Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs avui ens tornem a trobar amb un programa, el 246 ja, amb novetats
dels músics de casa nostra a més a més, en aquesta ocasió, amb música de casa
nostra, amb arrels poètiques i cançó popular revisitada. Això dit fa referència
al primer projecte que escoltareu enviat des del Taller de Músics, anomenat “Clarobscur d’atzur” a càrrec de Magnus Luna. Un projecte musicant la poesia de Joan Vinyoli. Després serà Sergi Sirvent qui ens presentarà el seu
darrer treball anomenat Catalexi, un
encàrrec aquesta vegada de la Fira
Mediterrània de Manresa sobre la música popular catalana en clau de Jazz.
Acabarem el programa tot i presentant-vos el darrer disc del gran saxofonista
pamplonès establert a casa nostra de fa temps, en Miguel Fernández el qual, i amb el seu quartet, tindrem aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
El projecte editat per Fresh Sound New
Talent es diu “Ocean Blood”.
Comencem ja aquest Programa 246 amb aquesta petita meravella musicada
sobre l’obra poètica de Joan Vinyoli.....
“CLAROBSCUR D’ATZUR”
Magnus Luna
Editat per Taller de Músics TMDM 070
Enregistrat per David
Casamitjana entre el 29 de gener i 2 de febrer a la Sala Omega del Taller de
Músics – ESEM, a Can Fabra, Barcelona.
Mesclat i produït a l’espai
Sonor Montoliu per David Casamitjana, Javi Garrabella i Max Villavecchia.
Masteritzat per Álvaro Balañá.
Anna Ferrer, veu
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, contrabaix,
baix elèctric i electrònica
I amb la col·laboració de:
Enric Hernàez, Gabriel
Amargant, Marcel·lí Bayer, Anscari Montori i Xavi Maureta.
Un projecte que podeu adquirir al mateix Taller de Músics i potser en alguna botiga de música, de les poques
que queden a banda de les dels grans magatzems, que també....
Comencem doncs escoltant aquesta música onírica i molt, molt delicada,
on el Jazz hi serà en les improvisacions, amb el tema amb música de Javi Garrabella i la poesia “Tant
s’incrementa” del Clarobscur de Vinyoli....
3.- Clarobscur (J.
G. & J. V.) 9m16s
Doncs ja vegeu quina delicada subtilesa amb la veu de l’Anna Ferrer i preciosa composició del Javi Garrabella, amb la magnífica
intervenció al clarinet del nostre amic Gabriel
Amargant. La resta de músics que hi participen són el mateix Max Villavecchia, el qual intervé en
tots els temes amb el piano. Marcel·lí
Bayer, saxo soprano i clarinet baix,
el compositor Garrabella, contrabaix
i en Xavi Maureta, bateria.
Magnus Luna va començar encarregat per l’Institut de la Llengua Catalana qui
va demana al Taller de Músics i a Enric
Palomar musicar la poesia de Joan
Vinyoli. El projecte es va presentar durant la diada de Sant Jordi de 2014 en motiu del centenari del naixement
del poeta. Precisament la profunditat onírica de les lletres de Vinyoli han estat el focus d’atenció en
el procés de creació artística. L’eclecticisme musical i poètic es
fusionen en el que el grup anomena
“Folklore Lunar”.
I continuem amb la profunditat de les composicions d’aquests dos joves
mestres, ara amb el tema de Max
Villavecchia musicant la poesia...
4.- L’esfera (M.
V. & J. V.) 5m12s
Una altra delicada música, adequada a les lletres d’un dels nostres
millors poetes, Joan Vinyoli i la
veu de la cantant Anna Ferrer. La
composició te uns moments “in crescendo” de gran factura emotiva i
l’acompanyament musical és igualment subtil ara amb en Marcel·lí, saxo soprano; Gabriel, saxo tenor; Max, piano; Javi, baix i
Xavi, bateria. Amb una introducció instrumental, l’Anna intervé moments després amb la poesia d’en Vinyoli, allargant-se ella i tots
plegats amb una mena de catarsi col·lectiva arribant a clímax emocionals
impactants, acabant-se però la cançó, delicadament.
Voldria comentar-vos que a aquests dos joves compositors els vam tenir
en un anterior Festival de Jam Sessions que fem cada any a Sant Vicenç dels
Horts, tot i representant al combo del Taller de Músics, havent vist ja la seva
qualitat musical i humana.
Seguim amb un poema curt de Vinyoli
amb la música de Max Villavecchia,
anomenat..
2.- Vindrà la mort (M.
V. & J. V.) 8m19s
Una magnífica intervenció al piano del compositor Max Villavecchia, preciosa, acompanyada per la veu de l’Anna. Una cançó amb dues clares i
diferents connotacions, la primera i tercera, delicades, tot i relacionant-les
amb l’acceptació de l’irremissible i l’altra força més trencadora, com si res
de l’acceptació anterior interessés o agradés. És més aviat un cabreix,
irremissible, sí, però cabreix.. En aquest tema ens acompanyen en Javi, contrabaix; Maureta, bateria i un
jove crac, l’Anscari Montori, guitarra,
el qual ens mostra les seves grans dots en el domini de l’electrònica i efectes
a la guitarra. Un altre jove que ens va acompanyar dos anys seguits formant
part del combo del Taller de Músics
en el nostre Festival de Jam Sessions. Aquesta cançó acaba de la mateixa manera
que ha començat, suaument, delicadament, amb l’acceptació irremissible i plàcida
de la mort. Evidentment què és la meva opinió en escoltar-lo.
I aquest univers simbòlic i
oníric de la poesia i la música es tradueix en una barreja d’estils i
influències que van des del Jazz al Pop passant pel Rock, l’Electrònica i el
Minimalisme. L’eclecticisme de les cançons és fruit de l’estil d’arrel popular
de la vocalista Anna Ferrer (S’albaida, Coetus, New Cat Ensemble) i
la versatilitat dels seus compositors, Max
Villavecchia i Javi Garrabella,
els quals han treballat amb Enric
Hernàez, el cantaor Pere Martínez
o la Big Ensemble Taller de Músics
dirigida per Enric Palomar. Després
d’obrir-se camí amb l’homenatge a Joan
Vinyoli i diverses actuacions a El
Born Centre Cultural, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau i al Claustre
de Sant Francesc de Maó, Magnus Luna
arriba amb el disc “Clarobscur d’Atzur”
Acabem aquest magnífic projecte amb la cançó d’en Javi Garrabella sobre el poema “Retrospectiva” d’en Vinyoli...amb Les Boires....
6.- Retrospectiva (J.G.
& J. V.) 6m01s
En aquest tema, en Javi
Garrabella ha desenvolupat el seu control dels estris electrònics, amb un
inici força impactant, on la veu també es veu modificada. Un curt espai per la
calma on la veu torna a ser ella mateixa, dóna pas de nou a la modificació electrònica i potència rítmica
amb els mateixos protagonistes anteriors, Anscari,
guitarra; Maureta, bateria; Max, piano i l’Anna, veu. Un moment al bell mig
on el piano sol es veu modulat per la concepció electrònica i que ha donat peu
de nou a la intensitat sonora de tots plegats, ideal per acabar aquest projecte
tan interessant i del qual ens n’hem deixat cinc grandíssims temes, cinc
precioses cançons i poesies d’en Joan
Vinyoli, un dels nostres grans poetes.
Doncs deixem-los a ells, als Magnus
Luna i continuem, però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb el projecte de l’amic Sergi Sirvent, anomenat....
“CATALEXI”
Sergi Sirvent
Disc editat (amb disposició
legal) amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i la Fira Mediterrània de Manresa.
Enregistrat per Roger Tarragó a
“Cal Xocolater”, Olesa de Montserrat, l’11 i 112 d’abril de 2015.
Mesclat per Roger Tarragó i
masteritzat per Joan Hernández.
Sergi Sirvent, piano, trompeta
i veu (Vola Alosa)
Marc Cuevas, contrabaix i baix
elèctric
Martí Hosta, dohola i bateria i
ferrets
com a secció rítmica bàsica i la col·laboració dels músics següents, tot
i que no en tots els temes, amb:
Martí Serra, saxos tenor i
soprano
Pau Domènech, clarinet baix,
saxo soprano, gralla en do i flauta travessera
Pep Moliner, fiscorn
David Xirgu, bateria
Miquel Àngel López, trombó
Juan Rodríguez, tuba
Pau Puig, tarota en do,
dolçaina en fa i ney
Marc Egea, viola de roda i
flaviol
Pau Puig, bansuri
Totes les composicions són de originals de Sergi Sirvent excepte “El cant dels ocells” que és una cançó
popular catalana i “Vora Alosa” que és una cançó popular polonesa.
Tots els arranjaments són de Sergi
Sirvent.
Aquesta és una idea original de David
Ibáñez, director artístic de la Fira
de la Mediterrània de Manresa.
Aquest és un disc que es pot adquirir des de la web de
Comencem amb la primera cançó d’aquest projecte innovador, obra d’aquest
eclèctic de la música anomenat Sergi
Sirvent..en una de les nostres cançons populars referents i amb un
arranjament alternatiu.....el nostre cant....
10.- Cant dels Ocells (arranj. alternatiu) (Popular) 7m15s
Doncs amb aquesta nostra cançó hem començat aquest treball del Sergi, tot i ser aquesta el darrer tema
del disc. I per explicar-vos millor els ets i uts d’aquest treball, em remetré
al text escrit per l’Anna Costal i
Fornells en el llibret interior i fent referència a la cançó “Vola Alosa”
segueix dient-nos...
“Vola Alosa”, una cançó popular
polonesa adaptada al català per Maria Martorell, és l’única melodia cantada. En
contrast, els dos arranjaments d’”El cant dels ocells” parteixen d’una
interpretació instrumental de la peça, i tenen una estreta relació biogràfica
amb Sirvent: l’arranjament alternatiu conclou una versió incompleta
començada a esbossar a Nova York el 2003, l’arranjament oficial,
s’inspira en l’actual vida olesana de l’autor, allunyada dels nuclis urbans més
durs, i en el silenci que permet sentir el cant dels ocells que es desperten i
van a jóc al xiprer del costat de casa seva.
Seguim ara amb el primer tema de la Suite central del projecte
anomenada....
3.- Giusto Sil·làbic Part I (S. Sirvent) 5m16s
Una composició amb arrels populars basades en els nostres ritmes i
maneres de cantar les melodies. Amb intervencions reeixides d’en Marc Cuevas, contrabaix i Martí Serra,
soprano. Ambdós músics, coneguts nostres, ens mostren la seva particular
visió improvisada de la composició de Sergi,
que dóna la impressió que va canviant d’acords seguint una determinada
seqüència. Ell mateix al piano, ens mostra el perquè se’l considera un dels
moderns puntals d’aquest instrument.
Podem llegir des del seu web una breu explicació del projecte...
Catalexi és una nova aventura
compositiva i interpretativa liderada pel prolífic músic i compositor Sergi Sirvent. El projecte neix amb el
recolzament de la Fira Mediterrània de Manresa amb la voluntat de connectar dos
mons molt més propers del que pot semblar a priori: la música tradicional i el
jazz. Amb la intransferible mirada de Sirvent, Catalexi es basa en el giusto
sil·làbic català: els particulars ritmes, accents i formes de cantar els textos
i les melodies del poble en llengua catalana al llarg de la història. A partir
d’aquest concepte, nou esplèndids músics provinents tant de l’escena jazzística
com de la escena popular/tradicional interpretaran un material musical original
que pren aquest leit motif del ritme sil·làbic i de la veu cantada com a nexe
d’unió tant en la composició com en la improvisació. Nova música creada amb la
voluntat de no tancar cap frontera
estilística; la música és universal i transversal.
Seguim amb la continuació d’aquest Giusto Sil·làbic....
4.- Giusto Sil·làbic Part II (S. Sirvent) 7m53s
Amb una mena de lick repetitiu que ens acompanya durant tot el tema, Sergi, desenvolupa una complexa trama
relacionada amb la mètrica sil·làbica. Sense ser un expert en música
tradicional se’m fa difícil esbrinar l’instrument solista que sembla
interpretar en Pau Puig, però ben bé
ens ha situat en el profund ancestral de les nostres arrels. Al bell mig del
tema, tot i les permanents notes guies del baix elèctric del Marc Cuevas, el piano de Sergi sí ens situa en el present més
actual, alhora que la magnífica rítmica d’en David Xirgu.
La cadència d’una llengua
concreta el ritme de les paraules. Quan la paraula és cantada per la veu
popular, les síl·labes poden regir-se per la pulsació d’un compàs o bé pe la
combinació dels peus mètrics del poema. Al seu torn, la melodia, si pot
garantir el missatge comunicatiu, s’acompanya sovint de veus addicionals que
l’embelleixen. “Catalexi” és un homenatge a la tradició oral de les cançons
catalanes, un projecte motivat pel descobriment de les formes d’expressió
rítmiques i melòdiques que la constitueixen.
El nucli central del disc el
conformen quatre “Giusto Sil·làbic”. La suite presenta, des de la reflexió i
autoria de Sergi Sirvent, una
recreació musical fonamentada en els quatre peus que conformen la mètrica de
diverses balades, o cançons narratives, del repertori català. A l’inici del
“Giusto Sil·làbic Part II” se senten clarament les quatre possibilitats
rítmiques (síl·laba curta-curta, curta-llarga, llarga-curta i llarga-llarga),
les quals es desenvolupen en el decurs del tema d’una manera singular.
I acabem aquest projecte amb el segon tall del disc, el Mantra (la
veu).....
2.- Mantra (la veu) (S.
Sirvent) 7m56s
Amb paraules del mateix Sergi....
Volia ser un projecte on lo
principal fos el ritme i em feia gràcia que hi hagués percussionista en comptes
de bateria....
I ben bé que ho hem comprovat què el principal és el ritme i més el d’un
percussionista en aquest el darrer tema que hem escoltat, també amb un
repetitiu motiu que ens acompanya durant tot el trajecte. La melodia, rítmica
també, no s’atura en cap moment recordant-nos les melodies més contemporànies a
la vegada que melodies de danses antigues nostres. Ja quasi al final, amb el
lick de clarinet baix i vents, el percussionista esdevé més encara el
protagonista en un majestuós motiu melòdic i rítmic que encara el final del
tema.
I seguint el text del llibret.....
La tradició dels cants
religiosos a veus, recordada i practicada encara en diversos pobles de
Catalunya, inspira el segon tema. “Mantra” recull la idea d’una melodia central
i principal, acompanyada d’algunes intervencions lliures que, espontàniament,
la magnifiquen en un registre més agut o més greu. La improvisació hi fa
presència, com en l’oralitat, a partir d’uns codis mínims.
I parlant del penúltim tema....
El ritme irregular i complex
del contrapàs, una dansa en semicercle que després de desaparèixer al segle XIX
s’ha recuperat en algunes viles del país, complementa la idea i coherència del
treball. “Contrapàs abstracte” sorgeix com un exercici quasi aritmètic que usa
l’esquelet estructural del “Contrapàs de Prats de Motlló”.
“Catalexi” no és un treball més
sobre música popular catalana. És un acte poètic que revela els secrets més
entranyables de l’oralitat i que ens acosta d’una manera diferent al repertori
ballat i cantat d’una cultura en moviment que refusa ser fixada.
Anna Costal i Fornells
I després d’aquesta magnífica explicació de l’Anna Costal deixem el disc del Sergi
tot i recomanant-vos que el mireu d’adquirir físicament a la web que us he
posat, i digitalment, editat per la discogràfica de l’amic Jordi Gaspar, baixista oficial del projecte no havent-lo pogut
enregistrar pel fet d’haver estat de gira durant les dates de l’enregistrament.
I deia que el podeu adquirir digitalment editat per Juan Palomo Records, discogràfica del Jordi....des de la web del Sergi
Sirvent...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
Doncs acabem el programa d’avui amb un canvi estilístic de nou, a més a
més de canvi filosòfic, car ens tornem a trobar amb el Jazz més actual, sense
cap relació amb la nostra llengua ni costums, com ha estat en els dos anteriors
treballs. Ho fem però amb un home, saxofonista de Pamplona establert entre nosaltres i que aquest proper divendres
tindrem al Jazz Club La Vicentina,
tot i presentant-nos precisament aquest projecte i intueixo que també
l’anterior i magnífic també “Afrikan Blues”.
“OCEAN BLUES”
Miguel Fernández
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 477
Enregistrat i mesclat per Josué
Pascual el febrer de 2015 a Barcelona.
Masteritzat per Tyler
McDiarmid.
Produït per Miguel Fernández
Productor executiu Jordi Pujol
Miguel Fernàndez, saxo tenor
Jason Palmer, trompeta
Marco Mezquida, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
David Xirgu, bateria
Totes les cançons estan composades i arranjades pel Miguel Fernàndez.
Anem ja a escoltar el primer tema, la magnífica balada anomenada...
3.- Elástica, una flor (M. Fernández) 6m12s
Una balada delicada, com les altres dues que hi ha en aquest disc, la
qual ens ha servit per introduir-nos en la música d’aquest gran músic, en Miguel Fernández. Ben aviat hem pogut
quasi viure, així s’expressa aquest mag del contrabaix Masa Kamaguchi, la musicalitat de la seva interpretació d’aquesta
melodia. El líder ens ha mostrat el seu meliflu so i càlid to, voluntari, car
les interpretacions s’han de sintonitzar amb les melodies. La secció rítmica,
delicada amb un Xirgu relaxat i un Marco brillant, amb les seves prístines
notes deixen pas de nou a la melodia a dos vents ja per acabar el tema així,
com si res.
Un projecte, del qual el mateix Jordi
Pujol ens en diu des del seu web on
també el podeu adquirir, si no voleu anar a la botiga Blue Sounds.....
Al capdavant d'un quintet que
combina una manera de tocar entusiasta i picant amb autoritat relaxada i
controlada, el saxofonista Miguel
Fernández ofereix aquí un àlbum fresc, espurnejant de material sòlid i
original. I ho fa mitjançant un programa
impressionantment atractiu, que constantment aplica la seva intel·ligència
creativa melòdica a les necessitats de la música i el grup amb una embarcació
amb habilitat persuasiva.
Seguim amb un altre tema entusiasta....amb l’anomenat....
5.- No rain allowed (M.
Fernández) 5m51s
Tema amb aires populars on els músics desenvolupen el tema amb mestria i
solvència. La constant relació de pregunta resposta de Jason i Miguel enforteix el tema situant-nos en el bell mig del
Smouth Jazz en un tema on la comunió i conjunció dels dos vents és la clau de
volta i referència a partir de la qual Marco i la resta de secció rítmica es
desplaça delicadament, tot i reconeixent-lo en les seves ja personals
intervencions, reconegudes pels aficionats.
I amb el saxo tenor, la seva
pròpia actuació és una síntesi reflexiva de l'obra dels saxofonistes de bop i
post-bop, el seu fluir, les seves qualitats realçades per la seva puresa de to,
la ondulació, i el sentit natural de la propulsió de la continuïtat. La
intensitat de la música que aquí s'estén gradualment a partir dels moments més
inquietants en potents però suaus transicions, està brillantment construïda en
els estats melòdics. El treball en solitari és excel·lent.
I seguim ara amb el primer tall del disc anomenat...
1.- Júpiter “the second” (M. Fernández) 8m02s
Un tema iniciat amb un lick ràpid a piano a contrapunt amb la melodia
dels vents. Cosa que no ha durat gens ni mica i ben aviat el líder s’hi ha
posat amb un solo magnífic, el fraseig súper lligat del qual ens ha deixat
bocabadats. Ben en compte oïdors, que això i més podreu escoltar aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
Després de la seva intervenció, els dos vents llegeixen el tema per després ser
el gran trumpet player americà, en Jason
Palmer, qui s’embranca en el més enllà. Un projecte que vaig poder veure al
Jamboree la temporada passada i on
vam fruir tots els assistents, amb aquest jove mestre i la resta de companys.
Gran solo, amb un so gens estrident, més aviat càlid i on tampoc s’enlaira cap
el registre dels súper aguts. Marco
permet amb un riff permanent la intervenció curteta de David...rebaixant la tensió rítmica i la intensitat emocional per
tornar-s’hi a enlairar poc després, acabant el tema.
El trompetista Jason Palmer contribueix amb la
calidesa, la sensibilitat lúcida i idees melòdiques, però manté els ànims
calents i cruixents, crepitant amb autoritat. Part de l'èxit de la música també
és causa de la gran unitat de la secció rítmica, en el qual la flotabilitat,
virtuosisme i imaginació de Marco
Mezquida al piano és un avantatge important. L'ocupació de tot el teclat,
des de les delicades línies d'una sola nota als acords exuberants es balanceja
sense cap dificultat, i en el seu moment més característicament personal, és el
seu toc líric i la seva capacitat de variar de manera coherent sobre el teclat,
la que completa les coses que més el destaquen.
I Acabem aquest projecte amb el magnífic i swingat tema, que també és el
darrer tall del disc, anomenat...
11.- Serious
(by L. Ceraso) (M. Fernández) 7m21s
Amb la introducció del tema a càrrec del David Xirgu, els dos vents obren la porta melòdica d’aquest
magnífic i rítmic tema. El solo d’en Jason
brilla ara sí en les altures, no però les súper altures, i sí per la seva màgia
i gran tècnica. Mentrestant ell ens enlluerna amb el seu fraseig lleuger i nítida
melodiosa improvisació, la secció rítmica no para. El Groove és permanent, el
swing impenitent. El walking de Masa
inacabable, les soltes notes, brillants notes de Marco, i el ritme constant i precís de David, permeten desenvolupar-se als dos vents, fent-ho el líder a
la canya després del metall americà. Un tema on
hem pogut escoltar de nou la personal manera de solejar d’aquest gran
músic i pianista, jove, encara en te 28, ja m’explicareu. Marco és un referent ara per ara en el piano actual no només a casa
nostra, sí també a la península ibèrica i com m’agradaria que se’l reconegués a
tot el món.
El treball del baixista Masa
Kamaguchi és fort, és una base fiable i els seus solos són econòmics i de
percussió, mentre que el bateria David
Xirgu mostra un cop més la seva capacitat de projectar de manera relaxada
un magnífic ritme, obtenint una sensació
flotant independentment del tempo. Aquest és un grup amb una relació total, ens
ha dit en Jordi Pujol....Gràcies per
les teves sàvies paraules Jordi. Espero
haver-ho traduït de la manera més encertada.
Un grup amb una comunicació total la qual cosa hem pogut comprovar
després d’escoltar aquests temes i que esperem viure en directe aquest
divendres al Jazz Club La Vicentina.
Aquest quartet estarà format pel Miguel
Fernández, saxo tenor; Xan Campos, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i David
Xirgu, bateria...no cal dir que us hi esperem a tots.
Bé, doncs ja s’ha acabat aquest programa 246 que espero hàgiu gaudit,
primer amb el projecte dedicat a la poesia de Joan Vinyoli amb els Magnus
Luna i el seu projecte “Clarobscur d’atzur”. Després amb el projecte de Sergi Sirvent sobre la mètrica quasi
poètica de les cançons populars catalanes i hem acabat amb el treball del Miguel Fernández, “Ocean Blood”,
projecte que podrem veure en directe aquest divendres a la Sala Xica.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon
Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
