Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Ràdio Sant Vicenç 90.2 a Ràdio
Molins de Rei 91.2 a Ràdio Abrera
107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu. A ell li
dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un
petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol
qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les
novetats dels nostres músics i editorials.
Aquest és un programa de ràdio on posem música diversa, les més de les
vegades Jazz, però no em puc estar de fer un comentari cívic i humanitari. Des
d’aquí, i de qui us parla, jo Miquel
Tuset i Mallol, rebutjo els esdeveniments repressors i exageradament
violents que es van produir diumenge 1 d’octubre a càrrec de la Policia
Nacional Espanyola i la Guàrdia Civil, que de civil no en té res. M’allargaria
molt, però aquí no és el lloc adequat. Que se’n vagin.
Avui encetarem una nova formula de programa, i només ho farem amb els discos
de l’editorial Fresh Sound Records.
Afortunadament i des de fa 8 anys rebem el suport d’aquesta editorial dirigida
pel Jordi Pujol Baulenas, un dels
nostres “savis” del Jazz conjuntament amb en Josep Ramon Jové ell, director de Quadrant Records qui també ens dóna suport des de fa anys. Bé,
doncs tal i com parlàvem i la majoria ja sabeu, de Fresh Sound diguem-ne que m’he especialitzat en els New Talent, Jazz d’autor i de les noves
fornades de músics d’aquí i d’arreu. Fins ara, quan he fet un “Programa Fresh
Sound” era “New Talent” i això és el que canviarà. Us convido avui a fer el
primer “tast” que de ben segur us agradarà que consistirà en dues parts ben
diferenciades, car enguany ja heu vist que ens dediquem a presentar-vos dos
discos, escoltant suficients temes per què digueu, “carall, me’l vull comprar,
que m’ha agradat molt”. Doncs parlem-ne. La primera part estarà dedicada a un
disc de FSNT mentre que la segona
part estarà dedicada als vinils de 180gr de magnífiques joies del Jazz dels 50s
60s. Aquests vinils estan reeditats per Blue
Moon després que Pujol n’hagi
comprat els drets, perduts després de tants anys. Vertaderes joies amb músics
alguns dels quals precisament no ben bé massa coneguts i d’altres deu ni do. Us
convido a revisar la web dels new talent: http://www.freshsoundrecords.com/1001-fresh-sound-new-talent-records
i la dels vinils: http://www.freshsoundrecords.com/9-vinyl-records
Doncs tot explicat, i per tant en el programa d’avui podreu escoltar el
projecte del baterista Shawn Baltazor
anomenat “LionSong”, en formació de quintet, un disc FSNT editat el 2016 i el magnífic vinil, digitalitzat per qui us
parla, o sigui que si sona fatal ja sabeu a qui heu d’escanyar. Algun tema pot
ser que soni no gaire catòlic però mirarem de solucionar-ho i sinó ens haurem
d’aguantar. Aquest serà el disc de Bobby
Timmons anomenat “Soul Time”, enregistrat el 1960 i recuperat de nou com a
vinil de 180 grams editat per Blue Moon
distribuïdora de tot lo de Fresh Sound.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs som-hi amb el primer projecte anomenat
“LION SONG”
Shawn Baltazor
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 509
Enregistrat per Peter Karl el
gener de 2014 al Peter Karl Studios, Brooklyn, NY.
Produït per Bill Goodwin
Productor executiu Jordi Pujol
Seamus Blake, saxos tenor i
soprano
Ben Monder, guitarra acústica i
elèctrica
Sam Harris, piano
Ben Street, contrabaix
Shawn Baltazor, bateria i
percussió.
I col·laboracions d’altres músics que ja comentaré si s’escau.
Totes les composicions són de Shawn
Baltazor.
Escoltem ja el primer tema, una preciosa cançó, molt cadenciosa i a
ritme de vals lent, amb la col·laboració de Megan Conley a l’arpa en la magnífica composició del líder,
anomenada...
4.- Nostalgia (S.
Baltazor) 3m56s
I quina preciosa cançó per començar el programa, amb aquest balanceig
marcat pel contrabaix ja des dels inicis, i mica a mica ficant-s’hi la resta de
companys. Ben aviat hem pogut escoltar el motiu principal del tema, el “Leit
Motiv” mitjançant el saxo tenor del gran Seamus
Blake a partir del qual es desenvolupa tot plegat. Una delícia, crec jo,
d’aquest compositor i baterista de Califòrnia
amb una interpretació delicada d’aquest gran saxo tenor Blake, sense oblidar la majestuositat de l’arpa de Conley.
El baterista / compositor Shawn Baltazor, originari de l'àrea de la
badia de Califòrnia, va ser exposat des de ben petit a casa seva en un ambient
musical ricament divers. Va començar a treballar professionalment als 10 anys
amb grups musicals que anaven des del Rock and Roll fins al Jazz tradicional de New Orleans. Es va
traslladar a la costa est al final de la seva adolescència per continuar els
seus estudis i va assistir a la famosa Universitat
William Paterson, on va actuar amb llegendes com Clark Terry, Slide Hampton, Wynton Marsalis, Joe Lovano, Kenny Garrett i
molt més.
Seguim amb un altre tema d’aquest mestre de les baquetes i molt bon
compositor, ja ho podeu veure, ara amb l’anomenat..
5.- Chance (S.
Baltazor) 5m39s
I de quina manera ha començat aquest tema, com si d’una foscor sorgís la
música, i no per això tenebrosa i sí romàntica. Amb el ressorgiment del piano,
brillant i potent, sembla com si hagués sortit la llum. Sam Harris és un altre dels “ mostrus” d’aquest quintet de la
mateixa manera que Ben Monder vell
amic nostre, vaja, per ser més exactes de Xirgu
i Benítez amb els quals l’hem escoltat en programes anteriors. La melodia
torna a aparèixer de nou, amb el seu to melancòlic i potent al final del motiu
principal, acabant el tema però delicadament.
Baltazor ha actuat internacionalment al Festival
Internacional de Musiques Noires d'Abidjan a Costa d'Ivori, al Festival
Jazzablanca de Cassablanca, al Marroc i al Festival Risonanze de Venècia, a
Itàlia. Les actuacions dels EUA inclouen el Jazz Festival al Kennedy Center, el
Jazz at Lincoln Center, el Merkin Concert Hall i molts dels clubs de Jazz de Nova
York. Ha compost diverses partitures per a la Companyia de Dansa de Daniel
Gwirtzman a la ciutat de Nova York, realitzades per conjunts de càmera en
directe. Com a intèrpret i compositor, el seu so individual ha estat buscat més
recentment per una àmplia varietat d'artistes com Eric Reed, Kermit Driscoll i
el nominat als Grammy, Darcy James Argue, amb el qual ha estrenat diverses
obres.
Seguim amb un altre tema d’aquet drummer, anomenat...
9.- Danse (S.
Baltazor) 6m39s
Un ball, una dansa és la que ens ha proposat ara aquest jove baterista i
val a dir que amb el so del soprano de Seamus
Blake aquesta dansa ha esdevingut una meravella, i sinó ja m’explicareu, en
el tros de solo que ha fet, amb un elegància i sonoritat digna de les millors
estrelles del cel en un solo llarg i magníficament desenvolupat. Harris, amb la seva personal pulsació,
ample, sòlida, i una mà dreta precisa i rica en inventiva, alhora que
l’esquerra acompanyant-lo amb els millors acords. Després d’ell, de nou la
melodia, delicada, amb el soprano de Blake,
magnífic tema, magnífics músics.
Dir vos però què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabem aquest projecte d’aquest baterista i compositor Shawn Baltazor amb el tema més potent
del disc, l’anomenat...
7.- Momentum (S.
Baltazor) 9m33s
Doncs he volgut acabar amb aquest tema tan propi d’un baterista,
considerant que l’hem pogut escoltar en un llarg i magnífic solo, d’aquells que
només se solen escoltar en els directes, o sigui que ja vegeu, com si
estiguéssim al Jamboree
escoltant-los i veient-los, això ja segons la imaginació de cadascú. Però és que
abans del solo del líder, els inicis han estat força potents, amb un Ben Monder súper electrònic i
distorsionat, tant ben acompanyat pel magnífic so del saxo tenor de Blake. Ells dos han encetat el tema,
compartint-lo, amb la base rítmica impressionant al darrera amb Sam Harris, Ben Street, i el líder Baltazor essent el pianista ha estat
qui els ha dirigit en el seu esclatant solo, en un tema, tot s’ha de dir,
magnífic. L’impressionant solo del bateria ens ha situat de nou en el tema,
iniciat de nou a càrrec del gran pianista Sam
Harris, i la resta de companys. El solo aràbic de Blake en un tema amb aquests aires, ha acabat de fornir-lo amb les
més excelses músiques acabant el projecte del baterista de la millor manera que
podíem fer, amb contundència, com han fet, afegint-s’hi Ben Monder distorsionat i tots plegats en ple frenesí i acabat com
l’han acabat, perdent-se el so en el més enllà. Doncs deixem aquest projecte..
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim per acabar el programa, com us havia comentat al principi,
proposant-vos que ens situem en una altra època, allà pels anys 60s del segle passat, on les músiques seran
més vitals i segurament no tant intel·lectuals com les que hem escoltat fins
ara. Això no vol dir que la intel·ligència no hi sigui, car, això és inevitable
en qualsevol creació, i també en la que feien els nostres herois, els del Hard
Bop dels 60s.
Doncs som-hi amb aquest projecte del pianista que va donar la sonoritat
als Jazz Messengers de Art
Blakey, en Bobby Timmons, autor
entre d’altres del magnífic “Moanin”, música que identificà la banda també amb
els temes de Benny Golson. Amb
aquest gran mestre que podrem escoltar el novembre a casa nostra, al Jamboree segurament, i on comptarem de
nou amb la formació base dirigida pel molinenc Joan Monné, des d’aquí una abraçada, amb l’Ignasi González i Jo Krause. De fet, aquest serà el quartet de la
gira peninsular d’aquest, un dels mites vivents del Jazz, el Sr. Benny Golson. Ell, ja amb els Jazz Messengers va composar una sèrie
de magnífics temes que serien l’estendard de la banda com el magnífic “Blues
March” tema del 1958 enregistrat per primera vegada per Blue Mitchell.
Som-hi doncs amb el projecte de Bobby
Timmons i recordeu que és un vinil que un servidor ha digitalitzat en
primera escolta.
“SOUL TIME”
Bobby Timmons
Editat per Riverside el 1960
Editat per Blue Moon el 2017 en
vinil de 180 grams. JW-077
Enregistrat el 12 i 17 d’agost
de 1960 al Plaza Sound Studio de New York.
Produït per Jordi Pujol per
Blue Sound
Bobby Timmons, piano
Blue Mitchell, trompeta
Sam Jones, contrabaix
Art Blakey, bateria
Robert Henry "Bobby"
Timmons (pianista) va néixer
el 19 de desembre de 1935 a Filadèlfia i
va morir l'1 de març de 1974 a la ciutat
de Nova York. El seu avi el fa formar musicalment parlant prenent classes
de piano als 6 anys i ajudant a l’avi, ministre d’església, tocant l’orgue en
les seves celebracions. Va aprendre a improvisar en els temes Gospel
endinsant-se de manera natural vers el Jazz. Tenia el lirisme de Bud Powell a la vegada que una mà
esquerra habituada a fer “stride piano” a lo Fats Waller. Aquesta conjunció el va fer totalment personal i
identificatiu.
Després de "This Here Is
Bobby Timmons" (1959), "Soul Time" (1960) va ser el segon àlbum
gravat sota el lideratge de Timmons,
amb un repartiment impressionant de músics de jazz per complementar el seu
estil evangèlic de jazz. Aquest àlbum conté quatre cançons escrites per Timmons ("Soul Time",
"So Tired", "Stella B." (com la seva dona) i "One
Mo"). "The Touch of your Lips" va ser escrita per Ray Noble,
"S'posin" va ser escrita per Andy Razaf i Paul Denniker i "I don’t
know what love is" va ser escrita per Don Raye i Gene de Paul. Temes
coneguts alguns i d’altres propis però amb una qualitat assegurada com ben
aviat comprovareu.
Doncs sense més dilació, endinsem-nos en el passat amb més Jazz, aquell
que tan ens agrada, el Hard Bop, i ho farem amb una balada a mig tempo del gran
Ray Noble anomenada...
A3.- The Touch of your Lips (R. Noble)
Doncs i quin canvi estilístic més evident, oi? Espero que la fórmula us
agradi, la de primer començar amb les músiques més actuals, i per la seva
pròpia modernitat plenes de Groove i sovint exemptes de Swing, o sigui que per
això acabarem els programes de Fresh
Sound a tot swing com és el cas. Ja vegeu que amb un estricte quartet, base
rítmica i vent, es pot gaudir de la millor i música. Un tema de Noble que “clava” Blue Mitchell per so delicat i farcit de swing. Un trompetista que
va fins i tot enregistrar amb John
Mayall un parell de treballs que el Bluesman anglès va fer amb músics de
Jazz, entre els quals “Jazz Blues Fussion”. Autor Mitchell de diversos treballs al seu nom que també posarem, músic
magnífic i malauradament no gaire conegut pel gran públic.
Qui primer es va fixar en
aquell noi que tocava la trompeta va ser Cannonball
Adderley amb qui va enregistrar allà pel 1958. Després va anar amb l’Horace Silver el qual es va enamorar
del seu líric timbre i de la manera lírica com tocava la trompeta. Quan el
quintet de Silver es va dissoldre, Mitchell va continuar amb una jove futura
estrella anomenada Chick Corea en el
piano. Aquest grup, amb diversos canvis de personal, va continuar fins el 1969,
gravant una colla d'àlbums per a Blue Note. Després va estar amb Ray Charles del 69 al 70, seguint amb Mayall fins el 73. Blue Mitchell va enregistrar amb Sonny Stitt, Dexter Gordon, Jimmy Smith, Garland Rojas, George Benson,
Stanley Turrentine, Lou Donaldson, Cedar Walton i Tony Bennett. Va
continuar tocant amb Harold Land
fins que va morir de càncer el 21 de maig de 1979, a Los Ángeles als 49 anys.
Timmons va marxar a Nova York el 1954 incidint i causant un gran impacte en l’escena
musical de la ciutat, i tal i com li va passar a Winton Kelly, van ser uns dels pianistes més sol·licitats de la
seva generació. La seva primera gran experiència professional li va venir de la
mà del gran trompetista Kenny Dorham
recordeu, el compositor de “Blue Bossa”. Després va acompanyar a Chet Baker havent enregistrat al Forum Theatre de Los Ángeles i va seguir formant part del grup liderat per Hank Mobley primer i després amb el de Sonny Stitt i també en un disc de Lee Morgan. Ja vegeu que tothom el
volia i aquests eren els millors elements del nou Jazz i modern que s’estava
parint llavors, el “Hard Bop”.
Seguim ja amb una mica més de swing, ara amb el tema que intitula el
projecte i primer tall, ara sí, del disc....
A1.- Soul Time (B.
Timmons) 6m16s
I ja vegeu què es pot fer a ritme de vals. Doncs un magnífic tema amb el
motiu principal a càrrec del solista del metall més líric, en Blue Mitchell. Un tema curt amb
estructura típica de 32 compassos a 3x4, amb una A clara de 16 i una B de 8.
Els solos, tal i com hem vist, es realitzen estrictament en la A, repetint fins
l’extenuació els chorus, tal i com hem escoltat en el magnífic i delicat solo
de Mitchell. Igualment el líder i
compositor s’ha allargassat i l’ha desenvolupat estrictament en la A del tema. Temes
senzills d’estructura però plens de Swing, que contrasten amb els més
sofisticats i plens de motius musicals diversos del projecte anterior, però que
a mi em sonen molt i molt frescos, i que perfectament podem escoltar, per la mestria
dels músics i per la musicalitat dels temes.
A la fi de 1957, Timmons va
continuar les seves activitats musicals accelerades quan va començar a tocar
amb Maynard Ferguson. Va començar
amb el trompetista l'agost de 1957 i va aparèixer en el disc de Mercury gravant “Boys With Lots of
Brass”. El 1958, el pianista amb només 23 anys va unir les forces amb la
formació Art Blakey's Jazz Messengers.
Amb Blakey, Timmons va exhibir el
seu “tingle” més funky i el seu gospel en un grup que també incloïa Lee Morgan a la trompeta i Benny Golson al saxo tenor. El mateix
any van editat “Moanin”, disc i tema emblemàtic de Timmons amb el qual es van passejar per mig món. El disc també
inclogué el magnífic tema de Golson
anomenat “Blues March”. Va seguir amb els Jazz
Messengers però també va enregistrar amb Kenny Burrell, Pepper Adams, i es va convertir en el pianista
“sideman” més sol·licitat formant part
del grup de Cannonball Adderley.
Seguim amb un tema del líder, i aquest és el segon tall de la cara A,
anomenat...
A2.- So Tired (B.
Timmons) 6m10s
I quin tema més rítmic en els inicis, iniciat pel piano del líder amb un
lick força característic, reconvertit en propi en la intervenció del metall en
la B. Després del tema, interpretat sencer en un chorus, el gran Mitchell s’hi posa de valent, amb un
gran solo a tempo complex en la A i ple de swing en la B. El líder, per molta
gent millor compositor que pianista, però per a nosaltres gran en les seves
dues facetes, desenvolupa un solo percudiu, i així és la seva pulsació, també
nítida, clara i pulcre. Carall, què net que és. El swing del walking de Sam Jones i del màster Art Blakey serviria per fer-nos-la
ballar a qualsevol de nosaltres, i ja vegeu, quasi només amb escombretes i
xarles, del gran messenger. Bon solo del contrabaixista, deu ni do de lo llarg
i farcit de melodia tot i passejant-se pels acords de manera magistral, tot i
mostrant-nos la seva vessant més creativa. El piano primer a la A i després la
trompeta a la B ens situen de nou al final, acabant-lo amb un turnaround.
Amb només 24 anys va ser cridat per Art
Farmer pel seu “Brass Shout” i de nou per Kenny Burrell pel seu “On View At the 5 Spot”. El 1960 va
enregistrar el seu primer disc personal anomenat “This Here Is Bobby Timmons”
editat per Riverside, editant
després amb els Jazz Messengers el
seu “Night in Tunísia” ara amb Wayne
Shorter als saxos tocant en el tema “So Tired” de Timmons i que ara hem escoltat, evidentment sense Shorter.
I nosaltres acabem el programa d’avui, el primer Fresh Sound Special,
amb el tema de l’insigne compositor i pianista, Bobby Timmons, el tercer tall de la cara B, anomenat...
B3.- One Mo’ (B.
Timmons) 6m49s
Doncs amb quin swing hem acabat el programa d’avui, el primer dedicat a Fresh Sound Records primer amb un New Talent i acabant amb un vinil dels
de 180 grams digitalitzat per qui us parla. Un tema del líder compositor i
pianista i ves per on que també amb un llarg i magnífic solo del baterista, en
aquest cas del màster Art Blakey, en
un tema d’estructura típica de 32 compassos iniciat ja per la formació a trio
amb la melodia interpretada pel líder Timmons
iniciant ell mateix el solo, magnífic, recolzat per una secció rítmica brutal
amb el “walking” del contrabaixista Sam
Jones i el swing a base d’escombretes i charles de l’increïble Art Blakey. Un tema a trio a un tempo
viu, ideal per anar a dormir d’allò més a gust, també després d’escoltar la
mestria de Timmons al piano, precís
i melòdic, amb recursos magistrals a base d’arpegis i demés “virgueries”, i no
ha estat voluntari el fet d’acabar el projecte també amb un llarg solo de
bateria, com en l’anterior de Shawn
Baltazor, us ho asseguro, però ves per on que ha quedat de “conya”.
M’agradaria comentar més vida i miracles de Bobby Timmons però el programa no dóna per més, o sigui que us
incito a investigar-la entrant al web del músic en aquest enllaç:
Doncs ja hem acabat el programa, el primer especial Fresh Sound Records havent escoltat primer un projecte actual, amb
músics i música d’ara on la creativitat es veu acompanyada d’una certa
complexitat estructural i fins i tot melòdica, i havent acabat el programa amb
uns músics i música bàsicament “Bopper” on la creativitat està acompanyada de
la senzillesa de les melodies que no simplicitat, i on el ritme, el swing són
la base rítmica sobre la qual se sustenta tot plegat.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, espero que us
hagi agradat la proposta feta per qui us ha parlat Miquel Tuset i Mallol explicant-vos coses que considero
interessants per a una millor comprensió de tot plegat, qui ha realitzat i
seleccionat les músiques, que per cert podreu trobar entrant a la web de fresh
sound records. Bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú. ¡Que se'n vagin!
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
