Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.

De nou ens tornem a trobar amb un programa dedicat a l’editorial de casa nostra, Fresh Sound New Talent amb tres projectes diversos que tenen el denominador comú de la qualitat i creativitat amb tot de temes propis on podrem copsar una altra vegada la música que es cou ara mateix en el planeta Contemporani Jazz. Escoltareu el projecte “Cantabile” del gran Marco Mezquida amb el seu trio + Bill McHenry, també el darrer projecte dels amics de Five in Orbit, i el seu “Tribulus Terrestris” i el “Brinks” de Daniel Fortin en formació de quartet.

Abans de començar deixeu-me que us recordi el Concert-Jam que tenim aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un magnífic quartet amb el projecte de l’Enrique Heredia  en quartet, el qual ens interpretarà els temes del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob Zieffs. Un quartet amb na Michele Faber, piano; Fredrick Carlquist, saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica a partir de les 22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us hi esperem....Primer una hora de concert i després Jam Session amb els músics que hagin vingut.

Comencem doncs amb les músiques més pausades del projecte....


“BRINKS”
Daniel Fortin

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 473
Enregistrat i mesclat per Sam Ibbett als The Canterbury Music Company.
Masteritzat per Peter J. Moore als The E Room, Toronto, Canadà.
Produït per Daniel Fortin
Productor executiu Jordi Pujol

David French, saxo tenor
Michael Davidson, vibràfon
Daniel Fortin, contrabaix
Fabio Ragnelli, bateria

Totes les composicions són de Daniel Fortin.

Escoltem el primer tema d’aquest disc on els sons seran nebulosos i moderns a la vegada que delicats en unes composicions força interessants...

3.- I don’t know          (D. Fortin)      5m36s

Doncs ja estem imbuïts, momentàniament, d’aquesta atmosfera personal gràcies a la sonoritat un tant mel·líflua del saxo tenor i la delicadesa del vibràfon en aquest el primer tema del contrabaixista canadenc.
Daniel Fortin, Peterborough, d’on es nadiu, és un de ls més importants contrabaixistes dels Canadà i un dels més sol·licitats. Els seus gustos eclèctics i flexibilitat estilística l’han portat a treballar amb una àmplia varietat d'artistes en els mons del jazz, rock i pop, entre ells ho ha fet amb Serena Ryder, David Occhipinti, Florian Hofner, July Talk, Devon Sproule & Mike O’Neill, Matt Wilson, Alex Goodman, Dave Restivo, Harley Card, i molts altres.

Seguim amb un altre tema d’aquest reputat contrabaixista en un altre tema de caire minimalista anomenat....

5.- So as to    (D. Fortin)      4m26s

En aquest tema marcat pel motiu principal de les dues notes del contrabaixista i les notes llargues i lànguides del saxo tenor en clar contrast rítmic i com després canvia amb la nota persistent del saxo tenor a la vegada que les del contrabaix. El bateria sembla l’únic en poder anar a la seva bola fent-li companyia el jove vibrafonista i sempre un persistent saxo tenor. Ja quasi al final el tema fa un canvi melòdic que ens sorprèn a la vegada que ens captiva.

Dan és colíder del trio MYRIAD3 nominat als Juno, juntament amb el pianista Chris Donnelly i el baterista Ernesto Cervini. Junts han editats dos àlbums a Alma Records - - Tell (2012) i The Where (2014) -  i han dut a terme diverses gires per Canadà, Estats Units i Europa. Actualment estan treballant en el seu tercer treball, previst per al 2016.

El 2015, Dan va relaitzar BRINKS, el seu àlbum debut com a líder a Fresh Sound New Talent. El disc compta amb els seus col·laboradors habituals, en David French, Michael Davidson, i Fabio Ragnelli, i inclou 10 de les seves cançons.

Daniel és també membre Bernice, Engine, the Harley Card trio, the Matt Newton trio, i  The Queer Songbook Orchestra

Continuem ara amb un tema un pèl més viu anomenat....

6.- Smithereen          (D. Fortin)      4m52s

El tenor del David French sembla volar delicadament per sobre de les estructures harmòniques ben suportades per una bona base rítmica i on la brillantor del preciós so del vibràfon contrasta amb la del tenor. Aquí l’hem pogut escoltar en un magnífic solo, mentre el tema està ple de “groove”, caminant sense parar tot i l’absència de “swing”. Un so, el del tenor, un mica estovat però que s’hi escau la mar de bé en aquest projecte un tant mel·liflu.


 "El baixista Daniel Fortin fa el seu debut com a líder en el treball anomenat Brinks (FSNT 473). Mentre que les seves habilitats de composició han figurat a la banda Myriad3, aquí tenen un paper més destacat on la definició d'un estil personal és ben forta. Els temes de Fortin consisteixen simplement en algunes notes, una frase o dues concentrades i contrastades. Ell crea estructures profundes de tensió que tenen alguna cosa del caràcter de les obres de Thelonious Monk i sense cap semblança en particular. Aquesta és una música que requereix molta disciplina per part de la banda amb enfocaments d'improvisació minimalistes que són fidels a l'esperit de les obres, però això és només el que el saxofonista David French, el vibrafonista Michael Davidson i el bateria Fabio Ragnelli han fet. Ser fidels a l’esperit dels temes de Fortin.

Operant dins d'un conjunt de timbres que podrien suggerir confortables balades, el grup s’aboca llavors a una música que resulta complexa plena de juxtaposicions interessants i patrons frescos. Fortin mateix toca el contrabaix amb un agut sentit de l'estructura melòdica i un enfocament especial ".

Stuart Broomer (novembre de 2015)

I un darrer tema d’aquesta formació, el més viu del disc i que ens servirà per acomiadar-los...anomenat....

10.- But still and yet  (D. Fortin)      5m00s

Doncs en aquest tema ens mostra de quina manera l’ha concebut, iniciat pel bateria Fabio Ragnelli i espurnes preciosistes del vibrafonista Michael Davidson, ja per entrar el líder amb notes puntuals on sembla que el ritme col·lectiu sigui inexistent i més encara amb la inclusió del saxo tenor David French, aquest de nou amb notes llargues i lànguides. La gràcia però rau en el fons, en el substrat rítmic increïble i variat més que en la presència no gens brillant del so del tenor. El vibràfon però, es va convertint en la veu principal tot i acabant el tema.

Un projecte sorprenent i modern de concepció, amb temes no gens trillats i arranjaments complexos així com les harmonies i potser més encara els ritmes de cadascun dels instruments, si exceptuem els del saxo tenor.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Seguim ara amb el projecte del nostre estimat Marco Mezquida anomenat...


“CANTABILE”
Marco Mezquida Trio + Bill McHenry

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 490
Enregistrat per Carles Xirgo el 14 d’abril de 2015 als 44.1 Studios, Girona, Catalunya.
Mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Pieter De Wagter
Produït per Marco Mezquida
Productor executiu Jordi Pujol

Bill McHenry, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Totes les composicions són de Marco Mezquida excepte “Joni Style” de Bill McHenry.

Escoltem ja el primer tema que dóna títol al disc i que és una preciosa balada a ritme de vals si és que no canvia a meitat de camí...

9.- Cantabile             (M. Mezquida)                      5m11s

Doncs ja ens situat en la música, en el món oníric d’aquest jove i gran mestre. Les seves composicions tenen ja un identificable sonor de l’autor, un músic que l’altre dia va fer 29 anys, celebrant-ho amb ell a l’Artte del carrer Muntaner tot i presentant el seu projecte a duo amb el Manel Fortià i que ja va sonar en aquest programa. La seva música no només és personal sinó que sembla haver trobat el seu propi camí i llenguatge sonor, la qual cosa no vol dir que no es modifiqui, que segur que sí, i només faltaria amb els anys que li queden per crear i innovar. De moment, l’identifiquem de manera immediata després de les primeres notes o canvis d’acords. Aquesta magnífica balada ben bé que ens ho ha mostrat. Delicadesa i elegància van de la mà, i més encara en aquest projecte on el so del saxo tenor del gran Bill McHenry s’escau a la perfecció.

Parlar de Marco Mezquida és quelcom com el mateix que fer-ho d’un dels més reputats músics del moment a casa nostra i en l’àmbit peninsular. Músic estimat per tots els seus companys com a persona i com a company. Embolicat en mil i un projectes d’altres, en prou feines pot fer gires amb els seus propis. No fa gaire que en vàrem parlar després de gaudir amb la seva actuació al JCLV tot i encabit en el projecte del Gonzalo del Val, anomenat “Koiné”  que ben aviat també escoltareu en aquest programa i ves per on, també de Fresh Sound. Jo li comentava que potser hauria de “muntar” una gira amb el seu trio amb el Bill si és que pogués i tot i reconèixer que sí, que ho hauria de fer, a la vegada comentava la feinada immensa, que te amb d’altres líders i els projectes on ell hi participa.

Seguim amb el següent tema del disc i que serà un Blues amb més o menys ortodòxia anomenat.....

6.- 1866         (M. Mezquida)                      8m00s

Doncs quasi que totalment ortodox, aquest blues ens ha enlluernat sobretot per la llarga introducció d’en Bill MCHenry i el seu magnífic saxo tenor, tot just després d’haver iniciat el tema el líder del projecte i sense oblidar la base rítmica immensa del Marko Lohikari i Carlos Falanga, un suport magnífic dels dos amics, incidint en el solo del Marko tot just haver-hi intervingut l’altre Marco, al piano.

Hi ha consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants i prometedores en l'escena musical de la península en dècades, i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable al món. Als 28 anys, ha estat escollit per l'Associació de Músics de Jazz i Músiques Modernes de Catalunya com Músic de l'Any, no una, sinó quatre vegades; ha presentat el seu concert de piano solo al mateix Palau de la Música, un privilegi reservat a pianistes de molt recorregut, i ha estat convocat per una interminable llista d'artistes. Brillant com a compositor, pianista, improvisador i bandleader, eclèctic, Jarrett, Schubert, Evans, Rakhmàninov o Bley, per nomenar uns pocs, es fonen exquisidament en l'ADN musical de Marco.

Seguim amb un altre tema d’aquest jove mestre i la seva magnífica formació....anomenat...

3.- Armando Rampas                      (M. Mezquida)                      5m02s

Un tema aquest de ritme entretallat que sembla sigui la clau de volta i motiu principal. La mateixa melodia segueix aquest ritme, o és el ritme que segueix la melodia ella també entretallada. Un tema voluntàriament concebut per desballestar-nos la inicial tranquil·litat a base de modernitat melòdica i rítmica. Concepció diferent dels anteriors i mostra de l’eclecticisme d’aquest jove mestre.

"Un autèntic fora de sèrie", La Vanguardia.
"El pianista menorquí és un dels músics d'aquí que millor ha calat en els últims temps. Especialment en directe, el que captiva de Mezquida és l'energia, la tècnica prodigiosa i la seva capacitat per fer música d'ampli espectre que va de l'envestida 'free' a la delicadesa de la cançó de bressol ", El Periódico.


MARCO MEZQUIDA neix a Menorca el 1987, comença els estudis musicals a Maó als 7 anys i fins a 2005 es forma a l'illa en piano clàssic amb Isabel Fèlix, piano modern amb Suso González i òrgan amb Tomé Olives. Va entrar en jazz i clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i va obtenir la llicenciatura de piano jazz a 2009 on va estudiar jazz, improvisació, música clàssica i contemporània amb mestres com, Lluís Vidal, Agustí Fernández, Albert Bover, Ramon Coll , Juan de la Rubia i Luca Chiantore. Als seus 28 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística i creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva versatilitat i una potent i magnètica personalitat musical, és un dels artistes més complets i expressius de la seva generació.

Seguim encara amb un magnífic tema farcit de “swing”, tot i escoltant tema darrera tema la seva gran versatilitat i així ho copsarem de nou amb el tema anomenat...

8.- Managerini                      (M. Mezquida)                      7m48s

Amb aquest tema hem acceptat bellugar-nos i animar-nos si estàvem tristos i apagats, que no. Un tema, el motiu principal del qual l’inicia en Bill amb el trio de supporter’s al darrera i on ens trobem el “swing” del ride del Carlos i el “walking” del Marko al contrabaix en el primer solo del saxo tenor. Després un altre “chorus” sense el swing que tornarà amb el gran solo del líder. Un tema magnífic, intens i viu que mostra la quantitat d’”asos” amagats a la màniga del líder. Després, el sòlid solo de l’americà en un parell de chorus intensos també. I de quina manera i ja cap el final fan una modulació per després encarar un final insòlit.

Ha gravat més de 40 discos molts d'ells per reputades discogràfiques com Fresh Sound New Talent: 10 discos com a líder o colíder dels seus grups (2 quartets, dos trios, quatre duets i dos discos de piano sol) i uns 31 cds més com a sideman sent membre d'alguns dels grups més actius i influents de l'escena del jazz nacional amb els quals ha actuat en nombrosos Festivals Internacionals de jazz en més de 25 països en 4 continents (Vitòria, Marciac, Vienne, Vilnius, Madrid, Londres, Cannes, Barcelona) i ha actuat en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com són el Blue Note de Nova York, el SF jazz de Sant Francesc, l'a Trane de Berlín, Sunside de París, Unterfarht de Munic, el Bimhuis de Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, BMC de Budapest, Jazz Station de Brussel·les, JKF de Sant Petersburg, el Blue Train d'Osaka i és un habitual del Jamboree de Barcelona, ​​on ha realitzat ja més de 100 concerts dobles.

Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Altaveu 2015, el reconeixement a Músic de l'Any 2011, 2012, 2013 i 2015 per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i el Premi Enderrock 2013 a millor disc de jazz per My Friend Marko. Marco Mezquida ha estat pianista solista en projectes de música clàssica, jazz i lliure improvisació, i també ha fet música per a teatre i televisió. A més, combina els seus projectes amb la docència al Taller de Músics Escola Superior d'Estudis Musicals i el Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

I acabem el projecte de Marco Mezquida Trio + BillMcHenry amb el tema més marxós del disc anomenat...

1.- Gira           (M. Mezquida)                      3m13s

Doncs amb aquest tema hem pogut respirar el “classicisme” tan ben après per aquest gran músic i on ens reafirmem en el comentari anterior relacionat amb el seu eclecticisme, la seva modernitat i el respecte per les tradicions, siguin clàssiques o del Jazz.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

I acabem el Programa 240 amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent, l’anomenat....


“TRIBULUS TERRESTRIS”
Five in Orbit

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 495
Enregistrat, mesclat i masteritzat per David Casamitjana el setembre-novembre de 2015 a l’Espai Sonor Montoliu, a Montoliu de Segarra, Catalunya.
Edició gràfica de Marcel·lí Antúnez Roca
Produït per Five in Orbit
Productor executiu Jordi Pujol

Ramon Fossati, trombó i cargols de mar
Olivier Brandily, saxo alto, flauta i cargols de mar
Laurent Bronner, piano
Nicolas Rageau, contrabaix
Luc Issenman, bateria

Doncs sembla que soc una mica “part implicada” en aquest projecte si considerem què els amics de Five in Orbit van voler venir a presentar el seu projecte al JCLV el setembre de 2015 tot just pocs dies abans d’enregistrar-lo a la Segarra. Era la segona vegada que venien havent-ho el 16 de març de 2012 i ja en aquella ocasió vam tenir un magnífic “feeling” que crec ha continuat fins ara. La presentació “oficial” d’aquest disc es va fer fa quatre dies dins l’encara vigent 35è Festival de Jazz de Terrassa en una Nova Jazz Cava plena de goma a gom on vam poder gaudir d’un doble concert, primer amb Jorge Pardo i amics i posteriorment amb el “Tribulus Terrestris” que ara mateix escoltareu.

Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest magnífic quintet que te l’al·licient d’incorporar els sons de grans cargols de mar, cadascun i segons el seu volum sintonitzat a un determinat to, amb el tema anomenat....

6.- La fi del Nus        (R. Fossati)               7m22s

Un primer tema on en Ramon ja ens ha captivat amb el so dels cargols de mar i petxines gegants, tot i iniciant-lo com si dins d’una cova marina estant, sorgís la música. Tema delicat inicialment però que ben al mig agafa una mica d’embranzida tot i reconeixent el motiu principal del tema a base del so dels vents, metall i canya. El delicat solo de l’amic Olivier al saxo alto s’enlaira i vola per sobre la fragància de les ones....amb temps també per escoltar els dos sòlids elements de la secció rítmica Nicolas Rageu/Luc Isenmann i després a aquest darrer en un magnífic solo i acabar el tema amb el motiu principal.

Five in Orbit reuneix les personalitats musicals de Ramon Fossati, Laurent Bronner i Olivier Brandily en un projecte col·lectiu que abraça tots els llenguatges del jazz. Juntament amb Nicolas Rageau i Luc Isenmann, ens proposen una música única, lluminosa i comunicativa. Els Five in Orbit beuen de les fonts del jazz, respirent vitalitat, energia i tenen una predisposició ben autèntica de disfrutar amb la música.

Les seves composicions revelen una especial cura en l’escriptura, les textures sonores i els arranjaments, tot en un “caos” ben organitzat. Sempre a la recerca de nous timbres per enriquir les seves composicions, els Five in Orbit no dubten a utilitzar tant els cargols de mar, el piano semi-preparat com les flautes tradicionals, els gongs i… els reclams d’ocells!

Seguim amb el següent tema d’aquest magnífic projecte també del Ramon anomenat....

3.- Miel de Jacaranda                     (R. Fossasti)             6m54s

I hi hem tornat amb un altre tema delicat, amb la introducció a càrrec del piano d’en Laurent per després seguir amb el motiu principal pels dos vents amics en una cançó on la melodia és certament preciosa i molt ben imaginades les harmonies. Entremig el pianista fa la mateixa aportació inicial mentre l’Olivier fa un curtet i aparent esbojarrat solo, per després seguir-lo en Ramon a la vegada que el tema ha adquirit un punt rítmic que no semblava tenir en els inicis, quasi a ritme de tango. Un potent solo del metall ens situa en la delicada pulsió d’aquest gran pianista francès Bronner en un solo on el bon gust hi és de manera preponderant....etc...

Després de la sortida del seu primer àlbum Five in Orbit (Quadrant Records, 2006), el prestigiós segell Fresh Sound New Talent produeix el 2010 el seu segon disc, Freaks. Seduïda per la seva originalitat, la gran directora de cinema Isabel Coixet decideix incloure la seva música al seu documental Aral, el mar perdut, amb la veu de Ben Kingsley.

Cinc en òrbita o l'addició de 3 + 2 = 6 ... Un combo francès-català que gravita al voltant d'una certa idea de la música; la qual es revela orgànica, inventiva, lluminosa, visual, alegre i universal.

I seguim amb aquests temes tant i tant peculiars on les atmosferes creades són de lo més inverosímil i ara ho fem amb el tema d’en Laurent Bronner anomenat...

7.- Tricks        (L. Bronner)               9m23s

Un altre tema farcit de canvis rítmics, iniciat però amb un llarga i delicada introducció a base del so dels vents, havent-hi però una incipient modificació estilística i rítmica amb la intervenció del compositor al piano i una secció rítmica quasi desbocada ben marcada pel bateria i contrabaix. Un gran solo del pianista per si no ens n’havíem adonat ens situa de nou en un canvi rítmic, aturant la màquina per gaudir del magnífic so dolç del saxo alto de l’Olivier, en un tema llarg on podem copsar de nou les atmosferes creades per aquests músics amb les seves melodies i suaus ritmes. Ja arribant al final una gran dosi d’emoció sobretot ocasionada pel so del trombó...

Els tres líders:
Laurent Bronner (piano), ulls i oïdes oberts a totes les riqueses musicals des del rock a l'electro clàssica, sempre a la recerca d'originalitat, sense descans atret per melodies lliures i impacient que el seu companys adornin les seves obertures d'harmònics.
Olivier Brandily (saxofon alto, flauta i clarinet baix), curiós, boig pel bebop, Roland Kirk o Thelonious Monk, aquarel·lista, dibuixant, expert culinari i del patrimoni, escriptor ... Olivier pensar la música com un calidoscopi de totes les seves emocions multidisciplinàries.

Ramón Fossati (trombó i cargols de mar), un peu endavant cap el demà, l'altra ancorat en el passat i en relació amb els pilars del jazz; és el meticulós dels arranjaments, les curioses textures i encapritxat de l'escriptura.

I per magnificar aquest trio i per sota el sòlid i precís contrabaix d’en Nicolas Rageau i la bateria impertorbable i capritxosa de Luc Isenmann.

I continuem amb un altre tema d’aquest magnífic quintet, ara en una composició de l’Olivier Brandily anomenada....

9.- Roulotte Rousse             (O. Brandily)              5m18s

De nou ens han sorprès amb la proposta de modificació rítmica en aquesta cançó on el tema i  motiu principal te uns aires gitanos ben marcats pels dos vents. Després d’ells el vals s’imposa amb el solo d’en Laurent per després la profunda sonoritat d’aquest saxofonista alto, l’Olivier Brandily, el qual n’obté un so més aviat ple i profund sobretot en l’octava de baix, més del normal dels altos escoltats...i acaben aquest magnífic tema.

Llavors, per 3 + 2 = 6? Això és així pel fet de comptar amb Catalunya, la seva rica cultura i l'expressió famosa "entre el seny i la rauxa". Una aliança de les dues cares d'una sola persona, aquest és el caràcter català. Una terra on Five In Orbit ha ancorat la seva inspiració, la seva marca i hàbits, ha gaudit de la seva cultura, la seva fragància i el seu tempo. Així doncs què el gran artista català Marcel·lí Antúnez Roca, reconegut a nivell mundial, gran actor i proveïdor d'art electrònic i de l'experimentació escènica, il·lustra i acompanya els espectacles de Five in Orbit amb les seves obres híbrides i inclassificables.


 I tot això a més dóna, aconsegueix un món més atractiu que mai, on el somni de la plenitud lluita per trobar el seu lloc en un caos que ens pressiona (Tribulus Terrestris); on l'ànima humana es dissecciona en totes les seves contradiccions (The Night of Dead Cats i la seva resposta, el ball dels Gossos) ... La música és clara, desperta la curiositat, la sorpresa i l'humor mai està lluny. Cap demostració individuals entre els protagonistes, sinó una determinació de la llibertat i el diàleg mutu per inundar d'emocions les atmosferes i mons individuals en un caos organitzat. Després de la darrera nota encara li queda aquesta sensació a l'oient, el qual ha estat capturat o simplement s’ha deixat portar en aquest viatge. La música, com un holograma brillant de mil llums, un emocionant viatge entre la bogeria i la saviesa.

France Musique.

Acabem doncs el projecte i programa amb el tema del qual en fan “bandera” i és el composat pel Ramon Fossati on també escoltarem els canvis rítmics, la qual cosa sembla ser la clau de volta d’aquest projecte, on no hi ha cap tema que mantingui una pulsió rítmica des de l’inici fins el final...som hi doncs amb el...

Tribulus terrestris és una herba utilitzada en les pràctiques de l’Ayurveda que es recomana sobretot per a la salut masculina incloent la virilitat i la vitalitat, i, específicament, més atesa a la salut cardiovascular i urogenital. És un suplement comú per millorar les propietats de la libido i impulsar les propietats de la testosterona.

Som-hi doncs i a veure si els efectes es produeixen també escoltant el tema...

1.- Tribulus Terrestris                      (R. Fossati)               7m14s

Doncs aquest és el leit motiv d’aquest quintet, els canvis rítmics i magnífiques melodies i millors intervencions solistes en una formació que és una col·lectivitat més que un conjunt d’individualitats. Un tema enigmàtic com els altres, on la potència sonora i rítmica dels vents i tots plegats en el motiu principal ens situa en un món afrodisíac, per això “tribulus terrestris” és una planta, una herbota més aviat de la qual se’n fan tisanes que són afrodisíaques.  Així, aquests canvis rítmics i el del solo de l’Olivier a la flauta ens podria situar en aquest món, també el del solo del baterista Luc Isenmann....i bé, un tros de tema per acabar el projecte dels Five in Orbit i el programa...

Espero doncs que hàgiu gaudit del programa d’avui, també com sempre farcit de novetats i dedicat a la música i músics d’una de les editorials de casa nostra, Fresh sound New Talent. Avui hem escoltat el projecte del contrabaixista canadenc Daniel Fortin anomenat “Brinks”. Després hem gaudit amb el del gran pianista menorquí Marco Mezquida i el seu trio amb el Bill McHenry, el “Cantabile”, i hem acabat amb aquest projecte tant eloqüent i oníric, el del quintet franco-català Five in Orbit i el seu “Tribulus Terrestris”. Us recordo que aquest programa tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora i que ben aviat el podreu veure i escoltar des del blog del programa a jazzclubdenit.blogspost.com.es.

Abans d’acomiadar-me de tots vosaltres, deixeu-me que us recordi el Concert-Jam que tenim aquest proper divendres 18 de març on comptarem amb un magnífic quartet amb el projecte de l’Enrique Heredia  en quartet, el qual ens interpretarà els temes del seu darrer disc dedicat a l’obra de Bob Zieffs. Un quartet amb na Michele Faber, piano; Fredrick Carlquist, saxo tenor; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica a partir de les 22h. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us hi esperem....Primer una hora de concert i després Jam Session amb els músics que hagin vingut.

Ara sí, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol. 

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |