Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Avui ens toca fer, perquè volem, un programa temàtic; un programa dedicat a una de les discogràfiques més avantguardistes pel que fa a la concepció del Jazz-Rock-Progressiu. Estem parlant de Moonjune Records, editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic. Avui podreu escoltar 4 primícies d’aquesta editorial amb una música que us enlairarà ben amunt. Començarem amb una versió del The dark side of the moon de Pink Floyd feta pels italians Casarano, Savoldelli i Bardoscia. Després tindrem la música de Dwiki Dharmawan, seguida de la de Zhongyu i per acabar amb la del guitarrista Beledo. Quatre propostes que segur us agradaran i més als amants del Jazz-Rock-Progressiu.

Comencem pel projecte dels tres italians...anomenat.


 “THE GREAT JAZZ GIG IN THE SKY”
Casarano, Savoldelli i Bardoscia

Editat per Moonjune Records   MJR079
Àlbum gravat el 16 de febrer i 17 de 2013
Mesclat, editat i masteritzat per Piero Villa al Rumore Bianco estudi, ESINE, Itàlia al gener de 2016.

La guitarra de Dewa Budjana ha estat registrada a Temple Island Estudi, Jakarta, el 29 de desembre del 2015.

Tots els arranjaments són de Savoldelli, Casarano, Bardoscia.

Produït per Savoldelli, Casarano, Bardoscia.
Productor Executiu: Leonardo Pavkovic

Boris Savoldelli: totes les veus, sons vocals i electrònica
Raffaele Casarano: saxofons i electrònica
Marco Bardoscia: contrabaix i l'electrònica

Convidats:
Dewa Budjiana: guitarres en “Us and Them”
WK569: sons de background, manipulació per “Us and Them” i “Any Colour You Like”
Maurizio Nobili: recitador a The Great Gig in the Sky i Eclipse

Doncs dir-vos que aquest magnífic projecte és un homenatge a Pink Floyd i el seu The Dark Side of the Moon. Des fet, és una meravella feta per aquests tres grans músics italians i com què el concepte te relació amb un “continuum”, així serà que escoltareu seguits els temes que he escollit. Ja m’agradaria posar-lo tot, però ja sabeu que no pot ser, per temps i perquè així tingueu la bona voluntat d’adquirir-lo entrant al web de Moonjune Records, https://moonjunerecords.bandcamp.com/

Boris Savoldelli no va tenir un camí fàcil en l'elecció per re-imaginar un dels discos més sagrats de tots els temps, el monumental The Dark Side of the Moon de Pink Floyd. Sens dubte no va ajudar el fet que també és una de les obres de la música progressiva més interpretades i de més diverses òptiques des de tractaments simfònics als arranjaments de cambra a legions de bandes tribut a Pink Floyd. Però Boris sempre menysprea el camí fàcil, i a diferència de les moltes versions estèrils nota per nota de The Dark Side ofertes pels talents menors, la seva interpretació veritablement es distingeix mitjançant l'adopció d'un nou enfocament sorprenentment imaginatiu i d’audàcia creativa d’aquests temes tan familiars, en aquest cas, amb una interpretació totalment absorbent que reflecteix el seu amor de tota la vida pel jazz i la improvisació.

Boris ens deixa a tots ben astorats amb el seu vast arsenal de tècniques vocals sense precedents, augmentada pels seus tractaments electrònics provocatius. Però el The Great Jazz Gig in the Sky és molt més que un aparador vocal, destacant els dons creatius formidables dels seus socis, el saxofonista extraordinari Raffaele Casarano i el baixista suprem Marc Bardoscia, a més d'una llista de músics convidats distingits. El resultat és una meravella calidoscòpica de sons i emocions, que es lliuren amb ímpetu, humor i impecable musicalitat, i sobretot un profund amor perdurable per la seva inspiració, en un àlbum què és tot un “tour-de-forçe” del qual estem segurs que tots els “Llunàtics” estaran d’acord realment en la valoració superlativa "Gran". Una vegada més, els oients d'orelles ben obertes podran gaudir d’una magnífic fita aconseguida per la fèrtil ment del singular Boris Savoldelli.


 Anem doncs a escoltar tots seguits els temes següents:

2.- Breathe                                       (P. F.)             7m35s
4.- Time                                            (P. F.)             4m19s
6.- Us and Them                              (P. F.)             14m25s
7.- Any Colour you like                    (P. F.)             2m17s

Bé, suposo que us heu quedat garratibats amb aquesta meravella. Quasi mitja hora d’una magnífica música i de quina manera magistral l’han interpretat aquests mestres italians liderats en certa manera pel Boris Savoldelli. Una obra magna de Pink Floyd revisitada després de tants anys, des del 1973, moltes i moltes vegades i segurament mai tan ben interpretada com la que hem escoltat avui. Una meravella que ens ha introduït en el món de la lluna de juny, amb la música de Moonjune Records. Hauria de parlar força més estona d’aquest projecte però com que queda molta música per posar, ho deixo tal i com està. Sí que us recomano que entreu al web de Moonjune Records i li feu una ullada, a la informació, als discos, escolteu les músiques i compreu els discos, que són barats, en format digital de molt bona qualitat, fins i tot FLAC.

Enguany podreu escoltar novetats de Temps Record en aquest programa, però si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb més música d’aquesta editorial, tot agraint-li al Leonardo Pavkovic la seva gentilesa i amabilitat per haver-me fet arribar la seva música a Sant Vicenç dels Horts. I seguim com dèiem ara amb el projecte d’un músic que ja havíem  posat la temporada passada en un altre programa dedicat a aquesta editorial amb el músic indonesi Dwiki Dharmawan i el seu projecte anomenat..


“PASAR KLEWER”
Dwiki Dharmawan

Editat per Moonjune Records   MJR081
Enregistrat per Phil Banegal el  9 i 10 de juny de 2015 als Eastcote Studios a Londres.
Mesclat i masteritzat per Mark Wingfield a Heron Island Estudi, Cambridgeshire, Anglaterra, a l'octubre de 2015 i d'abril de de 2016.
Produït per Leonardo Pavkovic i Dwiki Dharmawan.
Els productors executius són Dwiki Dharmawan per Farabi Música i Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.
Dwiki Dharmawan - piano acústic
Yaron Stavi - contrabaix
Asaf Sirkis - bateria, percussió udu clay
Mark Wingfield - guitarra (1, 4 disc 1 i  4 , 6 disc 2)
Nicolas Meier - guitarra (2, 5 disc 1 i  3 , 5 disc 2)
Gilad Atzmon - clarinet (2 de cada disc), saxo soprano (3 de cada disc)
Boris Savoldelli - veu (4, 5 disc 1)
Aris Daryono - veu, percussió Gamelan, percussió kendang rebab violí de 3 cordes (1, 2, 3 disc 1 i 1 disc 2)
Peni Candra Rini - veus (1 disc 2)
Gamelan Jess jegog liderat pel Nyoman Windha - gamelan orquestra (3 disc 1, 1 disc 2)
Balinese Frogs - (3 disc 2)

La estrella del teclat d’Indonèsia, en Dwiki Dharmawan torna, després del seu debut el  a MoonJune Records el 2015 amb el  So Far so Close, un disc que vàrem posar la temporada anterior,  amb l'encara més ambiciós projecte Passar Klewer. Gravat a Londres, als Eastcote Estudi d'Anglaterra el juny de 2015, aquest magnífic i vibrant pianista lidera els dos CD impulsant la barreja d’una bona colla de la “crem de la crem” dels joves talents de la Gran Bretanya amb músics d'Indonèsia, per crear una apassionada i sense fissures una creuada pol·linització cultural.

El baixista Yaron Stavi i el baterista/percussionista Assaf Sirkis comprenen el trio central de Dharmawan . Aquests dos músics cada vegada amb més renom han passat molt temps junts en format trio Sirkis amb el guitarrista Tassos Spiliotopolos, així com en projectes amb el guitarrista Mark Wingfield i el reconegut i aclamat per la crítica, el  multi-instrumentista Gilad Atzmon, altres dos artistes fent contribucions significatives a Passar Klewer. Els quatre músics comparteixen un full de vida col·lectiu que, a més dels seus propis projectes també inclou el treball amb el guitarrista suís Nicolas Meier (una altra veu important en el Passar Klewer), el saxofonista Tim Garland que ha col·laborat amb el cantant i compositor Robert Wyatt, amb l’ex de Roxy Music, el  guitarrista Phil Manzanera i amb els Pink Floyd de David Gilmour. El virtuós músic establert  al Regne Unit, Aris Daryono, també fa contribucions significatives a diverses pistes, mentre que el cantant italià, en Boris Savoldelli a qui acabem d’escoltar en el projecte anterior, col·labora en dues cançons (incloent una reinvenció del "Forest" de Wyatt), i la Jess Jegog Orquestra de Gamelan i el cantant Peni Candrarini porten la versemblança cultural del radical re-arranjament fet per Dharmawan de la tradicional "Lir Ilir."

Aquest és un doble compacte amb dos caràcters força diferenciats segons el meu parer. Amb tanta música, se’m fa difícil escollir-vos els temes a posar. O sigui que sonaran les músiques dels dos CDs i començarem amb el segon tall del primer anomenat....

1.2.- Spirit of peace (D. Dharmawan)       8m55s

Amb aquests aires frigis indonesis però també més propers, hem començat el caminar d’aquesta música tan excelsa. Els sons del saxo soprano d’en Gilad, la guitarra de Nicolas Meyer i el mateix piano acústic de Beledo - guitarra
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev - tamborsl líder ens han situat en les improvisacions i ritmes d’aquest magnífic tema. Després de la intervenció vocal de l’Aris, hi ha tornat amb el tema principal per així acabar-lo.

Pavkovic descriu el teclista Dwiki Dharmawan com "un dels músics més destacats d'Indonèsia. Una icona cultural a la seva terra natal i consumat pianista, teclista, compositor, arranjador, intèrpret i pacifista. Un veritable activista cultural i ambaixador del seu país estimat, Dwiki ha forjat una molt reeixida carrera amb només trenta i pocs més anys, presentant-se en més de seixanta països amb projectes en solitari i col·lectius."


 Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Escoltem ara per acabar aquest projecte el quart tall del segon CD, en un tema de l’Asaf Sirkis anomenat....

2.4.- Life its Self       (A. Sirkis)      7m01s

I quina concepció més moderna la d’aquest tema, amb una secció rítmica, sobretot el baix, que manté una constant pulsió rítmica a la vegada que força ben acompanyat per la bateria, i mentrestant, el líder amb el piano, ens deixa espurnes nítides d’un jazz contemporani avançat. Després d’ell, els sons estratosfèrics del guitarrista anglès Mark Wingfield se’ns emporten molt més enllà. I sempre sense parar, el permanent riff del baix ens manté en un estat de permanent alerta. Potent tema aquest que sorprèn per la idea primigènia del riff del baixista, com si s’hagués construït partint d’això.

So far, so Close (2015) va ser un projecte pancultural, un debut amb una potent fusió de Dharmawan a MoonJune, però pel seu segon esforç a MoonJune, Dharmawan volia provar alguna cosa diferent. "Indonèsia és el lloc de la diversitat definitiva", diu el pianista. "Aquí, les cultures urbanes acceleren el procés de "aculturació", que genera canvis en els patrons culturals i crea noves formes d'expressió musical. Passar Klewer és la resposta a la meva recerca de "la diferència", i també una resposta valuosa per a les nostres crisis modernes i el desarrelament urbà”. El distintiu so de l'àlbum s'origina a partir d'un sistema tonal antic Gamelan anomenat Salendro, conegut en la música tradicional Karawitan de Sundanès, Java i Bali. Basat en el sistema tonal Gamelan, també vaig adaptar, segons la meva inspiració, altres elements musicals de tot l'arxipèlag d'Indonèsia, així com el sistema diatònica occidental ".

El tema que dóna títol al disc, l’estimulant Passar Klewar, de fet, posseeix una melodia-microtonal dibuixada sense cap dubte de les arrels culturals de Dharmawan; però la seva naturalesa modal també ofereig al pianista i companys de banda, la llibertat d'explorar-ho tot, des  de paisatges Metheny que (tot i que la guitarra elèctrica molt saturada de Wingfield ofereix un ambient completament no Metheny durant el seu solo a velocitat de la llum), a la meitat del tema ens proposen un canvi de estat d'ànim, on Stavi i Sirkis porten Dharmawan a un concepte post-Coltrane, McCoyTyner-via-Beirach-passant per-Corea amb una exploració i llibertat espiritual amb una passió i  foc similars. Aquest tema però, no el podrem escoltar per manca de temps, car encara falten dos projectes i n’hem d’escoltar alguns temes.

Seguim amb més projectes de Moonjune Records i ara ho fem amb el d’en Dennis Rea anomenat....


“ZHONGYU Is Chinese for FINALLY”
 Zhongyu

Editat per Moonjune Records   MJR078
Enregistrat per Steve Fisk a Sound House i Arundel Gardens, Seattle
Mesclat per Steve Fisk a Arundel Gardens, en associació amb Jon Davis i Dennis Rea.
Masteritzat per Steve Turnidge a  l’Ultra Violet Studio
Produït per Jon Davis i Dennis Rea
Productor executiu, Leonardo Pavkovic

Jon Davis: Chapman Stick, guzheng, Mellotron, ARP 2600
Dennis Rea: guitarra elèctrica, guitarra amb ressonador
Alicia Dejoie: violí elèctric
James Dejoie: saxo baríton, flauta, clarinet baix
Randy Doak: bateria, percussió
a més a més amb
Daniel Barry: trompeta (en MBBL)

Tots els títols compostos i arreglats per Jon Davis (BMI)

Escoltem ja el primer tema, l’anomenat....

4.- Hidraulic Fracas (J. Davis)       8m03s

Un tema que ens ha introduït de manera total la flauta de James Dejoie amb un so magnífic. El canvi, en finalitzar ell, amb els acords bestials de la guitarra del Dennis Rea ha estat impressionant. I així ha continuat amb la flauta de nou per deixar pas al solo del guitarrista. En fi, un magnífic tema que ens situa en l’òrbita d’aquesta formació, en l’òrbita del treball fet de manera tan perllongada i conscient pel líder Jon Davis.

Zhongyu és una banda nord-americana amb un nom xinès i una actitud que abasta tot l'espectre de sons musicals i fonts culturals. El compositor Jon Davis s'uneix a tres membres de la formació Moraine i un bateria de jazz amb experiència per crear un so que barreja influències de Rock in Oposition (Univers Zero i Present), el rock progressiu (King Crimson), el jazz (l’elèctric Miles Davis i compositors com George Russell), i la música asiàtica. Si es tracta de connectar un instrument tradicional xinès en un sintetitzador modular o tocar un clarinet baix a través d'un pedal de wah-wah, empenyent els límits (o negar la seva existència), aquest és el nucli de la identitat de la banda.

Seguim amb el següent tema on ens situarem ben bé en la concepció més elèctrica de Miles Davis en l’anomenat...

5.- Tunnel of the End of the light     (J. Davis)       4m05s

Un tema marcat pel charles, baix elèctric, i sons estratosfèrics de guitarra en els seus inicis. Concepció elèctrica propera a la concepció del Miles més eclèctic, també amb el violí elèctric de la Alicia Dejoie. Entremig, una amalgama de sons inversemblants, amb el wha wha i demés efectes i sempre una potència rítmica impactant.

"Zhongyu" significa "Fi" en xinès mandarí, i Jon el va triar pel nom del projecte perquè "finalment té una banda." Ell ha estat fent música des dels anys 70 en tot, des de bandes de covers de rock clàssic (abans que es digués clàssic) a punk rock i amb experimentació electrònica. El fet de viure a Beijing durant tres anys ha estat la clau per a la inspiració i el muntatge d'un equip per a realitzar el seu somni singular d'una música que combina tots aquests elements.


I seguim amb el tema...

8.- Sleepwalking the Dog    (J. Davis)       6m41s
La delicadesa inicial s’ha anat desenvolupant de manera natural, com si res. Ben aviat ens hem tornat a trobar en un ambient situat fora de l’atmosfera, on les músiques fan aparèixer les més íntimes i nostrades emocions. De nou la guitarra amb un magnífic wha wha es veu embolcallada per una base rítmica i riff de baixista i potent bateria. El Mellotron del líder ens omple de records musicals d’èpoques passades que mai passaran. Una aturada rítmica ben bé al final ens recorda al millor Robert Fripp d’aquells els nostres millors anys i així acaben el tema.

Zhongyu és una banda que té com a objectiu equilibrar els oposats de la música: composició i improvisació, la serenitat i el caos, l'harmonia i la dissonància, la complexitat i la simplicitat, acústiques i elèctriques. Amb el guitarrista Dennis Reva a bord com a co-productor i el llegendari enginyer Steve Fisk en els controls, Zhongyu és un poderós, brillantment executat, i sorprenentment original àlbum de debut que s’ha estat covant durant anys abans de la seva realització.

I ara per acabar aquest projecte podreu escoltar dos temes potentíssims enllaçats en la més pura concepció free..

10.- Cat Hair All Over It        (J. Davis)       2m10s
11.- MBBL                            (J. Davis)       5m17s

El primer i curt tema amb guitarra, saxo baríton i diversos estris electrònics a la vegada que amb els de percussió més acústics ens han  situat en el bell mig del concepte FREE, així amb majúscules. El redoble final dóna pas al darrer tema on la potència rítmica del baixista, permanent, ens descol·loca del tot. El motiu principal del tema, a un tempo molt més relaxat, ha donat pas al riff conjunt de guitarra i demés instruments. El solo elèctric del Dennis Rea ha estat immens i el final, apoteòsic.

I després de la potent conjunció d’aquests dos temes ens acomiadem d’aquesta formació liderada per Jon Davis amb tota una colla de grandíssims músics de l’escena del Jazz-Rock-Progressiu mundial, seguim ara i ja per acabar el programa amb el darrer projecte de l’editorial Moonjune Records liderat pel guitarrista Beledo anomenat...


“DREAMLAND MECHANISM”
Beledo

Editat per Moonjune Records   MJR077
Els temes 1, 2, 3, 6, 7 i 8 enregistrades per Matthew Cullen el 21 de gener de 2015 als Dreamland Studios, West Hurley / Woodstock NY.

Els temes 4 i 9 enregistrats per Tesla Manaf Effendi el 29 de juliol de 2015 als Aru Studios, Bandung, Indonèsia,

Els temes 5 i 10 enregistrats per Joe Ford al South Brooklyn Sound, Brooklyn, Nova York.

Dewa Budjana va enregistrar-se les guitarres per a la pista 9 al Temple Island Studio, Jakarta, Indonèsia.

Mesclat per Beledo i l'enginyer Randy Crafton, el 4, 5 i 13 de novembre de 2015 al Kaleidoscope Sound, Union City, NJ.

Produït per Leonardo Pavkovic i Beledo.
Producció executiva A Starry Night Music & Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.

Com a formació bàsica tenim a;

Beledo, guitarra elèctrica
Lincoln Goines, baix elèctric
Gary Husband, bateria

Amb col·laboracions estel·lars diverses en alguns temes i que comentaré quan convingui.

Totes les composicions són de Beledo.

El debut a MoonJune Records de Beledo, aquest "Dreamland Mecanisme," és un projecte polifacètic ple d'estrelles. Recolzat per un elenc de lluminàries del jazz-fusió progressistes moderns (de la talla de Gary Husband, Dewa Budjana i Lincoln Goines, per començar), Beledo, uruguaià de naixement i desenvolupat a NYC com a mestre guitarrista no només ens mostra el seu virtuosisme tocant-la, sinó també el seu enorme talent en una varietat d'instruments (guitarra acústica, piano acústic, violí, acordió, Fender Rhodes, Mini Moog, guitarra baixa sense trasts), en una sessió amb més giravoltes i sorpreses que una novel·la d'Agatha Christie!

Comencem amb el quart tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra espanyola, baix fretless, guitarra elèctrica
Endank Ramadà - kendang Sudanès de percussió
Cucu Kurnia - kendang Sudanès de metall i percussió

Amb  l’anomenat...

4.- Lucila        (Beledo)         6m30s

Amb aquests aires frigis hem començat, els de l’escala frígia o flamenca, abans però amb unes percussions amb bongos i demés magnífiques. Ja amb el baix i la guitarra ens hem situat en l’entorn musical del flamenc més delicat. Si exceptuem l’aspecte rítmic, el melòdic córrer a càrrec del mestre Beledo, el qual ens ha mostrat el seu domini instrumental.

Beledo igualment exhibeix habilitats com a compositor i arranjador i cobreix tota la gamma estilística de manera totalment convincent. Des del jazz íntim, a la fusió ardent, el World Music, i la temàtica més progressiva en la seva forma més sublim i majestuosa, l'àlbum escala grans altures sonores, mentre que mai rellenteix en un sol lloc per massa temps. En el seu projecte més ambiciós fins ara, Beledo ens mostra tota la seva mestria fent gaudir d’allò més als aficionats a la guitarra mentre que apel·la també a una audiència molt més àmplia. Es balanceja amb autoritat i convicció; balla en l'aire; agafa les regnes i galopa valent per sobre la vora, pels angles. Aquest és un disc destinat a romandre ancorat en la seva rotació. Beledo ens avisa que ell és, de fet, un talent veritablement mundial de preciosa i classe única.

Seguim ara amb el primer tall del disc amb la formació base:
Beledo - guitarra elèctrica, violí, teclats.
Lincoln Goines - baix elèctric
Gary Husband – bateria

anomenat...

1.- Mechanism          (Beledo)         5m23s

Aquest mecanisme em sona tan i tant que a moments m’he pogut imaginar estar situat en d’altres èpoques, tal és l’homenatge que crec fa Beledo al Rock d’aquells anys. Un tema magnífic amb aires Hendrix per la conjunció de baix elèctric i violí, però, alhora. Escoltar-lo com toca el violí primer per després fer-ho amb la guitarra és esfereïdor. El solo al violí ha estat esclatant. Un domini de tals instruments només ens fa entendre que estem davant d’un màster. Un ritme total amb la base rítmica a tot rendiment. Al final, el  motiu melòdic principal per acabar el tema.

"Beledo es considera un mite real entre els coneixedors de la música uruguaiana", segons el diari El País de Montevideo, Uruguai. El piano era el primer instrument de Beledo, però, es va convertir en un heroi de la guitarra en els seus últims anys d'adolescència captivant audiències a Uruguai i Argentina. Amb base en l'àrea de Nova York des de la dècada de 1990, Beledo ha gravat i actuat en les seves gairebé 4 dècades de carrera professional amb Ruben Rada, Hugo Fattoruso, Pedro Aznar, Gustavo Moretto, Manolo Badrena, Fernando Otero, Tito Puente, Celia Cruz, Joe Locke, Jeff Andrews, Gary Willis, Bill Berg, Rufus Philpot, Thierry Arpino, John Benítez, Jimmy Haslip, Jeff Berlin, Mauro Pagani, Gia Ionesco, Assaf Sirkis, Johnny Johnson, Lincoln Goines, Adam Holzman, Kim Plainfield, Mark Walker, Gary Husband , Dewa Budjana, Tohpati, simakDialog, Dwiki Dharmawan, Dale Barlow, Steve Thornton, Ivan NestorMan, Stefon Harris, Randy Brecker, Andy Middleton, David Fink, Jorge Camiruaga, Sean Wayland, Bakithi Kumalo, Anton Fig, Jonathan Joseph, Cecilia Tenconi, Richard Cummings, Morris Goldberg, Michael Bissonette, Miguel Cantillo, Jaime Roos, Gilad Atzmon, Richard Boukas, Ustad Shafaat Khan, Neil Alexander, Emedin Rivera, Rodney Holmes, i molts més.

Encara ens queden un parell de temes per escoltar i ho farem ara amb el tall sisè amb la formació bàsica de guitarra i baix elèctrics i bateria amb el tema anomenat..

6.- Big Brother Calling         (Beledo)         4m15s

Un altre magnífic tema i concepció més de Rock-Progressiu amb una base rítmica pletòrica i un solista que vola, literalment. Amb un so diferent a la guitarra, baix i bateria sonen com la base rítmica del Jimy Hendrix Experience. Big Brother Calling, ben bé podria ser la del mateix Hendrix en un altre súper gran tema que ens apropa al final del programa dedicat a la música de Moonjune Records.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I el final el fem amb el cinquè tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra elèctrica, archtop guitarra elèctrica
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev – bateria

Amb el tema anomenat...

5.- Sudden Voyage  (Beledo)         5m04s

I amb aquest també magnífic tema acabem projecte de Beledo i programa dedicat a Moonjune Records agraint-li al Leonardo Pavkovic  que continuï confiant amb qui us parla. Ell m’envia els discos des de Nova York i jo evidentment els hi poso. És una grandíssima música i trobo collonut poder-li dedicar un programa en exclusivitat. Els programes a Jazz Club de Nit solen ser temàtics com aquest, i sempre que podem així els fem.

Doncs res més, avui hem començat amb una nova ullada sobre l’obra magna de Pink Floyd, The Dark Side Of The Moon reinterpretada per Boris Savoldelli, Raffaele Casarano i Marco Bardoscia. Després hem escoltat el projecte del pianista indonesi Dwiki Dharmawan per seguir amb el de Jon Davis, Zongyu i finalitzar amb aquest polifacètic mestre uruguaià Beledo.

Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, diferent, molt més canyero i allunyat del jazz més “normal” entre cometes. Jazz-Rock-Progressiu, avui, que de tan en tan va molt bé espavilar les neurones amb canvis estilístics substancials.

Ara sí, molt bona nit, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |