Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.

Aquest programa d’avui torna a ser-ne un de conceptual, o més aviat temàtic on l’instrument protagonista principal serà la guitarra elèctrica tot i que també ho serà el fender rhodes. Avui us presento un programa situat en el Jazz-Rock progressiu amb artistes internacionals de la mà d’una magnífica editorial americana, Moonjune Records, dirigida per l’amic Leonardo Pavkovic. Aquest home inquiet, sempre a munt a vall enregistrant i seguint els seus artistes per tot el món, ja fa temps que em va enviant discos des de New York i jo, en el seu moment, ja vaig decidir que els hi havia de posar. Crec que hem fet un parell o tres de programes dedicats només a la seva editorial i avui en serà un altre. Tot i això, no només escoltarem a Mark Wingfield, Tesla Manaf i SimakDialog sinó que també gaudirem amb la música del magnífic guitarrista canari establert a casa nostra, en Sergio Cebrián, i el seu disc autoeditat. Així doncs, a dormir les criatures, i si voleu escoltar quelcom de diferent, el Jazz-Rock Progressiu que es va actualment, quedeu-vos fins el final amb el Sergio, la música del qual és també etèria i subtil, i encara més.

Comencem amb el projecte editat en un sol compacte de dos projectes enregistrats en èpoques diferents i estem parlant de projectes del guitarrista Tesla Manaf i el seu.....


“TESLA MANAF”
Tesla Manaf

Produït per Tesla Manaf
Productor executiu, Riki Ariwani
Producció internacional, Leonardo Pavkovic

 “A man’s relationship with his fragile area”
Enregistrat el gener de 2014 als Aru Studio
Mesclat i masteritzat el juny de 2014 als Aru Studio

Tesla Manaf, guitarra
Rudy Zulkarnaen, contrabaix
Desal Sembada, bateria
Hulhul, clarinet, tarompet pencak, flauta indonesia.

Totes les composicions són de Tesla Manaf.

Música subtil la d’aquest compositor i guitarrista indonesi, un músic de Jazz  Progressiu on també ens situa en la música càlida i d’avantguarda, la d’aquest jove geni. Una música on el concepte de música concreta i contemporània se l’hi escau força bé...o sigui que som-hi...amb els tres primers temes seguits..

1.- A man’s relationship with his fragile area       (T.M.)  0m44s
2.- Microphilia                                              (T.M.)             1m30s
3.- Counting miles and smiles        (T.M.)                         4m59s

Doncs ja vegeu quina entrada més subtil la d’aquest músic indonesi. Els temes més delicats per començar el programa. Clarinet i flauta sudanesa li donen un caliu apropiat i també contemporànies són les melodies.

El que escoltareu seran comentaris extrets de la web de Moonjune i traduïts per qui us parla, amb la inestimable ajuda del google. Fora conyes, que aquest fot unes traduccions que no les entén ni 10, amb la è oberta.

MoonJune Records se sent orgullosa de donar, una vegada més, l'oportunitat a un dels grans prodigis i joves guitarristes del món de presentar-lo a l'escena mundial: la introducció del guitarrista de jazz progressiu, el  fenomen d'Indonèsia, en Tesla Manaf.

Tesla és una veu única en el seu instrument amb un estil madur, amb imaginació i entusiasme, i sense inhibicions per la tradició o les predisposicions. Per a aquest àlbum, el seu debut internacional, ens presenta una sèrie de cançons que mostren els talents únics de Tesla com a intèrpret i compositor.

Escoltem el següent tema anomenat...

4.- Moving Side        (T. M.)             5m58s

Doncs ja vegeu quina modernitat es respira per Indonèsia. Sovint ens mirem massa el melic, i no parlo pels d’aquí, també em refereixo al món anglosaxó, el qual sembla que sempre és el capdavanter en totes les mogudes musicals. Doncs ja podeu escoltar com s’ho amaneixen al sud-est asiàtic. Contemporaneïtat sense complexos de cap tipus.

Els seus tons de guitarra càlids i exuberants són una reminiscència del gran Pat Metheny (una de les primeres i més profundes influències de Tesla), mentre que el seu estil desafia aquestes categoritzacions. La profunditat de la gràcia i l’aplom, l'enginy, la dinàmica i sensibilitat harmònica desmenteixen veritablement la seva curta edat; ell és massa jove per fer música tant innovadora i brillant!


Aquest debut homònim, títol de disc i nom de músic, marca l'alba d'una vital i nova força musical del  jazz progressiu i  la música dels nous horitzons del món. Si us plau, uneix-t'hi al grup que li dóna  la càlida benvinguda a Tesla Manaf Effendi al MoonJuniverse! Ens diuen els de Moonjune Records.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

Per acabar amb aquest projecte d’aquest músic, ara podreu escoltar un dels temes del seu altre disc, l’enregistrat el 2011 i de nom...

“It’s all yours”
Enregistrat el maig de 2011 als Aru Studio
Mesclat i masteritzat l’agost de 2011 als Aru Studio.

Tesla Manaf, guitarra
Gega Nesywara, baix acústic
Yo Nafis, teclats i sintetitzador
Dani Irjayana, bateria
Mumu, saxo soprano i flauta
Zaky, veu  i una colla més de músics acompanyant-los amb diversos instruments autòctons.

Escoltem doncs el tema....

1.- Part 4        (T. M.)             5m46s

Doncs aquí si que respirava a McLauglin per l’estil i velocitat. Una gran precisió a la guitarra a la vegada que també hem pogut escoltar el concepte contemporani amb aquests acords entretallats mentre les percussions autòctones anaven desgranant melodies. A banda d’aquest darrer tema més, us haig de dir que els que falten per escoltar, que en són uns quants, tenen tots una mena d’àuria similar als que hem escoltat avui. Un disc, que com tots els que escoltareu aquí, podreu descarregar per un mòdic preu des de la web de http://www.moonjune.com

Deixem doncs aquesta música tant subtil i variada i anem amb el proper projecte  d’aquesta magnífica editorial que ha apostat, i fort, per la música més progressiva i d’avantguarda majorment en l’estil del Jazz-Rock-Progressiu, i ara seguirem amb el guitarrista anglès Mark Wingfield i el seu disc...


“PROOF OF LIGHT”
Mark Wingfield

Editat per Moonjune Records   MJR071
Enregistrat per Ru Cook en Lost Boys Estudi, Cranfield, Anglaterra, el 20 i 21 de maig de 2014.
Mesclat i masteritzat per Mark Wingfield a Heron Island Estudi, Cambridgeshire, Anglaterra.
Produït per Mark Wingfield.
Producció Executiva: Leonardo Pavkovic

Mark Wingfield: guitarra
Yaron Stavi: contrabaix
Asaf Sirkis: bateria

Totes les composicions són de Mark Wingfield.

Comencem amb el tercer tall del disc el qual ja ens situarà en la particular atmosfera de Mark Wingfield,  anomenat...

3.- The way to Etretat           (M. W.)           7m55s

Doncs ja vegeu que aquest són els sons d’aquest magnífic compositor i guitarrista. Un programa diferent, com diferents seran les músiques i que de tant en tant ja toca. La música, quasi celestial, ens embolcalla totalment i sobretot el so d’aquesta guitarra que sembla que plori, i no és d’estranyar considerant la situació d’aquesta Terra massacrada per la mà no gaire humana. Uns sons inquietants que esdevenen més profunds amb el solo del contrabaix. Després més llanguides melodies i expressió sòlida del bateria en la mateixa línia, de per mi, queixa col·lectiva, així em sonen aquestes músiques.

No és freqüent que es realitzi un àlbum alliberat i tan audaç en el seu plantejament i revolucionari en la seva presentació que realment canvia la perspectiva d'un, de com la música pot expressar-se i amplia la visió pròpia d'un determinat gènere. És un gran privilegi i honor per MoonJune Records  presentar un àlbum d'aquest tipus, amb el debut a MJR dels estils de tocar la guitarra com si d'un altre món fossin, els del guitarrista anglès aclamat per la crítica, Mark Wingfield, en el seu nou àlbum transcendent, “Proof of Light”.

Escoltem ara el primer tall del disc, el tema anomenat...

1.- Mars Saffron        (M.W.)            6m10s

Tema marcat pel ritme trencat i marcat amb un contrabaix profund al darrera. Un se sorprèn del fet de trobar un contrabaix amb un projecte com aquest on sembla que el més adequat seria el baix elèctric, doncs no. Yaron Stavi al contrabaix li dóna el plus amb el seu so més ampli i profund ideal contrapunt al so de la guitarra. S’ha de dir que l’Asaf Sirkis controla el ritme a la perfecció permetent enlairar-se al líder amb desimboltura i sempre sorprenent-nos amb les seves elucubracions melòdiques sovint, vaja, la majoria de les vegades amb notes llargues i evolvents, com en el moment del solo del bateria, que sembla que hi hagi algun teclat al darrera omplint-ho tot.

Des dels primers acords de l'àlbum, immediatament és evident que es tracta d'una excursió molt especial. Aquest trio, amb l'incomparable Yaron Stavi (Robert Wyatt, Phil Manzanera, David Gilmour, Richard Galliano), i el seu contrapunt agut i  intuïtiu, el baterista i mestre experimentat, Assaf Sirkis (John Abercrombie, Larry Coryell, Gilad Atzmon, Tim Garland; Jeff Berlin, Nicolas Meier), posseeixen una química de la varietat més perspicaç i sense cap tipus de pretensions. La música és atractiva i etèria, amb Wingfield i el seu vocabulari articulat i la visió única del seu instrument clarament posada en evidència, cantant per sobre de les intervencions dels companys, Stavi i Sirkis. Aquest és un suprem i melòdic " avant jazz ", on totes les línies que separen la música i l'art s'esvaeixen, com si tres oracles extraordinaris despullessin les seves ànimes, seguissin els seus instints i espremessin fins l'última gota de l'emoció i la grandesa dels nou brillants temes de l'àlbum.


Escoltem ara el tema més potent del disc, al menys així ho trobareu d’entrada en el tema...

6.- Voltaic      (M. W.)           8m37s

Una entrada potent que ha deixat pas a una atmosfera increïble barreja de crida de socors i de cants de guerra. Allò de...dempeus nois que això ho hem d’aturar. Segons el mateix Mark, quan composa i escriu els temes se li dibuixen imatges al cervell. Pot ser una persona força empàtica, diu ell, fins i tot amb persones que no coneix massa. Quan arriba a una ciutat mira a la gent i intenta imaginar què els hi pot passar a les seves vides emocionalment parlant. I parlant d’aquest tema, coincidireu en què és força impactant i canviant.

Al llarg de “Proof of the Light” l'oient està embolicat i es transporta, volant juntament amb la música, com qui busca noves destinacions sòniques, prèviament inexplorades. Marc Wingfield ha elaborat una exquisida obra mestra: majestuosa, i en molts aspectes que recorden els anys daurats d'ECM! És un àlbum on s’excedeix la facultat i la força rau en l'enfocament audaç, pioner dels seus participants i la seva confiança indestructible en la seva pròpia persona i en les intuïcions corporatives. Aquest és un treball gloriosament sensible, amb un nivell d'excel·lència de la comunicació musical que ratlla en la telepàtica.

Escoltem ara el darrer tema del disc, el que dóna nom a l’àlbum, el magnífic..

9.- Proof of Light       (M.W.)            7m05s

Doncs espero que encara estigueu aquí, escoltant aquest programa fins ara dedicat a Moonjune Records i els seus projectes de Jazz-Rock-Progressiu. Crec sincerament que aquest és un treball fet amb tot el cor. Aquesta és una música càlida, emocional i visual que ens porta per camins diversos a cadascun de nosaltres. Una música feta amb tota la sinceritat del creador i interpretada amb tot el cor. I quin final més bestial.

Deixem aquest magnífic músic i guitarrista anglès per endinsar-nos en el disc

 d’un magnífic guitarrista de la saga Canaria, un dels molts músics canaris amb els quals podem gaudir a casa nostra, estem parlant del guitarrista i compositor, assidu a les WTF del Jamboree de cada dilluns, en Sergio Cebrián i el seu projecte anomenat...


“NEWS FROM GEMINI”
Sergio Cebrián

Autoeditat
Enregistrat per José Cattaneo el 27 de febrer de 2015 a Aclam Records, Barcelona.
Produït per Bernat Hernández i Sergio Cebrián.
Masteritzat per Garcy Noise

Sergio Cebrián, guitarra
Bernat Hernández, baix elèctric
Jeffe Otto, bateria

Totes les composicions són de Sergio Cebrián.

Aquest és un projecte que vaig poder veure en una WTF al Jamboree el 10 d’agost d’enguany i del qual en vaig fer una petita crònica que encara deu estar penjada al blog del Jazz Club La Vicentina.

Escoltem doncs el primer tall del disc anomenat....

1.- Atlas of Gemini               (S. C.)            6m54s

I quin guitarrista més fi, amb un so relativament distorsionat i sense arribar al so sintetitzat, tot i que a vegades sí. Sergio sempre ha estat impactant en les seves aparicions a la WTF amb el seu estil tant particular. El so moltes de les vegades és net i pulcre i la digitació precisa. Més encara un flipa amb aquestes composicions, de moment amb aquesta, i ja veureu com seran les altres també de potents.

News from Gemini és un power trio (guitarra, baix i bateria) de Música Creativa instrumental feta a Barcelona i inspirada en la constel·lació de Gemini i en la seva mitologia. Liderada pel guitarrista canari Sergio Cebrián. Amb el baixista català Bernat Hernández i el bateria brasiler establert a Barcelona Jeffe Otto. Textures atmosfèriques, grooves contundents, melodies radiants, improvi-sacions brillants i riquesa harmònica omplen els vuit sorprenents temes del primer àlbum d'aquest ambiciós projecte. News from Gemini, va més enllà del jazz, més enllà del funk, més enllà de les estrelles.

Seguim amb el segon tema del disc anomenat

2.- Castor      (S. C.)            6m11s

Amb els inicis del tema poc ens podíem imaginar de la manera que hem acabat oi? Ràpidament el so contundent de la formació amb un Bernat Hernández potent acompanyat d’un dels bateries amb més control de les polirítmies a la vegada que gran cantant i que aquí no escoltareu i si notareu el seu domini de totes les percussions, i parlem de Jeffe Otto. Bernat fa un perfecte solo en el break rítmic per després fer-ho també el compositor i líder del projecte, en Sergio Cebrián. I què bons són tots aquests músics canaris que tenim entre nosaltres.


Aquest treball d'exploració i recerca de noves fronteres realitzat pel guitarrista Sergio Cebrián al·ludeix a l'honestedat d'un enregistrament en viu on sense gat amagat s'exposen les composicions que conformen un disc homogeni i sofisticat. On es barregen el funk, jazz-rock, els sons atmosfèrics amb contundents improvisacions. Un so fresc i unes cançons que no deixen de sorprendre. Molt ben acompanyat d'una base rítmica no només solvent sinó a més molt creativa. I parlem d'homogeneïtat en referir-nos a que tot el projecte tingués un mateix fil conductor era una premissa indispensable. Que tot tingui un mateix sentit.
Seguim amb aquesta magnífica música i temes dedicats a la constel·lació de Geminis...amb el tema..

4.- Nevulus                (S. C.)            6m19s

Un tema força elaborat rítmicament parlant amb diversos canvis i també per descomptat harmònicament com hem pogut escoltar en el solo del gran baixista i magnífica persona, en Bernat Hernández. Que els temes tinguin breaks on sembla que el temps s’aturi, sembla que són ideals per encabir-hi els corresponents solos de cadascun dels components de la formació. Un break que serveix a més a més per iniciar crescendos que ens situen sovint en el clímax del tema i a vegades també en el seu final. Un punt i apart delicat ja cap el final ens situa de nou a la coda amb la persistència del riff marcat per baix i guitarra a la vegada que marcat pel bateria.

Tots els temes fan referència a la constel·lació de Gemini o la seva mitologia. Per aquest motiu els títols són els noms de les estrelles més brillants d'aquesta constel·lació: Castor i Pollux (els bessons). I que l'estètica musical de cada un dels vuit temes de l’àlbum s'inspirin en moments i personatges concrets de la mitologia. Sota una perspectiva d’un so més enllà del jazz.

Acabem aquest projecte amb el tema anomenat...

7.- The 3rd Element             (S. C.)            5m36s

I quina manera d’acabar aquest magnífic projecte del Sergio que amb aquest tercer element. Una guitarra amb un polit i quasi cristal·lí ens ha acompanyat una bona estona, tot i haver deixat de posar alguns dels temes més delicats. Avui es tractava d’això, de remoure la terra sota els nostres peus. El primer projecte d’un músic amb dos amics acompanyants que potser es van trobar compartint escenari a les WTF del Jamboree amb tota probabilitat i van decidir muntar aquesta història.

Sergio Cebrián i News From Gemini està vinculat al col·lectiu de músics "Barcelona Underground Scene" (BUS) al que també pertanyen músics de la reputació de Bernat Hernández (baixista, productor i mescles del projecte) els guitarristes Dusan Jevtovic (Moonjune-records) o Joel Moreno.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound..

Acabem el programa d’avui amb la música de SimakDialog i el seu projecte....



“LIVE AT ORION”
Simak Dialog

Editat per Moonjune Records               MJR068
Enregistrat en viu per Mike Potter el 7 de setembre de 2013, a The Orion, Baltimore, MD.
Produït per Leonardo Pavkovic per MoonJune Records, i Riza Arshad per Ragadi Music.
Productor Executiu: Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records

Riza Arshad: Fender Rhodes piano elèctric
Tohpati: Guitarra
Rudy Zulkarnaen: guitarra baixa
Endang Ramdan: kendang Sudanès percussió
Erlan Suwardana: kendang Sudanès percussió
Cucu Kurnia: percussió metàl·lica assortits
Amb Beledo, guitarra en el tema 5,6

Totes les composicions són de Riza Arshad.

Comencem doncs amb aquest doble CD enregistrat en viu a Baltimore i fem-ho amb el segon tema del primer compacte, l’anomenat...

1.- Stepping In          (R. Arshad.)               12m40s

Doncs sembla que anem canviant de manera progressiva on les músiques segueixen però l’hàlit de les percussions del sud-est asiàtic i on la guitarra és més agressiva a la vegada que el Fender Rhodes li dóna el toc més jazzero. Aquí,el guitarrista és el conegut nostre Tohpati, un altre músic de l’ona Moonjune. Músic aquest amb una llarga trajectòria a les seves contrades el qual ens ha mostrat també el seu saber. Comentar-vos que Mr. John McLauglin va sovint per aquells espais asiàtics a tocar amb els músics  d’allà o amb les seves formacions, d’aquí que els guitarristes d’aquell país hagin mantingut aquest esperit en la manera de tocar la guitarra, i no només per la presència del nostre estimat màster. Magnífic tema del Jazz-Rock-Progressiu més actual, el que es fa a Indonèsia, amb gira inclosa pels EEUU i posterior enregistrament.

Aquest Live at Orion és el setè disc de Simak Dialog i el quart amb Moonjune Records i es va enregistrar durant la gira que va fer aquesta banda d’indonèsia pels estats units l’any 2013, culminant-la amb una actuació als Orion Studios de Baltimore. En aquests dos discos els Simak Dialog ens ofereixen la seva inspirada, espiritual i íntegra música la qual es pot escoltar a la vegada que ens parla.


 Riza Arshad, compositor i erudit (Fender) Rodes, posseeix un domini tècnic total a les mans del seu magnífic Fender Rhodes. La seva manipulació d'aquest teclat clàssic, la càlida i lleugerament veu metàl·lica arrodonida ha ajudat a definir el jazz modern, traient el millor que té per oferir-nos gràficament nous territoris de so. Composicions meravellosament sofisticades de Arshad formen l'armadura perfecta per als músics per donar cos al so d'una manera molt orgànica que profundament obliga l'oient assimilar-ho tot.

Escoltem el darrer tema del segon CD, aquell en el qual hi participa un altre guitarrista de l’ona Moonjune, l’anomenat Beledo en el tema anomenat....

4.- 5,6             (R. Arshad)                11m30s

Doncs aquí sí que estem de ple dret en el Jazz-Rock-Progressiu de la mà d’aquests dos magnífics guitarristes a la vegada que amb el compositor i líder de la banda, en Riza Arshad. Un tema que en directe devia ser acollonant, considerant el fet de ser el darrer i d’haver convidat a aquest altre gran guitar-man. Una bona secció rítmica suportant tot el pes del tema, a la vegada que la secció de percussions asiàtiques, les quals ens situen ben bé en l’entorn geogràfic, la qual cosa seria difícil de saber sense elles.

El treball de Tohpati a la guitarra és la parella de ball perfecta pel teclat de Arshad, el qual alternadament condueix o segueix en funció de les necessitats de cada composició. Els seus subtils sons atmosfèrics porten a la ment David Torn, Terje Rypdal i Nels Cline, mentre que el seu treball en els solos pot posseir tant la fluïdesa de Holdsworth com l'agressivitat de Jeff Beck. Tot i no haver-hi massa acrobàcies a "Live at Orion", el joc democràtic de Tohpati amb el preciós Rodes de Riza és la veritable estrella aquí, creant-se una poderosa sinergia que dóna veu a la totalitat de la música a través de les seves parts.

La secció rítmica de Endang Ramdan i Erlan Suwardana, cadascun a la percussió Sudanesa kendang, juntament amb Cucu Kurnia a la percussió de metall variada i sòbria i el convincent funk groove del baixista Rudy Zulkarnaen com en el "Bitches Brew" de Miles, crea una base formidable d'un dels més originals,  innovadors i progressistes artistes de jazz del baix elèctric d'avui.
En el darrer tema ("5,6"),, Beledo, artista també de MoonJune, es va unir a la banda, i ell i Tohpati van fer pujar la música a noves altures arribant a l’impacte del clímax final.

Aquest és un àlbum magníficament gravat i produït, documentant una actuació monumental que cap dels presents oblidarà mai!


Doncs això és tot amigues i amics, ja hem acabat el programa, amb el desig i l’esperança que us hagi agradat aquesta proposta tant i tant diferent de la de la setmana passada. La música és força àmplia i en aquest programa donem la mà a totes les propostes de qualitat que ens ofereixen músics i editorials, i com és el cas d’avui, amb la música que m’envia l’amic Leonardo Pavkovic des de Nova York i també la que em va donar l’amic Sergio Cebrián un d’aquells dilluns que ens vam trobar a la WTF, on ara mateix ja fa massa dies que no hi vaig per motius diversos.  Bé, doncs, recordar-vos que aquest programa tornarà a sonar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 el diumenge a la mateixa hora i que ben aviat el podreu trobar al blog del programa Jazz Club de Nit. Una abraçada a tothom, gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |