Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs hi tornem després de les vacances de Nadal, Cap d’Any i Reis, tot en un paquet, i ho fem de nou amb un programa dedicat als nostres músics i editorials. Un programa on la diversitat d’estils del Jazz hi serà, car en els quatre projectes que us presento en aquest el primer programa del 2017, és això el que ens trobarem, diversitat i creació al més alt nivell. Començarem amb el disc ”Vital” editat per ella mateixa a Raspall Records i que em va donar l’Elisabet Raspall al Jamboree en motiu de la seva presentació en l’emblemàtica cava. Una delícia de projecte que te la novetat de comptar amb un dels músics més potents de l’escena de casa nostra, Benet Palet, músic que havia abandonat escenaris i projectes d’ençà ja fa uns anys i que ves per on, sembla haver retornat. Benvingut Benet. Seguirem i no sé en aquest ordre, crec que sí, amb un disc d’una de les nostres editorials de casa nostra, Fresh Sound New Talent i amb el guitarrista Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. El disc ,una petita joia del 1997 donat en mà pel mateix David Xirgu al Jamboree en un dia d’intercanvi on sembla que tocarà amb algunes branques de la morera, ja ben podada. El disc es diu “Ugrix” amb el David Xirgu Quartet. I acabant amb el trio Mezquida, Aurignac, Prats,  i el seu “M.A.P.” treball contemporani autoeditat amb tot l’esforç que això comporta.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem ja amb el primer disc, el de la Elisabet Raspall anomenat...


“VITAL”
Elisabet Raspall

Editat per Raspall Records                    RR005
Enregistrat per Juanjo Alba & Tom Warburton el 31 de juliol de 2016 als Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Elisabet Raspall i Tom Warburton
Produït per Raspall Records

Elisabet Raspall, piano
Chris Cheek, saxo tenor i soprano
Benet Palet, trompeta
Pep Pérez Cucurella, baix elèctric
Marc Miralta, bateria

Totes les composicions són de l’Elisabet Raspall.

Comencem ja amb la seva música tot i escoltant una de les quatre balades d’aquest disc, de nou temes, amb...

3.- Feliços somnis    (E. Raspall)               7m38s

Amb aquesta preciosa composició ens hem endinsat en l’univers musical d’aquesta magnífica compositora i pianista. El món clàssic respira en aquest i d’altres temes d’aquest disc. En Pep Pérez ens ha mostrat el seu domini artístic del baix elèctric, ell, mestre en aquest instrument a l’Esmuc. I amb quina alegria hem escoltat el delicat solo d’un dels més reconeguts trompetistes, en Benet Palet, ell, tant temps reclòs en l’ensenyament i que ara ens torna a mostrar de nou el seu gran saber. La líder també ha desgranat les notes del seu solo per després tornar als inicis amb el dolç final.

Pianista i Compositora, Vilanova i la Geltrú , 1966.
La seva trajectòria acadèmica abasta des del títol professional de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Diploma de Grau Superior del Taller de Músics de Barcelona. Conscient que la formació d'un músic no pot aturar-se, dirigeix els seus objectius lluny de la Mediterrània que l'havia escoltat fins ara i estudia a la meca de la música contemporània, la Berklee College of Music, als Estats Units, on es gradua amb el diploma de "Professional Music", i on ha assistit, entre d'altres, a seminaris amb Ben Railey, Hermeto Pascual, Joanne Bracken, David Williams i Hal Crook. Després d'obtenir la Beca per ampliar Estudis Superiors a l'estranger de l'INCANOP, viatja a Nova York on estudia amb músics com Barry Harris, George Cables i Fred Hersch.

Ha participat en diferents seminaris de Jazz a Barcelona amb músics com Brad Melhdau, George Garzone, Kurt Rosenwinkel, etc ... , a l'"International Seminar of Jazz Schools" a Dublín (Irlanda) amb músics com Dave Liebman i en diferents Festivals de Jazz amb formacions tan diverses com Lee Morgan's Tribute, Aljama, Big Band de John Dubuclet, Big Band de Bellaterra, i amb els grups que ella mateixa lidera.


Seguim ara amb una mica més de vida rítmica, on el món clàssic traspua per tot arreu...amb el tema en el tema anomenat...

4.- Blind Composition                     (E. Raspall)               5m06s

Doncs hi hem tornat amb el món clàssic ara de la mà amagada de Sebastian Bach, si se’m permet en una altra magnífica composició on la conjunció de la música clàssica i el Jazz es donen la mà sense remissió. Com també el mestre americà Chris Cheek ens ha enlluernat amb el seu soprano, i quin preciós so n’ha obtingut. L’Elisabet s’ha passejat amb mestria per les 88 tecles en el seu solo farcit de Bach, en aquest, un tema viu com aquelles “tocates i fugues” del geni de genis. Marc Miralta desenvolupa tot un ventall de textures amb les escombretes mentre la resta l’acompanya i aixopluga, acabant amb una sola, llarga i profunda nota.

Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Iñaki Salvador, Alvaro Is, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes, Albert Bover i Zè Eduardo entre d'altres. Cal destacar recentment la obtenció del Títol Superior de Música, especialitat de jazz, a l´ESMUC, on actualment hi treballa com a pianista acompanyant, juntament amb Giulia Valle i Aldo Caviglia. I molta més biografia la trobareu al web http://www.elisabetraspall.com/

Acabem el projecte d’aquesta magnífica compositora i pianista i millor persona amb el tema carregat de swing anomenat...

2.- Blues Gamarús   (E. Raspall)               5m35s

Doncs amb aquest Blues del Gamarús festiu també, acabem el projecte de l’Elisabet Raspall i tota aquesta colla de mestres que l’han acompanyat. Recordeu que els discos es troben a les botigues de discos i als webs corresponents, tot i que en aquest cas, he vist que encara no hi és però sí a Disco 100, Jazz Messengers, FNAC i demés, o sigui que si us plau aneu-hi que tot i passats els Reis, sempre serà un bon regal per a vosaltres mateixos.

Va participar en la inauguració de l'Auditori "Eduard Toldrà" de Vilanova i la Geltrú, el juny de 2011, presentant l'espectacle "L'istiu al cor" amb la col·laboració de l'artista Pep Bou. Elisabet Raspall és una de les pianistes més sol·licitades en l'ambient jazzístic del país, per col·laborar en jam's, acompanyar cantants i com a músic de sessió, però on millor queda reflectida la seva capacitat creativa és amb el seu propi grup, tocant les seves composicions farcides d'agradables influències. Música intimista però carregada d'energia i passió. Amb els De Diego Borthers la vam tenir al JCLV ja fa una colla d’anys...i amb el Dani Pérez van fer un preciós disc a duet anomenat “Present”.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Seguim ara amb el projecte del guitarrista Sebastian Noelle anomenat...


“SHELTER”
Sebastian Noelle

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 494
Enregistrat per John Davis el 9 setembre de 2015 al Bunker Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko l'OTAN a Avatar Studios a Nova York
Produït per Sebastian Noelle
Producció executiva: Jordi Pujol

Sebastian Noelle, guitarra
Marc Mommaas, saxo tenor
Matt Mitchell, piano
Matt Clohesy, sota
Dan Weiss, tambors

Totes les composicions són de Sebastian Noelle

En Budd Kopman, el 15 de juny de 2016 va deixar dit això que us aniré comentant...

El guitarrista Sebastià Noelle, nascut a Alemanya, és un músic molt ocupat, i sembla que no té molts discos, i aquests semblen sortir cada cinc anys: Across The River (2006), Koan (2011) i ara el meravellós Shelter, Refugi, traduït.

Aquest músic ha muntat una banda amb en Marc Mommaas en el saxofon tenor (escoltat recentment en el Ballads & Standards), el pianista Matt Mitchell (el qual ha treballat amb Tim Berne, John Hollenbeck i Rudresh Mahanthappa), el baixista Matt Clohesy (sentir per última vegada amb Gabriel Vicens's Point In Time) i el bateria Dan Weiss (que va treballar amb Mitchell a Berne's Snake Oil Band).

Doncs nosaltres comencem ja amb el tema més melòdic d’aquest disc que és força interessant, amb el tema anomenat....

3.- Another Spring    (S. Noelle)                 7m00s

Doncs ens hem situat ja en una nova atmosfera musical de la mà d’aquest músic que participa de la música de l’Àrea de Nova York des del 2002. El lirisme d’aquest tema, en alguns dels seus moments, contrasta amb la modernitat estilística i interpretativa en d’altres. Tota una amalgama de sons, ben conjuminats i trenats que ens han fet gaudir d’una música bella i delicada.

La música de Noelle és (en la seva major part) rítmicament complexa i haver reclutat Weiss, que ha estudiat profundament la percussió d’índia fa que es trobi com a casa amb tal complexitat rítmica, i ajuda a donar un suport ferm a tota la banda, independentment del que estigui passant. L'altra característica destacada d'aquesta música és la disposició en capes, la qual cosa crea una densitat brillant on de vegades és difícil saber quins instruments estan tocant una línia en particular.

Aquesta qualitat amorfa no s'ha de confondre amb la flacciditat, però. La banda és molt compacta, i és difícil saber si els acords s'han assajat intensament, o si cada intèrpret és tan hàbil que tot s’engrana de manera natural. Els temes són llargs, majoritàriament de més de sis minuts, i cada un té el seu propi estat d'ànim, que es desenvolupa de manera natural. Les complexitats rítmiques, melòdiques i harmòniques no s'oposen a les diverses escletxes sonores a la superfície, la qual cosa contraresta el possibilisme de la música de Noelle.

Som-hi doncs amb un altre tema impressionant on el Jazz-Rock hi apareixerà de manera evident en el tema...

8.- Ahir Bhairav         (S. Noelle)     6m49s

Cançó amb aires hindús inicials, i que s’han mantingut durant tota l’estona, hem escoltat un tema amb rítmica trencada, ideal pel mestre Dan Weiss, ell habituat a interpretar aquests ritmes orientals. El so més electrònic de la guitarra ens situa en una altra òrbita. Em recorda la música de Dewa Budjana, Topaki¸ i d’altres guitarristes de l’ona Moonjune Records. Tema potent i recurrent en l’harmonia que ben bé al mig ens posiciona i predisposa a escoltar tota una sèrie de capes sonores amb la del saxo tenor de Marc Mommaas al davant. Mentre ell el desenvolupa, al darrera hi ha tota una màquina rítmica. Tota una declaració d’intencions.


El factor d'intensitat d’aquesta música és com el de la lenta cremor d’un fogó a foc lent. La subtilesa i riquesa d’aquesta música necessita temps per dibuixar el seu curs i definir el seu territori. Les línies de guitarra de Noelle reflecteixen el sentit de la música, i per descomptat tots els altres músics, i potser més notablement Mommaas, ajuden a Noelle expressar la seva flama interior. Aquest "Ahir Bhairav," el tema que acabem d’escoltar, en una raga clàssica indostànica té les dues coses associades amb la música de l'Índia: una alta energia i intensitat gairebé religiosa i una atemporalitat, on no hi ha un arc de desenvolupament clar. Noelle està en flames i passa la torxa a Mommaas que respon magníficament; Weiss, per descomptat, és com a casa, mentre que Clohesy afegeix una potent batzegada. Tema terrorífic.

I acabem aquest projecte amb el tema anomenat...

2.- Home in a Strange Land           (S. Noelle)     6m33s

Doncs amb aquest altre magnífic tema a cavall rítmic trencat ens acomiadem d’aquest mestre guitarrista i compositor, Sebastian Noelle, pensador profund, on la seva música, naturalment, és un reflex de si mateix. “Shelter” és un molt bon àlbum; Necessitarem escoltar-lo atentament per apreciar completament tot el que ha d'oferir, el que ens ha ofert.

En un altre dels temes del disc, "Naphta vs Settembrinji," fa una referència a dos dels personatges principals de “La Muntanya Mágica” de Thomas Mann. Aquest és el tema més curt del disc, i la música crea l'atmosfera relacionada amb els dos personatges del llibre, reflectint la discussió entre els  protagonistes i les dues seves diferents filosofies exposades en el llibre.

Deixem aquest projecte i nosaltres seguirem oferint-vos una música i de quin calibre...però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb un projecte que ja te uns anys, uns quants, però que no ha perdut la seva originalitat i estic parlant del que podria ser el primer treball del gran mestre de la bateria, el gran David Xirgu en un disc del 1997...anomenat...


“UGRIX”
David Xirgu Quartet

Editat per JAZZLE ZC-107
Enregistrat per Jean Phocas als estudis ELKAR, Donostia
Produït per Sarkunde Idigoras i Alberto Lizarralde
Productor executiu Jazzle.

Gorka Benítez, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
David Xirgu, bateria

Aquesta és una joia recuperada gràcies a l’intercanvi que vam fer amb el David entre branques de morera per usar-les com a baquetes i quelcom que va ser aquest disc.

Parlar d’aquest gran músic, bateria, i compositor en un seu disc és per a mi un honor i orgull, i encara més quan va ser ell mateix el qui me’l va donar al Jamboree, en un dia magnífic de concert.

Ell és ara per ara un dels referents en això de les baquetes i tambors, metre de molts dels actuals bateristes, i alumne a la vegada d’un dels més degans, l’Aldo Cavíglia. Per això ens hauríem de situar al Taller de Músics i Aula de Música Moderna allà pels primers anys 80s del segle passat. Abans havia estudiat piano i solfeig al Conservatori del Liceu, o sigui que la música, el Jazz, el Soul, Funk, la música de cobla i sardanes, en fi, tota la música li ve de lluny.

Comencem ja amb un tema seu a solo de bateria i l’empalmarem amb el segon tema, dedicat al seu pare Miquel Xirgu que intitula aquest treball discogràfic....


1.- Un Solo    (D. Xirgu)       2m26s
2.- Ugrix         (D. Xirgu)       6m12s

Ell solet ja ens ha dit qui és i de què anirà tot plegat en un magnífic solo, i després els seus amics, sempiterns amics, Gorka, Rai i Dani ens han situat en la musicalitat del projecte. Amb tots tres encara realitza projectes a trio amb els dos primers, i amb el Rai Ferrer el vam tenir al JCLV l’octubre passat acompanyant a l’Albert Vila. Hem pogut escoltar el so estratosfèric de la guitarra del Dani Pérez, a la vegada que la seva subtil improvisació, la d’aquest mestre de les sis cordes. Gorka, amb el seu reconeixible so del seu tenor a vegades a lo Henderson a vegades a lo Rollins i sempre ell mateix.

Des de l’any 1985 ha estat membre i/o fundador d’un gran nombre de grups musicals. També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos cds, un d’ells aquest mateix. Alhora, ha pogut tocar amb músics de reconegut prestigi com John Abercrombie, Dave Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Norma Winstone, Ingrid Jensen, Mark Feldman, Kurt Rosenwinkel, Ben Monder, Art Farmer, Chris Cheek, Charles Tolliver, Dave Schnitter, o Mulgrew Miller.
Té enregistrats més de vuitanta discos de jazz. Des de l’any 2001 és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el 2008 entra a formar part del quadre de professors del Conservatori Superior del Liceu.

Seguim ara amb un Blues amb un Swingarro impressionant, tema de l’amic Dani Pérez anomenat...

4.- Slidin’ over you    (D. Pérez)      6m07s

I quin tros de tema, primer escoltant la melodia i després per deixar-nos emportar pel swing de la secció rítmica i el so magistral del nostre amic basc, en Gorka Benítez en un llarg i magnífic solo farcit de swing. I ja ben bé a la meitat hem pogut gaudir amb la mestria en un solo del contrabaixista Rai Ferrer, mestre que va ser qui primer va acompanyar a Gabriel Amargant Quintet en el seu primer concert que va fer al JCLV ara ja fa 7 anys. Els quarts d’aquest mestre de la “berra” amb el líder, ens mostren al baterista tan i tan excel·lent, per després amb en Dani Pérez i per finalment retrobar-nos amb la melodia principal d’aquest tema tan ben trenat de l’insigne guitarrista.


Ha estat fundador i integrant d’un gran nombre de grups des dels principis dels 80, com per exemple Madagascar, Zé Eduardo Unit, Beboporum, Orquesta de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, A-Free-K, Iñaki Salvador, Carme Canela, Lluís Vidal, Albert Bover, Andrzej Olejniczak quartet, Gonzalo Tejada Ziklo1, Guillermo Klein, Joan Monné trío, Gorka Benítez , Giulia Valle, Emilio Solla, etc. Amb aquests grups ha actuat a importants festivals de Jazz de tota Europa, Àfrica, América i Àsia.
Actualment forma part del Giulia Valle Trio, Quintet, dels projectes a duo amb el Gorka Benítez, a trio amb el Gorka i Dani, i en múltiples formacions que el requereixen com a gran bateria que és.

I acabem el projecte del David Xirgu, “Ugrix”  amb un magnífic tema del mestre basc del saxo tenor, anomenat...

7.- M. P. I.      (G. Benítez)               6m28s

Doncs em sembla reconèixer la musicalitat del mestre del tenor en la seva melodia a la vegada que la concepció rítmica. I dic això pel fet d’haver escoltat els projectes més recents d’aquest gran músic, i ves per on a duo amb el líder d’aquest projecte. Parlo de A Marte otra vez, projecte que ja vaig posar i del qual n’espero posar la seva darrera versió editada per Fresh Sound New Talent. Després d’ells, i quin gust escoltar un solo de guitarra i contrabaix, només. I quina netedat sonora...que ben aviat s’omple de les meravelles rítmiques de líder i melòdiques del saxo tenor i guitarra, amics tots quatre de fa tants i tants anys.

Acabarem amb una mica més del qui és qui....
Amb el trio de Lluís Vidal han actuat com solistes amb l’Orquesta Sinfónica de Granada en diferents ocasions, inclosa una gira interpretant la música de Kurt Weill i acompanyant a Ana Belén i Miguel Ríos. També han actuat de solistes amb l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i amb l’Orquesta de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid. Ha col·laborat amb la Orquesta Sinfónica de Euskadi en qualitat de solista convidat dins del Festival de cinema de San Sebastián i dirigit per Lalo Schifrin. Col·laboracions amb el quintet de metall “Spanish Brass Luur Metalls” interpretant música de Frank Zappa, entre d’altres espectacles.

I després d’aquesta meravella, nosaltres ja acabem el programa amb el darrer projecte i molt trencador disc del trio Mezquida, Aurignac, Prats,


“M ·A · P”
Mezquida · Aurignac · Prats

Autoeditat    MAP CD-001
Enregistrat per Panxii Badii el gener de 2016 a l’Estudi 44.1, Girona.
Mesclat i masteritzat per Angel Medina
Produït per Jesús Gonzalo

Marco Mezquida, piano
Ernesto Aurignac, saxo alto
Ramon Prats, bateria

Aquest és un projecte molt personal de tres músics iconoclastes, trencadors i amb una trajectòria increïble, per llarga i per fructífera. Jo diria que aquesta és una de les no masses ocasions en què s’han trobat l’Ernesto i el Marco. No així l’Ernesto i el Ramon, car ja ho havien fet en els projectes del malagueny, primer l’UNO i em sembla que també el DOS, del qual encara no sabem quan sortirà.

Per aquesta ocasió única d’encontres a tres ànimes inquietes, ens presenten tot un reguitzell de temes de cadascun d’ells, aportant així cada individu la seva llavor al projecte a trio.

M’he permès ajuntar temes de cadascun dels autors, car entendre així la seva personal idiosincràsia i és així que començarem amb dos temes seguits del mestre malagueny anomenats....

5.- Atlántida                          (E. Aurignac) 1m55s
4.- El sueño de Oniria          (E. Aurignac) 3m05s

Amb aquests sons primerencs de l’Ernesto ens situem en l’òrbita dels seus mastodòntics UNO i potser ja també el DOS, en format de Big Band amb participació de músics d’aquí com el mateix Ramon Prats, Jaume Llombart, Dee Jay Foster, Santi de la Rubia, etc, i força més músics de la comunitat andalusa. Ambdós temes onírics i amb melodies arquitectòniques amplies i de gran volada. Majestuoses ambdues que ens recorden la magnificència dels UNO i DOS del malagueny.

Parlar d’aquest trio d’amics és també parlar de la comunió entre les comunitats jazzístiques de Catalunya i Andalusia, aquests dies on des de l’AMJM es premien les Associacions de Músics d’Andalusia. Un projecte sorgit des de la confluència d’actituds musicals modernes, fins i tot avantguardistes tant des d’aquí com des del sud. Cal no oblidar el vessant Free forjat de fa anys des de les Free Robadords Sessions que el Ramon inaugurà ja fa alguns anys, i on en Marco hi ha participat en algunes ocasions. A partir d’aquí, un altre dels implicats, el també malagueny Iván González va promoure el col·lectiu Memoria Uno, havent enregistrat un parell de projectes, el primer dels quals també amb en Ramon i Marco, en unes sessions en directe a la Sala Fènix.

Algunes paraules més sobre els nostres herois les va dir en Pablo Sanz en un article cultural a El Mundo...i diu algunes coses com aquestes....

Aquests dies es forja a la rebotiga del jazz espanyol la creació d'un trio a càrrec de tres autoritzats jazzistes que, tot i ser cadells, tenen ja rugit de lleó. Es tracta de MAP, un triangle que donen vida el saxofonista alto Ernesto Aurignac, el pianista Marco Mezquida i el baterista Ramon Prats. Segons l'opinió de Jesús Gonzalo, periodista i impulsor del projecte, el grup descobreix semblances amb altres ternes jazzístiques, com el trio de Kiris Davis Paradoxical Frog [Tyshawn Sorey + Ingrid Laubruck], més obert i contemporani, i el de Harris Eisentad September Trio [ Ellery Eskelin + Angèlica Sanchez], més melòdic i ajustat a les durades de tema i amb un interessant vincle entre Schönberg i el blues.


Després d’aquesta introducció a càrrec de l’Ernesto, seguirem ara amb dos temes enllaçats de Ramon Prats anomenats

8.- Salt                                   (R. Prats)       1m21s
12.- Conan-canon alt           (R. Prats)       2m13s

Un primer tema de ritmes entretallats, ens mostra les “bones maneres” del mestre de Banyoles. Melodies gens habituals ni trillades ans al contrari, melodies que ens embolcallen per la modernitat i interpretació d’aquests tres mestres i amics. El segon tema anomenat Conan-canon és la presa alternativa a la versió escollida, però ja ho veieu, l’alternativa també ha estat escollida per ells i per mi.

Hi ha una veritat jazzística especial al voltant de MAP, nom amb evocacions cartogràfiques que, intencionat o casualitat, realment acaba sent marca d'un viatge diferent, tant pel talent compositor que habita dins d'ells com en l'expressió que ens arriba fora. La del trio és una alineació sense gat amagat, en la qual les certeses i les mentides no queden amagades, sinó que, per a bé i per a mal, es revelen en el moviment. Feia molt de temps que en la nostra escena no germinava una terna tan ben avinguda en les coses de l'ànima i la pell jazzístiques.

"Sento una música molt fresca, un viatge energètic, estimulant, veig un diamant en brut", comenta Mezquida al llindar de la posada en marxa del trio MAP. "Sento la intensitat, el moviment, oloro la suor, el desig". "M'encantaria que sonés de color verd", confessa Aurignac per la seva part "." Tanco els ulls, em concentro i ho escolto verd! Els trios sempre tenen una dimensió clorofíl·lica. "Finalment, Prats conclou:" La veritat és que no vull que soni com a res, ni tampoc vull que soni a alguna cosa nova. Simplement que soni i que sigui de veritat ". Com solia dir Ellington, vaja”.

Aquestes i alguns altres pensaments ens presenta el Pablo Sanz en el seu magnífic article a El Mundo.

I acabarem aquest magnífic projecte i programa amb el tema de Marco Mezquida anomenat...

6.- Discusión (M. Mezquida)                      4m26s

Un darrer tema, obra personal del nostre més actiu pianista en Marco Mezquida el qual, conjuntament amb Albert Bover, Joan Monné, Ignasi Terraza, Joan Díaz i un llarg etc, configuren la plèiade de grandíssims pianistes de les nostres contrades, tot i tenir en compte la diversitat estilística entre cadascun d’ells. Marco, ha volgut situar-nos en el més enllà, de la mateixa manera que han fet abans els seus dos companys en un projecte marcat per la gosadia i valentia de la contemporaneïtat.

Doncs per acabar el projecte i programa d’avui, el primer després de les llargues vacances de Nadal-Cap d’Any-Reis, ens plau molt haver-vos pogut oferir la diversitat musical que heu pogut escoltar avui, des d’uns inicis més càlids i clàssics de la mà de la magnífica Elisabet Raspall amb el seu “Vital”, per després seguir amb el treball del guitarrista alemany establerts a Nova York, en Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. I seguir amb el magnífic i recuperat projecte del David Xirgu, “Ugrix” per acabar amb aquesta magna obra de la postmodernitat dels amics MAP.

Doncs desitjar que us hagi agradat el Programa 268 i dir-vos que el podeu escoltar de nou el proper diumenge a la mateixa hora i ben aviat des del blog del programa, http://jazzclubdenit.blogspot.com.es

Ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, qui us parla, realitza i presenta aquest programa, en Miquel Tuset i Mallol us desitjo a tots plegats molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |