els metges li van dir que mai més podria tocar el piano.

Però a mesura que es recuperava de la lesió, que la teràpia física no podia tractar, la pràctica del piano es convertí en el centre de la seva recuperació. "Crec que realment he solidificat la meva intenció de convertir-me en un músic", va dir. "És una mena de camí cap a casa la necessitat de treballar".

Escoltem ara la primera part d’aquesta mena de suite, anomenada...

2.- Red-Winged Blackbirds            (M. Rossenbloom)               8m11s

La melodia inicial no ens dóna pistes de com aniran els “trets” després de no massa temps. Delicada al principi, ben aviat s’ha anat reconvertint en un tema rítmic i marcat per les intervencions del baterista. La mateixa pulsió de la pianista és bàsicament percusiva. El contrabaix es mou per camins quasi aliens a la rítmica persistent de piano i bateria, ell omplin de música un espai lliure, d’aquesta “prada cremada”. La seqüència rítmica segueix a dojo amb una potència no massa usual per a un format a trio de piano, contrabaix i bateria. El contrabaix del final, és el mateix de l’inici del tema següent. Però ara vindrà.


Deu anys més tard, aquest treball està obtenint els seus fruits més que mai. La Sra. Rosenbloom, de 32 anys, ha publicat el seu tercer àlbum, "Prairie Burn", aquest que esteu escoltant, el qual és un enregistrament en format trio i una mena de provocació cansada i improvisació de grup. És la seva declaració més forta com a líder de banda i el seu esforç més indestructible com a pianista. Amb els seus patrons rítmics esfilagarsats i el flux esclatant, "Prairie Burn" connecta els paisatges del Mig Oest de la joventut de la Sra. Rosenbloom amb un aire de turbulència i risc. No només la insereix a la conversa, juntament amb els pesos pesants contemporanis de pianistes com Craig Taborn, Kris Davis i Matt Mitchell; també la vincula amb un ampli llinatge musical que ha proposat una relació entre el paisatge d'aquest país i la seva vida i experiència, a partir dels "Skies of America" ​​d'Ornette Coleman als enregistraments panoràmics de Joni Mitchell a mitjans anys setanta.

Doncs considerant que avui escoltarem temes de tres discos i que els d’aquesta pianista són llargs, haurem d’acabar amb la magnífica segona part d’aquesta suite, seguint amb el contrabaixista Conly, anomenada.....

3.- Turbulence           (M. Rosenbloom)                 10m44s

Doncs i quina magnífica composició i col·laboracions dels dos mestres que l’acompanyen, Sean Conly, contrabaix i Chad Taylor, bateria. Una esplèndida demostració de potència rítmica alhora que concepció estilística continuació evident del tema anterior, que tot i tenir un nom diferent i està senyalitzat com a tema diferent, l’escolta és continuada com hem explicat a l’inici. Ben bé sembla més una improvisació partint del concepte rítmic que no un tema escrit al, pentagrama. Algunes indicacions sempre hi són, però sembla ben bé una improvisació, magnífica per cert. El break a la meitat del tema ens ha situat en una altra situació, relaxada, però ha durat ben poc. Tot i això, la re-entré ha estat marcada sí pel baterista i la percusivitat de la pianista però ja a un tempo més calmat. Encarant el final, el tempo ha tornat al de l’inici, fins i tot quan ella ha encarat el piano solo i així ha arribat al final, amb el motiu principal, i ja al final, contrabaix i bateria s’hi ha afegit a plena turbulència, magnífica.

Des de l'estrena de l'àlbum a l'octubre, Rossenbloom ha començat a establir-se a l'ala esquerra de l'escena jazzística de Nova York on va actuar al costat del fabulós baixista avantguardista Henry Grimes al Centre Cultural i Educatiu Clemente Soto Vélez, al concert de cloenda de "Justícia És Compassió / No un Estat Policial", tres setmanes de música i poesia presentat per Arts for Art per culminar el cap de setmana d'inauguració de Donald J. Trump. A la primavera del 2017, el seu trio va fer el seu debut al Dizzy's Club Coca-Cola, un espai  del Jazz at Lincoln Center ".

Això va dir Giovanni Russonello el 20 de gener de 2017 per a The New York Times.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim nosaltres amb el següent projecte de Fresh Sound New Talent i ara ho fem amb el del també pianista Hans Köller anomenat....


“HEART AND SOUL”
Hans Köller

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 513
Enregistrat per Dick Hammett el 15 de març de 2016 al Red Gables Studio, Londres.
Produït per Hans Köller
Productor executiu Jordi Pujol

Jogn O’Gallaguer, saxo alto
Hans Köller, piano
Percy Pursglove, contrabaix
Jeff Williams, bateria

Totes les composicions són de Hans Köller. Us poso al blog l’enllaç a la pàgina d’aquest disc...


Comencem ja amb la música d’aquest pianista alemany establert al Regne Unit amb un dels temes a tempo mig, deixant-nos les dues balades que hi ha. El tema es diu...

5.- Row Row Row Your Boat          (H. Köller)                  6m

Doncs ja heu escoltat que hem fet un canvi sonor tot i que no tant estilístic, car aquesta música i la que hem escoltat en l’anterior projecte les podem encabir en el jazz més modern i actual on les composicions i les seves melodies s’allunyen dels conceptes més clàssics. Tema iniciat a duet amb piano i saxo alto desenvolupant la melodia fins arribar a un break rítmic, on de manera delicada el compositor i pianista ens ha meravellat per la dolçor del seu solo. Si la melodia d’aquest tema de Köller la situem en el Jazz Modern més actual, doncs més encara la concepció del solo del gran saxo alto americà, O’Gallaguer. I com sempre, després dels solos hem tornat a l’inici melòdic i ho han fet els dos solistes. Comentar que contrabaix i bateria estan sublims acompanyant i creant, sobretot el baterista Williams.

Hans Koller va néixer en una família musical, el seu pare era un pastor luterà amant del jazz, la seva mare, una mestre de música i les seves quatre germanes, totes tocaven instruments. Va créixer a la Baviera rural i va entrar en contacte amb músics de jazz en els seus anys adolescents mentre assistia a les escoles d'estiu de jazz dirigides pel Districte Six de Brian Abraham a Ingolstadt. El 1991 va arribar a Anglaterra, primer a la Universitat de Middlesex, on es va graduar en composició, després a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS), on va obtenir un màster en Ethnomusicologia. Köller va començar a tocar en bandes amb el saxofonista Stan Sulzmann i el trompetista Chris Batchelor i va passar a formar el seu propi grup “Neverland”, amb el baixista Dave Whitford, el saxofonista Rob Townsend i el bateria Stuart Laurence. Aquest grup va créixer en renom gràcies a les nou peces de l'àlbum debut de Köller, Magic Mountain (1997), que el va convertir en un dels principals compositors de jazz al Regne Unit.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim ara ja amb una mica més de tempo amb el primer tall del disc, si fora un vinil, tema anomenat...

1.- Ohr/Uhr                 (H. Köller)                  8m33s

El primer tall del disc si fos un vinil ha aparegut amb un swing suau i delicat, gràcies a la mestria creativa del baterista Williams, i ho torno a dir perquè em sembla evident i sense oblidar el contrabaixista Pursglove. Tema també amb melodia a duet amb saxo alto i piano, una melodia situada en el mateix anterior context, o sigui que evidentment format part d’un projecte, d’una concepció musical, melòdica i harmònica, la d’aquest pianista alemany establert al Regne Unit, i per tant, aquesta seria una mostra del jazz que s’hi fa, en una de les seves variants. El líder inicia el solo quasi sense adonar-nos-en, seguint l’estela melòdica del tema. Un solo net, amb espais pel silenci, amb  poques netes i posades on toca, i quan estan posades on sembla que no toqui, són aquestes les millors, les que fan mal, com diu el meu amic Geni Barry. Amb un so potent O’Gallagher ha iniciat el seu solo, i també amb el so més característic del jazz contemporani. Un magnífic fraseig el d’aquest músic americà alhora que amb una gran demostració de tècnica i recursos, ha donat pas a la manifestació solista del contrabaixista Pursglove en un solo magnífic, jugant amb els arpegis i melodia, i fent-nos gaudir a tots plegats per tal demostració de mestria i afinació magnífica, la d’aquest contrabaixista. Amb el duet de solistes han arribat al final, de la mateixa manera que l’han començat.


Tres anys més tard va guanyar el premi JOEY per a compositors organitzat per l’Eastern Arts i posteriorment va ser guardonat amb importants premis pel Birmingham Jazz i pel Freden International Music Festival. El 2001 va publicar Lovers and Strangers, un àlbum amb el seu trio al costat de l'arpista Helen Tunstall, la cantant Christine Tobin i la percussionista Corrina Sylvester. El seu següent àlbum, New Memories (2002), va ser aclamat com "el so més nou, expansiu, expressiu i emocionant de l'orquestra de jazz que va sorgir en aquest país des del lamentat Loose Tubes, això va dir John Fordham a The Guardian.

Durant la següent dècada, Köller va treballar per a refinar el seu so, escrivint per a Steve Lacy (London Ear), treballant en contextos de gran grup amb Evan Parker, amb Kenny Wheeler i Bob Brookmeyer, realitzant i gravant amb la NDR Bigband (Rutes Escèniques), així com tocar el piano en diversos grups dirigit per Mike Gibbs (incloent una gira per Anglaterra el 2007 al costat de Steve Swallow, Bill Frisell i Adam Nussbaum.

I encara amb més música, ja més viva, amb el tema...

7.- Lou Lou’s Birthday         (H. Köller)                  4m36s

Amb un tempo una mica més viu, com sempre fem quan podem, ens hem tornat a situar en un context de grans intervals entre notes, cosa que van inventar els genis del free jazz tals com Ornette Coleman i demés mestres, ells però sense ritmes i harmonies massa establertes. Els nostres herois d’avui ens han mostrat de quina pasta estan fets, interpretant una altra melodia magnífica abordada a duet i si és possible havent ampliat les seves mires. Aquest és un tema on el saxo m’ha recordat a moments, el so del nostre gran geni Perico Sambeat i és que aquest tema és com una mena de Blues amb aires a Horace Silver salvant totes les distàncies estilístiques. El ritme trencat, una mica funky, i sobretot en l’inici del solo del saxo alto, és perfecte per acompanyar als solistes i de quina manera més bèstia hi ha tornat el nostre saxo alto O’Gallaguer, increïble. I com d’increïble és el canvi aparegut amb la intervenció del líder en el seu solo a piano. La base rítmica però, s’ha mantingut inalterable, amb una precisió i creativitat remarcables. Un solo nítid i gens enfarfegat de notes, precís i pulcre, ha deixat pas al solo curtet del baterista, per finalment i a duet, tornar-hi amb la melodia i acabar-lo.

Ha gravat àlbums a quartet per a Babel, Chasing the Unicorn amb el saxofonista canadenc establert a París, François Théberge. També ho ha fet pel segell PSI d'Evan Parker amb el llegendari saxofonista alemany Gerd Dudek (Day and Night), i el 2011 va començar a formar una formidable associació creativa amb el saxo alto de Nova York, John O'Gallagher. En la seva primera trobada, Köller i O'Gallagher van ser descrits de manera memorable per John Fordham a The Guardian com "dos teòrics de pes pesat que frisen amb el calor del jazz", i la parella va treballar regularment produint dues transmissions, performances i enregistraments per a  la BBC Radio 3 en ambdós contextos de grans conjunts i quartet, i col·laborant en una comissió de Jazzlines de 2015 per escriure música per al reconegut BCMG (Birmingham Contemporary Music Group).

I acabarem el projecte d’aquest magnífic pianista i compositor amb el tema a tot swing anomenat....

4.- Sixteen                 (H. Köller)                  5m19s

I de quina manera més plena de ritme i a tot swing hem acabat el projecte d’aquest pianista alemany establert al Regne Unit. Una altra melodia a duet i que igualment s’ha evidenciat la seva procedència. El tempo més viu del tema marcat per la base rítmica ha estat perfecte perquè fos el baterista qui hagi encetat els solos i de quina manera més impressionant ho ha fet. Sense poder respirar que ens hem situat en el solo del saxo alto, ara encara més sorprenent, amb una altra demostració de gust interpretatiu, llenguatge i recursos tècnics. Quina bèstia de músic aquest O’Gallaguer. És clar que la simbiosi amb la base rítmica és total i així ha sonat això, tant bé. L’entrada del líder en el seu solo ens ha situat de nou en un estadi sonor més calmat però sense baixar el nivell de tensió, la qual s’ha incrementat apareixent de nou el saxo alto fent el duet melòdic amb el piano per així acabar el tema. Magnífic tema i projecte que ara mateix deixem però recordant-vos que podeu mirar d’aconseguir-lo i gaudir amb els altres temes que hi ha.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem el programa amb el magnífic disc de Hard Bop del gan Yusef Lateef anomenat.....


“THE CENTAUR AND THE PHOENIX”
Yusef Lateef

Enregistrat per Ray Fowler al Plaza Sound Studios el 4 i 6 d'octubre de 1960 i per Bill Stoddard al Bell Sound Studios el 23 de juny de 1916, ambdos a Nova York.
Produït per Orrin Keepnews

Tornat a editar per Jazz Workshop    JW-068
Productor executiu re-edició, Jordi Pujol

Yusef Lateef, saxo tenor, flauta, oboe i argol
Richard Williams, trompeta
Tate Houston, saxo baríton
Josea Taylor, basson o fagot
Eernie Farrow i Ben Tucker, contrabaix
Lex Humphries, bateria

Amb col·laboracions de luxe de....
Curtis Fuller, trombó
Clark Terry, flugel horn i trompeta
Barry Harris, piano
Joe Zawinul, piano
Roger Sanders i Garvin Masseaux, percussió

Per parlar dels instruments gens convencionals podria dir-vos que l’argol és una mena de flauta que te dues canyes o tubs utilitzat des del molt llunyà Egipte antic, utilitzat encara també a Palestina. I si parlem dels músics n’hi ha tants com 13, tot i que segurament no tocaran tots a la vegada, però déu n’hi do quina petita big band que ens acompanyarà a partir de ben aviat.


Aquest és un vinil d’aquells que no haurien de faltar a cap casa, i si més no, en format compacte, car és una delícia de composicions fetes el 1960 i encabides, m’atreviria a dir en la “Tercera Via” o “The Third Stream” on la música clàssica, contemporània i el Jazz es van donar la mà gràcies al gran teòric Gunther Schuller. De fet, es pot veure un vídeo per internet sobre aquest creador titulat Gunther Schuller Journey Into Jazz on es poden veure músics tan diversos com Don Ellis, Benny Golson i Eric Dolphy en una composició d’aquest gran teòric i mestre del Jazz. No escoltarem el mateix però ens hi aproparem o sigui que jo diria que l’àlbum de Yusef Lateef n’és un bon exemple, sobretot considerant les quatre balades a tempo slow que hi ha, magnífiques les quatre, a més a més de les altres composicions a tempo més viu que hi podreu escoltar i també amb barreja de sonoritats en l’ona Schuller. En la edició en compacte feta el 1992 per Riverside s’hi van afegir un parell de temes més, el “Jungle Fantasy” de Esy Morales i “Titora” de Billy Taylor.

Bé, doncs comencem amb les músiques i ho farem amb una d’aquestes magnífiques balades del disc composta per Sammy Fain & Irving Kahal arranjada per Kenny  Barron i que serà la del tercer tall del disc, ara sí, de la cara A, anomenada....

 A3.- Eve’ry day (I Fall in Love)       (S. Fain & I. Kahl / arr. Barron)       6m54s

Doncs perquè en tingueu una idea, els compositors d’aqueta meravella també en van compondre d’altres tals com els preciós “I’ll be seeing you” entre moltes altres. Si el tema comentat te normalment un tempo mig, no ha estat així en aquest súper slow on hem pogut escoltar el preciós so de l’argol tocat pel líder. La flauta, també tocada pel líder ha desenvolupat la melodia, acompanyada pel so dels metalls més daurats. Ell mateix ha iniciat el solo tot i mostrant-nos la habilitat i tècnica més que depurada d’aquet gran multi-instrumentista Lateef fent-nos un solo magistral i delicat. Hem escoltat també el trombó de Fuller, ell sempre tan reconeixible i precís en l’afinació. La flauta ha tornat a embolcallar-nos en la melodia de la A, mentre que ha aparegut el piano que podria ser de Barry Harris per deixar pas de nou a l’argol i així acabar aquesta preciosa i delicada composició.

Vegem què ens en diu Stacia Proefrock des de All Music Guide

"Des de la seva primera explosió d'enregistraments a mitjans dels anys cinquanta, Yusef Lateef va ser un músic que sempre va estirar suaument els límits de la seva música per absorbir tècniques, ritmes nous i noves influències d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. En el “The Centaure and the Phoenix”, tanmateix, assumeix els riscos i les innovacions que Lateef coneixia, i les amplia en diverses direccions totes alhora, donant lloc a un àlbum que esclata amb noves idees i textures, mentre que segueix essent accessible i, sobretot, bell. Lateef sembla ansiós per donar el següent pas musicalment, trencant el motlle respecte dels seus àlbums anteriors...”

Seguim ara amb un tema a mig camí on la delicadesa es feu enfortida pels ritmes posteriors, en el tema, primer tall de la cara B de l’esmentat Charles Mills que titula el disc...

B1.- The Centaur and The Phoenix           (Ch. Mills)                  5m33

Swing i canvis rítmics amb melodies de metalls que ens recorden espais musicals anteriors, però amb una clara tendència a la modernitat en la composició, car, tot i la palestra d’instruments del món clàssic, aquestes músiques tenen un punt de modernitat que no ens allunya massa de les músiques anteriorment escoltades. I és que el concepte de programa temàtic el tenim bastant a punt de mira sempre que podem. El swing apareix i desapareix reforçat després dels canvis rítmics, i els sons profunds de saxo baríton i trombó omplen amb la seva profunditat els espais lliures. Un tema amb estructura de Blues, segurament us n’haureu adonat, amb un swing espaterrant. I quin final més bèstia.

..”Tot i  que és un compositor dotat, només un terç de les cançons que apareixen aquí són seves: l'escena de flauta guiada per ritmes en el tema "Apathy", el tribut suau i nocturn a la seva filla en "Iqbal" i el poema tonal a "The Philanthropist" en són les tres mostres. El millor de la resta prové de Kenny Barron, que només tenia 17 anys, i Charles Mills, un compositor clàssic contemporani que va signar dos títols propis a l'àlbum, destacant-ne dues de les seves simfonies, la primera un homenatge a Crazy Horse i l'altre a Charlie Parker. Proporcionar l'estructura i les textures necessàries per a aquestes intricades composicions va ser el legat més gran que Lateef va fer. Acostumat a treballar en un format de petit grup, aconsegueix fer però, que la gestió d'una banda de tretze sidemen sembli fàcil...”.


recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb més tempo viu ara amb el segon tall del disc de la cara A, tema del líder Yusef Lateef anomenast....

A2.- Apathy               (Y. Lateef)                  5m21s

I seguim amb la flauta del líder en un altre Blues d’estructura però amb tota una palestra de sonoritats diverses, amb uns metalls i canyes que a mode Big Band deixen anar els seus riffs. Un magnífic solo del trompetista Williams ha deixat pas al de Clark Terry al fiscorn, si és que no ho ha fet tot ell, cosa habitual en les seves aparicions. Ells dos, o ell mateix han fet un tete a tete de “dossos” per deixar pas al so del saxo tenor de la mà del líder i mestre de totes les canyes, Yusef Lateef. I aquest impressionant solo ha deixat pas a la sonoritat del Basson o Fagot, en un solo magnífic de Josea Taylor el qual ha deixat pas al solo del contrabaixista i posteriorment acabar el tema.

..” Alguns dels líders i companys de Lateef estan aquí inclosos com són Barry Harris, Richard Williams i Ernie Farrow, però la inclusió de músics de futur com Joe Zawinul també ajuden a fer que aquest àlbum pugi un nivell superior. El més gran miracle d'aquest enregistrament, però, és l'equilibri que Lateef aconsegueix amb aquest gran grup: sempre són un actiu, mai una distracció i, fins i tot són forts i poderosos en cançons com "Apathy" o l'arranjament de Barron de "Ev'ry Day" ("Fall in Love"), i ell, sempre es mostra com a líder i fa que d'alguna manera, la seva delicada flauta (o oboè, saxo tenor o argol) s'aixequin per sobre de tot, abocant brillantor, gràcia i alegria ". Això ens ha dit Stacia Proefrock des de All Music Guide

I acabem el projecte i programa ja, amb el primer tall del disc de la cara A, amb un tema de Kenny Barron anomenat...

A1.- Revelation         (K. Barron)                5m57s

Doncs amb aquest tema de Barron també amb els 12 compassos del Blues, ens ha mostrat de quina manera tan diversa es poden composar aquestes estructures, simples en els seus inicis de només 3 acords, en format I – IV – V, però convenientment ampliades posteriorment per Charlie Parker per exemple , amb seqüències internes de II – V – I menors i demés meravelles. La melodia inicial, curta, a saxo tenor ben acompanyada per d’altres vents, metalls i canyes, com així ha estat en el seu solo, i en chorus alternatius per fer-ho més maco i no tant esperat. Un llarg solo del líder en l’ona Rollins tot i les “castanyes” que ha fet amb la llengua, més pròpies dels sons de lliure improvisació. El mateix Yusef Lateef ha agafat el baríton i ens ha tornat a impressionar la manera com aquest mestre domina totes les canyes i algunes dels deus metalls més dolços. També Curtis Fuller ha aparegut amb un solo melòdic i en base a estructures harmòniques normals, i potser deixant les súper estructures pel solo a piano d’un dels dos mestres, el gran Harris i el jove aleshores Zavinul. Un tema que ha anat diluint-se poc a poc, d’aquella manera que et fa pensar en un directe, on seguiria encara força estona.

Bé, doncs ja hem acabat el projecte del gran Yusef Lateef i els seus cracs, en un disc vinil digitalitzat en primera escolta per qui us parla. També hem acabat el programa d’avui que espero us hagi agradat i que ha començat amb la música de la pianista Mara Rosenbloom i el seu trio, ha seguit amb el quartet del també pianista Hans Köller en formació de quartet i ha acabat amb la petita big band de 13 músics liderada pel gran multi-instrumentista Yusef Lateef. Doncs deixem-ho aquí per avui i jo mateix, Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, seleccionat les músiques i us ha parlat d’interessos comuns us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |