Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja teníem ganes de tornar-hi amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i com us vaig dir, i sempre que puguem i convingui, el programa tindrà dues parts més o menys diferenciades essent la primera dedicada als nous talents, o sigui als New Talent i la segona dedicada a les velles glòries del Jazz, amb discos vinils de 180 grams digitalitzats en primera escolta per qui us parla. O sigui que en el programa d’avui podreu escoltar una part del darrer treball de Iago Fernández anomenat “Brisa”, i acabarem el programa amb una magnífica joia del gran Benny Golson al qual vam poder veure al Jazz Tardor convidats per en Josep Ramon Jové i encara, el genial compositor i saxofonista, amb molt bona forma. El disc que us proposo escoltar és el “The Other Side of Benny Golson”.

Deixeu-me però que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem sense més dilació amb el projecte del baterista gallec Iago Fernández el qual s’acompanya de gent molt bona i jove com ell en el projecte anomenat...


“BRISA”
Iago Fernández

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 512
Enregistrat per José Diogo el 4 de març de 2016 a Sá Da Bandeira Studios, Porto.
Mesclat i masteritzat per André Fernandes al Timbuktu Studio de Lisboa.
Produït per Iago Fernández
Productor executiu Jordi Pujol

Enrique Oliver, saxo tenor
Wilfried Wilde, guitarra
Reiner Elizarde “El Negrón”, contrabaix
Iago Fernández, bateria
Amb la col·laboració de
Zé Pedro Coelho, saxo soprano #1 i 4
Xan Campos, Fender Rhodes #1 i 2
Totes les composicions són del Iago Fernández excepte els temes de Victor Young, George Shearing i Cole Porter,

I sembla que alguns han fet alguns “overdubs” en algun tema, que si de cas ja comentaré, o sigui que després de tocar en un tema, ho han tornat a fer a sobre de la gravació amb el mateix o amb un altre instrument. Coses de la tècnica.

Veiem una mica qui és aquest grandíssim i encara jove músic....
Iago Fernández és un baterista i compositor de Galícia (Espanya). Destaca per la seva efectivitat melòdica i la seva gran frescor i interacció amb els components de les bandes en què participa. Ha tocat en els més importants festivals i cicles de jazz del país (Getxo, Madrid, Eivissa, Pontevedra, Vigo, Lugo, Sant Sebastià, Barcelona, ​​València, Múrcia, Las Palmas, Mallorca) a més de Guayaquil i Quito (Equador), i ho ha fet amb músics reconeguts com Perico Sambeat, Jesús Santandreu, Marcus Strickland, Lage Lund, Masa Kamaguchi, Javier Colina, Albert Sanz, Chris Kase, Jordi Rossy, Paco Charlín, Nelson Cascais, Abe Rábade, Guillermo Klein, Demian Caboud, André Fernandes, Pedro Moreira , Javier Vercher i Andrzej Olejniczak entre d'altres.

Doncs comencem amb la música ja, i ho farem amb una de les delícies dolces i melòdiques d’aquest projecte, anomenada....

2.- Kayak       (I. Fernández)            5m25s

Doncs ja veieu quina música més dolça hem escoltat, una composició certament maca amb un punt de complexitat, que perquè sigui una mena de balada a mig tempo no ha de ser bleda, amb tots els respectes a les bledes, elles tan bones. Una composició on hem pogut escoltar al Xan Campos a mans d’un preciós Fender Rhodes. I dir-vos que aquest pianista gallec ens va acompanyar en un Concert-Jam de fa un parell d’anys al Jazz Club La Vicentina. També hem escoltat la mestria de l’Enrique Oliver, jove saxo tenor malagueny que tenim la sort de veure quan ens visita aquí, a casa nostra. Un projecte amb dues balades d’aquelles precioses com “Brisa” i el “Flut Blues” que us les deixo a punt perquè les escolteu una vegada aconseguit el disc entrant a la web de Fresh Sound o anant a la botiga del carrer Benet Mateu 26 de Barcelona. Un tema, aquest Kayak, que ha finalitzat dolçament després d’una total participació dels músics a mode d’improvisació col·lectiva. Preciós per a començar.

Seguim amb un altre tema d’aquest projecte, el primer que podreu escoltar o primer tall si fos un vinil i que serà el magnífic...

1.- África        (I. Fernández)            3m39s

Tema magnífic on comptem amb la participació de Zé Pedro Coelho al saxo soprano i de nou el jove Xan Campos al Fender Rhodes i el mateix Iago doblant-se amb la marimba. Tema curtet i recurrent de tempo amb un motiu principal ben clar exposat pel contrabaixista Elizarde, músic aquest, com molts cubans, establert a Madrid i amic dels Vistel Brothers. I ves per on que Iago va participar també en la gravació del disc “Evolution” d’aquests germans cubans, magnífics músics, el Jorge, trompetista i el Maikel, saxo tenor i que vam posar en aquest programa ja fa alguns anys. Per cert, us el recomano de tot cor. Tema aquest que hem escoltat que té un caminar evident, un Groove imparable, mare dels ous de tot plegat i que els instruments de vent i demés acaben d’omplir amb la seva sonoritat, acompanyant el ritme i patró principal d’aquesta nau.

També ha gravat una desena de discos, entre els quals destaquen Sound Colors de J.Santandreu (FSNT-2008), Guruka de N.Cascais (toap-2008), Canjazz Reunion de Canjazz Reunion (FCJR-2008), Evolution de Vistel Brothers (FSNT-2009) i Orixe Zero de Xan Camps (FCJR-2011). Actualment és el baterista de Xan Campos Trio, Chris Kase Sextet i Jesús Santandreu Quartet i participa eventualment en altres formacions liderades per artistes com Perico Sambeat, Nelson Cascais, Paco Charlín o Jordi Rossy.
Va acompanyar al trompetista Avishai Cohen en la seva gira europea de 2013. Ha gravat més de vint àlbums com a sideman i tres discos com a líder: 'Agromando' (2011), 'Acougo' (2015) i aquest que avui us presentem, 'Brisa' (2016).


Seguim amb una preciosa cançó a ritme de bossa anomenada...

6.- Iri               (I. Fernández)            5m35s

Una bossa preciosa i d’una gran delicadesa on hem pogut escoltar la mestria del guitarrista Wilfried Wilde amb un so dolç i digitació precisa alhora que bon llenguatge jazzístic amb tot un gran fraseig. I parlant de fraseig, el que hem pogut escoltar de l’increïble saxo tenor Enrique Oliver, des d’aquí una abraçada Enrique. Un tema que inclou moments de clímax i ves per on a càrrec d’aquest músic malagueny en el seu reiteratiu final de la seva improvisació, un final que ha deixat pas a la melodia principal d’aquesta preciosa bossa.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un dels temes que no són d’ell i ho farem amb el magnífic tema de Cole Porter anomenat...

8.- Everything I Love (Cole Porter)             5m06s

I quin tros de tema i swing ens han regalat aquests músics amb una primera intervenció a trio de saxo, contrabaix i bateria, després del tema i amb un bon tros de la improvisació de l’Enrique Oliver. Gran, molt gran aquest músic malagueny amb una demostració de tècnica i gust interpretatiu abassegador. Després d’ell, i també a trio ara amb el delicat guitarrista Wilde amb una també magnífica intervenció, i ves per on que després l’Enrique s’hi ha afegit per acabar a quartet aquest gran tema de Porter. Magnífic tema i magnífica interpretació.

Doncs nosaltres acabem aquest grandíssim projecte amb el tema de Iago Fernández anomenat...

4.- Brétema               (I. Fernández)            5m55s

Doncs de quina magnífica manera hem acabat aquest projecte, amb un tema amb una clara majestuositat melòdica i amb un tempo imparable. Sembla ben bé que el bateria va doblat de tempo i per tant emportant-se als seus companys al més enllà interpretatiu. I els companys són la formació base però amb l’afegitó del gran saxo soprano Zé Pedro Coelho doblant-se ara amb el clarinet baix. Un tema on la melodia principal l’executen alhora saxo tenor i soprano amb moments àlgids d’improvisació col·lectiva esclatant. Primer solo a càrrec del soprano, mentre per sota i de manera magistral la secció rítmica fa tremolar les estructures més sòlides que no les interpretacions solistes d’aquests grans músics. Els dos vents han anat compartint les estones de lluïment solista mentre el guitarrista s’ha limitat a acompanyar-los, a ells, els dos vents, foragitats per l’embranzida rítmica de la composició d’aquest gran baterista i ja ho heu vist, també compositor. Magnífic projecte que per descomptat us encoratjo a aconseguir entrant al web de Fresh Sound Records.  

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Bé, doncs nosaltres seguirem amb el darrer projecte de la nit, ara amb el magnífic disc de Benny Golson i aprofitant que el vam veure la setmana passada, de fet el 25 de novembre passat al Jazz Tardor on hi vam assistir convidats pel Josep Ramon Jové. O sigui que som-hi amb el magnífic disc, un vinil digitalitzat en primera escolta per qui us parla. El disc de Golson és el magnífic...


“THE OTHER SIDE OF BENNY GOLSON”
Benny Golson

Primera edició de Riverside
Enregistrat per Tom Nola als Nola Studios el 12 de novembre de 1958.
Produït per Orrin Keepnews
Re-edició de Jazz Workshop    JW-072
Productor executiu Jordi Pujol.

Benny Golson, saxo tenor
Curtis Fuller, trombó
Barry Harris, piano
Jymie Merritt, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria

Aquest és el tercer disc gravat pel saxo tenor Benny Golson com a líder el qual va ser significatiu per dues maneres. Va ser la seva primera oportunitat de treballar amb el trombonista Curtis Fuller (els dos serien membres de The Jazztet en 1960) i va ser una de les seves primeres oportunitats de presentar-se realment com a solista. Fins aquest punt Golson era possiblement molt més conegut com a compositor que com a saxofonista. Tres dels sis originals en aquesta reedició de d'una data de Riverside són de Golson però podem emfatitzar els solos del líder, i el trombonista Fuller, el pianista Barry Harris, el baixista Jymie Merritt i el baterista Philly Joe Jones són excel·lents en suport.
I això és el que hem pogut escoltar del que te posat Scott Yanow  a All Music.

Comencem amb el primer tema d’aquest magnífic retorn a les millors essències del Jazz, del Hard Bop, i ho farem amb un tema a mig tempo i farcit de swing com ho són tots excepte la preciosa balada “Cry a Blue Tear” tema del mateix Golson i que no posarem. Som-hi doncs amb el tercer tall de la cara B, ara sí, car encara que l’hagi digitalitzat prové d’un vinil de 180 grams  i el tema és de Richard Evans i es diu..

B3.- This Night          (R. Evans)                 7m45s

Doncs ja heu vist quin canvi hem fet respecte les músiques actuals del projecte de Iago Fernández, dels seus temes moderns de concepció i harmonies i melodies també amb el seu swing, hem passat a un swing total i ple. Tema que l’han desenvolupat en la seva introducció melòdica els dos vents alhora amb un swing increïble i que posteriorment ha estat el gran Curtis Fuller, un dels millors trombonistes si considerem que encara hi havia davant seu el genial J. J. Johnson. Fuller en el seu solo ha estat força precís en la execució de les notes alhora que ha aportat una frescor inusual en aquest instrument, també tan difícil de tocar com és el trombó. Llenguatge jazzístic i fraseig de primera categoria la de Fuller. A Golson el podem escoltar ja més que com a compositor com a solista i així ho hem comprovat en la seva improvisació. De fet, el so del seu saxo va ser també força característic i personal, sobretot el seu fraseig, i de ben segur ho haureu notat. El solo de Barry Harris ha estat força pulcre amb una digitació precisa i molt neta alhora que domini del llenguatge, i és que aleshores aquests joves músics ja eren tots uns mestres. Solo final del contrabaixista Merrit i a punt per encarar els “quarts” dels dos vents amb el baterista, el gran Philly Joe Jones  i de nou el tema principal amb els dos vents i arribar al final.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim ara amb un altre dels temes farcits de swing d’aquest gran disc de Benny Golson am el qual us haig de dir que em vaig poder fotografiar al seu costat al Cafè de l’escorxador de Lleida en motiu de la seva actuació amb el seu quartet habitual de casa nostra amb Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause. El tema que us proposo escoltar és el compost pel Curtis Fuller el magnífic...

A3.- Symptoms         (C. Fuller)                  5m58s

De nou els dos vents han iniciat la melodia principal i com que Fuller n’és el compositor doncs ha estat ell qui s’hi ha posat primer en fer la magnífica improvisació de la qual en podríem dir les meravelles que hem dit abans en la del tema anterior. Ens estalviarem repetir-nos però sí que us recordaré que Fuller és un dels grans del trombó. Va viure conjuntament amb Freddie Hubbard una etapa diem-ne una mica més comercial allà pels anys 70s enregistrant per CTI discos més en l’ona Soul Jazz. En aquests primers anys del Hard Bop estava genial. Després d’ell hi ha tornat el líder d’aquesta magnífica formació amb un altre genial solo  amb un so que ja haureu identificat amb una interpretació impecable i domini total de l’instrument. Harris ha fet també un nítid solo d’aquest tema amb estructura típica de 32 compassos. Al final d’ell, els dos vents hi ha tornat amb la melodia del tema per així acabar-lo definitivament.


Benny Golson és un talentós compositor / arreglista amb una manera de tocar el saxo tenor que ha seguit evolucionant amb el temps. Després d'assistir a la Howard University (1947-1950), va treballar a Filadelfia amb la banda de  R & B de Bull Moose Jackson (1951) en un moment en què va incloure una de les seves influències d'escriptura, Tadd Dameron al piano. Golson va tocar amb Dameron per un període, l'any 1953, seguit  de alguns bolos amb Lionel Hampton (1953-1954), i Johnny Hodges & Earl Bostic (1954-1956). Va arribar a destacar, mentre que amb la gran banda de Dizzy Gillespie (1956-1958), tant per la seva escriptura com pel seu tenor (aquest últim va ser més influenciat per Don Byas i Lucky Thompson). Golson va escriure estàndards com "I Remember Clifford" (per al difunt Clifford Brown), "Killer Joe", "Stablemates", "Whisper Not", "Along Came Betty" i "Blues March" durant 1956-1960.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I encara seguim amb un altre tema amb tot el swing del món en un tema de Julian Mance anomenat...

A2.- Jubilation           (J.Mance)                  6m15s

Doncs amb quina profunditat sonora han començat els dos vents amb la preciosa i curta melodia d’aquest tema de Mance. Els solos han aparegut ja ràpidament i el del trombonista Fuller ha estat el primer amb el màxim swing en la seva interpretació molt reeixida mostrant-nos la mestria que ja li hem reconegut en totes les seves anteriors intervencions solistes. El contrabaixista Merrit ha estat igualment sobri i precís en el seu solo ben marcat per la rítmica que ell mateix ha imposat. L’aspecte harmònic del seu solo ens ha permès seguir-lo sense dificultat tot i reconeixent la seva improvisació en el tema, cosa a vegades força complicada. Aquest contrabaixista tot i ser també de Philadelphia com el líder, només va participar en aquest projecte acompanyant a Golson i ja esteu escoltant de quina manera. Barry Harris pianista de Detroit, encara viu com en Benny, va estar influenciat per Bud Powell, Art Tatum i Tad Dameron essent considerat continuador del Bebop va realitzar una trentena de discos al seu nom entre els quals In Spain de “Karonte” el 1991. Ben bé se li nota la pulsió bopper en els seus solos alhora que les seves influències i més les de Powell. El magnífic baterista Philly Joe Jones, també de Philadelphia com Golson i Merrit, va formar part dels quintets de Miles Davis, en aquella magnífica sèrie de Cookin’, Relaxin’, Workin’ i Steamin’ a més a més del “Milestones” i demés. També va col·laborar amb el pianista Elmo Hope, el gran saxo tenor Hank Mobley i demés, i ves per on que amb en Benny Golson va col·laborar en aquest “The Other Side Of” i amb el “The Philadelphians”. El mateix Fuller també de Detroit va col·laborar amb els Jazz Messengers de Art Blakey i amb el seu amic Golson. Aquestes varen ser les majors col·laboracions, amb els que va fer més discos tot i col·laborar amb d’altres músics també, tot i que la seva discografia pròpia inclou també una trentena de discos.

Doncs acabem projecte i programa amb el tema amb més trempera del disc i aquest no és sinó el primer tall de la cara A, tema de Golson anomenat....

A1.- Strut Time         (B. Golson)                5m54s

I amb quin tema més farcit de canvis rítmics i posterior swing en el solo del líder. I és que així són la majoria de temes del Jazz amb una melodia del  tema curta per així iniciar ja les improvisacions. Així és que en aquest tema propietat de Benny Golso ha volgut ser ell qui iniciés els solos i de quina manera més “bèstia” ho ha fet. A tot drap i amb notes quasi les de més curta durada. Fraseig típic de Golson i de la mateixa manera el del trombonista Fuller que posteriorment a aquell, s’hi ha  ficat de nou amb un altre solo de gran factura. Un solet del pianista, ha viscut a ple swing gràcies als dos companys de la secció rítmica, contrabaixista i baterista. Després del delicat solo del pianista ens hem trobat amb el llarg solo del baterista Philly Joe Jones on ens ha pogut mostrar  la seva gran habilitat, i així és que després d’ell han encarat el tema per acabar-lo.

La seva estada amb els Jazz Messengers de d'Art Blakey (1958-1959) va ser important, i durant 1959-1962 va codirigir el Jazztet amb Art Farmer. A partir d'aquest moment, Golson es va allunyar del jazz i es va concentrar més en treballar en els estudis i amb orquestres, incloent-hi passar un parell d'anys a Europa (1964-1966). Quan Golson va tornar a tocar de forma activa el 1977, el seu to s'havia endurit i semblava molt més proper a Archie Shepp que a Don Byas. A més d'un desafortunat esforç comercial per a Columbia el 1977, Golson ha gravat discos consistentment gratificants (molts per a els segells japonesos) des d'aquest moment incloent una reunió amb Art Farmer i Curtis Fuller en un nou Jazztet. A través dels anys, ha gravat com a líder de Contemporary, Riverside, United Artists, New Jazz, Argo, Mercury i Dreyfus, entre d'altres. Tornant una vegada més a l'esperit del Jazztet original, Golson va editar New Time, New’ Tet amb Concord Records el 2009.

Doncs ves per on que ja hem acabat el programa especial dedicat a Fresh Sound Records i jo diria que us ha agradat molt la barreja de la contemporaneïtat del primer projecte de Iago Fernández amb aquest darrer vell per temps i no per sonoritat la del gran saxo tenor i compositor Benny Golson. Doncs sembla que ja hem acabat o sigui que agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes i ha seleccionat les músiques del programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit, en el Jaç  de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |