Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.

Ens tornem a trobar amb un programa amb els darrers projectes dels nostres músics i d’una de les nostres editorials. Els amics de Duma ens presenten el seu projecte anomenat Deingo, un disc autoeditat. Com sempre si podem i ens va bé, escoltarem un disc d’una editorial nostra, aquesta vegada dels de Fresh Sound New Talent i el projecte del contrabaixista Joachim Govin, Elements. I finalment el projecte de Joan Vidal Sextet, Revisiting Zarathustra.

Abans de començar us voldria recordar el concert de Blues que tindrem aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala Xica de La Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria. Com sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i després Jam Session oberta als diferents estils dels músics que vinguin a tocar.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs comencem ja amb el projecte dels nostres amics DUMA anomenat


“DEINGO”
DUMA

Autoeditat amb dipòsit legal
Enregistrat per Jordi Vidal el setembre de 2014 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Adrià Vidana

Claudio Marrero, saxo tenor
Sebastián Domínguez, guitarra
Manel Fortià, contrabaix
Daniel González, bateria

Totes les composicions són de la formació, comentant-ho en cadascuna quin n’és l’autor.

Comencem doncs amb el primer tema d’aquest projecte, el segon tall del disc composat pel Sebastián, i que dóna nom al projecte...

2.- Deingo     (S. Domínguez)         7m19s

Un magnífic tema, delicat ideal per començar el programa tot i adequant-nos a la seva música amb una formació de saxo, guitarra, contrabaix i bateria, no massa habitual en els concerts. Partint d’un motiu senzill i preciós, desenvolupen el tema guitarrista i saxofonista per deixar pas al solo del compositor. Un so càlid el de la seva guitarra i un solo farcit de bon gust com el tema. El saxo tenor del Claudio, càlid i tendre, reconforta i relaxa, en una cançó del guitarrista mexicà, el Sebas. Aquest amb la guitarra manté aquesta calidesa en un solo farcit de bon gust i tècnica. El canari el segueix de manera exquisida la musicalitat del mexicà en un tema preciós d’aquest.

Aquest és un projecte que es va quallar durant les Jam Sessions que es feien al carrer del Carme, al restaurant Carmelitas. Allà, cada dijous en Manel Fortià, Sebastián Domínguez i Dani González eren la formació base a partir de la qual d’altres joves músics s’hi van anar afegint. Hi vam ser alguna vegada i ho vam gaudir com en Claudio Marrero que hi anava sempre tot i compartint els seus estudis. A partir d’aquí, va sorgir l’amistat i una manera col·lectiva de fer música de la qual va sortir aquest projecte. Ara mateix només tenim al Manel i al Claudio per aquí, mentre que el Sebastián és a la seva terra Mèxic i Dani crec que deu gaudir d’allò més en alguna illa dels mars del sud.

Seguim amb el primer tall del disc, un altre tema del músic mexicà, un blues, el blues de Duma...

3.- Duma’s Blues      (S. Domínguez)                    6m10s

I quina tema més ben trenat..un blues, que sempre hi hauria d’haver un blues en un disc, o al menys sí, en una actuació en directe. Claudio s’hi ha posat de valent, ara però amb un so més Sonny Rollins mentre que el Manel està immens tot el tema fent un magnífic walking primer i després en el seu solo. El compositor ens ha tornat a mostrat la seva delicada concepció de com tocar la guitarra elèctrica, i com ho fa en el més pur estil de l’únic so possible, el de la seva guitarra i ampli sense modificar res de res. El solo del Manel ens el torna a mostrar tal i com el vam veure ahir al Jamboree amb el seu amic i company de projecte Marco Mezquida, precís i amb una perfecta entonació. Aquesta és una formació treballada a base de moltes i moltes jornades de tocar junts durant dos anys i per tant ben compenetrada i més encara a l’hora de preparar aquest projecte amb composicions de tots quatre.


I per acabar, podreu escoltar el tema dedicat a un músic danès, molt estimat per tots nosaltres i que també era un dels habituals a les Jam Sessions del Carmelitas però també a les de l’Heliogàbal, WTF del Jamboree i les dels locals que en fessin, i aquest es deia Morten Sandholt, saxo tenor. Jo mateix l’havia vist moltes vegades al local de la plaça reial havent-lo enregistrat en la presentació del seu projecte. Morten va tenir un vessament cerebral i se’ns en va anar a fer companyia als seus mestres i amics a la Jam Session Permanent.

Escoltem doncs el tema del Claudio Marrero dedicat al Morten Sandholt...

8.- El Vikingo                        (C. Marrero)              8m13s

Doncs amb un motiu curtet i força potent, el Claudio ha fet un magnífic tema  amb un pont que s’enlaira al més enllà. Sebastián ha iniciat el seu solo, amb un fraseig pulcre i so melós, el de la seva guitarra. Claudio ha seguit amb tota la potència que sorgeix del més profund interior, del seu cor. Un so estripat a voltes, per la malla llet del fatal esdeveniment i ràbia per la pèrdua de l’amic. Aquest és un jove mestre, encara estudiant a l’Esmuc que ha tingut un creixement palpable i del qual n’he estat testimoni en moltes ocasions, com molts dels que som habituals als concerts i jam sessions en directe. Per descomptat que el Daniel González, bateria, i també habitual a les WTF del Jamboree també era un músic amic del nostre estimat Viking i que també hi va compartir grans moments, conjuntament amb els altres dos amics, en Manel Fortià i Sebastián Domínguez...

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Seguim ara amb el projecte del contrabaixista Joachim Govin...anomenat..


“ELEMENTS”
Joachim Govin

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 476
Enregistrat per Nicolas Charlier el 20 i 21 d’octubre de 2014 a l’Studio des Egreffins, Videlles, France.
Mesclat per Tony Paeleman.
Masteritzat per Katsushiko Naito.
Produït per Joachim Govin
Productor executiu, Jordi Pujol

Joachim Govin, contrabaix
Ben Van Gelder, saxo alto
Tony Tixier, piano
Gautier Garrigue, bateria

Aquest és també un projecte col·lectiu amb composicions de tots tres i d’alguns més, dels quals, tots, en parlarem en cadascun dels temes....

Som-hi doncs ja amb el primer i delicat tema, segon tall del disc, composat pel saxofonista Van Gelder....anomenat...

2.- Cycles      (Ben van Gelder)                  6m53s

Doncs amb aquesta magnífica balada ens hem situat en la musicalitat d’aquesta formació de músics europeus establerts a Nova York. Una preciosa melodia composada, ja es nota, pel saxofonista, un vell amic nostre, que ja ha sonat en algun altre programa anterior. Un solo farcit de melodia però també amb una gran demostració de recursos tècnics, amb un so meliflu a l’estil dels saxos altos de la west coast, Pepper, Konitz, Desmond i un lirisme que escoltem a cada nota ....un tema ideal per començar el projecte del contrabaixista Govin...

El líder de la formació els hi agraeix als companys la seva participació i entrega, tot i parlant d’ells en els següents termes....

Del Ben van Gelder ens en diu què.....
La primera vegada que vaig escoltar al Ben  va ser fa 10 anys. Em vaig emocionar amb el seu lirisme, el gran sentit de l’harmonia i la seva molt personal manera de fluir rítmicament. Des d’aleshores l’he anat seguint i certament que ha estat un somni fet realitat poder-lo tenir amb mi en aquest el meu primer treball discogràfic.
  
Un disc que podeu trobar al web de Fresh Sounds..


Seguim ara amb un dels temes composats pel pianista Tony Tixier anomenat...

7.- Denial of Love                 (T. Tixier)                   6m15s

Aquest és un disc on el Groove ja hi veieu hi és present, on els temes tenen aquella sentida sonoritat, a voltes melancòlica però on la musicalitat hi brilla abastament. Els temes a tempo no massa viu permeten això, gaudir més encara de la música, de tots els seus canvis melòdics i seguir bé les harmonies. La melodia del tema ens l’ha interpretat el saxofonista Van Gelder mentre que el líder  ens ha mostrat el seu tarannà estilístic a l’hora de ficar-s’hi en el solo. Pulcre amb la mà dreta, sovint ella sola en el solo, i amb les dues acompanyant al solista al saxo alto, moments en els quals el clímax semblava arribar al límit per després reposar. Al final, moments estel·lars pel baterista, que també els volen i necessiten.


El líder també parla dels altres dos companys...dient-nos què...
Tony i Gautier són dos dels músics amb els quals he crescut musicalment, desenvolupant-se entre nosaltres una connexió que s’ha enfortit al llarg dels anys, tocant junts en diferents contextos especialment a trio. Per tant, ha estat obvi i normal per a mi incloure’ls en el meu primer disc i compartir les sessions de gravació a l’estudi. Són ells dos, definitivament, els meus músics favorits i les millors persones.

Gràcies a tots tres per la seva dedicació i pel seu magnífic i preciós so.

Acabem el projecte d’aquest contrabaixista amb el tema també del pianista intitulat...

3.- Blind Jealously of a paranoid               (T. Tixier)       4m37s

Un tema amb un motiu curt i senzill el qual ens permet endinsar-nos ràpidament en el solo del líder, el qual l’ha realitzat amb solvència i mestria. El so del alto ens torna a enlluernar i més el seu ràpid i lleuger fraseig. El compositor adorna el seu tema amb les seves idees personals i solistes, mentrestant la secció rítmica, ferma, els hi dóna el suport adequat.

Doncs amb aquest tema també del pianista, tema viu, acabem aquest projecte del contrabaixista nascut el 1984, fill de família de músics. El seu pare Pierre-Olivier Govin saxofonista, el va introduir al baix elèctric i contrabaix de ben jovenet. Va anar a l’American School of Music de París i al Conservatori Superior de Música de la mateixa capital francesa. Ha tocat amb músics com Enrico Pieranunzi, Didier Lockwood, Aldo Romano, Raynald Colom, Gaël Horellou, Baptiste Trotignon, etc...

Aquí podeu veure'n la seva biografia i demés projectes...


Actua en clubs com el Sunside, New Morning, el Duc des Lombards,  Crescent, i en festivals com Jazz à Vienne, Jazz in Marciac, Millau en Jazz, Jazz en Tête à Clermont Ferrand, Nancy Jazz Pulsations.  

Doncs ara sí que acabem el programa amb el magnífic projecte del nostre amic Joan Vidal, baterista de Granollers el qual ens ha visitat algunes vegades al JCLV.  El seu projecte, tal i com he dit al començament està composat a partir de l’obra de Strauss i el llibre de Nietsche....Som-hi doncs amb aquest projecte anomenat...


“REVISITING ZARATHUSTRA”
Joan Vidal Sextet

Aquest treball està dedicat a l’obra de Richard Strauss del llibre de Friedrich Nietsche, Així parlà Zaratustra, Revisiting Zarathustra, disc editat per Jazz Granollers i que es va enregistrar en directe el 27 de febrer de 2016 al Vinseum de Vilafranca del Penedés per Ferran Conangla en un concert organitzat pels amics del Jazz Club Vilafranca i on hi vaig anar convidat.

Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet
Martí Serra, saxo tenor i soprano
Marco Mezquida, piano
Adrià Plana, guitarra
Miguel Serna, contrabaix
Joan Vidal, bateria.

Tota la música està composada i arranjada pel Joan Vidal inspirat en la música de Richard Strauss tal i com he dit abans....

Comencem ja amb aquesta magnífica obra que podrem escoltar en directe, si res es torça, el 23 de desembre de 2016 a la Sala Xica....som-hi doncs amb el primer tema....

1.- Back World          (J. Vidal)        2m55s

Amb aquesta introducció....quasi que ens situem també a l’obra gràfica, la pel·lícula 2001 una odissea a l’espai, obra magistral de l’Stanley Kubrick, si se’m permet aquesta frivolitat, que no ho és tant. Ens hem d’anar situant i d’aquesta manera ho hem fet....ja hi som.

Parlar del Joan Vidal és una cosa que em ve molt de gust. A banda de ser una magnífica persona, allò que en diem un molt bon nano, si se’m permet per la diferència d’anys entre ell i jo. A més a més és un tros de músic, compositor i gran percussionista, si aquest és el concepte global d’un músic que toca la bateria. Va presentar el seu primer treball al JCLV ja fa uns anys, tot i venint directament de Londres acompanyat de dos joves músics, Jos Arcoleo, saxo tenor i Alex Munk, guitarra. Aquella va ser la seva primera suite.

En Joan és un músic de Granollers que va començar estudiant piano, per després percussió clàssica i bateria, amb el Marc Miralta. Fins i tot va fer alguns anys de clarinet i harmonia abans d’entrar a l’Esmuc a fer composició amb en Manel Camp, Guinovart, Lluís Vidal, i algú més. Jo Krause i David Xirgu van ser els seus mestres en això de la bateria de Jazz. El 2008 li van concedir la única beca per fer el Master of Arts in Jazz Percussion a la Royal Academy of Music de Londres on obté la Distinction in Performance després de dos anys d’estudi amb professors com Martin France, Jeff Williams, Mike Gibbs, Barack Schmool i Pete Churchill entre d’altres.

Seguim amb aquesta obra magna amb el segon tall del disc anomenat...

2.- Of those in backwaters              (J. Vidal)        9m15s

Tema llarg i complex, melòdica i rítmicament. Encara recordo el dia de l’enregistrament. Un 27 de febrer fred i plujós i jo cap a Vilafranca en una tarda nit fosca a l’espera de la llum. L’auditori del Vinseum és una magnífica sala ideal per a fer-hi concerts amb una bona acústica. El Ferran i Enric Giné ja feia estona que hi eren, havent enregistrat part del concert a porta tancada. En Martí Serra tenia febre i s’havia passat un parell d’hores dormint a casa del Xavier Hernández i parella, ànimes del Jazz Club Vilarfanca. Després em va dir el Xavi que els hi feien un sopar a casa seva....mare meva, quin amor al Jazz i als músics de Jazz. I parlant d’aquesta música que acabem d’escoltar, convindreu amb mi que està farcida de moments màgics, intensos i de gran emotivitat. La composició segueix un fil conductor melòdic amb una empenta rítmica ja des dels inicis. Si escoltem el clarinet doncs ja sabem que és el del Gabriel Amargant, i si a la vegada el saxo tenor, aquest és del Martí Serra. Dos mestres, el primer també amb el tenor i el segon amb el soprano. M’aventuraria a dir que el primer solo del saxo tenor és el del Martí mentre que després ha estat el Biel. Després d’haver-lo escoltat i vist unes quantes vegades, crec que el puc identificar. L’Adrià a la guitarra te un altre so totalment personal, eteri moltes vegades, on els efectes electrònics hi són però totalment controlats aconseguint un so net i càlid. La secció rítmica, sense fer escarafalls demostratius de la seva presència, doncs ja veieu que hi són i de quina manera.

Com a percussionista ha col·laborat amb diverses orquestres simfòniques del país. Com a compositor li han encarregat diverses obres, com aquesta que estem escoltant, tot i que serà millor que entreu al seu web i allà us pugueu assabentar de qui és aquest gran músic, tot i la seva relativa joventut.


Com a bateria, ha col·laborat i col·labora amb formacions com la Big Band de Granollers, el JazzGranollers Ensemble, el Mar Serra Grup, el Martí Ventura trio, o el Joan Sanmartí 4 Elements. És membre de la Jazz Chamber Orchestra, del trio Brutus, i del grup December Quintet amb qui ha realitzat nombrosos projectes educatius que han rodat per tot Espanya gràcies a l’Associació Cultural de Granollers, la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixa.

Vidal també lidera el seu sextet amb qui ha enregistrat dos discs: Deptford Suite (Quadrant Records, 2012), presentats als Festivals Internacionals de Jazz de Barcelona, Andorra i Granollers, a l’Auditori de Barcelona dins el cicle Contrabaix i a diversos clubs de jazz del país; i Illusionary Rhythms (JazzGranollers Records, 2013), un disc enregistrat amb el suport de l'ICEC, que es va presentar al Jamboree de Barcelona.

Doncs acabarem el projecte i programa amb el quart tall del disc anomenat...

4.- The Child with the mirror            (J. Vidal)        8m30s

Una meravella de tema, amb tot de canvis rítmics que per això aquesta és l’obra d’un percussionista. En Gabriel ens ha mostrat el domini del què va ser el seu primer instrument, el clarinet. Ja ho diuen, estudiar el clarinet per després tocar qualsevol dels vents amb canyes. Marco s’enlaira literalment tocant el piano i a vegades les mateixes cordes amb les mans. El motiu interpretat a la vegada pels dos tenors amb una presència impactant que encara recordo. En fi, un altre dels set temes d’aquesta petita meravella, magnífica composició del Joan, rica en matisos i diversitat melòdica. Un tema potent rítmicament ideal per acabar el projecte i programa...

L'any 2012, Joan Vidal va obtenir el premi de l'AMJM a millor compositor de l'any, així com també nominacions a millor grup per Joan Vidal Sextet i millor disc per Deptford Suite, la suite que van estrenar al Jazz Club La Vicentina.

I la seva web és.....http://www.joanvidaljazz.com/

Doncs ja hem acabat i avui també hem gaudit d’un programa magnífic, amb una música personal i impressionant en cadascun dels projectes. Hem escoltat primer als amics de Duma, per després gaudir amb el contrabaixista francès Joachim Govin i acabar-ho fent amb paraules majors amb el magnífic sextet i projecte de l’amic Joan Vidal. Per cert, què em va donar el disc a l’ateneu de Sant Just, després de gaudir amb el seu projecte, dia també del meu aniversari. Després ho vam celebrar amb cava i somriures.

Abans d’acomiadar-me de vosaltres us voldria recordar el concert de Blues que tindrem aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala Xica de La Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria. Com sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i després Jam Session oberta als diferents estils dels músics que vinguin a tocar.

Ara si, doncs gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa....

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.

Doncs avui el programa està dedicat als trios de piano, contrabaix i bateria essent-ne els líders dos pianistes d’estils ben oposats, en Xan Campos i Marc Ferrer i el contrabaixista Paco Weht l’altre protagonista. El gallec Xan Campos em va donar els dos discos que escoltareu en el darrer concert al JCLV on va acompanyar al Miguel Fernández Quartet, mentre que el Marc i el Paco me’ls van fer arribar via correu ordinari.

Tres projectes, els dos del Xan Campos i el del Paco Weht, amb algunes similituts per la concepció dels temes i estils emprats, i tot i la seva diversitat respecte el del Marc Ferrer, els podrem gaudir igualment. La gràcia estarà en posar-vos l’ordre adequat, a veure si l’endevino. Comencem amb els dos projectes del pianista gallec Xan Campos....som-hi amb el primer anomenat...


“ORIXE CERO”
Xan Campos Trio

Editat per Free Code Jazzrecords       FC65CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als Boom Studios l’11 i 12 d’abril de 2011 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....

Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.

Tots els temes estan composats per Xan Campos excepte “Dulce Pepita” què és de Juan Rial “Palleiro”.

I ja sense més dilació comencem amb aquest tema d’en Rial...

10.- Dulce Pepita     (J. Rial)          6m02s

Doncs ja vegeu que hem començat amb una preciosa cançó i bellament interpretada per aquest jove pianista que ens va acompanyar fa quatre dies...

Xan Campos va néixer el gener de 1987 a Cangas. La música comença als seus sis anys de la mà del seu avi i després els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. El seu primer contacte amb el jazz es produeix gràcies a la implementació de la comissió permanent del Jazz de Pontevedra, amb Abe Rábade i Paco Charlin.

Seguim ara amb el tema d’en Xan anomenat...

7.- Nus           (X. Campos)             3m07s

Aquest és clarament un tema diferent, ja amb l’ona més moderna, tot i considerar que aquest és un disc de fa 5 anys, o sigui que deu ni do les maneres que ja tenia. El valor també resideix en la composició, emmarcada en una mena de jazz-funk i a moments pulsions del beat més rocker. Els acompanyants habituals, el coneixen la mar de bé i es nota aquesta simbiosi i compenetració.

Després d'acabar els seus estudis de grau professional de piano clàssic se’n va al Musikene Donosti per dur a terme el Grau Superior de Jazz i més tard es va presentar al European Jazz Master, gràcies a la qual estudia en alguns dels conservatoris de música d'Europa de major prestigi com Rytmisk Musikkonservatorium (Copenhaguen), Conservatori d'Amsterdam, l'Institut de Jazz de Berlín, Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París.


Continuem amb un altre tema d’aquest projecte, ara l’anomenat...

6.- Tapia & Flik         (X. Campos)             5m26s

Un tema iniciat amb acords solts que poc ens esperàvem que seguiria de la manera que ho ha fet. Ritmes entretallats i pulsió rítmica moderna, concepte allunyat de conceptes clàssics del Jazz i encabit en el Jazz més contemporani. La qüestió rítmica és aquí important, ja ho vegeu, permetent-lo enlairar-se en els solos, on el classicisme també el podem escoltar. Lirisme barrejat amb ritmes moderns és el que estem escoltant, una música de fa 5 anys...

En els darrers anys, Xan Campos ha actuat en nombrosos festivals i sales importants i ha compartit escenaris i estudis de gravació amb alguns dels més reconeguts intèrprets de l'escena del jazz internacional com Ambrose Akinmusire, Walter Smith III, Logan Richardson, Marcus Strickland, Lage Lund, Marcus Gilmore, Tito Sambeat, Jorge Rossy o Matt Brewer.

I acabem aquest projecte amb el tema...

9.- Na Boa     (X. Campos)             5m03s

Tema aquest de nou marcat pel concepte rítmic, on la melodia hi navega subtilment. Els acords del pianista a la vegada que la base rítmica mentrestant la mà dreta s’allibera i prem les tecles així, de tant en tant...després el ritme més viu omple l’estructura i ell es mostra encara més modern...I després d’aquest tema, ens situarem ja en el projecte del mateix pianista, aquest darrer però del 2014  anomenat....


“ECTROPIA”
Xan Campos Trio

Editat per Free Code Jazzrecords       FC80CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als Boom Studios el 13 i 14 de gener de 2014 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.

Tots els temes estan composats per Xan Campos.

I iniciaríem aquest caminar amb el tema que ens envoltaria de classicisme, en una mostra dels seus inicis de piano clàssic, anomenat evidentment Coral, però no ho farem....val més que adquiriu aquests dos discos i així el podreu escoltar..

Comencem ara sí amb aquest magnífic projecte amb el tema anomenat Encontros E Desencontros con...

2.- Encontros e...      (X. Campos)             6m56s

Recordeu que venim d’escoltar l’anterior projecte del 2011 i que aquest és del 2014, ja més reposat tot i entendre també que el concepte rítmic hi és, i de quina manera. La concepció rítmica però, es barreja amb la modernitat interpretativa i a moments delicades melodies com hem escoltat, les del contrabaixista García. Per descomptat que aquests dos músics, contrabaixista i bateria, els seus amics i membres habituals del seu trio estan immensos. Aturades rítmiques diverses on ens mostren el lirisme d’aquest músic gallec, que vam escoltar a un pam de nas el passat 29 d’abril a la Sala Xica.

Amb aquests dos discos ja en porta tres com a líder de projecte havent començat el 2007 amb el seu:

Ida e Volta, Xan Campos, Free Code Jazz Records

-Hugo Astudillo (saxo alto)
-Enrique Oliver (saxo tenor)
-Matt Brewer (contrabaixo)
-Iago Fernández (batería)

 Seguim amb aquest segon projecte del pianista gallec ara amb el tema...

8.- Asimetria negativa         (X. Campos)             4m53s

De nou ens trobem amb aquest concepte on el ritme, trencat a voltes, és ben bé el protagonista, com si el tema s’hagués concebut a partir del ritme, la qual cosa sabem que així a vegades passa. I quines variacions estilístiques que hem escoltat...la pulsió nítida i clara, el control de la mà esquerra, constant en el seu projecte, recorda d’alguna manera el concepte de piano d’un dels més grans, en Thelonious Monk.


 Com a sideman o col·laborant en projectes, el seu caminar discogràfic va començar el 2005 amb un disc “Tributo a Charlie Parker”, amb en Joao Guimaraes, saxo alto, el Visions (2007), de Paco Charlín amb el gran Walter Smith III (saxo tenor), l’Odysseia (2008) de Virxilio Da Silva (guitarrista) amb també Walter Smith III (saxo tenor), el Canjazz Reunion (2008), Canjazz Reunion, amb Marcus Strickland (saxo tenor, saxo soprano), Lage Lund (guitarra) com a membres internacionals destacats, i discos amb Iago Fernández, Iñaki Rodríguez, Paco Charlin, i Daniel Juárez, amb col·laboradors coneguts nostres com en Fèlix Rossy i Vicent Macian entre molts altres músics de la zona. Val a dir que la majoria de projectes enregistrats sota l’aixopluc de Free Code Jazz Records.

I acabem els projectes del Xan amb el tema anomenat...

9.- Casa barco coche          (X. Campos)             5m08s

Doncs hem acabat amb un tema viu i més beat de pulsió, tot i que amb les escombretes inicialment. La melodia, preciosa, se’ns emporta acompanyats de la base rítmica. Viva, alegre i juganera, ens fa bellugar sens parar, i això segur que us està passant ara mateix. Tema viu i gens sorollós, delicat més aviat, ideal per acabar el projecte de Xan Campos, quedant-se força temes, molt interessants, sense escoltar.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs seguim ara amb el projecte de Paco Weht, crec que el seu primer al seu nom, havent format part de multitud de projectes com a sideman tot i acompanyant als seus amics....i es diu així de senzill....


“SIMPLE”
Paco Weht

Editat per Underpool        UNDP-016
Enregistrat per Joan Hernández el juliol de 2015 als estudis Koryloand, Barcelona.
Mesclat per Sergi Felipe i Paco Weht a l’Underpool Studio
Masteritzat per Joan Hernández

Marco Mezquida, piano
Paco Weht, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Totes les composicions són de Paco Weht excepte els temes 1 i 6 on n’ha fet els arranjaments.

Un disc aquest amb tot un seguit de temes dels quals també, com en els altres dos discos d’en Xan Campos, se’m fa difícil la selecció, tal és la qualitat de totes les cançons, les pròpies i les dues arranjades. A veure com ho soluciono.

Comencem per les balades, i de les dues que hi ha us en posaré l’anomenada...

5.- Found and Lost               (P. Weht)       5m49s

Doncs aquesta meravella de tema ben bé sembla un estàndard...no ho sé, és aquella sensació d’escoltar una balada que et recorda músiques diverses, i no és que s’assembli a cap altra no, és quelcom més.....la melodia, el piano de Marco, la delicadesa de la composició d’en Paco....en fi, una delícia per començar..

Paco Weht estudia baix elèctric amb Guillermo Vadalá i contrabaix al conservatori nacional Lopez Buchardo amb el mestre Pastor Mora i contrabaix de jazz amb Hernán Merlo. Harmonia i composició amb Juan Carlos Cirigliano, tot això a l’Argentina on ha enregistrat dos discs, un d'ells doble, al costat del prestigiós pianista de tango-jazz Adrián Iaies que ha estat nominat als premis Grammy, a més de col·laborar amb algun dels millors grups de pop, tango i jazz tant en directe com en estudi. Va participar al festival de jazz de Montreux al 2002.

Seguim amb un altre magnífic tema del Paco....

7.- Orange Nun         (P. Weht)       3m21s

I seguim ara amb una mica més de groove, en el darrer tall del disc on en Marco ens torna a encantar, d’encanteri. Els dos amics de la secció rítmica, Paco i Carlos van ben bé lliures i seguint plegats. Se’ls identifica una unió però també una separació rítmica, amb idees diferents portades a la pràctica. Un concepte magnífic, aquest que permet a cadascú volar a les seves altures.

S'estableix a Barcelona a mitjans del 2002 i estudia amb Horacio Fumero i Mario Rossy. Recordant-vos que en alguns dels viatges que va fer a la seva terra el 5 de febrer de 2006, es presentava amb el seu quartet on hi havia en Mariano Steimberg, Gustavo Musso i Abel Rogantini. A partir de la seva arribada va contactar ràpidament amb els músics de l’escena local, participant en diversos projectes entre els quals el JAM Trio liderat pel Jose Alberto Medina.


I continuem amb l’obra personal d’aquest gran músic i amic nostre, amb el tema...

3.- A la Wellington    (P. Weht)       5m32s

Amb aquest tema ens hem situat ben bé en un tema farcit de swing, de groove, per separar-nos del ritme situat als anys 30s....no ens confonguem. Sembla però què en Paco en aquest tema vulgui retre un homenatge a aquells anys, i sinó fixeu-vos en el títol....A la Wellington, volen dir...fem-ho com ho feien aquells anys, els anys de Wellington...he...he....ja em perdonaràs Paco...Un magnífic tema, i tant. És clar que amb en Marco i Carlos, piano i bateria, les coses només poden sortir així. Paco fa un petit solo i hi tornen.

Dir-vos que en Paco havia vingut representant al Taller de Músics format part del combo de professors amb el JAM Trio amb el Jose Alberto Medina i Mariano Steimberg...Posteriorment també el vam tenir acompanyant-nos a les Jam Sessions amb el combo de Geni Barry. Ha enregistrat aquest el seu disc  amb Underpool tot i haver-ho fet en els projectes col·lectius que aquesta discogràfica edita i que devia ser en l’Underpool 3, projecte que vam veure a 23 Robadors?....és possible...

Acabem ja amb un altre tema, aquest de Parker però amb versió revisada i arranjat pel nostre amic..el conegut...

6.- Donna Lee           (C. Parker)    5m09s

Un tema, l’autoria del qual és una mica embolicada, ja què pertany a Miles Davis tot i que se l’hi reconeix a Bird. Coses del directe. En aquesta revisió, el Donna Lee ha agafat una nova dimensió, car, hi ha una certa i important modificació fins i tot en la melodia, la qual cosa escoltem fàcilment. Tot i això, en Paco ha aconseguit fer-lo diferent, mantenint-ne les harmonies, o això sembla, o no, car, el pont potser no és ben bé igual. En escoltar el solo d’en Marco, un s’adona que les coses no són com haurien de ser...hi ha canvis substancials mentre es reconeix la melodia, convenientment modificada. I no parlem gaire del mestre menorquí, car, en aquest programa ja ho hem fet unes quantes vegades, tot i no dir massa, dir sí, el que tots sabem, què és un dels nostres millors referents en això de les 88 tecles.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs ara ens situarem en un àmbit diferent i ho farem amb el projecte on el Blues es barreja amb el Jazz tradicional i els temes propis del líder, pianista i compositor, en Marc Ferrer. Crec que acabar el programa amb una selecció d’aquesta música serà el més adequat, a veure si revifeu i us animeu a venir als concerts que fem a la “Sala Xica”, espai on el Jazz Club La Vicentina fa concerts des de fa set anys, i ves per on que aquest divendres hi tornem....

Doncs el projecte del Marc es diu....


“3 COFFEES”
Marc Ferrer Trio

Editat per Maccato edicions      MTCD064
Enregistrat i mesclat per Lluís Molas el 2, 3 i 4 de setembre de 2015 a Sentir Estudis, Barcelona
Produït i arranjat per Marc Ferrer, Pep Rius i Olivier Rocque

Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
Amb la col·laboració en alguns temes de l’Agustí Burriel, Laia Porta, Big Dani Pérez, Pau Ruiz i Lluís Molas.

Un disc amb tretze temes, entre els quals algunes balades encabides en el Gospel i el Blues; algunes cantades i d’altres instrumentals, o sigui que us les deixo perquè les escolteu una vegada adquirit el disc, i ara ens hi posem amb una mica més de vida amb el tema d’en Pep Rius,  un tema on hi col·labora en Pau Ruiz a la guitarra....anomenat...

5.- Fat Morning         (P. Rius)         3m58s

Doncs ben bé sí que estem en un àmbit diferent, agradable i amb aires antics, sense ser això cap mena de problema, ans al contrari, la calidesa hi és potser més present. En Pau a la guitarra ho ha brodat, en aquest tema d’en Pep, ell també essent-ne un molt bon guitarrista. El líder al piano, primer, i després el compositor al contrabaix, han lluït en els solos respectius, on la gràcia rau però en la melodia, tan ben trobada.

En Marc Ferrer és un músic avesat a les mogudes i formacions relacionades amb el R&B, amb  la Big Dani Pérez Band, i el Jazz més tradicional, el que té més swing com els The Big Jamboree, The Big 3 i el seu trio amb en Pep i l’Olivier. La col·laboració amb aquestes formacions l’ha fet, de manera evident a cridar a alguns d’aquests amics per ajudar-lo en el seu projecte.

Seguim amb aquesta ona alegre i vital amb el tema que dóna títol a l’àlbum, tema del líder i cantat per l’Agustí i la Laia...

1.- 3 Coffees             (M. Ferrer)                 4m19s

Doncs amb aquest tema ja ens situem ben bé en el projecte d’en Marc Ferrer. Les veus d’en Burriel i Porta així ens ho han mostrat. Un tema quasi sense lletra, només circumstancial la del títol i fins arribar a tres. El R&B sembla que se’ns en porta a l’altre cantó de l’oceà, un ritme suau però, marcat per la mà esquerra del líder. Amb la dreta però, ens ha deixat algunes mostres de la seva qualitat interpretativa, essent-ne en Marc un dels referents pianístics en aquests estils més blueseros....sense oblidar a l’August Tharrats, i d’altres mestres com en Bernat Font i Lluís Coloma, aquests dos amb espurnes de Jazz el primer i de Boogie Woogie el segon.

Comença a tocar el piano als 5 anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de Barcelona. De ben  jove  es  comença   a   interessar  pel  Blues  i   el   Jazz. Després d'estar en diverses formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels, avui refundat com The Big Jamboree, amb dos discs editats.

També ha format part de The Big 3, Velvet Candles amb un disc editat, Big5   i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats, Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson.

10.- Watergate blues           (P. Heath)                  4m15s

I com no podia ser d’una altra manera, ens havíem de trobar amb un Blues, i ves per on que han escollit el Watergate Blues, i tot segur perquè no hi ha cap Blues de la Corrupció....el Corruption Spanish Blues...he...un tema iniciat pel Pep, recolzat per piano i bateria de manera suau, per després endinsar-se en el pont, o similar, i seguir el Pep fent aquest magnífic solo, mentre la mà esquerra del líder fa fent les notes del baix a mode de walking....i aquest sí que esdevé finalment, mentre Marc fa el seu esplèndid solo. La recurrència del solo del contrabaixista és símptoma de la preponderància d’aquest instrument en un tema composat per Mr. Heath....


Ha actuat en diverses sales, a destacar La Boîte, el Jamboree, Bel·luna Jazz Club, Milano Cocktail Bar, Marula, Casa Fuster, El Sol (Madrid)... També ha actuat en diversos festivals, a destacar el Festival de Blues de Barcelona, Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Jazz Escaldes Engordany (Andorra), Santa Blues de Tenerife, Crossroads Gijón, Jingle Bell Rock (Alacant), R&R Festival Paris, Country Rock Toulouse, Rock & Roll Festival Attignat (Fança), Jazz Cittaducale (Roma), Moondogs (Ravenna), Hemsby (Regne Unit), Rythm’ Riot (Regne Unit) i Festival de Blues de Benicássim. Recentment ha aparegut als programes de TV3 Ritmes, Blues a l'estudi i Cava de Blues. Ha format part del professorat de l'Escola de Blues de Barcelona.

Doncs acabarem aquest projecte i programa amb el conegut tema del trio Forrest, Simpkins i Washington anomenat...

4.- Night Train           (J. F. & L. S. & O. W.)          5m14s

I no podíem acabar d’una altra manera...amb el conegut Night Train...un tema que tantes vegades hem escoltat amb en Sam Buttera al tenor i en aquella simpàtica formació liderada per l’iconoclasta Louis Prima. La versió que en fan els nostres amics és força reeixida aquí amb el Big Dani Pérez, músic del qual guardo un record compartit amb l’amic Joan Recolons tot i tocant un altre clàssic “Harlem Nocturn” a la Nova Jazz Cava en l’homenatge a la Conxita Alemany....apa..

Doncs després de dues hores de programa, em sembla que les hem gaudit totes i de diversa manera amb un programa variat amb projectes de molta qualitat com els dos primers que hem escoltat amb el jove pianista gallec Xan Campos, per després fer-ho amb el projecte del contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa uns quants anys, en Paco Weht, i acabant amb el divertit projecte del gran pianista Marc Ferrer, on el Blues i el Jazz més càlid, ens han acompanyat una bona estona.

Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog, jazzclubdenit.blogspot.com.es , i gràcies també per la vostra fidelitat.  Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.

Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Avui ens tornem a trobar amb un programa temàtic si ens referim a similituds i també ascendències, car la primera música que escoltareu, la del projecte Sinuj & Kaveh Sarvarian, és una música persa composada pel Sarvarian i arranjada pel Pablo Hernández, saxofonista de jazz amb afinitats per les músiques del sud i en aquest cas de l’est. Després tenim  dos projectes de “Flamenco-Jazz” parits als Països Baixos concretament a Holanda, Àmsterdam, i que tenen el denominador comú  dels intèrprets i músics catalans que allà viuen i treballen. Un programa doncs totalment diferent dels que mai hem fet, tot i reconeixent la feina dels autors, un murcià, en Pablo Martínez i l’altre nascut al País Valencià però de pare holandès i que vam tenir entre nosaltres al Concert-Jam d’abril, en Bernard van Rossum.

Som-hi ja amb el primer projecte anomenat....


“SONIDO DEL ORIENTE” música persa en un viaje a España
Sinuj & Kaveh Sarvarian

Enregistrat a Madrid el 2014

Escoltarem ja la primera cançó amb aires flamencs amb en Kaveh Sarvarian veu i flauta ney, Paquete, guitarra i Bandolero, percussió, una primera cançó anomenada..

3.- Isfahan y Granada          (K. Sarvarian)           9m06s

Doncs ja vegeu que aquests són els aires musicals amb barreja del flamenc i la música persa..la flauta persa, el ney, tocada per aquest mestre iranià alhora que cantant ell mateix, amb el so flamenc de la guitarra de Paquete, ens han situat en un món diferent del què estem acostumats, però avui una mica les coses aniran per aquí.

En un dominical de El País dedicat al Jazz, en Pablo Hernández, líder dels Sinouj, va ser entrevistat conjuntament amb molts altres com Marco Mezquida, Jorge Pardo, Noa Lur, etc... i aquest va comentar...

Enfront de la dispersió de molts, el saxofonista Pablo Hernández prefereix concentrar-se en el seu projecte vital: "El meu objectiu consisteix a reunir sota un mateix sostre totes les experiències que he tingut al llarg de la meva vida". Nascut a Badajoz i resident a Madrid, Hernández va estudiar filologia àrab a Salamanca i Tunísia - "posa que també tinc un màster en Relacions Internacionals de la Universitat de Saint Joseph a Beirut, que aquestes coses molen" -. Estudis a part, el jazzista de Badajoz contempla el futur amb escepticisme: "La cosa està complicada, entre l'estiu, que ve fluix, i els caixets, que segueixen a la baixa. No et dic res si, a sobre, toques una música diferent. A França o a Bèlgica veuen a un músic de jazz tocant una flauta ney i els sembla normal; aquí, decideixen que no és jazz. Jo considero la tradició com un llibre obert a altres estils. Wynton (Marsalis) no opina el mateix, però jo si. I ja no parlo dels festivals ... per a ells, directament, no existim ".

Seguim amb el tema de Pablo Hernández acompanyat per Kaveh Sarvarian (flauta, ney, veu i tombak), i els Sinouj amb Pablo Hernández Ramos (saxo alto ), Sergio Salvi (teclats), Javier Geras (baix) i Akin Onasanya (bateria) en el tema anomenat...

7.- Fiesta Persa       (P. Hernández)         7m55s

Doncs amb aquests aires de misteri han començat aquest tema els nostres amics Sinouj dels quals ja els hi havíem posat un disc ara ja fa una mica. La barreja de cultures és evident i aquest és el projecte vital del Pablo, ell mateix filòleg aràbic i demés estudis. El permanent riff del baix com a motiu principal ens acompanya tot el camí, amb flautes diverses i teclats fins l’arribada de la veu del mestre iranià Kaveh Sarvarian, per després intervenir-hi els Sinouj amb els aires molt més moderns amb el solo del líder d’aquests músics establerts a Madrid, i del mestre iranià en sabem què:

Kaveh Sarvarian neix el 1976 a Teheran...i què compon i toca diversos instruments de vent tradicional-popular i percussió. La seva especialitat és la flauta Ney pèrsica. Amb un Màster en Art i Composició (MA) i vuit anys d'experiència com a professor de música a la Universitat d'Art i altres instituts privats a Teheran, on ha treballat en diversos tipus de música, incloent-hi la persa tradicional, folklòrica, la Fusió, Free Jazz, World Music, clàssica i contemporània. Ha obtingut premis pels seus èxits incloent-hi la millor banda sonora per al document “The Hidden Tear” al Nacional Festival Media, l'Iran, 2006 i millor composició per "Quartet in Dashti" al Festival Internacional de Música Fajr, Iran, 1998. Els àlbums produïts en cooperació amb la Orquestra Simfònica de Teheran, Naima Jazz Band Rastak Grup, Bayan Ensemble & Orchestra of New Music de Teheran, estan disponibles a llocs de compres a Internet, com Amazon, iTunes, CD baby. Ha gravat quatre dels seus propis àlbums, publicat quatre llibres, i ha creat dos mètodes d'ensenyament durant la seva carrera.Les actuacions l'han portat a nombrosos països, entre ells Japó, l'Índia, Malàisia, Anglaterra, Alemanya, els Països Baixos, Portugal i Espanya. Actualment resideix a Madrid, Espanya. Kaveh Sarvarian ensenya música tradicional persa, assaja, posa a prova les seves pròpies idees musicals, actua i grava amb músics espanyols locals i amb diversos grups com és en aquest cas, amb el Pablo Hernández i els Sinouj.

I acabarem aquest projecte amb un tema de Hamze Yeganeh amb els Naima jazz: Mahan Mirarab (guitarra) Hamze Yeganeh (piano i teclat) i demés instruments interpretats pel Kaveh Sarvarian que toca flauta i percussions, molt apanyat el noi, amb paraules del Pablo (excepte això del noi), tema anomenat...

6.- Sol del sur            (H. Yeganeh) 3m44s

Doncs amb aquest tema on les percussions són la clau de volta, a la vegada que la barreja dels sons d’instruments antics com la flauta ney i els més moderns com els teclats, baix elèctric i demés estris musicals, ens acomiadem d’aquest projecte força interessant on el Jazz l’hem pogut escoltar en cadascuna de les cançons, per una altra banda, una música encabida també en l’anomenada Fusió i també la World Jazz Music.
Doncs seguirem amb més flamenc i jazz, abans....

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..

I seguim amb el projecte de l’amic Bernard van Rossum anomenat....


“JALEO HOLANDÉS”
BvR Flamenco Big Band

Editat per Amstel Records
Enregistrat per Lex Tanger al Conservatorium van Amsterdam Studio.
Mesclat per Chirs Weeda
Masteritzat per Darius van Helfteren.

Bernard van Rossum, saxo tenor, soprano, composició, arranjaments, lletres i director.
Artistes flamencs:
Maria Marín, veu, palmes; Pablo Martínez, veu, palmes, percussió i trombó; Jeff Heijne “El finito”, guitarra espanyola, Miguel Hiroshi, cajón;
Saxos: Jasper van Damme, Miguel Ortega, Dani Torres, Fernando Sánchez, Bruno van der Haegen
Trompetes: Gerhard Ornig, Bruno Calvo, Natanael Ramos, Evgeniy Bondarev
Trombons: Oliver Emitt, Lorenzo Lorenzoni, Alisa Klein i Haraldur Prastarson
Secció rítmica: Xavi Torres,piano; Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria.

Totes els temes estan  composats i arranjats pel Bernard van Rossum.

Doncs dir-vos abans de començar que vam tenir al Bernard van Rossum i la secció rítmica d’aquesta Big Band al Jazz Club La Vicentina en un Concert-Jam patrocinat per l‘ajuntament de SVdH en una nit que va ser màgica on aquesta música va sonar en format quartet a banda de diversos estàndards.
Anem ja a escoltar aquest magnífic projecte amb el primer tema anomenat què és també el primer tall del disc...

1.- A new being        (B. V. Rossum)         6m30s

Doncs ja vegeu quina delícia de cançó la d’aquest gran músic i millor persona que vam tenir al Jazz Club La Vicentina el 22 d’abril en el Concert-Jam acompanyat de la mateixa secció rítmica d’aquesta big band, en Xavi Torres, Marco Zenini i Joan Terol. Una bella cançó encetada per una mena de lick repetitiu inicial que ha deixat pas a la melodia per flauta i repetida per trompetes. La flauta i trompeta segueixen per acompanyar-los ja tota la banda i els primers sons del pianista Torres deixen pas al solo del contrabaixista italià Marco Zenini. Encara recordo lo molt que li va agradar (a tots quatre) la truita de patates i ceba i sobretot el vi del priorat que ens vam beure per sopar abans del concert. El solo del líder s’enlaira i deixa pas a flauta i melodies que ens acosten cap el final...magnífic tema per començar...

Descrit com "un fenomen únic", la BvR Flamenco Big Band pren els elements del foc del flamenc i els situa a un nou nivell mitjançant l’acolorida orquestració i el rang dinàmic de la Big Band. Una simbiosi en la qual les harmonies flamenques i ritmes proporcionen un context fresc i folklòrica llançant els solos de jazz en una nova direcció. Dirigit per  Bernard van Rossum un jove nascut al País Valencià de pare holandès, saxofonista / compositor / arranjador, els 21 membres de la banda han guanyat el  primer premi en el Concurs Internacional Meerjazz Big Band (2014) i van guanyar el Keep an Eye on Jazz records competition del 2015.

Seguim escoltant aquesta música tan delicada amb unes composicions precioses, amb tres temes cantats per la María Marín i amb veus també del proper protagonista Pablo Martínez...som-hi doncs amb el....

2.- El último tango    (B. V. Rossum)         7m48s

Un tema amb diversitat de colors, ja ho heu pogut escoltar, ara tot just havent-lo acabat a guitarra sola i delicada, abans però amb el ritme força viu de tota la banda i cantant a ple pulmó la María. Havien començat però delicadament a base dels sons profunds del clarinet baix i delicades flautes i la sua veu de na María. Un tema, com els altres més o menys, concebut més com una obra on els canvis dinàmics i rítmics hi són sempre presents, on, encabint-nos en aquestes modificacions musicals, ens veiem fent un viatge iniciàtic sempre imprevisible. Amb el solo de la trompeta, no sé si del Bruno o del Gerhard, ens situem en plena rumba vital, també amb tota la banda omplint tots els espais sonors.


El seu àlbum debut aclamat per la crítica "Jaleo holandès" va ser realitzat i presentat a la Biennal de Flamenc 2015 i actualment estan treballant en el seu segon àlbum "Luz de luna", que serà distribuït el novembre de 2016. A més de les diverses gires internacionals i recents actuacions, s’inclouen el Rotterdam Festival Internacional de Jazz, el Bimhuis, de Doelen i el llegendari Nord Sea Jazz Festival.

Escoltem el tercer tall del disc, l’anomenat..

3.- El viajero              (B. V. Rossum)         7m59s

Un tema amb el color preciós del so del soprano del líder i delicats ritmes acompanyats de les palmes de la cantant, mentrestant la big band també vola tot just abans de deixar-nos amb el lleuger so del cajón i després amb el del trombó de potser l’Olivier Emitt. Al bell mig del tema hi tornen amb tota la big band tot just abans de poder gaudir escoltant aquest nostre gran pianista, en Xavi Torres, i dic nostre perquè és de Tarragona i perquè ens va acompanyar en un llunyà Festival de Jam Sessions tot i representant a l’Esmuc. Ja cap el final, melodia de soprano i retorns a l’inici ja per encarar el final del tema.

I algunes de les impressions són aquestes....

"He escoltar un nou territori aquesta nit ..." Kenny Werner

"Les seves composicions i arranjaments ben acoblats estan inundats de percepció i autenticitat" ...All about Jazz.

"Van Rossum ha creat una sòlida expressió idiomàtica, sòlida com una casa" Jazzenzo

Acabem aquest projecte del Bernard van Rossum amb un tema cantat pel Pablo Martínez, ves per on, qui escoltarem seguidament....

5.- El caprichoso pincel       (B. V. Rossum)         5m37s

Les palmes i la veu del Pablo, formen part  del leitmotiv del tema com també el líder i saxofonista en el seu solo. I mentrestant, la rumba ens fa bellugar. Vam passar una agradable nit escoltant el projecte del Pablo al Jamboree en els temes cantats i els instrumentals, i així ho heu pogut constatar ara amb la seva veu. Els ritmes més salseros ens han envaït en aquest darrer tema amb solos brillants a la trompeta, ritmes precisos dels nostres amics i joia, molta joia en escoltar aquest darrer projecte de l’amic Bernard van Rossum i tota la seva trouppe, plena de joves amics nostres.

Deixem ara aquest projecte per acabar amb una altre de les mateixes característiques, flamenc-jazz parit a Holanda, on repetirem de músics com el líder del projecte, Pablo Martínez, el guitarrista Jeff Heijne, Joan Terol, bateria i potser algun més...però abans...


Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..


“DE MADRUGADA”
Pablo Martínez Flamenco Big Band

Editat per Rock CD Records
Enregistrat per Lex Tanger al Conservatorium van Amsterdam Studio el 17, 18, 19 i 20 de novembre de 2014.
Mentre que flauta, cajón i percussions es van enregistrar a d’altres llocs.
Mesclat i masteritzat per Álvaro Mata.

Pablo Martínez, trombó, cajón, cante i palmes
Lluc Casares, saxo tenor, soprano i flauta
Jeff Heijne, guitarra flamenca
Joan Comaposada, baix elèctric
Joan Terol, bateria

Hi ha força col·laboradors en els molts temes que componen aquest disc, i els anirem comentant a mida que els anem posant i si no dic res és que són els de la formació base ara esmentada....

Anem a veure qui és aquest jove músic murcià, en Pablo Martínez...

Pablo José Martínez Hernández (Bullas, 1989), ha estudiat als Conservatoris Professional i Superior de Música de Múrcia i en el "Conservatorium van Amsterdam", obtenint-ne diverses titulacions entre les quals les de Grau Mitjà, per piano i trombó, la de Superior en trombó i un màster en trombó jazz amb un excel·lent al "Conservatorium van Amsterdam" el 2015. Ha estat finalista i guanyador de diversos concursos , així mateix, el 2014 aconsegueix el premi al millor solista de la semifinal i primer premi absolut amb The BVR Flamenco Big Band al Concurs Internacional de Big Bands de Hoofddorp (Països Baixos). Ha format part de bandes simfòniques, i ha col·laborat en diverses orquestres simfòniques de Múrcia.

Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest projecte que vam poder gaudir al Jamboree la setmana passada...de fet, aquests dies han estat fen una gira per diversos clubs de jazz peninsulars...

7.- Tangos para el de la Lucía        (P. Martínez)              4m45s

Doncs aquesta és la música d’aquest jove músic murcià establert a Àmsterdam i tan ben acompanyat del Lluc Casares a les diverses canyes. Al Jamboree però els vam veure amb un altre guitarrista, autòcton i no holandès com el que tan bé sona en aquest disc. Pablo al trombó és ben bé un mestre i ben bé que ho hem pogut constatar alhora que molt bon compositor. Una magnífica parella al capdavant amb el suport imprescindible d’una magnífica secció rítmica amb els dos Joans, Comaposada i Terol.

Ha realitzat cursos de perfeccionament amb Ricardo Casero, Mario Calvo, Rubén Prades, Jacques Mauguer, Branimir Slokar, Jörgen Van Rijen; d'interpretació orquestral amb Lorenzo Coppola, José Rafael Pascual Vilaplana, Rudy Korp, Thomas Clam i Manu Mellaerts, així com d'interpretació cambrística amb el pianista Claudio Martínez Mehner.

En el camp de la música moderna, ha estudiat jazz amb el flautista Marcial Picó, ha participat en el XI Seminari Internacional de Jazz i Música Llatina de València amb professors com Bob Mintzer, Toni Belenguer i Mike P. Mossman i ha assistit a "màster classes "de jazz amb professors com Juraj Stanik, Francisco Blanco" Latino ", Ernesto Aurignac i Robin Eubanks.


Seguim ara amb un tema de Thelonious Monk arranjat pel Lluc anomenat....

3.- Evidence              (T. Monk)                   3m16s

Aquest és un tema que Monk va fer a partir d’un vell estàndard, i on les rítmies i polirítmies portaven de cap als molts bateristes que amb el geni van tocar des de Kenny Clarke, Art Blakey, Max Roach fins Philly Joe Jones i amb Roy Haynes enregistrant-lo al Five Spot. Un tema complex i difícil rítmicament parlant com hem pogut escoltar en la intro. Lluc desenvolupa en aquest tema un magnífic solo al soprano farcit de gust, tècnica i so. I de quina manera es van enriquint i desenvolupant aquests els nostres músics. Un riff dels vents al bell mig permet al Joan Terol mostrar-nos el que ja ben bé sabem, què és un dels millors drummers actuals amb permís dels seus mestres.

Durant els seus estudis de màster en el "Conservatorium van Amsterdam" estudia amb professors de la talla de Bert Boeren, Ilja Reijngoud, Simon Rigter i Erik van Lier. Ha pertangut a diversos grups de jazz i música moderna com: La Banda dels Germans Carrascalejo, The Hot 5 de Múrcia, María D'Alegria, Cotijazz Big Band (dirigida per Ramón Cardó), OSRM + Gregory Porter, The Four Tops & The Temptations, Latin Society & Yan Collazo, refrigeris, Jorge Pardo Sextet, amb el qual actua en el XVIII Festival Internacional de Jazz de Madrid i Tim Wes, actuant al North Sea Jazz Festival 2013 a Rotterdam (Holanda). També ha estat membre de "La Mundial Orquestra Show" de 2007 a 2012, realitzant gires per tota la geografia espanyola. El 2015 accedeix mitjançant audició a l'Acadèmia de la Metropole Orkest d'Holanda, ocupant la plaça de trombó 1.

I seguim ara amb un tema de Ellington el conegut....

1.- In a mellow tone              (D. Ellington)             4m59s

Un tema on les palmes ens marquen el camí ja des dels inicis i lleugerament apaivagades en el magnífic solo del líder al trombó a ritme viu i alegre de rumba, permanent en tot el tema. El líder desenvolupa un gran solo al trombó amb un fraseig impressionant i dificultat tècnica. El saxofonista català, ara amb el tenor, mostra delicadesa per estar a l’uníson amb el líder. El so del tenor és controlat i fresc amb uns riffs interessants pujant però als súper aguts a moments puntuals. Després, la coneguda melodia i el final..

Com a cantaor flamenc ha col·laborat amb grans guitarristes i acompanya habitualment a balladores com Antje Herber i Mascha Meijman, entre d'altres.

En l'àmbit de la docència, ha estat professor de trombó, de jazz i llenguatge musical en diverses escoles murcianes i ha dirigit formacions de la localitat  de Bullas. Ha impartit màster classes de flamenc-jazz a Alacant.

Com a compositor, estrena la seva obra "Sindh" per a dues trombons, ball flamenc, guitarra i percussió al costat del trombonista Víctor Belmonte al International Trombone Festival celebrat a València al juliol de 2015.

Ha participat en l'enregistrament de més d’una dotzena de discos amb gent  com Daahoud Salim Quintet, Tarquim, els seus “EP” i "De madrugada" (2015), la música que està sonant; ja heu pogut escoltar la seva col·laboració  amb la Pablo Martínez Flamenc-Jazz Band, el “Red” del Lluc Casares, el "Jaleo holandès" (2014) de The BVR Flamenco Big Band i també amb el Jorge Pardo.

Acabem doncs aquest projecte amb el tema anomenat...

5.- Jacque     (P. Martínez)              3m21s

Un tema aquest amb un clar estil salsero, rumbero ideal per deixar-lo, amb alegria i una música que et fa ballar, vulguis o no. Aquí hem escoltat al Bruno Calvo i Oscar Cordero, trompetes; Gerardo Rosales, percussions;  Marc Bischoff, piano; Samuel Ruiz, baix; Ramón Mendeville i Isa Mirallas, cors i Adrian Correa, timbales.

Actualment lidera el seu propi projecte "Pablo Martínez Flamenc-Jazz Band" amb el qual rep el segon premi de la semifinal de Keep an Eye Jazz Award 2013, actuant a més a les millors sales d'Europa com el Bimhuis d'Amsterdam, la sala Jamboree de Barcelona o el Concertgebouw Koorzaal també d'Amsterdam, així com en festivals per tota la geografia Holandesa, i amb el qual va presentar el seu primer treball discogràfic, aquest que heu escoltat "De madrugada". També treballa com a músic freelance, col·laborant amb formacions com Latin Society, Dutch Concert Big Band, Trabuco guarimba, Saad Lamjarred, Lluc Casares Octet, Olaf Keus Quintet, Daahoud Salim Quintet, The BVR Flamenco Big Band o Jazz Orchestra of the Concertgebouw.

Doncs això ha estat tot, amb un programa avui amb música persa embolcallada suaument, tot i que no sempre, pel Jazz amb en Kaveh Sarvarian & Sinouj; per després escoltar la magnífica Flamenco Big Band liderada pel Bernard van Rossum i finalment amb el Pablo Martínez i la seva Flamenco Jazz Band, tot i que no Big Band, ambdues amb una bona colla de músics de casa nostra. Doncs res, espero que hàgiu gaudit de la diferent proposta, i  no em podreu dir mai que aquest programa us avorreix perquè sempre sona igual.

I ara sí, gràcies per ser-hi, aquí o en el blog del programa, bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |