Programa 302 Piano players: Nelsa Baró, Lluís Capdevila i Xavi Torres Trio, dimecres 29 de novembre de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 a Ràdio Molins de Rei 91.2
a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquesta setmana us presentaré tres projectes amb el piano com a
instrument determinant i protagonista, car els nostres herois i líders
respectius dels projectes són això, pianistes de casa nostra. Primer podrem
escoltar alguns temes del primer disc de Nelsa
Baró a piano solo anomenat “Espejos”, editat per Temps Record. Seguidament el primer projecte del pianista Lluís Capdevila anomenat “Diàspora”,
disc auto produït amb l’esforç personal que això significa, i acabarem el
programa amb el darrer treball del jove pianista tarragoní Xavi Torres amb el seu trio, anomenat “Unknown Past” editat per Berthold Rec.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs començarem com hem dit amb el treball de la pianista Nelsa Baró, ella que no és ben bé una
pianista de Jazz però que nosaltres encabirem en aquest programa amb ganes
d’eixamplar les vostres mires i de passada recolzar la nostra estimada
editorial de Terrassa. Som-hi doncs
amb el projecte anomenat....
“ESPEJOS”
Nelsa Baró solo piano
Editat per Temps Record TR1634-GE17
Enregistrat per Ferran Conangla
i Enric Giné a l’Auditori “Josep Carreras” de Vila-Seca el 9 i 10 de setembre
de 2015.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als FMC Studios.
Produït per Aníbal Martínez
Productor executiu Josep Roig
per a Temps Record
Tots els temes són composicions pròpies de Nelsa Baró excepte “El Manisero” i “Perla Marina”.
Esteu a punt d’escoltar unes cançons fetes amb tota la sensibilitat i
amor per aquesta pianista cubana, Nelsa
Baró. Cançons pròpies a piano solo sota l’aixopluc dels miralls, “los
espejos”, dels quals diversos grans escriptors n’han dit algunes coses com per
exemple Jorge Luís Borges, Umberto Eco,
Vasili Kandinsky i Eduardo Galeano.
De tots ells, Nelsa ha seleccionat
uns petits fragments dels quals us poso el del darrer autor Galeano.
“Los espejos están llenos de gente. Los invisibles nos ven. Los
olvidados nos recuerdan. Cuando nos vemos, los vemos. Cuando nos vamos, ¿se
van?.
Ella acaba dient-nos. “Acaso un espejo de la divinidad. La música”.
Escoltem doncs la primera cançó composta per Sindo Garay dedicada a Magui
germana de Nelsa anomenada...
11.- Perla Marina (Sindo
Garay) 3m32s
Ja veieu de quina manera hem començat avui, amb la màxima dolçor
possible. Però penseu que altres i més músiques d’aquest projecte encara ho són
més, de dolces i delicades de les que escoltareu. Us encoratjo doncs a cercar
el disc al web de Temps Record i
mireu d’adquirir-lo per així gaudir vosaltres i col·laborar en el manteniment
de la música i ajudar a aquesta autora a tirar endavant. Ja sabem quin és el
gran nivell musical dels músics cubans, tots havent après música clàssica i els
qui després han derivat cap el Jazz, l’han viscut pels carrers, pels espais
privats, per la ràdio, etc, i quins mestres hem escoltat ja en aquest programa
provinents de la illa de Cuba.
Pianista, arranjadora i compositora radicada a Barcelona, nascuda i formada musicalment a Cuba en els Conservatoris “Manuel Saumell”, “Amadeo Roldán” i “l’Instituto
Superior de Arte” (ISA), tal com l’illa, és receptora de múltiples influències
culturals, que li han aportat una visió de la música oberta i sense fronteres. Diferents
gèneres i estils musicals li han servit de font d’inspiració i estudis, per
després inserir-los en un llenguatge propi, on la música clàssica, tradicional
i popular cubana, a més del jazz i la clàssica contemporània tenen una
presència vital.
Seguim escoltant a aquesta magnífica pianista ara amb un tema dedicat a
la seva família “porteña”, anomenat..
8.- Valsecito sureño (Nelsa
Baró) 3m32s
Doncs hem escoltat un preciós vals compost per aquesta no gaire coneguda
intèrpret, compositora i arranjadora. La seva tècnica depurada està acompanyada
d’una gran sensibilitat en les composicions i el bon gust interpretatiu. Les
melodies ens recorden espais càlids i el ritme ens fa imaginar balls d’aquells
que fèiem quan érem joves. La música clàssica s’hi barreja amb la de cançons
més populars i l’amalgama de sons és amplia i diversa, com la seva
personalitat, enriquida per tantes experiències viscudes.
Des dels inicis de la seva carrera professional es va perfilant aquesta
concepció artística a l’incloure en els seus recitals com a intèrpret, alguna
composició o improvisació original. Treballa com a pianista acompanyant a l’Institut del Teatre de Barcelona, i
és la pianista i arranjadora de Mayte
Martín, amb la qual ha col·laborat en tres dels seus discos “Temps
d’Estimar”, “Al cantar a Manuel”, i “Cosa de Dos“, realitzant també amb ella
concerts i gires per Europa i Llatinoamèrica. Moltes altres col·laboracions
tant en l’àmbit musical, com en el de la dansa i les arts escèniques omplen una
activa vida musical de constant exploració i renovació.
Seguim ara amb un tema que segur reconeixereu, tot i que potser no tant
al principi, però sí, quan n’escolteu la primera frase, del....
4.- El Manisero (Moisés
Simons) 3m36s
Doncs ja l’heu escoltada, quina intro més impressionant amb un riff
recurrent de la mà esquerra com a motiu principal per deixar pas poc després a
la melodia tan i tan coneguda de “El Manisero”. I és que en el llibret interior
explica ella una llegenda o mite de com Moisés
Simons, acompanyat de Sindo Garay,
va composar aquesta cançó tot i buscant
una ploma estilogràfica i un tovalló per a dibuixar-hi un pentagrama. Li acabava
de comprar una paperina de cacauets a un venedor asturià a qui encara escoltava
pregonant pel carrer...”Manííííí´, maníííí”, i vet aquí que va escriure “El
manisero”. No sabem pas si el venedor ho va saber mai. Ella n’ha fet un
arranjament força impressionant per a piano solo on s’hi poden escoltar algunes
frases dissonants que també havíem escoltat en l’original. En el bell mig del
tema Nelsa se’ns mostra també com a
molt bona improvisadora, ja ho heu pogut comprovar. En fi, que quan vulguem
anar a veure a la Mayte Martínla Nelsa Baró
Acabem aquest petit recull de cançons d’un disc que en té 11, totes
recomanables i la majoria molt més delicades que les que jo he seleccionat,
car, un programa de ràdio demana implícitament musicalitat i ritmes
lleugerament vius. Som-hi doncs amb el darrer tema de Nelsa Baró, dedicat a David
Martínez i anomenat...
6.- Tribal Seven (Nelsa
Baró) 3m05s
Doncs amb aquest tema haureu verificat la diversitat d’aquesta gran
pianista i compositora on ara, la modernitat i contemporaneïtat ha estat
evident. Alhora la ja esmentada tècnica igualment no para de sorprendre'ns. Les variacions encabides en el tema van
apareixent i recorrent els diversos móns musicals, on sembla poder-hi ser tot.
La seva magnífica sonoritat i potència ens captiva també, tot i considerant les
músiques anteriorment escoltades i encara més, les que no us he posat, molt més
delicades i dolces interpretades amb la sonoritat més suau possible. El tema és
magnífic amb una mà dreta solista i l’esquerra recurrent amb feines
d’acompanyant, situacions que han canviat durant tot el tema, essent la dreta
acompanyant i l’esquerra la recurrent i solista que ens ha acompanyat al final
d’aquest magnífic “Tribal Seven”. Doncs deixem aquesta magnífica pianista Nelsa Baró i seguirem amb més
pianistes, però vosaltres...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim doncs amb el treball de Lluís
Capdevila anomenat...
“DIÀSPORA”
Lluís Capdevila
Aquest és un treball autoeditat
Enregistrat per Tom Tedesco el
juny de 2015 al Tedesco Studio, New Jersey.
Mesclat i masteritzat per
Jeremy Loucas als Sear Sound Studios, New York.
Produït per Lluís Capdevila i
Petros Klampanis
Lluís Capdevila, piano i Rhodes
Petros Klampanis, contrabaix i
percussions
Luca Santaniello, bateria i
percussions.
Totes les composicions són de Lluís
Capdevila excepte “My Romance” que és de Rodgers & Hart.
Aquest és un projecte amb nou temes magnífics on la diversitat melòdica
i rítmica són la clau de volta de tot plegat. Si li afegim que en algun tema
deixa el piano per posar-se amb el piano elèctric Rhodes que ben bé deu ser l’original Fender Rhodes doncs la varietat és així completa. Els temes propis
ens mostren a un compositor creatiu i amb una gran capacitat per a enaltir-nos
escoltant la seva música i belles improvisacions. Si a tot això li afegim el
fet d’encabir-hi una preciositat de tema que tots coneixem com és el “My
Romance”, doncs convindreu amb mi que el goig serà absolut. Som-hi doncs amb la
música d’aquest preciós tema...
6.- My Romance (Rodgers
& Hart) 5m31s
I quina delícia de tema, aquest “My Romance” d’aquesta parella de grans
compositors. Una primera introducció del tema ens ha deixat pas al gran solo
d’aquest magnífic contrabaixista grec Petros
Klampanis resident també a la
Ciutat mundial del Jazz, N. Y. Lluís Capdevila l’ha seguit també amb una magnífica i delicada
improvisació amb un swing increïble el qual ha anat apareixent així com per art
de màgia gràcies als dos companys de la base rítmica, contrabaix i el bateria Luca Santaniello. El tema apareix de
nou al final i també el retorn a la calma inicial. Quina preciositat el “My
Romance”, el qual ha estat el seu homenatge als estàndards de Jazz del Great American Song Book.
Lluis Capdevila va créixer prop de les vinyes de EL PRIORAT.
La seva recerca de llibertat, expressió i creativitat aviat el va connectar amb
la improvisació i la composició. La música del jazz el va portar a Nova York, on va assistir a l'Aaron Copland School of Music (amb
ajuda d'una beca Fulbright, completa) i va obtenir el títol de Doctor en Arts Musicals per la Universitat de Stony Brook. Amb seu a Manhattan, ha compartir escenari amb
músics consolidats com Ray Anderson,
Ugonna Okegwo i Elliot Zigmund i els talents emergents Stan Killian, Bryan Copeland i Kush Abadey en Clubs de Jazz com són
el 55 Bar, Whynotjazz, Harlem Tavern i el
Cleopatra’s Needle. El seu disc debut DIASPORA presenta les seves composicions
originals i els talents de Petros
Klampanis (contrabaix) i Luca
Santaniello (bateria).
Escoltem ara el primer tall del disc anomenat...
1.- Long Time Ago (Ll.
Capdevila) 5m49s
Un tema personal, i així el títol ens ho indica, creiem, on els inicis
calms ben aviat esdevenen més vius, tot i que no massa, i això ens fa entendre
la base rítmica amb una constant pulsió del baterista. En la improvisació del
líder ho veiem més clar, i el tempo sembla haver-se doblat. Els escoltem i
notem una gran compenetració, i jo no oblido que no vaig poder anar-lo a veure
al Nota 79 un dia que va presentar
aquest projecte i on el va acompanyar el gran contrabaixista grec. On no
fallarem serà el dia del Campari Milano
que crec serà el 6 de desembre, un dels molts dies de la seva gira per aquestes
terres, cosa que podeu constatar entrant al seu web http://www.lluiscapdevila.com/.
Escoltem-los ara amb el tema on toca el Fender Rhodes tema anomenat..
5.- Workshop (Ll.
Capdevila) 5m42s
I com ha anat apareixent el swing entremig de la seva improvisació. Els
inicis han estat però igualment swingats però molt més suaus a base de les
escombretes del Luca i el walking
suau de Petros. Després de la
introducció melòdica del tema ha començat tot a rular, a córrer amb el millor
swing. La seva interpretació a les mans del piano elèctric amb el seu preciós i
característic so, aquell so que tant havíem escoltat allà pels anys 70s i
posteriors a les mans de mestres com Chick
Corea i Keith Jarrett i ara ell ens en torna a resituar. Petros ens enlluerna de nou amb un solo
on la afinació és perfecta cosa força complicada amb un contrabaix. Igualment
la seva tècnica i llenguatge jazzístic són extraordinaris. Els quarts i curtet
solo del baterista Luca ens tornen a
situar en les melodies bàsiques d’aquest treball del músic del Priorat, Lluís Capedvila.
Acabarem aquest projecte amb un dels temes vius que ha compost aquest
músic que fa temps, abans de la crisi econòmica el 2007, va marxar als Estats
Units a construir-se el seu món musical i créixer envoltat de joves cracs com
ell. El tema es diu doncs....
8.- Cabana Leo (Ll.
Capdevila) 4m34s
Amb aquests aires i flaires de tanta vitalitat acabem el projecte del Lluís Capdevila, jove però no tant i ja
amb el farcell ple d’experiències, les millors que pugui absorbir un músic
després d’haver-se estat uns bons anys el lloc més adient per aprendre-les. I
quina canya de tema amb un descomunal solo del baterista Luca Santaniello després del qual l’han acabat de cop. Doncs amb aquest tema vital i positiu
envoltat de melodies clàssiques que no ritmes ens acomiadem de tots tres tot i
agraint-li al Lluís haver-me fet
arribar el seu preciós disc. Ens veurem segur el dia del Milano, Lluís.
Felicitats per aquest treball tan ben polit.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ja acabem el programa amb el darrer disc del pianista tarragoní Xavi Torres el qual em va cedir en
acabar el magnífic concert que van fer al Café
de l’Auditori de Sant Cugat en un esdeveniment organitzat pels amics de JazzenViu, germans Jubany, Oriol i Guillem, i Marc Menier. Som-hi doncs amb el...
“UNKNOWN PAST”
Xavi Torres Trio
Editat per Berthold Records.
Enregistrat per Paul Pouwer el
novembre de 2016 al Power Sound Studio, Amsterdam.
Mesclat per Vic Moliner.
Produït per Xavi Torres i Vic
Moliner.
Xavi Torres, piano
Vic Moliner, contrabaix
Joan Terol, bateria
Totes les composicions són de Xavi
Torres.
Recordo que en acabar l’actuació al Café
de l’Auditori de Sant Cugat tot i comentant el concert, li vaig dir que
d’on havien sortit tots aquells canvis rítmics car aquesta va ser la
característica més impactant del concert, alhora que les seves magnífiques
composicions i interpretacions de tots tres. Doncs sí, això és el que esteu a
punt d’assaborir. Grans interpretacions, músiques i diversitat de ritmes.
Som-hi doncs amb el primer tema del Xavi
Torres.
Doncs comencem amb la música i ritmes del projecte d’aquest jove músic
que ha fet moltíssima feina amb poquet temps, i ho farem escoltant el segon
tema del disc, anomenat...
2.- The Unknown (X.
Torres) 5m27s
Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de tema i projecte, car més
o menys, les músiques són així amb els canvis rítmics inclosos. Sobre aquest
tema, que també van tocar a Sant Cugat
en Xavi ens va explicar una
història. O sigui que les músiques tenen històries que les fan més versemblants
i autèntiques, parides d’experiències viscudes les més de les vegades i per
tant més riques i potents. En aquest primer tema escoltat ens ha sorprès la
manera com ha anat canviant melòdicament i rítmica. En el primer aspecte el
líder n’és el responsable mentre que pel segon, ho són els dos amics i companys
de la base rítmica, Moliner i Terol
els quals fan una tasca impressionant. El tema sembla estar dividit en dues
parts i això és el que ens ha semblat la mena de break sonor després de la
llarga exposició melòdica del tema, a partir del qual Xavi ha iniciat el seu magnífic solo. El Concept Trio de Bill Evans sembla respirar aquí amb la
màxima plenitud gràcies a la llibertat interpretativa que tenen els dos
companys, contrabaix i bateria, realçant amb la seva creativitat la
interpretació solista del líder. Un tros de tema per a començar.
I no ho oblidem, no, que Xavi
Torres Trio varen ser els guanyadors del "Dutch Jazz Competition
2016". Al juny del 2016, la banda va guanyar el concurs més prestigiós del
jazz holandès. La final va tenir lloc al Bimhuis,
i el jurat va declarar: "Tenien una superioritat lírica, tècnica i
rítmica, amb un gran potencial d'energia i interplay. Són harmònicament molt
interessants, amb molts moments divertits. Una història musical excitant i molt
sorprenent.”
Seguim amb un altre tema on la qüestió rítmica és la mare dels ous, i
aquí amb el líder amb piano i Rhodes, en el tema anomenat...
3.- Hesitació (X.
Torres) 5m18s
Doncs i quin tros de tema de nou, encara amb més profusió de canvis
rítmics alhora que magnífica composició i melodia principal. Ja als inicis ens
ha semblat escoltar, sí, els sons elèctricament delicats d’un Rhodes o similar. La participació del Joan Terol a la bateria ja en els
inicis ens ha mostrat la faceta més característica del tema. Després, mentre el
líder ha iniciat la seva improvisació, contrabaix i bateria han anat a l’uníson
amb una mena de motiu principal executat pel Vic Moliner. Moments de piano clàssic també els hem pogut escoltar
per ben aviat passejar-se per la concepció més moderna d’aquest, i sempre per
sota, una base rítmica impactant. El final ha arribat amb la mateixa delicadesa
que ha aparegut aquest motiu a l’inici del tema.
I no em cansaré de dir que en Xavi
Torres va venir formant part del sextet de l’Esmuc en el 3er Festival de Jam Sessions que fem cada estiu a Sant Vicenç dels Hoerts. Un sextet de
joves estudiants de l’Esmuc amb gent
com Lluc Casares, Albert Costa, Pol
Omedes, Pau Lligades i Joan Casares, tots ells ara mateix catapultats vers
el món del Jazz internacional uns a Àmsterdam,
d’altres havent passat per Gratz, Texas,
Philadelphia, Nova York, etc. A tots ells els hi desitjo la millor de les
sorts i que tinguin oportunitats de poder mostrar tot el seu saber, què és
molt.
Seguim amb un altre tema de fort contingut rítmic i composició rica en
matisos, amb el tema anomenat...
5.- Scipio (X.
Torres) 6m01s
Doncs si l’anterior tema ha estat sorprenent rítmicament, aquest ha
arribat a cotes difícils de superar. Dificultat haurà tingut sobretot en l’aspecte
compositiu amb tot aquest conjunt d’elements rítmics per a gaudi del Joan i també nostre, però per a ell,
“oli en un llum”, ha. Quina meravella de
tema i com també ha anat canviant rítmicament. Un riff persistent amb la mà
esquerra serveix per a lluïment de la dreta i els estris percussius del Terol. Ben aviat els canvis rítmics han
encabit l’espai alhora que les melodies gens habituals. El persistent riff de
piano serveix al mestre de les baquetes per desenvolupar una màster class de
bateria. El ritme es converteix en “beat” després del seu solo mentre que el
líder al piano torna a agafar les regnes, que mai ha deixat, per tornar-nos a
situar en el tema força impressionant melòdica i rítmicament. El final ens
recorda l’inici i per això sabem que tot s’acaba, llàstima.
I abans que s’acabi us voldria redirigir al web del Xavi per així conèixer-lo
més i millor tot i llegint la seva biografia, concerts, projectes i demés. Aquí
la teniu:
I així és que nosaltres acabem el programa amb el darrer tema d’aquest
magnífic músic i projecte tan ben acompanyat pels seus amics. El tema serà
doncs el magnífic....
7.- Madiba (X.
Torres) 4m57
I quina altra meravella per acabar el projecte i programa, no m’ho
negareu pas, oi? De fet, el tema ens ha sorprès per la manera com després de la
intro melòdica i exposició ens hem trobat amb un break rítmic amb solo inclòs
de contrabaixista tot i que curtet, però sí per deixar pas de nou al líder per
fer el seu i de quina manera si han posat tots tres. El motiu principal torna a
aparèixer ja quasi al final moment on també hi ha el curtet break rítmic per
acabar tots tres així com delicadament. Un Xavi
Torres que va fer el grau professional de piano clàssic a Tarragona per després i enlluernat pel
Jazz, entrar a l’Esmuc a fer el Grau
Superior d’on va sortir per anar a Àmsterdam
a fer el seu màster al Conservatorium
van Amsterdam, lloc on s’hi ha quedat a viure i treballar i on també hi ha
d’altres músics de casa nostra que hi viuen i hi treballen. Magnífica feina Xavi i merescuts tots els premis que
t’atorguen,us atorguen al Xavi Torres
Trio i abans amb la formació a quintet anomenada Trempera que també va estar guardonada per les institucions més
importants d’Àmsterdam i el Jazz.
Doncs ves per on que ja hem acabat el programa 302 dedicat a pianistes i
així doncs programa temàtic com m’agraden a mi, i també espero que a totes i
tots vosaltres. Avui primer amb la pianista cubana establerta a casa nostra Nelsa Baró i el seu íntim treball a
piano solo anomenat “Espejos”, més íntimes les músiques d’ella que no hem posat
i tot i així el més íntim dels tres projectes d’avui, després amb el del Lluís Capdevila anomenat “Diàspora” ja
amb més trempera i acabant a tots ritmes diversos amb el del Xavi Torres Trio anomenat “Unknown
Past”.
Res més, espero que hàgiu gaudit avui amb un altre programa diferent del
tot del de la setmana passada, i cadascun ja ho veieu amb la seva identitat. Gràcies
per ser-hi aquí o al blog del programa
http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat, realitzat i seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
