Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Avui hi tornem, com sempre que podem, amb un altre programa farcit de
novetats i ho farem amb tres projectes força personals i encabits en el Jazz
més actual. Les dues primeres veus a la trompeta, en Kirk Knuffke i Juan de Diego,
tenen una particular sonoritat que les fa úniques i semblants alhora, mentre
que el llenguatge del darrer projecte a piano amb l’Aruan Ortiz s’encabeix en el jazz contemporani. Un programa 242 el
d’avui allunyat de convencionalismes tot i haver-hi swings diversos i més aviat
Grooves i és per això que espero el gaudiu, car no sempre hem d’escoltar el
mateix i sí que hem de mirar de tenir les oïdes obertes i viure i entendre les
propostes actuals.
Comencem doncs amb el projecte del trompetista americà, músic que hem
escoltat en tres anteriors programes encabit en projectes d’altres com el del
contrabaixista Max Johnson així com
també amb el de Matt Pavolka The Horns
Band. El projecte d’en Kirk Knuffke
es diu.....
“LAMPLIGHTER”
Kirk Knuffke
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 475
Enregistrat per Mike Marciano
el 16 d’octubre de 2014 als Systems Two, Brooklyn, N.Y.
Produït per Kirk Knuffke
Productor executiu Jordi Pujol
Kirk Knuffke, flugelforn
Stomu Takeishi, guitarra baixa
acústica
Kenny Wollesen, percussió i
cajón (bass drum)
Bill Goodwin, percussió i kit
de bateria
Totes les composicions són de Kirk
Knuffke.
Escoltem ja sense més dilació el primer tema de la nit anomenat....
9.- Blanks (K.
K.) 5m06s
Doncs comencem força bé amb un magnífic solo del baterista per ja
començar escoltant el so mel·liflu i càlid d’aquest “cornetista” americà, tot
un geni i súper reconegut més enllà de la piscina. Tema amb melodia curta i que
ens situa dins el seu marcat concepte rítmic, no endebades hi tenim dos mestres
en això de les percussions i que semblen voler-nos recordar la seva existència.
Cornetista i compositor Kirk Knuffke és el guanyador del
"Rising Star" de Downbeat de 2015. Beneficiari de la subvenció de la
Fundació Jerome composers, en Kirk ha col·laborat en 15 enregistraments com a líder
o colíder. Un dels navegants més hàbils del jazz modern entre la línia divisòria
de l'interior i l'exterior, de la llibertat i el swing, i el que té "el
més exigent i ple domini del seu instrument ", segons All About Jazz.
Knuffke està establert a la ciutat de Nova York des
de 2005. Poc després de la seva arribada, va començar a tocar amb Butch Morris, aquesta amistat es va
traduir en 4 enregistraments i diverses gires europees. Kirk es va unir al cèlebre Matt
Wilson Quartet el 2009 fen l'enregistrament de "Gathering Call"
(Palmetto) amb John Medeski.
Seguim amb el següent tema d’en Knuffke
anomenat...
2.- Brightness (K.
K.) 4m49s
Ara ha estat el baixista l’encarregat de donar la nota de sortida
d’aquest tema a ritme de vals que sí ens ha enlluernat per la seva brillantor.
Els sons diversos dels percussionistes enriqueixen per sota, el background,
conjuntament amb les notes del baixista avui sí amb guitarra baixa, un
instrument també utilitzat pel nostre amic Jordi
Gaspar, des d’aquí una abraçada. La tònica és de moment aquesta, deixar que
els demés encetin el tema que després ja s’hi posa el líder, força democràtic
ell. Estem escoltant un projecte sense pretensions ni escarafalls, un projecte
que sembla vulgui aparèixer amb discreció, tal és el missatge del cornetista
tot i dient, eps nois, que això és el que hi ha. I què bo que és el què hi ha,
bàsicament per la seva concepció inicial amb dos percussionistes amb una veu
pròpia important i un baixista de guitarra baixa, ben baixa.
També toca en el disc "Sifter" amb Maria Halvorson i Wilson,
Ideal Bread, el "Boom Tic Boom" de Allison Miller, i en el "Tiny
Resistors" de Todd Sickafoose, i amb grups dirigits per Ray Anderson, Mark
Helias, Bill Goodwin, Karl Berger i Ted Brown per parlar de poquets. "Arm
and Hands" és el seu anterior treball havent recollit elogis de totes les
publicacions Jazz importants com les 4 estrelles de la revista Downbeat i el Sunday New York Times.
Seguim amb més temes i amb aires similars, car aquest és el projecte,
amb el tema...
1.- Rise (K.
K.) 3m56s
Un tema encetat també pels percutes i amb un cert sentit de l’humor i
calidesa de la veu principal mentre que ben a prop ens acompanyen les
percussions amb una creativitat impressionant, allunyats semblen d’haver de
pensar en portar el ritme. El baixista japonès impacta també amb el so del seu
instrument, rar en aquestes latituds, però ric en harmònics identificables. El
líder ens mostra la seva magnífica veu, lànguida a vegades tal és el so del
flugelhorn, i càlida sempre a la vegada que rica en imaginació i tècnica.
Knuffke ha treballat amb una gran quantitat de
músics increïbles, incloent Roswell
Rudd, William Parker, Myra Melford, Steve Swell, Marshall Allen, Albert Heath, i
Billy Hart.
I què esperem de Knuffke?
"doncs el seu perfectament equilibrat groove i la seva exploració meditativa
i calmada." - Time Out New York
I anem escoltant aquest projecte i cada vegada ens agraden més les
intervencions de tots quatre i la seva creativitat, i ara amb el tema...
5.- As Always Am (K.
K.) 5m46s
Iniciat suaument per tots ells amb carència rítmica i intervinguent de
manera imaginativa, per donar pas ja a
la màquina ara sí rítmica....no volies ritme? Doncs te, home, semblen voler-nos
dir, amb un marcat cop a la caixa i demés platerets ben marcats. Un lick
persistent del baixista ens situa en l’àmbit més viu dels temes esoltats fins
ara. El líder es mostra persistent amb tot un mosaic de tècnica, so i
imaginació. La resta segueix com si volguessin dir-nos que a nosaltres no ens
fa falta cap més veu, que ja en tenim prou, que no parem ni pararem. Retalls
del metall per omplir més i millor aquest missatge rítmic d’un tema personal,
com sempre jo soc, diu ell.
"Knuffke toca la corneta,
com sempre, sense defectes. Pot alliberar una descàrrega de notes a un tempo
esfereïdor i notes fent-la grinyolar, tot això amb ple domini d’un dels
instruments més exigents, de la mateixa manera que fa sonar-la amb la màxima
dolçor". All about Jazz.
I acabem ja amb aquest magnífic
disc d’aquest gran cornetista en Kirk
Knuffke tot i recordant que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
I acabem, dèiem, amb el darrer tema del disc, l’anomenat....
11.- Tomorrow and later (K. K.) 5m55s
I acabem aquest projecte amb un altre tema impactant que segueix l’aura
de la resta de temes amb un marcat sentit rítmic aliè si cal a swings
mantinguts i més aviat amb la persistència de la creativitat i imaginació. Tema
que esdevé marcat pel ritme beat persistent allunyat de convencions i dedicat a
la creació permanent. La veu del solista sembla existir per donar peu als sons
dels altres, els seus amics. Ell però ens la mostra amb tota la seva força
sonora i interior, no endebades és un gran màster dels metalls i així és com
participa de mogudes diverses, car qui no voldria tenir-lo com a partenaire?
Doncs això, que aquest és el seu projecte, divertit i entremaliat per la
conjunció de les quatre veus melòdiques i rítmiques.
Seguim ara amb una altra veu al metall també molt personal i aquesta és
la de l’amic Juan de Diego
acompanyat dels inseparables Dani Pérez
i Joe Smith, una formació que vam tenir al JCLV en un Concert-Jam de la
temporada passada i que vam gaudir d’allò més....el projecte està farcit de
contingut polític, així és la idiosincràsia del líder, tot i recordant-nos a Buenaventura Durruti en un llibre de Hans Magnus Enzensberger anomenat....
“UDA LABUR HORI” (Aquel
corto verano)
Juan de Diego, Dani Pérez i Joe
Smith
Editat per Errabal Jazz ER-081
Enregistrat per Jordi Vidal el
14 i 15 de juny de 2015 als Laietana Estudis, Barcelona.
Juan de Diego, trompeta
Dani Pérez, guitarra
Joe Smith, bateria
Totes les composicions són de Juan
de Diego
Parlar del Juan ho hem fet
les diverses vegades que ha sonat en aquest programa ell amb el seu trio o
formant part dels de Diego Brothers,
tot i així dir-vos que és una de les veus més crítiques i contestatàries a la
vegada que lúcides per la seva sinceritat. Sempre m’ha agradat de quina manera
i gràcia farcida d’ironia critica els estaments públics per la manca de
recolzament al Jazz en particular, i a la música en general. És una persona
primer, amb arrels esberlades per la guerra civil, incivil, i després és músic.
Els seus treballs anteriors amb Trakas
estan farcits de records als seus avis, exiliats i recordant sempre als
represaliats pel franquisme.
Nascut a Bilbao el 1968, Juan de Diego compagina la seva carrera
d'enginyer tècnic industrial amb els seus estudis musicals, matriculant-se de
solfeig, trompeta i harmonia al Conservatori
Superior de Bilbao. Posteriorment fixa la seva residència a Barcelona on estudia al Taller de
Músics i obté el títol superior de trompeta. En el seu aprenentatge del jazz
acudeix a diversos seminaris i rep classes de músics tan rellevants com Brad Meldhau, John McNeil, Kurt
Rosenwinkel, John Swanna, Joe Magnarelli, Mike Mossman, Jorge Pardo i Jorge
Rossy.
Comencem doncs amb el primer tema del Juan anomenat...
3.- El hombre que perdió la forma (J. de Diego) 5m44s
Doncs aquesta és la veu càlida del metall del Juan de Diego en una composició amb un cert contingut melancòlic,
que possiblement hi sigui present en d’altres temes, tal és la “queixa”, el
“lament” provocat per la tristor que ens acompanya, si és que no tanquem els
ulls. En Juan els te ben oberts, i
el “lament” en el fons és un “cabreix” total. Els sons del metall i guitarra
així ens ho mostren, ben acompanyats suament pel bateria americà establert a Berlin en Joe Smith.
Actualment és professor de
trompeta jazz i conjunt instrumental en els següents centres:
Taller de Músics (des del
año1993).
Escola Municipal de Sant Andreu
de la Barca (des de 2010).
Conservatori Superior Pablo
Sarasate de Pamplona (2005-2008).
I parlant del projecte que estem escoltant ens diuen....
Els tres es llancen a la
recerca de noves vies d'expressió en el jazz. Juan de Diego posa música de jazz a una de les aventures més
fascinants del segle XX.
Seguim amb el projecte del trompetista basc establert a casa nostra de
fa força anys amb el tema...
2.- El Sao (J.
de Diego) 7m16s
Un altre tema on el so apagat ens mostra tristesa, la qual cosa no dura
gaire i dóna pas al “cabreix” amb el persistent i estripat so de la guitarra de
l’amic Dani Pérez a la vegada que
també el de la bateria de l’americà in Berlin.
El quasi silenci posterior permet gaudir amb el missatge melòdic del líder amb
unes notes disperses així com per donar temps a pensar. La riquesa dels sons
dels platerets il·lumina de manera tènue així com els del guitarrista per
deixar pas a l’estrident queixa de tots tres a ple volum en un tema on la
música sense definicions hi és present.
Juan de Diego, a més lidera el quartet de Jazz Groove Trakas,
banda amb la qual ha editat el disc "Erbestea" (Errabal, 2012). I que nosaltres vam posar en un anterior
programa a banda de venir al JCLV.
D'altra banda i amb el seu
germà, el saxofonista Víctor de Diego,
van formar en el 1993, el mític quintet DeDiego
Brothers, amb el qual han editat dos discos, i que posseeix reminiscències
del jazz dels anys 60 (Blue Note) on fusionen el jazz amb el funk o el boogaloo. Ha format part de la Big Acoustic band
(BAb) d'Alfons Carrascosa amb la qual s'han editat dos discos. A més dels seus
projectes com a líder (Juan de Diego
Trio o Freaky Trio) ha format
part de grups com: Asociación Libre
Orkesta, Brassass Company, Barcelona Big Latin Band, 666, Bandaéria de Xavi
Maristany, Barcelona Jazz Orquesta, Lucrecia, Groove Station, etc..
I encara més ens hi posem amb un altre tema de força rítmica persistent
amb l’anomenat....
1.- Una noche con Claude (J, de Diego) 5m55s
Iniciat pels acords del guitarrista i platerets del baterista, el líder
ha encetat la melodia, magnífica i càlida melodia la qual ha deixat pas a la
particular versió improvisada de les harmonies del tema, una cançó que el líder
i trompetista enalteix amb la seva intervenció brillant i potent. En Joe ens ha situat rítmicament des dels
inicis permetent després que el magnífic guitarrista Dani Pérez executi la seva visió rítmica de les harmonies amb tot
un seguit d’acords. El tema acaba dolçament, després d’haver passat una nit
força moguda amb Claude, amb moments
també per a la calma i relax.
El Juan ha col·laborat amb nombrosos grups com, alguns ara ja inactius
com són l’Eladio Reinón Super Combo, Big
Band de Bellaterra, Big Band Taller de Músics, Segundo
Cónclave...
Ha treballat al costat de
músics de la talla de Benny Golson,
Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Wess, Dick Oatts, Carl Allen, Eric Reed,
Sean Leavitt, General Alcazar, Perico Sambeat, Gorka Benitez, David Xirgu,
Albert Bover, Melva Houston, Jeff Ballard, Armando Manzanero, Olga Guillot,
Tony Hadly (Spandau Ballet), Ruper Ordorika, Chico Ocaña (Mártires del Compás),
o Guillermo Klein.
I seguint amb el projecte del Juan
ho fem amb un altre tema on la concepció rítmica hi és present en el darrer
tema del disc anomenat....
11.- La Banda del Poble Nou (J. de Diego) 4m22s
Doncs amb aquest altre tema de fort contingut rítmic encabit més en el
Beat que en el Swing, Juan ens
mostra que les possibilitats de creació musical són infinites i que els ritmes
diversos enriqueixen les diverses músiques, amb o sense etiquetes. Aquest
projecte va agafant, jo ho heu vist en els anteriors temes, un caire vital i
fresc de marcat contingut esperançador. La veu del líder és més viva, allunyada
de les melancolies anteriors, que sí, que convé alliberar-se’n però sense
oblidar don venim, per així saber on anem. Un projecte impossible sense la
assistència dels seus amics i grans músics, en Dani Pérez i Joe Smith.
També ha col·laborat amb la
companyia de dansa contemporània L'anònima
Imperial, amb la qual va realitzar diverses gires per Europa (Londres,
l'Haia, Metz i Gante, entre d'altres). Ha participat en l'enregistrament de
bandes sonores i en nombrosos festivals internacionals de jazz: Nova Delhi,
Leverkusen, Marciac. Perpinyà, Donosti, Vitòria-Gasteiz, Terrassa, Getxo, Lugo,
Barcelona, Saragossa,
San Javier, Torroella de Montgrí, Eivissa ...
I acabem aquest magnífic i personal projecte amb el tema anomenat...
9.- Llegaré ayer (J.
de Diego) 3m44s
Doncs amb aquest tema, en Joe
ens mostra la riquesa sonora dels diversos platerets per després canviar i
matxucar el charles tancat deixant-lo mut i a la gàbia, mentre el líder ens
mostra la càlida melodia amb els acords solts del guitarrista, allò, com de
tant en tant un, mentre l’altre no pare picant la caixa i demés. Guitarrista i
baterista resten sols en un moment posterior a la brillant intervenció del
líder, a mode de divers i fresc missatge, l’un persistent i l’altre atemporal.
El tema torna als seus orígens i s’apaga dolçament tot i desitjant-nos una bona
arribada, la del dia anterior.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I ara acabem el programa amb el darrer projecte del pianista cubà
establert a Brooklyn, N.Y, l’Aruán Ortiz
i el seu....
“HIDDEN VOICES”
Aruán Ortiz
Editat per Intakt Records CD 258 / 2016
Enregistrat per Chris Allen el
21 de març de 2015 als Sear Sound Studios.
Mesclat per Chris Allen el 18 de maig i el 5 de juny de 2015.
Masteritzat per Michael Fossenkemper
el 15 de Juny de 2015 als Turtle Tone Studios NY.
Produït per Aruán Ortiz and
Intakt Records
Intakt Records, (Patrik Landolt, P. O. Box 468, 8024)
Zürich, Suïssa.
Aruán Ortiz, Piano
Eric Revis, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria.
Totes les composicions són de l’Aruán Ortiz excepte
“Open & Close de Don Cherry i
The Sphinx”, de l’Ornette Coleman,
“Skippy” de Thelonious Monk,
i
“Uno, Dos y Tres, Que Paso Mas Chévere”, què és de Rafael Ortiz, mentre què
“Joyful Noises” és una composició col·lectiva de l’Aruán
Ortiz, Eric Revis i Gerald Cleaver.
Doncs comencem ja amb la música d’aquest jove mestre cubà, del qual ja
n’hi havíem posat un disc, i d’això ja fa força temps... som-hi doncs amb un
projecte i tema encabit en el Jazz més contemporani per època i per concepte
amb el tema anomenat....
4.- Analytical Symmetry (A. Ortíz) 8m41s
Doncs ja vegeu que seguim l’àuria del programa amb aquest tema profund i
un tant inquietant marcat per la persistent pulsió de la mà esquerra en les
tecles més greus. La presència de la mà dreta ens situa de front dins el
concepte més modern en un tema de simetria analítica, de la composició? Li
haurem de preguntar a ell mateix. Un espai per a la calma, absent tal és de música
a moments, ens ha permès gaudir tot i esperant la posterior intervenció més
potent i marcada en un tema que ens obra el camí vers la música d’aquest músic
cubà imbuït de contemporaneïtat, ja a les seves acaballes on el crescendo
delicat de tots ells ens situa de cap al final.
“Estava pensant en aquest àlbum
com un cercle sense principi i cap final", diu Aruán Ortiz quan ens parla
de la selecció final dels temes de “Hidden Voices”, en el qual, el baixista
Eric Revis i el baterista Gerald Cleaver creen una versió sonora d'un triangle
equilàter. Després de realitzar set temes originals i melodies d'Ornette
Coleman i Thelonious Monk, el pianista de Brooklyn d'origen cubà de 42 anys
d'edat, acaba el projecte amb una cançó
tradicional que no posarem, "Uno, dos y tres, Que Paso Mas
Chévere", una cançó diu ell que, "tothom sap a Cuba tocada en festes
i carnavals i així successivament".
Doncs passa que qui em va enviar tota la informació sobre aquest disc és
na Mercè Porras i a ella li vaig fer
arribar algunes preguntes que jo mateix havia confegit adreçades al mateix Aruán Ortíz i vet aquí la
primera....ah....gràcies Mercè. I és ella mateixa qui em va dir que els de Downbeat havien fet una ressenya d'aquest disc a la seva revista i aquí ho podeu llegir..
- Alguna valoració sobre els
títols dels temes: En aquest disc algunes de les composicions van ser
escrites per al cicle de concerts sobre la Musica i l'Arquitectura que vaig
presentar a NYC el 2013, composicions com Fractal Sketches, Analytical Symmetry
o Arabesques of a Geometrical Rose. També com en els meus discos anteriors, on
he afegit alguna peça d'Ornette, vaig fer un medley amb Open or Close and The
Sphinx, a més d'incloure una de les meves peces favorites de Thelonious Monk,
Skippy, donant-li un tractament més elàstic. Per portar una mica de la meva
essència Cubana, en els temes Caribbean Vortex / Hidden Voices, 17 Moments of Liam
's moments (or 18) i Un, dos i tres que van pas mes chévere, abordo a manera de
suggeriment, ritmes folklòrics Afro-Cubans, on els reinterpreto d'una manera.
Endinsem-nos ara amb la música del gran Ornette Coleman amb aquest medley de dos temes....
2.- Open & Close And The Sphinx (O. Coleman) 6m33s
El tema The Sphinx el va enregistrat Onette Coleman el 1958 dins l’àlbum Something Else!!, mentre
que l’Open & Close, tema de Cherry
que tocaven amb el grup de l’Ornette
es pot veure amb l’Aruán Ortiz Orbiting
Quartet Live a Zagreb, amb Aruán Ortiz, piano; Rez Abbasi, guitarra; John Hébert, contrabaix i
Eric McPherson, bateria. Dos temes entrellaçats i per tant un medley dels
temes de Coleman i Cherry, tot i
mostrant-nos les clares intencions d’aquest projecte tot i mirant cap endavant,
cap l’Avant-Garde iniciat per un dels nostres herois, injustament valorat en el
seu temps vital més inicial i sí de manera adequada darrerament i posterior al
seu traspàs. En aquest tema l’Aruán ens
mostra la seva capacitat d’innovació tot i fer-ho súper ben acompanyat per
aquests dos altres mestres en tot el projecte. Un pianista mirant el futur amb
un peu en el passat i l’altre al capdavant....
Quaranta-dos anys d'edat,
d'origen cubà, pianista, violinista, compositor i amb seu a Brooklyn, Aruán
Ortiz ha escrit música per a conjunts de jazz, orquestres, companyies de dansa,
grups de cambra, i llarg metratges. El seu treball incorpora influències de la
música clàssica contemporània, ritmes cubans, haitians, i la improvisació avantguardista;
i s'esforça constantment per trencar les fronteres musicals estilístiques. Ha
estat anomenat "l'últim nen prodigi cubà en arribar als Estats Units"
per BET Jazz i "un dels pianistes més versàtils i interessants de la seva
generació" per la revista Downbeat.
Ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Doris Duke Impacte (2014); el Composers Now Creative Residency al Centre Pocantico del Rockefeller Brothers Fundation (2014); el premi Jerome Foundation Travel & Study (2013); Arranjador de Latin Jazz de l'Any (2011) per la seva contribució en l'àlbum "El Cumbanchero" del flautista Marc Weinstein (Jazzheads, 2011); Fundació Autor, SGAE, i la Generalitat de Catalunya, beques d'estudi (2002); Semifinalista del concurs Jas Hennessy Piano Solo, Montreux, Suïssa (2001); i Millor Interpretació de Jazz en el Festival de Jazz de Vic, Espanya (2000).
I una altra de les preguntes.....
- Alguna anècdota a
considerar durant la gravació. Va ser una sessió molt bona, amb molta
intensitat, i molt poques repeticions, sobretot en la part dels solos, on
m'agrada l'espontaneïtat i generar una sensació de so en directe en els meus
discos, per això no m'agrada repetir molt les peces.
Seguim amb el magnífic i modern projecte d’aquest mestre cubà, ara amb
el tema propi anomenat....
6.- Arabesques Of A Geometrical Rose (Summer) (A. Ortíz) 5m06s
Doncs ens hem tornat a trobar amb un tema inquietant ben marcat per les
notes del contrabaix i les de la mà esquerra del pianista. Els sons dels
metalls picats, plats diversos ho accentuen encara més a la vegada que ens
situen ben enllà. Aruán està immens
amb la concentració necessària i una presència descomunal tot i desenvolupant
aquests arabescos d’una rosa geomètrica de l’estiu marcats per un Groove
persistent. El llenguatge sobri i elaborada tècnica del mestre cubà s’enfronten
amb les noves formes i línies melòdiques d’un tema estructurat en base a una
secció rítmica en permanent simbiosi amb el pianista, acabant-se al final de
manera delicada.
En aquest treball “Hidden
Voices”, Ortiz fa una passa més, mostrant-nos els fruits del seu intens treball
de recerca i desenvolupament. El Jazz Hardcore i l’afrocubà hi són de manera
implícita no sent-hi explícitament exposats, i ens diu ell....”He estat
composant temes flirtejant a moments amb la música serial i atonal, trobant
moviments de l’harmonia que no ens són massa familiars, acústicament parlant, i
afegint quelcom del cubisme Cubà a la paleta de colors”. Això ho atribueix a la
magnífica relació que va tenir amb el seu mentor i fundador de la AACM, en
Muhal Richard Abrams la qual va començar el 2009, la Association for the
Advancement of Creative Musicians.
I seguim interessant-nos amb el què ens ha dit l’Aruàn de primera mà...
- Valoració de la resposta
del públic. Fins ara el disc està tenint molt bona acollida dins
dels EUA i internacionalment. En els directes explorem molt més i com les peces
estan construïdes deliberadament a manera de collage, podem reorganitzar-les
perpètuament, anant un pas per davant en quan al desenvolupament de les peces,
això fa que sempre estiguem ben presents en el que està passant a cada segon, i
el públic ho agraeix.
I acabem el projecte de l’Aruán
i programa d’avui amb un altre atrevit i vivaç tema del líder, anomenat.....
1.- Fractal Sketches (A.
Ortíz) 6m30s
I hem seguit l’àuria d’aquest programa on la innovació ha anat de la mà
del bon gust melòdic i interpretacions a l’abast només dels mestres i ho hem
fet amb aquest tema també relacionat amb la més actual modernitat, aquella que
va encetar gent com l’Ornette Coleman
als anys 50s del segle passat. La diversitat creativa ens ha portat al màxim
avui, en aquest programa que ha anat evolucionant mica a mica fins arribar al
súmmum de la innovació estilística amb aquests temes tan ben trenats i
desenvolupats igualment. En Gerald
Cleaver ens ha mostrat la seva mestria ja cap el final del tema, moment en
el qual el líder ens ha situat amb la melodia de cop en el final definitiu.
I finalment ens va dir...
- Hi ha hagut algun canvi
important respecte a treballs anteriors: No estructuralment, crec que la
meva carrera va en constant evolució i sempre creixent tant artística com
espiritualment. És cert que en els últims anys he estat investigant i estudiant
maneres de traduir a la música i la improvisació certs paràmetres formals que
podem trobar en altres formes d'art, arquitectura o l'art abstracte. A través
de les meves experiències escrivint per a cinema o ballet, m'agrada treballar
les obres d'una manera mes visual i construint fins a cert punt algun tipus de
dramatúrgia en elles, potser aquesta necessitat de compondre basat en un
concepte determinat o una història determinada pugui ser alguna cosa de la qual
no n’era conscient en els meus treballs anteriors.
Doncs res més, això ha estat tot, com sempre esperar que ho hàgiu
gaudit, avui amb un programa una mica més complex, no gens fàcil tot i que això
depèn de l’oïda de cadascú. Primer ens hem deixat portar per la mestria del
cornetista americà en Kirk Knuffke
acompanyat d’una magnífica formació amb dos percussionistes més un baixista.
Després hem escoltat la proposta de l’amic Juan
de Diego i el seu trio, farcida de contingut polític anarquista a la vegada
que amb veu musical personal i hem acabat el programa amb aquesta magnífica
proposta contemporània amb una música que ens prepara de cara el futur, la del
pianista i compositor cubà establert a Brooklyn, l’Aruán Ortíz..
Ara sí que podem dir que ja hem acabat tot i recordar-vos que aquest
programa sonarà també el diumenge a la mateixa hora per Ràdio Sant Vicenç 90.2
i que ben aviat el podreu escoltar des del blog del programa a
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Gràcies per ser-hi aquí o seguint el blog, bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jazz de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
