Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.

Doncs deixeu-me que us recordi que aquest divendres tenim el Concert-Jam del mes de febrer amb una magnífica proposta a càrrec de l’Ildefons Alonso i el seu projecte anomenat “METRINOVA”, amb en Dani Comas, Lucas Martínez i Marc Cuevas. Aquest va ser el seu Projecte Final a l’ESMUC, amb en David Xirgu com a tutor, treball que vam poder veure el mateix dia de la presentació a Vintitrès Robadors i on el vam gaudir d’allò més. Posteriorment va sonar en un anterior programa a Jazz Club de Nit, o sigui que ja ho sabeu, us hi esperem..primer el seu projecte i després la Jam Session habitual amb els músics que vinguin a tocar.

Avui farem un altre programa “conceptual” com “il faut” amb tres magnífics projectes actuals amb músics de casa nostra, o que han respirat i respiren els nostres aires, a més a més d’una proposta de Fresh Sound New Talent amb un músic del qual ja li hem posat treballs anteriors. La proposta començarà amb la delicadesa del projecte de l’amic Voro Garcia i en Toni Belenguer, “Reality Shaw”, després la de l’Ivo Sans convida, anomenat “Adorno”, i per acabar amb el treball del Max Johnson Trio ”Something Familiar”. El projecte de l’Ivo és autoeditat mentre que el dels valencians Voro i Toni és de SedaJazz.

Comencem el programa amb el disc tot just acabat de sortir del forn de l’amic Voro Garcia coliderat pel Toni Belenguer, amb una clara aposta pel Hard Bop i no tant en la Avant-Garde, la qual cosa vindrà després...som-hi doncs amb el....


“REALITY SHAW”
Voro Garcia & Toni Belenguer

Editat per SedaJazz Records               SJ039
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Daniel Rayos
Produït per Voro García i Toni Belenguer

Voro García, trompeta i fiscorn
Toni Belenguer, trombó
Toni Vaquer, piano
Max Ridley, contrabaix
Santi Colomer, bateria
I la col·laboració en els tems 6 i 7 de:
Ruben Carles, contrabaix
Albert Palau, piano

Totes les composicions són del mestre Woody Shaw.

En un disc dedicat al Juan Claudio Cifuentes, al qual van trobar al Festival de Jazz de Melilla i que com sempre va ser entranyable i els hi va donar el seu  suport i on van enregistrar els dos “bonus tracks”.

Voro García comença a tocar la trompeta als 8 anys a la banda de música del seu poble natal, Sueca (València). Continua els seus estudis al Conservatori Lluís Milan de Xàtiva on obté el títol de grau mitjà. L'any 2005 li concedeixen una beca per estudiar Jazz i música moderna a Berklee College of Music (Boston), on es graduaria magna cum laude el 2007. Allí va estudiar amb Joe Lovano, Greg Hopkins, Ellis Marsalis, Dave Douglas, Hal Crook , Ed Tomassi, George Garzone, entre altres. L'any 2008 va guanyar el II Concurs de Joves Músics de la UPV de València al millor solista. Actualment viu a València.

Som-hi ja amb el primer tema de la nit, el magnífic...

4.- Green Street Caper       (W. Shaw)                 5m20s

Doncs per si no coneixíeu a aquest great trumpeter valencià, en Voro García, dir-vos que és un dels grans metalls del país. Amic que va fer la segona Jam Session i darrera per sempre més al restaurant que hi ha sota la Sala Xica. Aquell dia i època, juliol de 2009, ell i d’altres músics com en Jaume Llombart, vivien a Begues on encara ho fa en Dee Jay Foster, si més no aquest ho fa entre aquesta població i Màlaga. Doncs van venir amb el gran Jo Krause, bateria a fer una magnífica jam session, la segona de la nostra història. Doncs la història ens serveix per entendre qui és i d’on ve aquest mestre dels metalls, un músic que haurem de portar al JCLV i no serà fins el febrer del 2017. Per començar el programa, aquest tema ha estat força adequat. Els sons dels dos metalls es complementen la mar de bé, alhora que la secció rítmica amb dos amics nostres com són el Toni Vaquer i en Santi Colomer. En Toni Belenguer és un dels millors trombons de l’escena musical peninsular, un dels millors solistes anant de bracet de l’altre gran de casa nostra, en Josep Tutusaus. La delicada intervenció al piano d’un altre investigador nat com en Toni Vaquer ens situa escoltant el solo del contrabaixista Max Ridley en un tema ideal per començar el programa.

I continuarem amb la música d’aquesta magnífica formació amb el tema “bonus track” on hi tenim a Ruben Carles, contrabaix i Albert Palau, piano  anomenat...

7.- Organ Grinder     (W. Shaw)                 8m39s

Un tema amb un motiu clar i evident a partir del qual s’ha desenvolupat l’estructura. Un projecte on el “Groove” i ”Swing”, que per segons qui és la mateixa cosa, tenen de responsable principal en Santi Colomer i sense oblidar el walking permanent del contrabaixista aquí, en Ruben Carles, i l’Albert Palau, piano. So magnífic dels dos metalls i una secció rítmica on la trempera va ben bé a tota marxa. Un motiu que de manera permanent ens “persegueix”, en aquest tema enregistrat en directe al Festival de Jazz de Melilla com hem comentat abans.

Voro ha actuat en importants festivals amb diferents projectes com Montreaux Jazz Festival (Suïssa), Festival de Jazz de Sàsser (Itàlia), Festival de Jazz de Campeche (Mèxic), Manila Jazz Festival (Filipines); festivals de jazz nacionals com Terrassa, Sant Sebastià, Barcelona, ​​Madrid, València, la Corunya, Vigo. Ha col·laborat amb músics com Peter Berstein, Dave Kikoski, Bob Gullotti, Greg Hopkins, Dave Douglas, Bill McHenry, George Garzon, Perico Sambeat, Dave Santoro, Jordi Rossy, Eric Alexandre.

En Voro forma part de diverses agrupacions nacionals i internacionals com Perico Sambeat Flamenco Big Band, Sedajazz Big Band, Carlos Lopez and the Last Minute Experience, Solomones, Sergi Sirvent and the Octopussy. Ha col·laborat nombroses vegades amb Miguel Poveda, on cal destacar l'últim treball d'aquest "Las coplas del querer" al costat de Joan Albert Amargós i Juan Gómez Chicuelo.

El seu primer projecte "Vorocity" gravat en 2008 i en formació de quintet (amb Perico Sambeat, Albert Sanz, Dee Jay Foster i Andre Sumelius), ha rebut molt bones crítiques de les millors revistes nacionals de jazz. Actualment és professor de trompeta al Conservatori Superior de Música de València.

Seguim escoltant la magnífica música d’aquesta formació ara amb el tema...

2.- Game       (W. Shaw)                 4m08s

Doncs ja vegeu que hem començat força bé el programa, i mica a mica amb més tempo, com és habitual. En aquest tema tornem a trobar la presència impressionant i brillant del metall d’en Voro García i la seva sensibilitat i gran tècnica. Un so clar i gens estrident en un registre ampli, pujant també als aguts sense arribar als súper aguts en un tema on el motiu principal és ben clar des del primer moment i que deixa pas al seu solo. El mestre del trombó el segueix amb magnificència sonora i d’idees amb un llenguatge jazzístic de primer ordre, el de tots dos vents i no menys que el del pianista i compositor, en Toni Vaquer.


Toni Belenguer (Trombonista de Jazz)

· Professor de l'especialitat de Jazz al Conservatori Superior de Música de València des de l'any 2008.
· Comença la seva carrera als set anys al Conservatori Superior de Música de València Sant Esteve.
· Aconsegueix el premi en Grau Elemental de Trombó en el conservatori José Iturbi de València.
· Compleix els seus estudis de Jazz i harmonia moderna a càrrec de Francisco Blanco "Latino" al Taller de Música Moderna de Sueca.
· Ha participat com a alumne actiu en diversos seminaris de Jazz i música moderna amb professors com: Ramón Cardo, Mike F. Mossman, Ove Larson, Perico Sambeat, Pat Metheny, Bernardo Sasseti, Kurt Rossenwinkel, Aaron Goldberg, Alan Ferber i Mark Nightingale.
· 1er Premi al millor solista al concurs nacional de Salamanca en 2003 amb Alberto Sánchez group.
· El seu grup (Toni Belenguer 5tet), va ser seleccionat per a la mostra de jazz del Palau de la temporada 2006.
· Ha estat professor de trombó al seminari de jazz, impartit al Palau de la música de València els anys 2003, 2004 i 2005.

Acabem ja aquest projecte tot i dient-vos que entreu al web de sedajazz.es on podreu veure més biografia d’ell i dels músics valencians, i del mateix Voro García....doncs ja us ho deia, acabarem el projecte amb el magnífic tema anomenat...

5.- Blues For Wood             (W. Shaw)                 5m12s

Amb aquest magnífic Blues acabem el projecte d’aquesta magnífica proposta encapçalada per dos del metalls peninsulars més en forma, no sense oblidar la secció rítmica tant potent encapçalada pel Toni Vaque, Max Ridley i Santi Colomer. Abans però dir-vos alguna cosa més del Toni Belenguer.....

Ha participat com a músic actiu, i encara comparteix escenari amb solistes i grups com Perico Sambeat Sextet, Sedajazz Big Band, Orquestra de cambra del Teatre Lliure (Barcelona), Abe Rabade (Ghu! Project), Ramón Cardo Big Band, Luis Vidal (Barcelona), Jeff Jerolamond Nonet, Celia Mur, Sedajazz Latin Ensemble, Big Band del 40 Aniversari (Festival de Sant Sebastià 2005) i Iberian All Stars (Macau-Xina 2013)

I ja per la seva extensa Discografia sí que us emplaço al web de sedajazz.es..

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

I seguim ara amb el projecte de l’Ivo Sans, en el primer tema encara amb un Jazz a lo West Coast  per després endinsar-nos en la modernitat i ampliar-ne el concepte i ja fins el final de l programa, en el disc anomenat....


“ADORNO”
Ivo Sans ISCCJMKMB

Autoeditat
Enregistrat per Lopinsky al Jamboree i a la Nova Jazz Cava el desembre de 2014.
Masteritzat per Ferran Conangla
Produït i concebut per Ivo Sans

Marcel·lí Bayer, saxo alto
Cèsar Joaniquet, saxo tenor i soprano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Pascal Morente, piano a la Nova Jazz cava
David Mengual, contrabaix al Jamboree

Som-hi doncs amb aquest treball que segur gaudireu. Aquesta és l’ona Ivo Sans, on la concepció musical s’aparta de formalismes i on la delicadesa dels sons dels vents va acompanyada de la modernitat i personal visió de la música, del Jazz. Tot i que sovint actua sense piano, com va fer al JCLV ja fa uns quants mesos, en aquest disc compta amb la col·laboració d’un molt bon pianista, en Pascal Morente, habitual a les Jams dels dilluns a la Sala Fènix. Comencem amb aquesta delícia que ja havia enregistrat el Marcel·lí Bayer en un altre directe magnífic al Fizz del carrer Balmes amb el tema de Sammy Fain....el conegut i preciós...

10.- I’ll be seeing you                       (S. Fain)         8m17s

Doncs una vertadera meravella per començar, tot i ser el darrer tema que van tocar a la Nova Jazz Cava, aquí l’heu pogut escoltar el primer, així de delicat ha estat. El so del Marcel·lí en l’ona West Coast com el del seu mestre Lee Konitz i els Art Pepper i Paul Desmond entre d’altres ens acarona de la mateixa manera que el del tenor del Cèsar Joaniquet.

Aquesta és una formació estable, si exceptuem en Pascal Morente, la de l’Ivo, Marcel·lí, Cèsar i Masa i és la que va venir al JCLV i la que hem vist diverses vegades en d’altres espais com el mateix Vintitrès Robadors, Jamboree etc..

De l’Ivo dir-vos que és del 1978 nascut a Barcelona i format a l’escena de Brussel·les integrant de formacions d’avantguarda com la Free Art Ensemble amb una proposta totalment innovadora relacionada amb les “conduccions” i on també hi caben les improvisacions lliures o lliures improvisacions. Formació amb gent com el mateix Marcel·lí i també l’Ivan Gaonzález, Albert Cirera  i el mestre de la trompeta granadí Julián Sánchez i a vegades comptant amb el gran pianista Agustí Fernández.

Seguim amb el següent tema encara a la Nova Jazz Cava, en un tema de l’Adam Kolker anomenat...

3.- In or Out                (A. Kolker)     5m49s

I quin altre impressionant tema que l’Ivo es fa seu tot i ser d’altri. El seu estil a la bateria és ben personal, amb més groove que swing, si se’m permet. Els temes caminen sense remissió amb una manca intencionada del swing en el “ride” i una aparent trencadissa rítmica volguda i mantinguda com a patrimoni del líder. Els solos dels dos vents estan emmarcats dins la concepció avant-garde com és aquest projecte de l’Ivo. En Cèsar Joaniquet és un dels reeixits músics que s’ha desenvolupat fora de les nostres contrades, concretament a Dinamarca on ell s’ha establert. Allà viu, suposo que ensenya el que sap i participa de la vida musical d’aquell país i els de més al nord. Quan va venir al JCLV em va dir que més al nord hi ha una moguda Free molt forta.


 Seguim ara en un tema enregistrat al Jamboree amb la participació de David Mengual al contrabaix i sense piano...en el tema del Marcel·lí Bayer anomenat...

6.- Pascualogy          (M. Bayer)                 5m18s

Doncs una altra meravella de tema composat ara pel Marcel·lí...el walking del David podria fer que l’Ivo no parés de picar el “ride” de manera persistent marcant un swing imparable, però per contra aquest, tot i picar-lo es dedica més aviat a tocar de tot i més per “trencar” aquest swing...tot i això, el Groove és imparable. La creativitat no para en el de les baquetes i tampoc en els vents. A la vegada en iniciar-lo per després desmarcar-se cadascun d’ells. El Cèsar en primera instància i pel canal dret, mostrant-nos com desenvolupa la seva imaginació sobre l’harmonia del tema del seu amic i bufador també. Pel canal esquerra tenim el so mel·liflu del alto del Marcel·lí mentre el walking del David no para i sí que ho fa el líder. Els dos vents a la vegada acaben el tema de la mateixa manera que l’han començat...un preciós tema del Marcel·lí...

Aquest és un músic del qual ja n’hem parlat i del qual n’hem posat projectes, el del seu Final a l’Esmuc dedicat a Lee Konitz amb formació de nonet, músic avesat a participar en mogudes diverses com aquesta i encara més avantguardistes ja en l’àmbit del Free Jazz o de la Lliure Improvisació amb en Ramon Prats i l’Ivan González, entre d’altres.

Seguim ara amb un tema de l’Ivo dedicat al seu amic i impulsor de les Free Sessions  Vintitrès Robadors conjuntament amb en Ramon Prats, en Johannes Nästesjö...anomenat..doncs així...

2.- Johannes Nästesjö         (I. Sans)         5m34s

Un altre tema enregistrat a la Nova Jazz Cava amb un clar contingut avant-garde i on el Cèsar Joaniquet ens meravella amb el seu soprano. Tot i que sembla que no hi sigui, en aquest espai va tocar el mestre del contrabaix en Masa Kamaguchi, un dels més carismàtics. Un tema aquest marcat pel motiu principal a dos vents i amb intervals amplis a la manera de fer del grandíssim Eric Dolphy. Tema del líder i que ja ens situa al final d’aquest projecte també amb un tema d’ell, aquest però al Jamboree amb el tema...

7.- Pool Splash         (I. Sans)         4m31s

Al Jamboree en formació de quartet sense instrument harmònic però amb el David Mengual al contrabaix, no ho oblidem. Modernitat aquesta d’aquest inquiet músic i els deus acompanyants com el mateix Mengual director, ànima i impulsor de la David Mengual Free Spirits Big Band, una altre proposta apartada de “lo convencional” en la música actual que es fa a casa nostra. Un tema encetat pels dos vents també amb el motiu principal, curtet però suficient per desenvolupar tot un tema, i amb quina trempera més impressionant la d’aquesta formació i líder i ànima Ivo Sans ben recolzat pels seus amics i mestres.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

I parlant d’aquesta nostra editorial endinsem-nos en el projecte del gran contrabaixista Max Johnson i el seu trio, i ja per acabar el programa d’avui amb el projecte anomenat...


 “SOMETHING FAMILIAR”
Max Johnson Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 471
Enregistrat per Michael Broby el 21 de desembre de 2015 als Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Mesclat per Max Johnson i masteritzat per Jim Couse
Produït per Max Johnson
Productor executiu Jordi Pujol

Kirk Knuffke, fiscorn
Max Johnson, contrabaix
Ziv Ravitz, bateria

Totes les composicions són de Max Johnson.

D’aquest contrabaixista i el seu trio ja vam posar-li un disc en un anterior programa de la temporada passada, també editat per Fresh Sound New Talent. Aquest és un disc que segueix l’ona avant-garde del projecte anterior en un programa que està resultant ser molt modern i amb el convenciment que segur us deu estar agradant. Modernitat que va de la mà de temes magnífics i millor interpretats.

Som-hi doncs amb el primer tema que us proposo anomenat...

3.- Cold Blooded      (M. Johnson)             4m57s

Doncs ja vegeu com anem i seguim l’ona encetada per l’anterior projecte de l’Ivo Sans. Ara ho estem fent amb aquest magnífic trio liderat pel Max Johnson, contrabaixista molt ben acompanyat pel Kirk Knufke i Ziv Ravitz, tots tres format part del trio estable del líder. D’aquest mateix trio, amb els mateixos músics, ja vam poder escoltar un disc seu en el Programa 209 de la temporada passada. En Kirk al fiscorn ens mostra el seu magnífic nivell en un tema on la improvisació col·lectiva sembla ser la clau de volta.

Max Johnson és un baixista, compositor i director d'orquestra amb seu a la ciutat de Nova York. Va créixer a Hoboken, Nova Jersey. Johnson es va assabentar de la música a una edat primerenca gràcies al seu pare, Glenn Johnson, el baterista / compositor de la banda Leisure Class. Als 13 anys, Max va començar amb el baix elèctric, i després de tocar amb bandes locals a Montclair, Nova Jersey, es va unir a l'Escola de Rock el 2004, on va tenir l'oportunitat increïble de fer una gira internacional i tocar amb Jon Anderson, John Wetton, The Butthole Surfers, Adrian Belew, Vernon Reid, Andrew WK, Ronnie Spector, Jeff "Skunk" Baxter i una llarga llista d'altres músics. Johnson després va assistir a la New School for Jazz i Música Contemporània el 2008, on va estudiar el contrabaix amb mestres com Henry Grimes, Mark Helias, Reggie Workman, Cameron Brown & Marji Danilow; i composició amb Jane Ira Bloom, Tim Berne & Bill Kirchner. Mentre estudiava allà, va començar a actuar professionalment a la ciutat de Nova York, on va fer-se un nom com a baixista i director d'orquestra en el món de la música improvisada, i un ésser el primer baixista a l'escena del bluegrass.

Seguim ara amb una altra meravella d’aquest gran compositor anomenada...

6.- Hammer Song     (M. Johnson)             4m14s

Doncs ja vegeu quina magnífica proposta la d’aquest trio liderat pel Max Johnson. Un tema marcat per un motiu senzill desenvolupat després pel cornetista, aquest gran descobriment que vam fer l’any passat, en Kirk Knuffke. El líder ens ha mostrat el seu domini de l’instrument, a solo ben solo, ell solet, cosa difícil per no perdre’s. Cosa que no li passa a ell, compositor del tema. A la vegada que bon compositor en Max es mostra com a molt bon contrabaixista. I no ens oblidem del Ziv Ravitz a la bateria el qual està immens. I el tema acaba de cop amb el lick que ens ha acompanyat en els inicis.

Cornetista i compositor Kirk Knuffke és el guanyador del "Rising Star" de Downbeat de 2015. El beneficiari de la subvenció de la Fundació Jerome composers, en Kirk ha col·laborat en 15 enregistraments com a líder o colíder. Un dels navegadors més hàbils del jazz modern entre la línia divisòria de l'interior i l'exterior, de la llibertat i el swing, i el que té "el més exigent i ple domini del seu instrument "  All About Jazz.


Knuffke està establert a la ciutat de Nova York des de 2005. Poc després de la seva arribada, va començar a tocar amb Butch Morris, aquesta amistat es va traduir en 4 enregistraments i diverses gires europees. Kirk es va unir al cèlebre Matt Wilson Quartet el 2009 fen l'enregistrament de "Gathering Call" (Palmetto) amb John Medeski.

Seguim doncs amb el tema anomenat..

4.- Little Arnie                       (M. Johnson)             3m47s

I quin so més càlid que te aquest cornetista i gran músic. Ja em vist com el consideren allà per New York, com un dels més ferms músics de l’escena de la costa est. Un llenguatge extraordinari de la mà d’una gran tècnica de l’instrument ens aboquen a escoltar-lo amb la màxima joia. Al líder també l’escoltem, com a instrumentista i compositor a la vegada, sense oblidar que tot el que escoltem és obra seva.

Del bateria en sabem què en Ziv va néixer a Beer-Sheva, Israel en una família de músics; es va sentir atret per la música a una edat primerenca, va tocar la guitarra, el piano i la bateria. Quan tenia 9 anys d'edat va començar a centrar-se en la bateria i als 13 anys va començar la seva carrera professional, tocant la bateria en diversos clubs a Beer-Sheva i Tel Aviv on va adquirir experiència en una varietat d'estils musicals, com el jazz, el rock i d'avantguarda. Ziv es va traslladar als EUA a l'estiu de 2000 per ampliar la seva experiència musical i per créixer com a compositor de jazz. Des de llavors, ha estat actuant i gravant amb nombrosos conjunts, tant en forma independent i com a artista usant les seves pròpies composicions, que reflecteixen el seu individual i so únic. El desembre de 2004 Ziv es va graduar amb un grau Composició de Jazz a l'Escola de Música de Berklee. Ziv ha estat membre del Lee Konitz Quartet amb qui va registrar 2 àlbums, un àlbum d'estudi, i el viu al Village Vanguard.

Acabem aquest projecte i pograma amb el tema anomenat...

2. Blips and Bloops             (M. Johnson)             3m02s

Un tema a tempo endimoniat com no podia ser de cap més manera, i cosa habitual, tot i el break rítmic entremig amb fregat de contrabaix i investigacions diverses de cornetista i baixista. Tema on es refermen en la seva proposta de modernitat sense concessions i on brillen de la mateixa manera que amb els altres temes que hem escoltat.

I amb aquest tema acabem el programa d’avui i ja en portem 237 des del 2009, deu ni do. Espero de tot cor que us hagi agradat tant com a mi i que continueu amb nosaltres, tot i les propostes agosarades però farcides de qualitat sense cap dubte. Avui ens ho hem passat d’allò més bé amb el projecte del Voro García & Toni Belenguer, “Reality Shaw”, després amb el de l’Ivo Sans convida, “Adorno” i hem acabat amb més modernitat de la mà del contrabaixista Max Johnson, “Something Familiar”.

No voldria acomiadar-me sense recordar-vos el concert-jam que tenim aquest proper divendres a càrrec de l’Ildefons Alonso i el seu projecte anomenat “METRINOVA”, amb en Dani Comas, Lucas Martínez i Marc Cuevas. Serà a les 22h a la Sala Xica en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, i recordar-vos que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |