Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aquesta setmana honorem al Jazz Argentí Contemporani amb dos
projectes que es van poder escoltar més o menys en els mateixos dies, a Barcelona. Jo en vaig poder escoltar
un, el primer que escoltareu, car a l’altre no hi vaig poder assistir. Els dos discos me’ls van
lliurar els dos músics, un col·laborant-hi econòmicament i l’altre, el segon,
cedit molt amablement pel seu autor gràcies a l’Alejandro di Costanzo. Estic parlant de dos saxofonistes i
compositors d’una gran vàlua, reconeguts a gran nivell al seu país Argentina com són Luís Nacht i Jorge Torrecillas, els quals han vingut algunes
vegades a casa nostra. Si la setmana passada vàrem gaudir amb les veus de dues
magnífiques cantants i temes estàndards de Jazz farcits de swing, en aquest
programa la “cosa” serà diferent i les avantguardes seran la clau de la música
que ben aviat escoltareu. Ja sabeu que cada programa és diferent i nosaltres hi
volem encabir tota, tota la música.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
També us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de
novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir
amb un magnífic quartet liderat pel Pere
Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta,
bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10
del vespre.
Doncs comencem ja amb el primer, què és una obra completa, on, a més a
més de les músiques hi ha textos de Ricardo
Piglia recitats per ell mateix. Alhora hi ha dibuixos, imatges creades per Eduardo Stupia amb la tècnica del
Collage compartint els textos. Tota una feinada de gran nivell artístic amb
llibret inclòs dins el disc el qual té
una mida lleugerament més gran. El projecte es diu....
“LA INCERTIDUMBRE”
Piglia + Nacht + Stupia
Editat per Ultrapop i Club del
Disco, el 2014 a Buenos Aires.
Enregistrades les músiques
l’agost de 2012 a l’estudi Ion de Buenos Aires
Declarat d’interès nacional pel
Ministerio de Cultura Presidencia de la Nación.
Producció artística de Ramiro
Flores.
Luis Nacht, saxo tenor i alto
Juan Pablo Arredondo, guitarra
Patricio Carpossi, guitarra
Jerónimo Carmona, contrabaix
Carto Brandán, bateria
Ricardo Piglia, veu en track 8
Collage de so, imatges i paraules, a “La incertidumbre” reviu la
llegendària tradició de diàleg entre els músics de jazz, els escriptors i els
artistes. Piglia, Nacht i Stupía travessen
les fronteres per crear en comú una obra múltiple, lúdica, original. A la
cruïlla entre música, literatura i arts plàstiques, el detall reverbera i les
idees i els sentits es multipliquen, obrint-nos a la incertesa més bella.
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte anomenat...
2.- Lo Invisible (L.
Nacht) 7m07s
Doncs ja veieu que no s’estan per mandangues i que la música que ens
ofereix el líder i compositor s’emmarca directament en l’àmbit de la creació
més contemporània i avantguardista. La formació és però força atípica per a una
formació de Jazz, contemporani o no. Les dues guitarres elèctriques, una per a
cada canal de l’estèreo, ens situaria en un món més del rock i sí, progressiu.
Tot i l’aparició dels sons elèctrics, les músiques que n’obtenen s’allunyen del
rock i s’apropen a l’espai melòdic i sonor del líder, compositor i saxofonista.
La delicadesa de la música està també acompanyada de la harmonia, i aquesta no
és ben bé senzilla. L’estètica del tema sembla tenir diversitat segons el
moment i intèrpret i per tant ens ho posa encara més difícil a l’hora de fer el
comentari. Em sembla que ens convé a tots, els oients, deixar-nos portar per
l’exquisidesa del projecte, tal i com segur haurem fet tot i escoltant aquest
primer tema anomenat “Lo invisible”.
Luis Nacht va néixer el 17 de gener de 1959 a Bs AS, i
de nen va estudiar flauta i guitarra, però va ser als 15 anys que va començar
estudis formals de flauta amb el mestre R. Illes a la Ciutat de Mèxic. És allà on comença a treballar professionalment
com a flautista i cantant de música llatina i llatinoamericana, viatjant per Amèrica Central i Europa. (Grup Sud). Més
tard incorpora el llenguatge del Jazz amb l'estudi del saxo. Va prendre algunes
lliçons de musica i saxòfon amb George
Coleman, Richard Beirach (N.York), E.Beilin, C.Lastra, Chachi. Ferreira
(Argentina).
Treballa regularment a Argentina,
on va gravar els seus discos i toca amb músics de jazz i altres estils com Afro Jazz, En el Aire, E.Fazzio (Itàlia),
Pepi Taveira, Pablo Bobrowicky, M.Iannaconne, Carlo Actis Dato (Itàlia), J
.Crawford (G. Bretanya), E.Beilin, Ernesto Jodos, Enrique Norris, Oscar Giunta,
Rodrigo Domínguez, Fernando Tarrés, Lucía Pulido, Sergio Verdinelli. Fernando
Otero, Mariano Otero, Hernan Hecht, Bruno Chevillon, Joel Holmes, Eric
Echampard, Oscar Jan Hoogland.
Seguim amb més música d’aquest iconoclasta i creador innat amb el tema que
titula el projecte, l’anomenat...
4.- La incertidumbre (L.
Nacht) 6m01s
Dons ja veieu quina inquietant música ens ofereix el líder amb aquest
tema. El contrabaix sembla fer el motiu principal tot i canviar tonalment,
deixant després la melodia pel líder i saxo tenor. I com ha anat canviant
melòdicament el tema. De nou la delicadesa de les guitarres, primer pel canal
dret, ha embolcallat aquesta incertesa que tenim tots en molts moments de la
nostra vida. Nacht també hi ha
col·laborat amb una improvisació de
complexitat tècnica important alhora que gust interpretatiu. Les notes
de més curta durada han fluït del seu interior catapultades a l’exterior pel
seu tenor. La melodia inquietant ha tornat a obrir-nos el cor per encabir-hi
els nostres sentiments.
És a partir de 1999 que lidera el seu propi projecte amb el qual va
editar el seu primer CD "Nacht Musik" pel segell "BAU" Records tot i tocant regularment en el circuit
cultural i de clubs d'Argentina. Per
l'activitat desplegada durant l'any 2001, va obtenir el premi "revelación"
en el “rubro músico de jazz”, per la critica especialitzada "Premio
Clarín". El juny del 2002 presenta la seva música a Barcelona al costat d'Horacio
Fumero, Dani Perez, i Mariano Steimberg, al "Jamboree", i a la "Nova
Jazz Cava", a més de tocar regularment per Argentina, on edita el seu CD "Nacht Mood" amb BAU records (2003), amb excel·lent
crítica de la premsa especialitzada. El seu primer CD "Nacht Musik",
va ser triat com un dels cinc millors discos de l'any 2002 per la prestigiosa
revista Europea "Cuadernos de
Jazz".
Dir-vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb la música d’aquest investigador argentí anomenat Luís Nacht i ara ho farem amb el tema
anomenat...
5.- El Zorzal (L.
Nacht) 3m16s
Doncs ja m’explicareu quina amalgama de sons, sonoritats diverses, i
ritmes existents però gens normalitzats i tampoc gens evidents. Amb un inici
que més aviat semblaria un final per la intensitat, ens hem situat de nou en un
altre tema on la creativitat en l’àmbit de l’avantguarda és totalment evident.
Els acords i notes aèries dels dos guitarristes omplen l’espai sonor amb una
gran bellesa, mentre el líder desenvolupa lliurement la seva improvisació. Les
campanes eclesiàstiques ens situen en un espai de més relaxació i pau, però no
haurà de durar, acabant el tema tal i com l’han començat.
El 2004, va realitzar gires per Mèxic
(abril i novembre), N.York i Miami.
El 2005, edita el seu tercer disc solista "El cuento del tio". Va estar
convidat als festivals de Jazz de l'Havana,
Sto Domingo i el festival BAU
internacional per E.U.A, Mèxic, Colòmbia
i Brasil. Al març del 2006 va estar de gira amb el seu quartet per Europa, el
14 de març al Festival de jazz de
Terrassa (Barcelona), després a Cadis
i Puerto de Santa Maria i al juny una nova gira per Mèxic. Edita el seu 4 disc "El Presente". El 2008 torna a
Europa i es presenta al Festival de Lugo, Terrassa i el Fest de jazz de Recife Brazil.
Acabarem el projecte de Luís
Nacht amb una part del darrer tema amb el poeta i escriptor, un dels tres
artífexs del projecte, en Ricardo Piglia
omplint l’espai dels seus textos, fragments del seu llibre “Prisión perpetua”
editat per Anagrama el 1988. Primer
però escoltarem una introducció musical adequada per les lletres que vindran i
després l’escoltarem llegint-nos una part dels textos tot i acompanyat per les
músiques, tan contemporànies com aquests.
8.- Lecturas (L.
Nacht & Ricardo Piglio) 7m00s
Bé, doncs deu ni do, oi? Em sembla que avui ha estat la primera vegada
que hem fet encabir una lectura de textos en un programa al Jazz Club de Nit. M’ha semblat que ho
havia de fer, car aquest projecte és de tres. La música és d’un d’ells, Luís Nachat, els collages que hi ha en el magnífic llibret interior són de
l’altre, Eduardo Stupia i els textos
són del Ricardo Piglia. Vet aquí que
els textos s’han vist acompanyats de músiques d’avantguardia, quasi música
concreta. Unes lectures que duren 24 minuts i dels quals nosaltres només n’hem
posat els primers set, abans del relat “La Fábrica”.
El 2010 edita el seu 5è disc "En las nubes" i el presenta en
una extensa gira per Europa al mes
de novembre. En octubre de 2011 realitza una gira europea per Espanya, França, Dinamarca, Suïssa i Itàlia.
Al juliol del 2012 presenta el seu 6è disc "Lo Invisible" a trio al
costat d'Ernesto Jodos i Jerónimo
Carmona. El setembre de 2012, gira del quartet per Mèxic. L’abril de 2013 gira per Mèxic, Palacio Nacional de Bellas Artes, Festival 5 de maig (Puebla) i N.York. En 2014 desplega una intensa
activitat a l'Argentina i viatja a Mèxic pel novembre amb el seu quartet. El
2015 edita al costat de Ricardo Piglia
i Eduardo Stupía el Llibre-disc
"La Incertidumbre” declarat d'interès cultural pel Ministeri de Cultura de
la Nación i editat per "Club del disc", el projecte del qual n’hem
escoltat una bona part.
Deixem doncs aquest primer projecte del Luís Nacht i la seva particular visió del Jazz, el contemporani i
seguim amb l’altre del Jorge Torrecillas,
però...
Dir-vos que al Jorge el vaig
conèixer el dia del Wallace Rooney al
Jamboree i gràcies a l’Alejandro di Costanzo qui me’l va
presentar. Del disc que em va donar anomenat “Una búsqueda infinita” n’escoltarem un parell de temes i un parell
més seran del primer treball que va enregistrar, el qual me’l va fer arribar
via wetransfer anomenat “Indigo”.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Som-hi doncs amb el treball
anomenat...
“UNA BÚSQUEDA INFINITA”
Jorge Torrecillas Ensamble
Editat per Discordian Records DR098
Enregistrat per Florencio Justo
el 13 de desembre de 2013 als Estudios “Doctor F”, Bs As, Argentina.
Mesclat i masteritzat per
Florencio Justo.
Agustin Zuanigh,
trompeta/flugelhorn
Inti Sabev, clarinet/clarinet
baix
Santiago Lacabe, bateria
Pablo Vazquez, contrabaix
Jorge Torrecillas, saxos tenor,
alto i composicions
Amb la col·laboració de...
Maria Eugenia Irianni, flauta
travessera en el tema #4
Carolina Tierhs, veu i violí en
el tema #4.
Comencen amb el Jorge Torrecillas
Ensamble tot i dient-vos que la música que escoltareu està encabida en
formats de lliure improvisació col·lectiva, música serial i d’altres conceptes
avantguardistes. Una mica més de canya per anar acabant el programa. Escoltem
el tema anomenat...
3.- Lucky Loser (J.
Torrecillas) 9m10s
Doncs ja heu escoltat quina vertadera obra encabida en la més
contemporània modernitat amb aquest llarg tema ple de canvis rítmics i molt bones
execucions dels músics en les seves inversemblants improvisacions. El swing
apareix i desapareix com per art de màgia i la mestria de Inti Sabev al clarinet baix és total i esbromadora. Després d’ell,
han fet un break rítmic on s’ha aturat quasi tot, i dic quasi perquè l’Agustín a la trompeta no ha parat. Amb
ell s’hi han afegit la resta de vents i ara sí de nou amb la secció rítmica amb
un Groove molt aferrissat a l’espera del swing que ha aparegut ben aviat. El
walking del contrabaix ben bé ens ho indica i de la mateixa manera el “Ride” de
la bateria, parlant estem de Pablo
Vazquez i Santiago Lacabe, respectivament. El final és un retrobament amb
el principi.
Jorge Torrecillas Ensamble, formació que s'estableix a mitjans de 2011,
va néixer amb la inquietud d'experimentar noves possibilitats tímbriques i
rítmiques a partir de patrons establerts on es fusionen formes de jazz modal,
avantguarda i improvisació col·lectiva tenint com a base composicions pròpies.
El contrapunt, els recursos de politonalitat i polimodalidad són part de les
composicions com així també la música serial. Es destaca que si bé aquests
recursos són propis de la música d'avantguarda no jazzística es barregen en
l'Ensamble amb la utilització de "grooves" propis del jazz. La
improvisació lliure també forma part de les interpretacions deixant la creació
de seccions i arranjaments improvisats a l'habilitat i intuïció dels músics. El
primer treball va ser Indigo (2013),
de producció independent mentre aquest que estem escoltant, Una búsqueda infinita (2017) és de Discordian Records (Barcelona).
I posem ara el segon tema
d’aquest projecte, anomenat...
5.- Pulsar Celeste (J.
Torrecillas) 5m11s
Doncs ja hi hem tornat amb aquesta música encabida en la màxima
modernitat on els conceptes són molt importants, i així és que aquesta és una
música envoltada també d’una determinada filosofia, i ara penso en la filosofia
discordiana que en alguna ocasió hem comentat, en els programes de l’editorial
Discordian, com és també aquest disc. Els ritmes trencats inicials no han
entorpit el camí musical de la trompeta amb sordina de l’Agustín, i així és que després d’aquesta primera introducció del
tema, els ritmes han aparegut alhora que el solo del líder a l’alto, el
magnífic Jorge Torrecillas
afegint-s’hi la resta de músics en alguns trossos, tot i que bona part del solo
l’ha fet ell sol amb contrabaix i bateria. La trompeta ha tornat ha sonar, ara
però sense sordina, amb el contrabaix marcant un tempo seguit pel baterista. De
nou el solo d’un envoltat per la resta de companys mentre la secció rítmica no
s’atura, i mare meva quina trempera més impressionant. El final s’acostava
però, i així ha arribat, amb el ritme trencat com a l’inici d’aquest magnífic
tema, tot i acabant-lo de cop.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I anirem acabant el programa i ara ho farem posant-vos una mica de la música
de l’altre projecte del Jorge, el
primer que va editar el 2013 anomenat...
“INDIGO”
Jorge Torrecillas Ensamble
Autoeditat
Enregistrat, mesclat i
masteritzat als Estudis Casa Frida (Bs As juliol de 2013).
Tècnic d'enregistrament,
Mariano Coll
Mescla i mastering, Hernan
Caratazzolo
Franco Espindola, trombó
Pablo Vazquez, contrabaix
Marcelo Blanco, bateria
Jorge Torrecillas, saxos alto,
tenor i composició.
Totes les composicions són de Jorge
Torrecillas excepte “Pannonica” què és de Thelonious Monk.
Escoltem doncs el tema anomenat....
4.- 4 4 2 (J.
Torrecillas) 7m36s
Doncs ja veieu quina trempera amb el contrabaix marcant el tempo en el
tema amb ben poques notes però amb un ritme persistent. El saxo alto del líder
ben aviat s’ha mostrat avantguardista en la seva improvisació acompanyada ben
aviat per la sonoritat del trombó de Espindola.
Mentrestant, la base rítmica ha seguit imparable amb contrabaix i bateria
únicament. La compenetració dels dos vents en una improvisació totalment
deslligada d’harmonies típiques de II – V – I ni res que se li assembli, és ja
ho heu vist, total. Potser es situen doncs en el context IV – IV – II tal i com
diu el títol. El baterista es desferma ja quasi al final amb una bona
demostració de destresa i control rítmic. Al final, els vents alhora i el
persistent riff del contrabaix l’han acabat amb la més avantguardista i
melòdica modernitat.
S'han presentat al circuit de jazz de Buenos Aires i província. De Buenos
Aires i Uruguai per exemple als Virasoro Bar, Onyx Jazz Club, La Casa del Árbol,
Rondo (Mar del Plata), Casa Presa, Antonino (Tandil), Cultura Palmera (Tandil),
Frankenstein (Olavarria), Deshoras (Adrogue), Teatre 25 de Mayo (CABA), Teatre
28 de Febrero (Mercedes, Uruguai), Teatre Municipal de Lomas de Zamora,
Festival de jazz Tandil 2015, Teatre Ensamble de Lomas de Zamora, Borges 1975,
Casa de la Cultura del Fondo Nacional de les Artes, i l'octubre d’enguany realitzaren
presentacions a Madrid i Barcelona presentant-se en els més destacats clubs de
jazz d'avantguarda d'Espanya (Robadors23; Sinestèsia; Soda Acustic, Cicle Rares
Músiques, etc.).
Doncs acabem el programa amb el darrer tema d’aquest músic iconoclasta,
gran compositor i saxofonista anomenat ja ho sabeu Jorge Torrecillas, al qual li vull agrair la seva bona
predisposició en la preparació d’aquest programa. Escoltem doncs el tema amb
més swing del projecte, anomenat....
6.- Circulación vertical (J. Torrecillas) 6m44s
Doncs sense cap remissió ha aparegut el swing ja d’entrada amb els dos
de la secció rítmica quasi alhora que el riff del trombonista. Ben aviat s’hi
ha afegit el líder al saxo tenor amb la seva improvisació. El trio sense
instrument harmònic, ja ho diem sempre, sona més net alhora que també podríem
dir que hi trobem a faltar el piano o guitarra, però no, no és així. Això
camina sol i no necessita res més. També diem que quan piano i guitarra hi són
ens semblen imprescindibles. En els dos projectes que hem escoltat del Jorge no els hem trobat en falta. El
solo del trombonista és magnífic i demostra una gran tècnica per com manega l’instrument.
En fi, quina millor manera d’acabar el programa d’avui que amb aquest tema. El
contrabaixista també s’aha volgut acomiadar de tots nosaltres amb un molt bon
solo també, mentre el baterista ha anaat colpejant amb la màxima suavitat i
swing el Ride. Els dos vents hi han aparegut ben bé al final per acabar el tema
suaument.
Doncs ja heu pogut escoltar quina és la diversitat de músiques d’aquest
programa, les d’aquesta setmana a les antípodes de les de l’anterior, i
aquelles tampoc res a veure amb les anteriors, anteriors. En fi, espero que us
agradin les variades propostes per així anar ampliant les mires sonores de tots
vosaltres.
Abans però us voldria convidar al concert que farem el divendres 24 de
novembre al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts on podreu gaudir
amb un magnífic quartet liderat pel Pere
Masafret, trombó molt ben acompanyat ell per Federico Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Joan Vilalta,
bateria, concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Hora d’inici a quarts de 10
del vespre.
Gràcies doncs per ser-hi aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i ha seleccionat les músiques us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
