Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2  aquí a Ràdio Molins 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Us voldria recordar que per aquest diumenge 28 hi ha un concert que serà extraordinari organitzat pels amics de Daltabaix a la Traska Truska de Molins de Rei tot i celebrant la gent de Molins la seva Festa Major d’Hivern, la de La Candelera. Podrem gaudir, els qui hàgim tingut la sort de comprar les entrades a temps, del concert del Joan Chamorro Sextet amb Joan Chamorro, saxo baríton; Fredrik Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan Monné, piano; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic concert que ja té les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per on passa el Joan Chamorro amb qualsevol dels seus projectes.

Avui ens toca fer un programa especial dedicat a Fresh Sound New Talent i potser en farem més, car el material nou que tinc per aquesta temporada és així de voluminós, i no vull que em quedi cap disc per posar. La segona novetat està relacionada amb la música, i més que la música, amb el tipus de formació que farà la música que escoltareu i que serà la de una Big Band, o sigui que seran dues Big Bands les formacions que escoltareu. Darrera d’una formació d’aquesta envergadura sempre hi ha un cap pensant, escriptor de pentagrames amb música pròpia o d’altri, i sempre amb els arranjaments personals a partir dels quals podrem discernir quelcom de la seva personalitat. Primer escoltarem el projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children Collective Vol1 amb arranjaments del Toni i composicions d’alguns dels seus companys i algun de propi, i després el del Martín Léiton Big Band i el seu “Inevitable”.

Abans  però,
deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs el projecte del Toni Vaquer és...


“TONI VAQUER & THE VOODOO CHILDREN COLLECTIVE”  Volume 1

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 532
Enregistrat per David Casamitjana i Marc Sanés el 4 i 5 de gener de 2017 a la Sala Omega del Taller de Músics, a Can Fabra, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana i Toni Castaño “Nyano”
Produït per Toni Vaquer
Productor executiu Jordi Pujol

Pep Garau, Julián Sánchez, Iván González, Pol Padrós, Sugao Natsuko ,trompetes i fiscorns
Vicent Pérez, Aram Montagut, Rita Payés, trombons
Amaiur González, tuba
Joan Mas, saxo alto
Miguel 'Pintxo' Villar, saxos tenor, alto i soprano
Gorka Garay, clarinet, flauta, flauta alta
Albert Cirera, Santi De la Rubia, saxos tenor i soprano
Marcel·lí Bayer, saxo baríton, clarinet i clarinet baix
Luís Rocha, clarinet baix
Jaume Llombart, guitarra
Albert Bover, Marco Mezquida, piano i teclat
Marc Cuevas, Pau Sala, contrabaix
Ramon Prats, Roger Gutiérrez, bateria

Col·laboracions: Enrique Oliver (saxo tenor en 1,4 i 5), Jorge Rossy (vibràfon en 1 i 5, bateria en 6), Félix Rossy (trompeta en 5).

Doncs ja veieu quina colla de músics de primera fila que hi ha en aquesta Big Band. Podríem dir que hi són tots i no en falta cap, però obviaríem els molts més que hi ha, per sort nostra, i que podem gaudir afortunadament en d’altres formacions. Dir-vos que aquest projecte l’hem vist quasi néixer i créixer en dues actuacions en directe, la darrera al Jamboree on vam poder veure de quina manera va dirigir-los en Toni Vaquer i on també vam veure dues “conduccions” a càrrec de l’Albert Cirera i l’Ivan González. Comencem doncs amb aquesta música on els temes són llargs i complerts amb magnífiques improvisacions d’alguns dels seus membres i ho farem amb el tema compost per Natsuko Sugao anomenat....

3.- Preludio               (Natsuko Sugao)                  9m08s

Doncs i quina meravella hem pogut escoltar oi? Una composició magnífica, original per a una formació més reduïda la de la formació liderada per aquesta magnífica compositora i trompetista japonesa establerta a casa nostra de la qual li hem posat els seus discos i que també ha vingut al Jazz Club La Vicentina. Si la composició és així de reeixida, més ho són els arranjaments que ha fet el director i líder del projecte Toni Vaquer, músic iconoclasta com alguns dels components d’aquesta Big Band. Què difícil és comentar un tema tan llarg però em quedo amb el regust d’haver gaudit amb els canvis rítmics, la pròpia melodia central de la composició, de les magnífiques intervencions de tots plegats i de les improvisacions dels solistes. El tema ha anat de menys a més amb crescendos que ens han portat al clímax adequat arribant a un final estratosfèric i acabant-lo amb el riff central del tema, preciós de Natsuko Sugao.

Recordeu que on més gaudim els aficionats és en els concerts en directe. Els programes de ràdio però, serveixen per a mantenir-nos informats i al dia del què es cou en aquest el nostre món del Jazz i músiques afins. També hauríem d’ajudar a que tots plegats, músics i editorials poguessin seguir amb els seus projectes i això vol dir que els hauríem d’ajudar adquirint els seus discos anant a les botigues, feina sana car així pots triar i remenar abans d’adquirir, però també a les webs respectives d’editorials i també de músics. Doncs res, que ja era hora que us ho exposés tan diàfanament.

Doncs aquestes seran les sonoritats que escoltarem una mica més, car ja vegeu que els temes són allargassats per així nosaltres poder-los gaudir plenament.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un preciós tema de Jordi Rossy amb la col·laboració del seu fill Fèlix Rossy a la trompeta, on el mateix compositor toca el vibràfon, tema anomenat....

5.- La hormiga y las mariposas     (Jordi Rossy)            6m46s

I quina altra delícia de tema que hem pogut escoltar compost per un dels músics més internacionals que tenim, alhora multi instrumentista. Ja sabeu que Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau coma  a baterista durant ben bé 10 anys, passejant-se per tot el món, moments que va emprar per aprendre a tocar el piano, amb el qual també va enregistrar i després el vibràfon, sense oblidar que va anar a Berklee a ampliar els seus estudis de trompeta, i allà va ser on li van dir deixa la trompeta i acompanya’ns amb la bateria. Magnífica composició del Jordi i millors arranjaments del Toni, alhora que grandíssima sonoritat la de la Big Band. El motiu principal sembla ser el que fan els més greus sons primer amb contrabaix i després amb clarinets ben baixos. La delicada intervenció del Jordi al vibràfon és exquisida. Pot tocar poques notes, però ho fa amb un gust de mestre, i les posa en el moment adequat, aquest gran improvisador de tot el que li cau entre mans i mànigues. La trompeta de Fèlix ha sonat també força suau, tot i lo entremaliat i iconoclasta que és aquest joveníssim músic. El tema mana, i el músic ha de seguir-lo i situar-se en l’orbita i ambient sonor de la composició, i així ho fan ells, així ho ha fet el Fèlix, en el seu solo. El final ha arribat seguint el motiu principal marcat per contrabaix i clarinet baix. Magnífic tema Jordi i gran arranjament Toni.


Toni Vaquer ja ha acabat la seva estada a Berklee College of Music havent acabat els seus estudis de Post Grau o quelcom de similar. Les seves anades i vingudes d’allà cap aquí durant els mesos d’estiu i Nadals han estat freqüents, i aquests són els moments quan el vam poder veure i així va ser en els tres concerts que hi vam assistir. Ell és de Mallorca però la relació que té amb Barcelona és la relació amb els músics i la música que es fa a la nostra capital. Va formar part de la David Mengual Free Spirits Big Band on hi tocava el piano i on va fer també els seus primers i magnífics arranjaments. D’aquesta Big Band, ara mateix en standby, li vam posar diversos discos en anteriors temporades d’aquest Jazz Club de Nit. La seva continua-discontinua relació amb els músics de casa nostra li va permetre viure la creixent evolució de músics i projectes d’aquí alhora que viure en primera persona els projectes que dia a dia succeïen a Berklee on formà part de diverses mogudes. He parlat amb el Toni mentre estava treballant en el programa i m’ha explicat tot això que ell mateix ens explicarà......

Seguim ara amb un magnífic tema del contrabaixista Pau Sala anomenat...

4.- Not just the Blues            (P. Sala)                    10m05s

Doncs suposo que ens hem tornat a quedar clavats a la cadira, com estem segur de fa estona, després d’haver escoltat aquesta magnífica composició i grandíssims arranjaments d’aquest és nostre heroi Toni Vaquer. Tot i haver començat en els primers minuts en un format diguem-ne Free, el tema ha anat agafant una potència rítmica a tot swing que m’ha semblat impressionant i els arranjaments han permès escoltar front lines de seccions de metalls i canyes esfereïdors. I el primer solo de saxo tenor ha estat el del gran saxofonista malagueny Enrique Oliver amb el qual hem gaudit tant quan l’hem pogut veure i escoltar quan ens visita a casa nostra. Aquest és un músic indispensable en l’escena catalana, i sobretot a l’espai 23 Robadors on cada dimecres forma part del trio que obre i coordina la Jam Session amb el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. I també crec que el solo del pianista ha estat a mans de l’amic Albert Bover, el qual, comparteix 88 tecles amb el seu antic alumne i sovint partenaire, Marco Mezquida. Grandíssim solo del mestre Bover i un final de tema esclatant.

Ens queda un tema per posar-vos però...Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Us voldria reconduir a la web del Festival Estival d’Igualada on els nostres amics organitzadors van fer una entrevista a Toni Vaquer ara fa dos anys, o sigui que aquí us poso l’enllaç per així esbrinar una mica més en la seva concepció musical i potser també en la seva personalitat.


Seguim amb l’experiència de l’enregistrament del disc, i així ens ho explica en Toni Vaquer....
  
Acabem ja el projecte d’aquesta magnífica proposta amb el tema del líder de la formació, director i arranjador, en Toni Vaquer anomenat...

9.- Doni doni             (T. Vaquer)                5m06s

I ja heu pogut escoltar que comença amb un monòleg el qual ja ve del primer tema del disc, també d’en Vaquer i que no hem escoltat, com d’altres també magnífics i ja ho sabeu, amb la sana intenció que mireu d’aconseguir aquest projecte entrant a la web del disc, enllaç que us posaré al blog del programa.


Però de quina manera segueixen les músiques i amb quina trempera. De fet el motiu principal del tema, iniciat ja amb el contrabaix de tots dos, Marc i Pau, és la clau de volta de tot plegat a partir de la qual gira tota la composició. Els vents, metalls i canyes l’omplen això sí de tot l’esplendor adequat i amb quina potència i brillantor, al màxim tots dos atributs. Després, un tete entre diversos instruments que ben aviat es transforma en una complexa trama de sons diversos dels altres metalls i canyes en una simbiosi magnífica d’una aparent anarquia. Ben aviat aquesta desapareix i ens trobem de nou amb el motiu principal a càrrec de cordes més baixes, trombons i clarinets baixos, arribant al final ja amb descans de secció rítmica, metalls diversos i acabant-lo  dos dels saxos del projecte.

I en Toni Vaquer ens explicarà quina és la concepció i el perquè d’aquest tema, Doni doni, que no és res del que ens podem pensar, car no està escrit en llengua catalana...i així és que ens diu...
  
Ja heu pogut escoltar de quina manera en Toni Vaquer ens ha explicat de manera resumida el seu magnífic projecte. Ho podia haver escrit en text i llegit jo, però m’ha semblat que ell és la veu més adequada per fer-ho.

Doncs ja heu pogut escoltar una petita part del magnífic projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children Collective, un líder magnífic amb una Big Band de cracs alguns dels quals repetiran en el pròxim projecte, també a Big Band.

Doncs acabarem el programa d’avui amb el projecte també a Big Band de l’amic, contrabaixista i compositor Martín Léiton, anomenat...


“INEVITABLE”
Martín Léiton Big Band

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 539
Enregistrat per David Casamitjana el 26 d'abril de 2017 als Estudis 44.1 Girona.
Mesclat per Juan Rodríguez Berbín a Seward’s Room
Masteritzat per Carlos Freitas al Master Clàssic
Produït per Martín Leiton i Juan Rodríguez Berbín
Productor executiu, Jordi Pujol
Fotografia de Marcel·lí Bayer i Mariona Vega.

Martín Leiton, arranjador, director i contrabaix
Ramon Prats, bateria; Juan Rodríguez Berbín, percussió
Pedro Campos, contrabaix
Toni Saigi, piano
Dani Pérez, guitarra
Joan Chamorro, saxo baríton
Gabriel Amargant i Santi de la Rubia, saxo tenor
Marcel·lí Bayer, saxo alto, flauta
Joan Mas,saxo alto
Darío García, trombó baix
Rita Payés, Joan Codina, Víctor Colomer, trombó
Iván González, Pol Omedes, Andrea Motis, Òscar Latorre, Pep Garau, trompeta.

Martín Leiton, és un músic autodidacta que s'ha desenvolupat tant dins del jazz com del folklore latinoamericà, de la música afroamericana o del flamenc. Toca diversos instruments, com el contrabaix, el baix elèctric, la guitarra i el piano, a més de treballar com a compositor i arranjador. Ha editat dos discos com a líder, “Medium” (2011, 96k música), “Poetry of Sound” (2015, Underpool) i aquest que escoltarem, “Inevitable” (2017, FSNT) tot just acabat d’editar, alhora que també amb diversos treballs com a co-líder. Actualment forma part de, Martin Leiton Trio, Martín Leiton Quartet, Martín Leiton Big Band,Gabriel Amargant Trío, Seward, Ramon Prats Quartet,  UNDr,  Jorge Drexler. Ha tocat en formacions conjuntament amb Kenny Werner, Dave Kikoski, Jeff Ballard, Jorge Rossy, Perico Sambeat, Jorge Pardo, Seamus Blake, Eric Marienthal, Vicente Amigo, Chano Domínguez, Jorge Drexler, Niña Pastori, entre molts altres. Ha treballat com a músic de sessió amb productors com Matt Pence, Carles "Campi" Campón, Juan Rodríguez Berbín. I aquest és un resum perquè està involucrat en multitud de projectes.

Doncs dir-vos que aquest projecte també el vaig poder veure des dels inicis, ara ja fa més d’un any i mentre assajaven a 23 Robadors. Aquells assajos amb públic em van fer entendre de quina pasta humana és aquest complet músic canari que s’està per aquests llars i esperem que per molt de temps. Allò de assajar un tema, parar-lo quan no tirava prou bé o per si ell en volia ujna determinada interpretació em va agradar i sobretot amb la naturalitat com ho feia. La mateixa que li vam veure la setmana passada al Jamboree tot i presentant el disc, barrejat ell entremig del públic en el passadís central i comentant tot plegat amb la més normal naturalitat. Aquest és un altre projecte on la dificultat de selecció es torna a repetir, i tot i no haver-ho comentat amb el projecte de Toni Vaquer, m’ha passat el mateix. Quin tema no poso, cosa complicada. Doncs començarem ja amb la música d’aquest mestre, considerant que en aquest cas totes les composicions i els arranjaments són del líder Martín Léiton. Som-hi doncs amb un magnífic tema anomenat...


2.- Canto para sanar           (M. Léiton)                 12m04s

Doncs ja hi hem tornat amb una altra meravella de música, diferent sí, però amb qualitat igual que l’anterior. Concepció més rítmica potser per les arrels càlides canàries del líder, on em sembla que algun ritme autòcton sonarà si no ha sonat ja. Els inicis a solo de contrabaix del Pedro Campos amb el motiu principal i recurrent del tema, ens han anat situant en aquest a mida que s’hi van afegint instruments, tots fent el mateix riff de manera recurrent. Els primers metalls han afegit brillantor i més li ha afegit el Gabriel Amargant en el seu magnífic solo a saxo tenor, amb el seu característic i magnífic so alhora que fraseig el d’aquest jove mestre que vam escoltar aquest dissabte passat al Centre formant part del projecte Som Jazz amb el quartet liderat pel Joan Monné, amb Oriol Roca i Santi Colomer. Un solo a trompeta amb sordina, jo diria que de l’Òscar Latorre, magnífic ell i del qual en tenim un molt grat record d’haver-lo escoltat en un concert organitzat pel Jazz Club la Vicentina i que vam fer al pati-jardí de Can Comamala de Sant Vicenç dels Horts. El motiu no ha desaparegut en cap moment i així és que per sobre d’ell s’hi ha afegit tots els instruments omplint-lo de musicalitat i brillantor, alhora que bon ritme gràcies als dos mestres Ramon Prats i Juan Rodríguez Berbín. Una mena de break rítmic ha propiciat el solo del Marcel·lí Bayer al saxo alto, magnífic també, ell entossudit en el control de tots els vents possibles. El quasi silenci, ja a les acaballes del tema ens han relaxat i preparat per a la pròxima i segura embranzida, recurrent també i perenne, del motiu principal ara a contratemps entre uns i els altres, aconseguint una grandiosa sonoritat i així arribar al final.
Llarguíssim tema de 12 minuts on hem gaudit, crec, tota l’estona.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim ara amb un tema que el Martín li va dedicar a John Coltrane on sí que podrem notar-li l’homenatge fet a un dels discos emblemàtics, A Love Supreme...anomenat...


3.- Visions     (M. Léiton)                 7m59s

Doncs l’entrada dels metalls i canyes no ens situaven en l’atmosfera que ben aviat hem viscut gràcies a la secció rítmica, piano, contrabaix, bateria i percussions. Però sí, ràpidament ens hi hem introduït. El magnífic solo de Toni Saigi ell, ja ho sabem, en l’ona Monk ens va sorprendre el dia del Jamboree i ara mateix d’igual manera. Aquest és un jove músic que he tingut la sort de seguir i veure’n la seva progressió, com a persona i músic. He de dir que ve d’una família, de fet el seu pare, conegut i estimat teclista del mateix nom però per tothom conegut per en Chupi, ell, el fill, ha seguit un camí més enfocat al Jazz que el camí més funky del seu pare. Ha crescut com a pianista primer formant part del Monographic Trio on els vaig veure de quina manera desenvolupaven un projecte durant un any que després ha esdevingut un disc, encara sense editar crec jo. Una altra composició magnífica del Martín i igualment collonuts els arranjaments per a Big Band. La secció rítmica està increïble amb el Ramon i el Juan i els vents ens han recordat algunes frases del mític A Love Supreme. El so del tenor, diferent ara, ha estat el del gran Santi dela Rubia del qual la setmana passada li vam posar el seu projecte “Broken Line”. En Santi està immens  així el vam veure al Jamboree amb una entrega i energia totals, alhora que llenguatge coltranià el seu, com ja vaig comentar. Increïble, és com una estrella que estava allà, al cel, i que de cop ha agafat tota la llum que posseïa i que ara podem gaudir amb ell. Magistral en Santi i després d’ell, el tema torna a sonar i ja ens acosta al final, després de quasi vuit minuts de glòria.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I nosaltres acabarem el projecte i programa amb un altre tema impactant on podrem gaudir amb el solo del Joan Chamorro al saxo baríton, en un tema que el Martín va dedicar a l’escriptora Maria Zambrano, i això va ser el dimarts de la setmana passada al Jamboree en l’anomenat.....

5.- Tercera República          (M. Léiton)                 8m17s

I de quina manera més bèstia ha acabat aquest tema, res a veure de com l’han començat, que ha estat això com molt suau. Tot ha canviat i no ha tardat gaire en aparèixer la potència rítmica de bateria i percussió ben acoblats en el solo del gran saxo baríton Joan Chamorro, al qual veurem ves per on a la Traska Truska aquest diumenge tot i presentant el seu projecte a sextet “Baritone Rhapsody”, del qual en va fer un disc que vam posar en aquest programa ja fa alguns mesos. Un solo potent amb una sonoritat, la del seu baríton, que ens recorda la dels grans d’aquest instrument com Jerry Mulligan. Suavitat temporal amb els vents, per deixar pas a un delicat i reeixit solo a la trompeta que ben bé podria ser la de l’Òscar Latorre, tot i que en el directe vam escoltar també a l’Andrea Motis, ella però fent-ho amb el fiscorn. Després d’aquest solo, es prepara l’energia pel proper i potent solo amb la potència rítmica adequada, la del gran saxo tenor Santi dela Rubia amb el Ramon i el Juan bateria i percussió. Magnífic el Santi en la seva ona més moderna d’improvisar, per després i suaument escoltar la Big Band preparant-se per després tot el front line de canyes i metalls tocar tots alhora amb les músiques precioses d’aquesta melodia composta per aquest gran músic canari, Martín Léiton. Al final encara hem tingut temps de tornar a escoltar el piano de Toni Saigi per així anar encarant el final del tema, magnífic el “Tercera República”, tant de bo fos la Catalana.

Per valorar una mica el què hem escoltat us remeto a uns comentaris que va fer el mateix Martín Léiton per a la revista digital qualsevol nit....


en motiu de la primera presentació del projecte....

Martín Leiton Big Band al Jamboree Jazz Club, 2016.12.13

"Aquesta big band és un quartet de 19 músics. No toco un instrument físic, però de veritat sento que estic tocant amb ells, hi ha moments en què tot depèn d'un senyal. De vegades la big band pren les seves pròpies decisions i cal acceptar el que proposa i construir a partir d'això. Però sempre és la música la que ens dirigeix, permetent-nos funcionar com un petit acoblament, com un acoblament en el qual tots tenim la responsabilitat del que esdevé en música. Composicions construïdes per la pròpia big band, no per a qualsevol big band, per a aquesta, com un grup de rock, com un grup que assaja en un garatge, uns amics que s’asseuen a tocar en un pati amb l'objectiu de viure la música. Cada solista té una veu pròpia i ens explica la seva història personal en l'espai creat per a això. Dos bateries que són el motor i donen forma i dinàmica i sustenten i fan pessigolles i no usen partitures i ens recorden que el ritme és el centre de tot. Una audiència que sent que el que està escoltant està sent creat en el moment i està sent interpretat a partir de l'emoció que músics i públic generen en la trobada. Un projecte que s'edifica sobre la idea de transgredir les generacions i agrupar l'experiència amb el ressorgir de l'espontaneïtat honrant el concepte de la tradició jazzística, unint l'estètica del folklore rioplatense, l’afroamericà i el peninsular. Una banda creada en el centre de creació de projectes 23Robadors  essent aquest lloc el centre d'operacions de la majoria dels músics més actius de la zona. Un grup en què els substituts no substitueixen, funcionen com a convidats, portant la seva pròpia manera de veure la nostra música i expandint la manera en la qual aquesta pot ser tocada.” Martín Leiton

Quines paraules més boniques ens ha regalat el Martín Léiton. I si acabem parlant del disc, dir-vos que entre els temes que no hem posat, hi ha una preciosa baladeta a mig tempo i amb ritmes canaris diversos on el gran Dani Pérez fa un solo espatarrant amb la seva guitarra única. Bé, un altre guitarrista en té una com aquesta, i és l’amic Arturo Blasco. Dels vuit temes que hi ha n’hem escoltat menys de la meitat amb l’ànim que mireu d’adquirir-lo entrant a la web del disc a fresh sound new talent, o sigui que al blog us posaré l’enllaç.


Doncs això ha estat per avui. Us recordo que potser ens veurem el proper diumenge a la Traska Truska tot i veient al Joan Chamorro Sextet amb una formació de luxe amb Joan Chamorro, saxo baríton; Fredrik Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan Monné, piano; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic concert que ja té les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per on passa el Joan Chamorro amb qualsevol dels seus projectes, concert organitzat pels amics de Daltabaix.

Espero que hàgiu gaudit avui amb la magnífica música de dues grans Big Bands de casa nostra i amb dos grans mestres amb composicions i arranjaments increïbles primer amb en Toni Vaquer & The Voodoo Children Collective i tot just ara acabant d’escoltar el magnífic projecte de la Martín Léiton Big Band. Doncs res més, agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha explicat interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques d’aquest programa, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Avui hi tornem de nou amb músics i editorials de casa nostra, amb Rai Ferrer 5 i el seu projecte anomenat “Marró sobre blau”, editat per Quadrant Records i el primer treball editat pel Santi de la Rubio Trio anomenat “Broken Line” editat per Underpool.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Abans de començar el programa us voldria recordar que aquest cap de setmana seguirem l’ona de la molt bona música de la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts encetada aquest dissabte passat amb el magnífic concert que ens va oferir Marina Tuset & Adri González tan ben acompanyats pel Valentí Tuset i Víctor Mirallas. Doncs pel dissabte 20 de gener a les 22h tindrem la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor del Centre els quals faran evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta és una idea sorgida des del Jazz Club La Vicentina qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics músics que l’acompanyaran i que serà el Joan Monné Quartet amb Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un quartet que acompanyarà a la Coral Som Cor dirigida pel Joan Vinyes. No us dono més dades car les sorpreses sempre venen bé, i us ben asseguro que en tindreu i de les millors. Recordeu que el Centre està al carrer Torres i Bages 1 cantonada Mestre Ramon Camps.

I ara sí, començarem amb el projecte del gran contrabaixista, compositor i lletrista Rai Ferrer el qual ha vingut diverses vegades al Jazz Club La Vicentina primer, i ja fa anys, amb el Gabriel Amargant Quintet i ja darrerament amb l’Albert Vila Quartet. El projecte del Rai s’anomena...


“MARRÓ SOBRE BLAU”
Rai Ferrer 5

Editat per Quadrant Produccions        Q00079J
Enregistrat per Jordi Vidal el 29 i 30 d’abril de 2017 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Andreu Zaragoza al juny de 2017.
Produït per Rai Ferrer
Productor executiu Josep Ramon Jové per Quadrant Records.


Rubén Fernández, veu
Gabriel Amargant, saxos tenor i soprano
Andreu Zaragoza, guitarra elèctrica i acústica
Ramón Ángel Rei, bateria
Rai Ferrer, contrabaix

Veiem què ens en diu en Josep Ramon Jové des del web de Quadrant..

Després d’un llarg silenci discogràfic Rai Ferrer, un dels contrabaixistes indispensables del jazz estatal, torna amb un disc que ens mostra també el seu talent com a compositor. A “Marró sobre blau” Ferrer lidera un quintet format per alguns dels més destacats jazzmen de la nostra escena i llança una proposta que es basa principalment en composicions pròpies sobre poemes propis i diversos, des de José Agustín Goytisolo a Fernando Pessoa o Rafael Alberti. Jazz d’altura en combinació amb grans versos, tot això sota la personal concepció d’aquest gran contrabaixista.

Tota la música està composada pel Rai Ferrer i fins i tot alguns poemes. Doncs comencem escoltant música i paraules, música i poemes, i ho farem amb el preciós poema de José Agustín Goytisolo   tema anomenat....

3.- Como la piel de un fruto (J. A. G. & R. Ferrer)                       5m06s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera poètica i delicada hem començat el programa d’avui amb aquest poema de José Agustín Goytisolo i la magnífica i súper afinada veu del Rubén Fernández en una preciosa composició de Rai Ferrer i millor improvisació del Gabriel Amargant al saxo soprano. Quines maneres més delicades les d’aquest jove de només 30 anys i tant feina feta. La veu del Rubén de nou ens ha situat a la melodia i poema “Como la piel de un fruto”, arribant al final de manera delicada.

Nascut a Barcelona el 1.964, estudia a L´Escola Zeleste, al Taller de Músics (on acaba donant classes) i al Conservatori Municipal de Barcelona. Ha donat classes a L´Escuela Superior de Música de Euskadi, Musikene; així com al Conservatori de grau mig de Igualada. Ha tocat i enregistrat discs amb músics com Carme Canela, Joan Monné, David Xirgu, Gorka Benítez, José Reinoso, Victor De Diego, Joan Díaz, Perico Sambeat , Dani Pérez, Jordi Bonell, Xavi Maureta, Adam Kolker, Gabriel Amargant o José Luis Gámez entre d´altres, a més del seu propi Trio, actuant a clubs i festivals de tot l´Estat Espanyol, i de l´estranger, com Itàlia, França, Suècia, Portugal, Alemanya, Hungria, Marroc, Grècia, Bolivia o Argentina. Ha tocat així mateix amb músics estrangers com Antonio Hart, Pietro Tonolo, Jeff Ballard, Jim Snidero, Dick Oatts ,Julian Argüelles o Ben Monder entre d´altres.

Seguim amb més música i preciosos textos, ara amb un tema instrumental del mateix Rai anomenat...

9.- Notícias del 5º canal       (Rai Ferrer)               5m58s

Amb un ritme un tant funky ens hem situat en la bogeria de les notícies del 5è canal, on ja ho heu vist no hi ha text i on Rubén utilitza la veu com un altre instrument fent duet amb el saxo soprano del Gabriel. La música ha seguit amb la improvisació compartida del Gabriel Amargant i l’Andreu Zaragoza, magnífics tots dos en un “tete a tete” musical increïble de camaraderia. La suavitat s’ha mantingut durant tota la improvisació i també amb el retorn de la veu del Rubén aparellada amb el so magnífic del soprano del Gabriel.

....dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb la música d’aquest gran contrabaixista i ja ho esteu escoltant, també gran compositor i lletrista i ho farem amb el poema d’ell mateix i que titula aquest projecte...
1.- Marró sobre blau            (Rai Ferrer)               3m57s

Aquest és un poema del líder on, amb lletra i música, aquest compositor, lletrista i contrabaixista demostra la grandària de la seva perspectiva artística i vital. Gabriel amb el saxo tenor ens ha tornat a enlluernar amb la seva particular visió del tema, sonoritat i llenguatge. Al final del seu solo, la veu del cantant i la del saxo tenor han quallat en un duet preciós, tot i encarant la melodia i poema i així arribar la final.

Si parlem de la formació que l’acompanya el primer que un copsa és l’entorn del Taller de Músics on tots hi donen classes, o quasi tots. La relació personal de tots ells, en aquest àmbit i en l’àmbit dels diversos projectes compartits és evidentment la millor possible. Si abans he dit que Rai Ferrer va venir al Jazz Club La Vicentina amb el quintet del Gabriel Amargant afegiré que també hi havia l’Andreu Zaragoza i Ramón Ángel Rey, o sigui que la compenetració dels músics en aquest projecte ja vegeu que ha de ser i de fet és total.


Seguirem ara amb un tema de l’Andreu Zaragoza anomenat..

6.- Sandholt               (A. Zaragoza)            5m25

Amb una introducció a solo de contrabaix, el líder ens ha obert la porta d’aquest tema de l’Andreu Zaragoza, on el swing ha aparegut gràcies a ell i al Ramón Ángel Rey. Rubén torna a ser un altre instrument en un tema força vital i positiu on el saxo del Gabriel torna a ser el tenor en un altre magistral i personal so d’aquest músic nascut a Argentona. Rubén ens ha mostrat la seva virtut, la de poder i saber cantat en “scat” igualment amb una perfecta entonació. Vitalitat positiva, que ja la necessitem, ja.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I ara sí, acabarem el projecte del Rai amb el seu tema anomenat...

11.- Gratitud              (Rai Ferrer)               4m31s

I ves per on que ha tornat a ser un tema sense lletra, i tot amb la bona intenció que mireu d’aconseguir aquest magnífic disc entrant a la web de quadrant records i així poder escoltar les altres magnífiques poesies musicades per aquest gran contrabaixista que ens ha ofert, crec jo, el seu projecte més personal, amb alguns textos seus alhora que totes les músiques. De nou el saxo tenor del Gabriel ha brillat amb el seu característic i reconeixible so alhora que el seu fraseig modern. La guitarra de l’Andreu, amb el seu so delicat i llenguatge en l’ona Rosenwinkel i en la d’altres moderns mestres ha endolcit aquest gran tema anomenat “gratitud”, amb la gratitud de tots els músics que han participat en aquest magnífic i poètic projecte.

No em vull estar de dir-vos que dels dotze temes del disc n’hem posat menys de la meitat i que ens hem deixat magnífiques composicions musicals sobre poemes de Fernando Pessoa, Pilar Pallarès, Rafael Alberti i que el darrer tema és un arranjament i solo sobre el tema de Henry Mancini “Moon River”. En definitiva, us recomano que mireu d’aquirir-lo entrant al web de Quadrant Records i jo diria que ja feu tard..

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I acabarem el programa amb el darrer treball al seu nom, la qual cosa ens feia molta falta després de tant de temps d’escoltar-lo acompanyant a companys seus i sense editar cap disc des de fa la tira de temps, i parlo del gran saxofonista Santi de la Rubia en el seu projecte anomenat......


“BROKEN LINE”
Santi de la Rubia Trio

Editat per Underpool        UNDP-028
Enregistrats per Sergi Felipe i Joan Hernández, uns temes en directe al Teatre Aurora d’Igualada i uns altres a l’Underpool Studiu entre el juny i juliol de 2017.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït per Santi de la Rubia
Productors executius, Estival, Sergi Felipe i Santi de la Rubia

Santi de la Rubia, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Dels onze temes del disc, 9 són composicions del Santi mentre que dels altres dos, un és de Billy Strayhorn i el darrer tema del disc és de Brooks Bowman.

Aquest projecte va sorgir l’estiu passat en l’Estival d’Igualada 2017, on, cada any els organitzadors produeixen un projecte anomenat “Carta Blanca” i que li va ser donada al Santi de la Rubia amb el seu trio. Podríem dir que les músiques que escoltareu i els seus arranjaments varen ser “pensades”, entre cometes, per ser escoltades per primera vegada en l’esmentat Festival de Jazz que cada estiu, i per això l’Estival, es fa a Igualada.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Aquest projecte el vam poder gaudir al màxim en escoltar-lo el 22 de novembre de 2017 al Jamboree o sigui que comencem ja amb la música d’aquest gran saxofonista i també podreu comprovar lo bon compositor que és. Fem-ho amb la preciosa balada anomenada....

7.- Marta        (Santi de la Rubia)               6m21s

Doncs ja he pogut escoltar aquesta balada que ben bé podria estar entre les moltes i precioses del cançoner popular americà, encabides en els estàndards de Jazz. Preciosa melodia d’aquest compositor i saxofonista valencià que ja fa temps va decidir venir a aprendre i a compartir la seva música entre nosaltres. El solo del Marc Cuevas primer i el del líder després, ambdós rics en melodia i tècnica han omplert l’espai d’entremig del tema per després en Santi tornar-hi amb la melodia, preciosa i delicada dedicada a Marta. I tot hi haver-hi un parell de balades més, “Abril” del líder i la magnífica “Lush Life” de Billy Strayhorn, no les posarem amb l’ànim, ja ho sabeu, que mireu d’aconseguir aquest magnífic projecte entrant a la web de underpool.org.

Santi de la Rubia neix a València el 1984. La seva afició al jazz comença molt d'hora escoltant les cintes de Johnny Hodges que li posava el seu pare. Als vuit anys comença a estudiar saxòfon. El 2002 finalitza Grau Professional de saxo clàssic amb Matrícula d'Honor, traslladant-se aquest mateix any a Barcelona per estudiar jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Allà rep classes de professors com Xavier Figuerola, Eladio Reinón o Ignacio Gascón i es gradua en 2006 amb matrícula d'honor.

Seguim ara amb una mica més de trempera amb un altre tema propi anomenat...

8.- Hendo’s World    (Santi de la Rubia)               6m42s

Doncs quin tema més impressionant hem escoltat, i jo diria en l’ona melòdica d’una de les etapes de John Coltrane per parlar nomé d’un. El vessant coltranià és evident en les maneres de tocar el tenor amb un tema que ens podria recordar a algun dels aspectes del Love Supreme del geni de Philadelphia. En el format de trio sense instrument harmònic que també li agradava a Sonny Rollins, Santi gaudeix en les seves improvisacions gràcies al magnífic suport de la base rítmica d’aquests dos mestres Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, i ben bé que ens ho ha mostrat aquest músic de Tàrrega.

Amplia la seva formació assistint a diversos seminaris i classes particulars amb Perico Sambeat, Javier Vercher, Dick Oatts, Dave Liebman, Bob Mintzer, Jerry Bergonzi, Bill Mc.Henry, Chris Cheek, Mark Turner i Walter Smith III.

Guanyador del I Concurs de Jazz de Barcelona i del Concurs Internacional de Jazz de Granada amb el seu primer disc "Afinke", en el qual col·labora amb Jordi Berni Trio. Seleccionat pel Catalan Jazz Tour de 2008, en què va compartir cartell amb Perico Sambeat Trio a París i Londres, finalista en el Concurs Internacional de Getxo de 2008 amb Josep Tutusaus Sextet i 2n premi en el “I Concurs Internacional de Jazz de Almeria” de 2014 amb "CJ Quintet".


Escoltem ara el magnífic estàndard de Brooks Bowman anomenat....

9.- East of the sun, west of the moon        (B. B.)             8m43s

Amb aquest títol que ve d’un conte de fades noruec, és una melodia escrita per Brooks Bowman, qui aleshores era estudiant de pregrau a la Universitat de Princeton. Va ser publicada el 1934 i es va convertir en la cançó principal del "Princeton Nassoons", un grup a capella de Princeton esdevenint ben aviat un estàndard popular entre els músics de jazz. Després de la curta melodia, Santi el líder ha desenvolupat el seu gran solo en un dels temes d’aquest disc enregistrat en directe, i tal i com he dit, al Teatre Aurora d’Igualada. Solo en un estil pròpiament  en el Jazz més modern, una passa més enllà del “neobop” farcit de recursos tècnics impressionants i llenguatge jazzístic del més alt nivell. Uns aplaudiments merescudíssims i el solo del contrabaixista Cuevas, llarg solo també i magníficament melòdic i farcit de bon gust alhora que amb control total de l’afinació. Els “quatres” amb el Roger del líder han demostrat també de quina manera aquest jove mestre dels tambors i platerets domina tots aquests estris percussius. Després, el tema de nou, melodia i final després de més 8 increïbles minuts de Jazz a tope.

Ha col·laborat amb músics com Tom Harrell, Jorge Rossy, Joan Monné, Martín Leiton, Ernesto Aurignac, Jaume Llombart, Perico Sambeat, Roger Mas, Jordi Berni, Albert Vila, Joan Díaz, Giulia Valle, entre altres.

Acabarem ja amb la música del Santi de la Rubia, amb un altre dels temes amb ona Coltraniana anomenat...

6.- Ashwagandha                 (Santi de la Rubia)               5m12s

Doncs amb una altra demostració del seu amor vers l’obra de Coltrane, un dels seus deixebles ens ha delectat amb un magnífic so i millor fraseig tot i recordant l’obra d’un dels més genials músics de Jazz de tots els temps. Amb aquesta tema tan tremendo hem acabat el projecte i programa, i com sempre, us recomano adquirir-lo entrant a la web de Underpool car, dels grandíssims 9 temes encabits en el projecte n’hem posat menys de la meitat, deixant de posar-vos autèntiques meravelles com el llarguíssim “Lush Life” de quasi 11 minuts entre d’altres.

Actualment és professor a l'Escola de Música i l'Escola Superior del Taller de Músics. Parlant de la col·laboració amb Tom Harrell dir-vos que els qui van tenir la sort de veure l’actuació de la formació d’aquest mestre americà a La Nova Jazz Cava, durant el darrer Festival de Jazz, van poder veure de quina manera magistral Santi de la Rubia va fer una substitució del saxofonista oficial que crec havia de ser Mark Turner. Al Santi el van avisar el mateix dia o quasi, i va demostrar de quina pasta està fet, la dels mestres.

I abans d’acomiadar-me de tots vosaltres recordar-vos que pel dissabte 20 de gener a les 22h tindrem la possibilitat d’escoltar la nova producció Som Jazz de la Coral Som Cor del Centre els quals faran evidentment un repertori cantat de estàndards de Jazz. Aquesta és una idea sorgida des del Jazz Club La Vicentina qui també s’ha encarregat de coordinar el quartet de magnífics músics que l’acompanyaran i que serà el Joan Monné Quartet amb Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Oriol Roca, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Un quartet que acompanyarà a la Coral Som Cor dirigida pel Joan Vinyes. Un esdeveniment encabit en la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts, i que es farà al Centre Catòlic us recordo que a les 22h.

Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on hem pogut gaudir amb el projecte de Rai Ferrer 5 anomenat “Marró sobre balu”, on ens ha presentat obra poètica pròpia i d’altres amb tota la seva música i després amb el projecte més modern de Santi de la Rubia anomenat “Broken Line”. Dos magnífics projectes de gent de casa nostra i de dues de les nostres editorials.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, xerrat pels colzes amb interessos comuns i seleccionat totes les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Ràdio Molins 91.2  Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Abans de tot, m’agradaria convidar-vos al concert que farem al “Centre” pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la presència i veu de Marina Tuset acompanyada pel gran pianista/teclista Adri González. Marina ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar alguns dels seus temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions. Aquest és un concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb l’entrada gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de l’ajuntament i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre Ramon Camps.

Doncs unes de les editorials de les quals també els hi posem discos, i avui en serà un exemple, són Errabal Jazz del País Basc i JazzGranollers. Avui podrem escoltar un parell de projectes d’Errabal Jazz, amb Ander Garcia i el seu “Hiru”, i el de Kike Mora amb “Evolución Natural”, o “Berez Datorrena”, ambdós músics bascs, baixistes o contrabaixistes,  i el darrer de l’amic Joan Sanmartí anomenat “Codi Personal” que ens va presentar la temporada passada, el 31 de març de 2017 al Molí dels Frares.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Som-hi doncs i començarem el programa amb el projecte força íntim de l’Ander García i per això, i perquè haurem de posar temes de dos discos més, serà una presentació discreta. El projecte s’anomena..


“HIRU”
Ander García

Editat per Errabal Jazz    ER 092
Enregistrat per Juanan Ros el 12 i 13 de desembre de 2016 a El Cantón de la Soledad, Vitoria.

Ander García, contrabaix i veu
Juan Ortíz, piano
Josean Bengoetxea, lletres en el tema Liliak Lhes

Tota la música d’aquest disc és original de l’Ander García. Escoltarem un parell de temes d’aquest músic basc, amb els quals ja podreu copsar la aurèola que els envolta a tots ells. Aquest és un disc d’espais, nu, pausat i sincer, que connecta amb les arrels i busca un equilibri entre els recursos propis de la música tradicional i el Jazz.

Us voldria comentar que aquest músic explica, en el llibret interior del compacte, com s’han fet els temes i de quina manera segueixen la seva evolució, explicant ell, quan toca la melodia i quan improvisa, i aquest quan, vol dir explícitament el temps on tot això passa, per exemple, en el minut 2 i 21 segons començo el meu solo, etc.

Comencem pel tema tradicional anomenat...

6.- Betrolarenak        (A. García)                 4m05s

I ens explica fil per randa tot el que acabeu d’escoltar com ara que aquest és un bertso conegut, de tipus “9 puntukoa”. Començo, segueix dient, amb una intro lliure de contrabaix, on es pot entreveure la melodia d’aquest bertso als 18 segons de començar-lo. Als 50 segons podeu notar de nou la influència de la dansa car toco la melodia del “Banako” (un dels balls que conformen la Daantzari Dantza). Acabo la intro tancant la melodia del bertso, tan característica. I ara ens explica la relació d’aquests bertsos amb les estructures algunes vegades comentades dels temes estàndards de Jazz, que tenen la forma AABA, i això diu dels bertsos de tipus “9 puntukoa”. El I got Rhythm,  Rhythm Changes, estructura AABA de George Gershwin casa doncs perfectament amb aquests bertsos comentats i tema que heu escoltat. I encara explica més coses però que em sembla que ja en tenim prou.

Ander Garcia
Es llicencia en Enginyeria Informàtica a la Universitat de Deusto el 2001 i posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música del País Basc, MUSIKENE, obtenint la llicenciatura en 2008. El seu grup Citric, format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el porta a tocar en els festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant Sebastià, Madrid i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de Jazz ciutat de Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc "Mandra". El 2008 es trasllada a Madrid, on treballa com a director musical de Sheilah Cuffy Project i l'obra multidisciplinària LONDON, de la companyia Cre.Art. A la ciutat es consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de la talla de Jeff Berlin, Perico Sambeat, Bob Sands, Victor de Diego, Román Filiu, Chris Kase, Moisés P. Sánchez, Verónica Ferreiro, Noa Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta , Carlos Carli, Martin Andersen i un llarg etc. Des de llavors Ander ha tocat en festivals internacionals a països com Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Holanda, Itàlia, Croàcia, Irlanda, Alemanya, Mèxic etc. La seva inquietud musical el porta igualment a implicar-se en grups de fusió de jazz i música sud-americana i espanyola (Amerikanda - Celia Mur), R & B i Hip-Hop (Soul Commanders), Rock (Àngel Celada, Jose Bruno), Pop (Gat Charro) i música electrònica (Towards Green).


Escoltem, per acabar aquest petit recull de música popular basca tamisada de Jazz, el tema anomenat....

5.- Nire Lehen Bertsoa        (A, García)                 5m14s

Segons ens diu, el títol explicita que aquest és el seu primer bertso, encara sense lletra. L’estructura és la del bertso denominat Zortziko Handia, car està format per vuit punts (frases) de divuit síl·labes. Comença el seu solo en el minut 2 i 21 segons tocant la melodia tradicional de “Bentara Noa” que coincideix en mètrica amb el tema (cosa que va descobrir posteriorment, per la qual cosa diu ell, hi va haver una feliç inspiració inconscient i natural, no planificada). Vario la melodia adaptant-me a la harmonia del tema en el minut 2 i 38 segons. En el minut 2 i 44 segons improviso sobre el ritme de zortziko i torno a la mètrica original en el minut 2 i 55 segons. Ja ho heu vist, més ben explicat impossible. Quan jo comento els temes ho faig més o menys així, però per descomptat sense contemplar el moment exacte quan passen les coses. Això de l’Ander García és cosa d’alquimistes puristes, ha.

El seu disc debut "Ttun Kurrun" va estar seleccionat com un dels millors discos de jazz del país del 2013. Aquest projecte es va presentar en directe al Festival de Jazz BBK de Bilbao, al Jazzaldia de Sant Sebastià, així com en sales de prestigi com el Jimmy Glass de València o el Bogui Jazz de Madrid. És membre del quartet del trompetista Chris Kase i colidera actualment el trio Collado.Garcia.Benito, amb el qual ha tret el seu segon disc, "Suite II".

El disc que estem escoltant és el tercer al seu nom i és un pas ferm en el camí, diu ell. És el primer enregistrament on he començat a experimentar per trobar la meva pròpia veu com contrabaixista. És més, és el primer text que escric sobre la meva investigació sobre la improvisació basada en l'estil musical basc.
Em baso en tres aspectes de la música basca per a improvisar:

-Les melodies i les mètriques dels "bertsos" (els versos improvisats pels Bertsolaris)

-Els ritmes de Zortziko i de la Dantzari Dantza (conjunt de danses de Durangaldea) que vaig ballar en la meva joventut.

-Les melodies tradicionals o d'autors concrets que estan inspirades en la tradició musical basca.

Seguim el programa amb el darrer projecte de l’amic Joan Sanmartí anomenat...


“CODI PERSONAL”
Joan Sanmartí

Editat per JazzGranollers Records
Enregistrat per Ferran Conangla assistit per Jaume Figueres el 12 i 13 de setembre de 2016 als Estudis Ground, Cornellà de Terri, Girona.
Produït per Joan Sanmartí i Ferran Conangla per a JazzGranollers Records.

Joan Sanmartí, guitarra i sintetitzadors
Roger Santacana, piano i vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix
Joan Vidal, bateria

Totes les composicions són de Joan Sanmartí excepte “Time Remembered” que és de Bill Evans.

Comencem doncs amb la música d’aquest mestre i gran compositor i guitarrista amb el preciós tema anomenat...

4.- Dels equilibris     (J. Sanmartí)             10m48s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada i llarga meravella de més de 10 minuts ens ha regalat aquest músic del Vallès Oriental. Una música que vam poder escoltar el març de l’any passat al Molí  dels Frares per a un reduït i selecte grup d’aficionats que allà ens hi vam trobar. Magnífic tema i millors improvisacions, primer amb la del líder i compositor, ell, tan satisfet de tenir i tocar amb la seva magnífica Fender Mustang, amb un so, ja heu pogut comprovar, fosc a voluntat i també profund. Marc Cuevas, vell amic nostre també, amb força visites formant part de diverses formacions, ha desenvolupat el seu també, precís, melòdic i amb gran profusió de recursos tècnics alhora que delicades maneres, com les que ens ha mostrat el jove geni en el seu solo al vibràfon, sense oblidar que també toca el piano, i em van dir que també remena la bateria. Crac, entre els cracs i encara molt i molt jove, crec que amb 21 anyets, any am amunt, any avall. Bellesa en tots els solos i força evident en el seu solo, on la precisió i sonoritat dels metalls del seu instrument és evident, clara i diàfana, alhora que la seva creativitat en la concepció. Dels equilibris, es deia aquest tema del Joan.

Seguim amb més música del Joan Sanmartí però....
Abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb un blues magnífic anomenat...

7.- Cruïlla en G          (J. Sanmartí)             7m25s

I ja heu pogut tornar a escoltar de quina manera més àmplia, més relaxada hem tornat a deixar-nos captivar per la música del Joan Sanmartí. El motiu principal melòdic i rítmic de la guitarra  del líder i  el contrabaix del Marc Cuevas, ens ha acaronat des dels inicis, situant-nos ben lluny allà pel Mississipi de potser ja fa dos segles, amb un blues rural increïble. L’homenatge que aquest músic fa a la música, en general, es fa palès en aquest tema, en l’anterior i en tots els del seu projecte. Ara però, amb el jove Roger Santacana al piano. I ara que hi penso, crec que quan es ve enregistrar aquest disc, en Roger encara no havia fet els 20. Ja m’explicareu quin tros de crac tenim ja, i més endavant fins on arribarà aquest noi. Ben bé després del seu magnífic solo, ha esta en Marc que s’hi ha ficat amb plena profunditat de greus sons del seu contrabaix. El líder l’ha seguit amb delicat i profund record per als sons més ancestrals, els d’aquells bluesman, homes i dones, els quals carregaren sobre les seves espatlles la complicada situació vital, per dir-ho suau, dels racistes de llavors. Sembla que això encara dura, sí, però a un altre nivell. Després del solo del Joan han seguit amb una mena de vamp permanent fins acabar el tema, així, delicadament.

Saber qui és en Joan Sanmartí crec que ens convé, i per tant deixeu-me que us en parli una mica. La seva trajectòria ve de llarg, des dels inicis del Taller de Músics fins ara, professor a l’ESMUC compartint departament de Jazz amb gent com Francesc Capella, Joan Díaz, Joan Monné i Lluís Vidal. Tots ells estan embrancats en l’Esmuc Jazz Project, Big Band d’alumnes, actuals i d’abans, on preparen als joves músics en l’entorn de la Big Band, però amb projectes dedicats a músics i amb arranjaments de cadascun dels professors esmentats. Alguns dels projectes que he pogut escoltar de l’ Esmuc Jazz Project són els de l’Univers Ornette, Univers Zavinul, entre d’altres. Els 15 anys de l’Esmuc els van celebrar amb el projecte anomenat Bestiari amb veus com les de Celeste Alías, Gemma Abrié i Rubén Fernández, a més a més dels músics de la Big Band. Del Joan Sanmartí ja li vaig posar un seu anterior projecte en un programa anterior de Jazz Club de Nit ara ja fa una mica de temps.


D’aquest projecte que estem escoltant, dir-vos que em sembla que està fet per poder-lo tocar en directe. De fet, en quasi tots els temes, tots els músics o quasi tots fan les seves improvisacions, resultant els temes d’una llargària més adequada a un directe que per a complir els tempos d’un projecte editat. Així és que torno a trobar-me amb un disc on se’m fa força difícil seleccionar quines músiques no podré posar. Però seguim escoltant més música del Joan Sanmartí i ara ho farem amb el tema de Bill Evans  on en Marc Miralta hi col·labora amb les palmes, anomenat...

8.- Time Remembered        (B. Evans)                 7m47s

Doncs tot i que el tempo és més ràpid, les sonoritats són força delicades. El so fosc i profund de la seva guitarra i els arranjaments ho aconsegueixen. La vitalitat i brillantor del jove pianista ha fet que ens situéssim en uns aires més vius en el seu magnífic solo, tan ben acompanyat com ha estat pels companys de la base rítmica, en Marc Cuevas i Joan Vidal. Tot i ser temes llargs, ens passen molt de pressa, ben bé, gràcies a la vitalitat dels arranjaments en aquest cas i les intervencions dels companys de projecte. Després del solo de`n Roger el líder ens ha situat de nou en la melodia d’aquest tema d’un dels més grans pianistes de Jazz, el gran Bill Evans. Al final però, i amb un motiu recurrent, el Joan Vidal ha pogut mostrar tot el seu domini de les escombretes en un magnífic solo i així han acabat el tema.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Acabarem el projecte del Joan Sanmartí amb el tema més punyent i més encabit en el Jazz-Rock i que anomena el disc....

1.- Codi Personal                 (J. Sanmartí)             7m24s

Doncs amb aquest tema més de jazz-rock hem acabat el projecte de l’amic Joan Sabmartí i resta de companys i també amics meus. El quartet va venir ja us ho he dit el març de l’any passat i ens van presentar aquesta música, i així és que quan el Joan ha tingut el disc me l’ha fet arribar i avui que ha sonat. Tot i haver-hi un bon ritme i quasi constant, la musicalitat del tema és evident i també és una molt bona composició i arranjaments. Els solistes, de luxe, com el líder i el jove i crac pianista només fan que enlairar la música composta de la mateixa manera que ho fan la base rítmica. Un quartet extraordinari amb el, Joan Sanmartí, guitarra i sintetitzadors, Roger Santacana, piano i vibràfon
Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria, amb qui hem gaudit tota aquesta estona, llarga, i més gaudireu si podeu adquirir aquest disc entrant al web de jazzgranollers records.

I nosaltres deixem aquest projecte i encarem l’altre projecte de Errabal Jazz el del guitarrista Kike Mora, però abans...

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

El projecte es diu..


“BEREZ DATORRENA”-“EVOLUCIÓN NATURAL”
Kike Mora

Editat per Errabal Jazz    ER 094
Enregistrat als seus estudis K.M.T.
Produït per Kike Mora
Productor executiu Errabal Jazz

Kike Mora, baix elèctric, fretless bass, i programació
I una llarga llista de col·laboradors com són ara Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Yago Santos, Ibon Jordan, Jagoba Ormaetxea, Naldo Gomes, Kike Gutman, Fredi Pelaez, Josu Erviti, Juan Ortiz, Abraham de Román, Mikel Nuñez Lauzirika, Enrique El Vaca, Tala, Alain Sancho, José Gallardo, Musta Agharban, Jacomina Kistemaker.

Escoltem de què va tot això i ja us aviso que va de quelcom diferent del què hem escoltat abans amb el Joan Sanmartí, però el que no canvia és la producció de material propi, el d’aquest baixista basc tan reconegut. Aquest és el seu segon treball personal i s’emmarca més en la música d’autor amb espurnes de Jazz en les improvisacions. El tema que escoltareu em recorda a coses que havia escoltat de Gong o sigui que som-hi amb el salt musical endavant amb el tema anomenat...

1.- Connection          (K. Mora)                   4m11s

Doncs ja heu pogut escoltar que tot i la diversitat estilística, el tema és força impactant. Els aires orientals hi són però el que també hi ha és una composició molt ben feta alhora que els arranjaments i les intervencions dels solistes amb Jacomina Kistemaker, monochord; Mikel Romero, guitarra i Musta Agharban, veu. El solo de Mikel ha estat esclatant en l’ona del grup comentat i per tant en l’ona Steve Hillage. Un bon tema per a començar amb el Kike al baix elèctric, fretless bass, i programació.

Ens diu ell mateix.....
Sóc músic, compositor i productor, amb una experiència professional de més de 20 anys, tant en la faceta musical com en la de productor i docent. Em vaig llicenciar en baix elèctric de jazz al Centre Superior d'Estudis Musicals del País Basc - MUSIKENE. Sóc baixista, contrabaixista i guitarrista. Vaig formar part del conjunt de Kepa Junkera durant 7 anys, col·laborant en el Doble CD en directe "K", guardonat amb un Grammy Llatí al Millor Àlbum Folk. He col·laborat en destacats projectes musicals: Beer Mosh, Urgabe, Ainhoa ​​Cantalapiedra (guanyadora de OT2), Korrontzi, Mubajito, Evidence quartet, Jimmy Barnatán.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Escoltarem ara dos temes seguits enllaçats per qui us parla i que seran...

5.- Nómadas             (K. Mora)       2m42s
9.- Luna                     (K. Mora)       5m31s

En el primer hem pogut constatar la creativitat com a solista en un solo magnífic per execució i creació mentre que en el segon, la participació del solista i saxo tenor Abraham de Román, i també al piano Mikel Nuñez Lauzirika, mentre que el líder participa amb el seu fretless bass i programacions, amb una demostració de domini tecnològic.

Sóc més productor i arranjador, en el meu propi estudi de gravació K.M.T. On he realitzat més de 70 treballs per a diferents grups i artistes entre els quals destaquen: Trikizio, Korrontzi, Hutsa, Urgabe, Des-kontrol, Amaiur i altres.
El 2011 vaig editar el meu 1er disc, "Jazz Project", amb el qual vaig estar al XXII Festival de Jazz de Lugo, al 47. Heineken Jazzaldia de Donostia / Sant Sebastià, entre d'altres. En l'actualitat, em trobo produint meu següent àlbum, "Evolució Natural" que sortirà a la llum a la primavera que l'2017. Formo part de les bandes Urtz, Cymatic i Korrontzi -amb la qual viatjo per tot el món- a més de la meva propi Trio / Quartet de jazz, mentre continu desenvolupant-a Feedback, juntament amb l'artista i creadora visual Ana Capella. Com a docent, sóc professor de guitarra, baix, combo i producció musical a l'escola de música Muzzik (Bilbao) i en el meu estudi K.M.T., i imparteixo seminaris i master classes en diferents espais.


Seguim amb un tema una mica més viu anomenat...

3.- El Sur        (K. Mora)       4m41s

En aquest tema comptem amb la bateria i percussió de Ibon Jordan, i amb el piano i guitarra de Jagoba Ormaetxea, i jo diria que amb el saxo soprano de Kike Gutman. Per descomptat que sempre hi escolteu a Kike Mora al baix elèctric. El ritme càlid de la percussió s’acompanya del motiu principal que es va repetint ja des dels inicis amb el Kike fent de solista de la melodia. La intervenció del saxo soprano a duet amb el baixista en el segon chorus del tema, omple de més música la proposta, i més que n’hem tingut en el pont o B del tema, amb sonoritats diverses i agosarades. El riff de saxo i baix permet al percussionista exposar la seva versió del tema, cosa que també fa en Gutman
amb el seu soprano, quasi sopranino, en el seu magnífic solo. El líder acaba el tema tornant al motiu principal, melòdic i assequible, i així que ens captura tota la nostra atenció. El tema es dissol, mica a mica....

Berez Datorrena / Evolució Natural tarda a arribar 6 anys des de la sortida de Jazz Project per diferents motius. El principal és el fet d'estar immers en diversos projectes musicals amb els quals visito tota mena de festivals i països de tots els continents. Aquest disc compta amb una gran varietat de col·laboracions que no fan més que pluralitzar aquesta visió global de no voler crear fronteres entre estils i sons. Yago Sants i Enrique (El Vaca) a la guitarra flamenca. El Brasiler Naldo Gomes i el percussionista gitano "Tala". Virtuosos del piano Jazz com Juan Ortiz, Fredi Pelaez i Mikel Nuñez Lauzirica. Arxiconeguts saxofonistes de l'escena basca com Jose Gallardo, Kike Gutman i Alain Sancho i músics de tota índole com Mikel Romero, Ander Hurtado de Saratxo, Ibon Jordan, Josu Erviti, Jagoba Ormaetxea i un llarg etc que posen el seu granet de sorra a aquest projecte d'una manera desinteressada només amb la creació com a finalitat.

Acabarem aquest projecte i programa amb el tema anomenat...

6.- Dhyâna                 (K. Mora)                   4m24s

I aquí hem escoltat un saxo soprano que podria ser el de Kike Gutman o el de Alain Sancho. Em sembla que la informació que hi ha en el disc està lleugerament equivocada car els noms i instruments posats no casen amb el que s’escolta. Amb un ritme força impressionant a base d’instruments programats pel líder, el qual, a banda de tocar el seu baix elèctric, controla la percussió que heu escoltat. El solo del soprano és força estimulant, tal i com em sembla que és el tema, vital i emocionalment positiu que per acabar el programa està molt bé.

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina varietat musical hem gaudit avui, primer amb la molt delicada música del  contrabaixista basc Ander García, per després entrar de ple en el Jazz amb espurnes de Rock i Blues de la mà del guitarrista del Vallès Oriental en Joan Sanmartí i el seu magnífic quartet, per acabar amb el projecte personal, a voltes íntim, a voltes pop, i sempre farcit de qualitat i bones composicions, les del també baixista basc Kike Mora.

Espero i desitjo que hàgiu gaudit del programa, però abans m’agradaria convidar-vos al concert que farem al “Centre” pel dissabte 13 de gener a les 19h, on podrem comptar amb la presència i veu de Marina Tuset acompanyada pel gran pianista/teclista Adri González. Marina ens oferirà el seu nou projecte a duet on podrem escoltar alguns dels seus temes propis i també algunes magnífiques i precioses versions. Aquest és un concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i per tant amb l’entrada gratuïta. Recordar-vos que el “Centre” està darrera de la plaça de l’ajuntament i tot just passat el pont de la via del tren, al carrer Torres i Bages 1, cantonada Mestre Ramon Camps.

Ara sí, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha acompanyat tota l’estona, ha realitzat el programa i seleccionat les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |