Programa 223: Aaron Irwin, "Ordinary Lives". Laura Simó Sextet, "Live at Jamboree 1996" i Toni Solà Quintet, "The heart of Jazz", 4 de novembre de 2015
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els
diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per
online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Lluís Vela als
controls i edicions.
Doncs som-hi avui amb el Programa 223 on tindrem novetats però que també
re visitarem un altre projecte enregistrat al Jamboree ara ja fa uns anys, el 1996, i cedit amablement pels amics
de la nostra cova-cava. Aquesta “joia” és el disc de la Laura Simó Sextet i les novetats, el darrer projecte de Toni Solà “The Heart of Jazz”, i una
novetat de Fresh Sound New Talent, la del saxofonista alto Aaron Irwin “Ordinary Lives”. El programa d’avui no serà conceptual com
l’anterior sinó ben al contrari, serà un programa amb tres projectes totalment
o força molt diferents i aquesta serà la gràcia. Doncs comencem amb el projecte
del saxo alto americà Aaron Irwin, i
el seu darrer disc anomenat...
“ORDINARY LIVES”
Aaron Irwin
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 442
Enregistrat el 23 i 24 de maig
de 2013 als Systems Two Recording Studio, Brooklyn, N. Y.
Mesclat i masteritzat per Mike
Marciano.
Produït per Aaron Irwin
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Aaron Irwin, saxo alto
Danny Fox, piano / rhodes
Sebastian Noelle, guitarra
Thomas Kneeland, contrabaix
Greg Ritchie, bateria
Totes les composicions són de l’Aaron
Irwin.
Aquest és un disc on les músiques traspuen classicisme i no referent al
propi jazz i sí a la música del segle passat. Melodies melancòliques farcides
de sentiment i una clara intenció de fer-nos reposar i escoltar relaxadament
tot i escoltant les magnífiques variacions de melodies i ritmes.
Aaron Irwin és un saxofonista, instrumentista de vents i
fusta, compositor i educador. Té graus en música de la Universitat DePaul (BM) a Chicago, ILinois i la Universitat de
Miami (MM) a Miami, FL. Originari de Decatur, IL, Aaron viu a la ciutat de
Nova York, on practica, compon, realitza, ensenya, i passeja per l'habitació
pensant en les coses.
Escoltem ja el seu primer tema força melòdic anomenat...
3.- Song for Nilson (A.
Irwin) 6m14s
A ritme de vals, aquest tema ens omple de delicades melodies on el ritme
suau i cadenciós ens fa recordar d’altres temps i moments farcits d’amor, tals
són les sensacions d’aquesta preciosa música on tots els components sintonitzen
a la perfecció en la idea principal. El so del saxo alto, un so melós, incita
la resta a desenvolupar el mateix so, i així piano i contrabaix després
segueixen l’estela d’aquesta cançó dedicada a Nilson.
Ens diuen des del Jazz Journal
(Gary estand)
Irwin i la resta de músics aconsegueixen l'equilibri perfecte, per la
qual cosa, la música a voltes sembla envoltada de penombres, música que perdura
molt de temps en la ment. Una petita joia..
Seguim ara mateix amb una altra meravella, delicada com totes les
d’aquest projecte anomenada...
7.- Big Blue World (A.
Irwin) 5m19s
El títol ja ho diu tot, el gran món blau, i amb la música amb aquest
tarannà un punt melancòlic, ens pot fer veure la quantitat de desgràcies que
s’hi couen, que nosaltres coem. Un món atrotinat pels qui el governen, que no
som nosaltres, els ciutadans de peu, i si les grans corporacions i el gran
capital que és qui promou les guerres, la fam i la mor dels innocents.
I ens continuen dient els de Christian Science Monitor
El saxofonista alto i compositor Aaron
Irwin brilla en el seu últim CD, “Ordinary Lives”, Vides ordinàries. Per a
qualsevol persona que gaudeixi amb la música del saxo alto, en aquest disc
trobarà una línia elegant del saxo solista, i aquest àlbum en serà un regal
preciós. Presenta temes originals que treballen amb la senzilla elegància de la
música acústica en conjunt i molt ben feta.
Escoltem ara una altra delícia on el crescendo en el solo d’en Sebastian Noelle i el del mateix líder
són extraordinaris...en el tema
1.- A winning smile (For The Champions) (A. Irwin) 6m34s
Un tema, més aviat podríem de parlar d’una obra, d’una obertura o
similar, tal em sembla aquest música que sense pretendre-ho, assoleix
magnificència per la seva concepció i composició. Un tema amb una intensitat
fora del normal, que només s’acaba tot just al final, que s’ha iniciat
dolçament i ràpidament ha agafat la potència emocional a partir de la
persistent melodia principal, després d’una magnífica intro a base de piano. El
saxo l’ha iniciat i després s’hi ha afegit la resta per arribar a clímaxs
importants, on sembla que no s’hagués d’acabar mai. Entremig moments delicats
seguint l’estela de l’harmonia i sempre amb el saxo alto del líder encapçalant
el tema.
Els de Time Out New York ens
diuen..
Aaron Irwin, el saxo alto postbopper presenta unes
composicions que encarnen amb èxit una sensibilitat sofisticada i pop, amb
força concerts en suport de les seves últimes vides ordinàries, Ordinary Lives.
Acabem aquest projecte amb un tema amb un ritme persistent i licks
reiteratius que li donen ales al líder, tema que inclou un break melòdic que
segur us agradarà en el tema anomenat...
6.- Hol y Roller (A. Irwin) 6m12s
Un tema iniciat per contrabaix i que respira ritme permanent a base
sobretot del ride de la bateria, permanent excepte en el break a saxo solo del
líder, on ens torna a demostrar la seva gran sensibilitat en la interpretació i
sobretot en la composició d’aquestes melodies. Aquest disc te un tarannà
determinat en tots els temes, és ben bé un disc temàtic en l’aspecte formal de
les composicions, on prima una delicada melancolia musical acompanyada d’una
gran bellesa. És un projecte liderat per un gran músic i saxo alto, Aaron Irwin i on el suport de la resta
de grans músics com el DannyFox, piano;
Sebastian Noella, guitarra; Thompson Kneeland, contrabaix i Greg Ritchie,
bateria fan que a més a més, es pugui considerar un projecte col·lectiu.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Deixem aquesta música per endinsar-nos en un canvi estilístic força
radical de la mà del projecte de la Laura
Simó Sextet enregistrat en directe al Jamboree...
“THE BEST IS YET TO COME”
Laura Simó Sextet, Live at
Jamboree
Editat per Actual Records CD 90 2018-03
Enregistrat per Pedri González
al Jamboree del 4 al 8 de juny de 1996
Mesclat i masteritzat als
Encarnación Street per Toni Arrufat, “Rufus”.
Producció musical de Pedri
González, Toni Arrufat i el Sextet.
Laura Simó, veus
Menno Mariën, saxo tenor i
soprano
Francec Capella, piano, teclats
i arrengaments
Joan Vinyals, guitarra
elèctrica i acústica a “Crazy Life”, arrengaments
Jordi Portaz, baix elèctric i
guitarra elèctrica a “Crazy Life”
David Simó, bateria i
percussió.
Llegint els agraïments del llibret veig que la Laura és una persona súper agraïda, ja que la llista és
llarguíssima començant pel mateix Joan
Mas per recolzar el Jazz, passant per tota una colla de músics amics i
acabant per agrair al mateix sextet la seva participació i entrega.
El dia que el vaig escoltar ja em va captivar la Laura Simó més melòdica. Això també em va passar quan la vaig veure
al Jamboree en un magnífic concert
amb la música de Burt Bacharach, on
vaig escoltar a la més melòdica cantant, la més baladista. Això no vol dir que
en els altres registres no brilli, ans al contrari. És explosiva en els temes
més vius. Avui però em fa il·lusió que escolteu a la Laura Simó més dolça i delicada...deixarem pel darrer el tema més
viu. Ja sabem de fa temps l’afició de la Laura
a la música cantada, balades sobretot, del cançoner americà en general, i
no només del Jazz. La prova és aquest disc on ella interpreta delicades
melodies de Ginno Vannelli.
Començarem però amb una balada lenta, lenta, tema del mateix Ginno, una preciositat de tema cantat
amb la màxima delicadesa i sensibilitat per Laura Simó, en un tema anomenat...
8.- Crazy Life (G.Vannelli) 4m47s
Ja vegeu, escolteu més ben dit la meravella d’en Vannelli per la dolça veu de Laura
i on els acompanyants brillen abastament, en especial els dos guitarristes, Joan Vinyals i Jordi Portaz, el primer
amb la guitarra acústica i el segon amb l’elèctrica..quins grans músics...per
cert que el Joan Vinyals darrerament
ha estat acompanyant a Santiago Auserón
amb la companyia imprescindible de Gabriel
Amargant.
La biografia de la Laura és
llarguíssima i se’m farà força difícil resumir-la, o sigui que us en faré cinc
cèntims, a la vegada que us recomano que visiteu el seu web, on hi trobareu un
Escoltem ara un Blues en tota la regla, tema de Duke Ellington del 1941 que van cantar Ivie Anderson, Ella Fitzgerald, i d’altres, i no era cap blues i
del qual el nostre sextet en fa una magnífica versió, anomenat..
13.- I got it bad (D.
Ellington) 5m41s
D’una balada a un Blues, i ja veus quin tros de blues, i de quina manera
el canta, així, de manera estripada com es canten els Blues. I quins solos
posteriors del Joan a la guitarra
amb canvis de so, primer nítid i després distorted. Yeah....quin tros de
guitarrista és aquest músic....després Laura
en total comunió amb el sentiment del Blues, cantant a ple pulmó i donant-ho
tot en el directe al Jamboree.
També es va dedicar a traduir de l’anglès i a fer d’intèrpret alguns
anys. Havia fet però estudis de solfeig i piano i el 1985 començà a cantar
professionalment amb el grup PIANOGROSSO (duet de piano i veu). L'any 87 'surt
el disc de estàndards "BLISS". Compartí escenari amb el mític RAY
CHARLES i també amb el saxofonista TONY SCOTT. El 1988 creà el grup LAURA SIMÓ
& CONRAD SETÓ SOUND (amb Lluis Atance al baix i David Simó a la bateria). A
l'octubre del 88, van representar a Espanya en la categoria de jazz, dins el
festival MARS INTERNATIONAL, a París. A partir d'aquest any començá a treballar
regularment amb el pianista LUCKY GURI, a duet o amb el seu quintet, i també
amb FRANCESC BURRULL, a duet o fent un homenatge a COLE PORTER en quartet.
Seguim ara amb un tema de Jymmy
Woodie a ritme de Bossa Nova, el conegut....
2.- Sconsolato (J. Woodie) 6m18s
Quina delicada versió en van fer aquests trossos de músics. Francesc Capella aquí dominant el
teclat omplin l’espai de manera etèria, on la veu de la Laura brilla com en tots els temes anteriors, i en aquest de manera
especial. De la mateixa manera el saxo soprano del Menno Mariën s’enlaira vers el més enllà melòdic a la vegada que la
delicada guitarra i magnífic solo del Joan
Vinyals vehicula tota l’energia del
tema que va agafant força fins tornar a la dolçor de la veu de la líder.
Gravà dos temes del disc "JAZZ AL DRAC-VOL.1", de la mítica
Cova del Drac, amb els músics de la casa, liderats pel trompetista Arnau Boix.
El 1989, portà als escenaris l'espectacle "Breviari D'AMOR",
de la mà de Jordi Sabatés i el seu quintet de cambra. Va ser un recull de
cançons de trobadors provençals dels segles XI i XII, musicades per Jordi
Sabatés.
L’any següent, 1990, JUAN CARLOS CALDERON la convidà a realitzar
diversos concerts amb la seva Big Band. El més destacat va ser el de la Plaça
Porticada de Santander. Realitzà diverses actuacions amb el trio de jazz:
Albert Bover al piano, Guillermo Prats al contrabaix i David Xirgu a la
bateria.
El 1993 va fer el concert de jazz "EURORING 93" al Palau de la
Música, a càrrec de la Big Band de Barcelona dirigida per Francesc Burrull, i
Laura Simó actuà en representació de CATALUNYA RADIO, organitzadora de l'acte i
en el seu desè aniversari . LAURA SIMO i CARME CANELA van formar el grup
“Estamos Reunidas”, amb Joan Vinyals a la guitarra, Xavi Ibáñez als teclats,
David Simó a la bateria i Ignasi Zamora al baix elèctric.
Escoltem ara un dels temes més carismàtics de Bill Evans el magnífic i remodelat...
3.- Waltz for Debby (B.
Evans) 6m43s
Un tema iniciat pel jazz elèctric del Jordi Portaz i ja amb la preciosa veu de la Laura embolcallada per la mestria d’en Francesc Capella i el seu preciós orgue al darrera. El tema agafa
l’embranzida adequada de swing amb la intervenció d’aquest darrer al teclat,
amb el magnífic suport de la secció rítmica del mateix Portaz i la mestria del David
Simó. Un magnífic solo d’un dels actuals acompanyants de la Laura, una col·laboració i amistat de
força anys d’un dels mestres de les 88 tecles que també vam tenir al Jazz Club La Vicentina. Després el so
canvia de manera radical, o quasi, amb el so electrificat de la guitarra del Joan Vinyals, en un solo magistral. I
tot això per tornar-nos a la càlida veu de la Laura en un dels temes claus del Jazz, aquest “Waltz for Debby”, de
Bill Evans.
TETE MONTOLIU la va escollir com a vocalista del seu trio, amb Horacio
Fumero i Peer Wiboris, actuant per diferents capitals espanyoles. També entrà a
formar part de la BIG BAND de JOHN Dubuclet. El 1995 formà el grup LAURA SIMÓ
SEXTET (Francesc Capella als teclats, Jordi Portaz al baix, David Simó a la
bateria, Menno Mariën al saxo i Joan Vinyals a la guitarra) interpretant temes
de compositors de diferents estils i èpoques dins el món del jazz. El 1996, i per
celebrar el centenari del naixement del cinema, Laura Simó formà duet amb Joan
Vinyals i presentant l'espectacle JAZZ AL CINEMA, que va ser una selecció de
temes de pel·lícules i musicals de Broadway, des dels anys 40 fins als 80. Al
mes de juny d'aquest any Laura Simó Sextet gravà en directe a la sala Jamboree
de Barcelona el CD THE BEST IS YET TO COME, amb arranjaments de Joan Vinyals i
Francesc Capella, disc que estem escoltant. El 1997, Laura Simó Sextet presentà
el seu treball per les capitals espanyoles. Realitzà concerts amb TETE MONTOLIU
TRIO.
Acabem aquest recull de temes amb un tema força divertit i amb força
swing, tema de D. Fagen, un tema
farcit de R&B anomenat....
11.- Since I fell for you (D. Fagen) 3m39s
Doncs ens hem quedat pel 1998 on Laura Simó, Joan Vinyals i Horacio
Fumero van gravar el CD LAURA SIMO: DE CINEMA, MY FAVOURITE THINGS, en els
estudis Gemecs de Premià de Mar. O sigui que us recomano que entreu al web de Laura Simó per seguir-li la
pista...Actualment se la pot escoltar en diferents espais, només cal estar a la
guait. Jo la vaig veure al Jamboree
i segur deu estar fent bolos i si ens situem el 2010, va gravar i editar al
costat de Francesc Burrull: "Temps de pluja". Quin magnífic tema per
acabar el seu projecte amb una entrada del tenor del Menno amb un so texà d’allò més evident. Francesc amb l’orgue i la secció rítmica en un “totum quantum” que
fa caminar a tota la colla d’amics, i de quina manera. Gran treball del 1996.
Gràcies Pere i Òscar.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
I parlant de Fresh Sound Records
posarem el segon disc d’aquesta editorial. Si el primer del Aaron Irwin ha estat de Fresh Sound New Talent el que ara
escoltareu serà de Fresh Sound Swing
Alley, editorial creada per donar cobertura a la música amb més swing, la
més fresca també com serà la que ara mateix escoltarem.
“THE HEART OF JAZZ”
Toni Solà
Editat per Fresh Sound Swing
Alley sa025
Enregistrat per Jordi Vidal el
4 i 5 de setembre als Estudis Laietana, Barcelona.
Arrengaments i producció, Toni
Solà
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Toni Solà, saxo tenor
Ronald Baker, trompeta en els
temes 1, 5 i 8 i vocals en el 4
Gerard Nieto, orgue en els
temes 6 i 9 i piano en la resta
Ignasi González, baix elèctric
en el tema 8 i contrabaix en la resta
Jean Pierre Derouard, bateria
Nascut a Barcelona el 1966 i de formació autodidacta, comença a tocar el
saxo tenor amb grups de rhythm & blues i rock & roll com Los Rebeldes i
Harmònica Zumel blues band, amb els quals grava diversos discos. Cap a 1993
s'introdueix professionalment al jazz de la mà del pianista Lucky Guri,
donant-se a conèixer en l'escena jazzística barcelonina. A partir d'aquest
moment comença a liderar les seves propies formacions i compartir escenaris amb
músics com: Horacio Fumero, Peer Wyboris, Laura Simó, Albert Bover, Josep M.
Farràs, José Luís Gámez, Elisabeth Raspall, Jeff Ballard, Dave Mitchell, Nono
Fernández, Pau Bombardó i Ignasi Terraza entre d'altres.
Doncs començaríem pel darrer dels temes del disc, un Blues en tota la
regla del mateix Toni anomenat, Just
an excuse to play the blues, però ho faré amb una de les balades que més li
agrada tocar i que ha inclòs en aquest magnífic treball...el tema de la mà
dreta del Duke el gran Billy Strayhorn, el preciós...
2.- Lush Life (B.
Strayhorn) 5m03s
Poques coses es poden dir d’aquest tema i sí que John Coltrane va fer un disc titulat Lush Life, amb una gran
interpretació i diversos solos de Ronald
Byrd, trompeta, Red Garland, piano i el mateix Coltrane al tenor. Aquí, Toni Solà ha optat per la versió reduïda, és a dir, tan
sols la melodia, per potenciar-la encara més i no deixar-la diluïda entres els
solos. Amb el so que ell obté del seu tenor, la profunditat del tema es veu
ampliada i potenciada. Gran tema i millor interpretació. Seguim amb la seva
biografia..
Al gener de 2000 i acompanyat del trio d'Ignasi terrassa, grava el seu
primer disc com a líder pel segell Swingfònic titu-costat "Night
sounds" amb el qual aconsegueix crear un clima de gran lirisme i que obté
un notable èxit en el mercat japonès. En aquesta mateixa època és també membre
del grup d'Ignasi Terraza tenint ocasió en ell de tocar amb músics com el
trombonista i cantant Gene "Mightyflea" Conners i el bateria Bobby
Durham. El 2003 grava el seu segon disc com a líder pel segell Swing alley
(Fresh Sound) titulat "Natural sounds" amb una major profusió de
composicions pròpies. A la tardor de 2004 realitza una sèrie de concerts amb el
seu quartet tenint com a convidat especial el saxofonista tenor canadenc Grant
Stewart amb el que té una gran empatia. Al març de 2005 participa al festival
de jazz de Terrassa al costat del organista nord-americà Rob Bargad. A la
primavera d'aquest mateix any realitza una sèrie de concerts al costat del gran
mestre del saxo tenor nord-americà Scott Hamilton la relació conduirà a la
col·laboració d'aquest en el tercer disc com a líder de Toni Solà: "Eight
reasons to listen it" Toni Solà quartet & special guest star: Scott
Hamilton (Swing alley-FRESH SOUND).
Escoltem ara un tema que ens situarà força anys endarrere però que ves
per on no perd l’actualitat, d’altra banda com passa amb la majoria de música
bona, de qualitat, amb la totalitat dels temes del Jazz, i aquest és el tema de
Johnny Hodges, el gran saxo alto, mà
dreta de la Orquestra de Duke Ellington....el
conegut
3.- Impulsive (J.
Hodges) 5m22s
Tema iniciat per l’imprescindible Gerard
Nieto al piano, amic i gran músic, poli-instrumentista i director de la Big Band del Maresme. Home que tant
t’agafa la guitarra, com la trompeta a banda de posar-se a cantar. Ja veus, uns
amb tant de talent i d’altres amb tant poc, o sigui jo, que me les empesco com
puc amb el meu saxo alto. Quin tema amb més swing acabem d’escoltar, amb el so
potent i voluminós del tenor del Toni,
un so però, sovint farcit de delicadesa. El solo del Gerard destil·la nitidesa i ritme, calidesa i swing, el d’aquest
magnífic músic i millor persona. Després és el líder qui el desenvolupa amb el
seu característic estil que mostra a la vegada honestedat i clares intencions
de mostrar el jazz que li agrada tocar i l’estil del seu saxo. No oblidem que
el Toni ve del R&B, en els seus
inicis, però que ens indica també les seves preferències. I continuem
explicant-vos qui és aquest gran músic.
Toni Solà ha col·laborat amb la "Taller de músics orquestra"
de Barcelona a les sessions didàctiques "El jazz a les escoles" dutes
a terme al Palau de la música catalana, com músic solista i personatge teatral,
durant diversos anys.
També ha format part de grups com la Jubilee Jazz Orchestra, Swing
Tenors i Paris Swing project, gravant diversos discos com membre i sol destacat
en aquestes formacions. Ha treballat també amb el bluesman Javier Vargas i amb
el trompetista i baterista Jean Pierre Derouard, realitzant amb aquest últim,
diversos concerts per França. L'any 2006, ha tingut també ocasió de tocar amb
el saxofonista alt nortamericano Jesse Davis i amb la cantant també
nortamericana Charmin Michelle, en diversos concerts per Espanya. Bé amb els
seus propis grups o com integrant d'altres formacions, Toni Solà ha participat
en nombrosos festivals de jazz: Terrassa, Terol, Granollers, Reus, Sitges,
Arenys, Tortosa, Montauban (França), Andorra, Mas i Mas festival i Sant Boi del
Llobregat. D'aquest últim, és membre organitzador des de la seva fundació el
1992.
Escoltem ara el primer tall del disc, un tema propi amb tot l’esperit
del què acabem de comentar amb l’afegitó de l’esperit del Hard Bop. Un tema
farcit de swing i blues i un so potent on se’ns mostra el Toni Solà més
autèntic...i aquí amb la col·laboració del gran trompetista Ronald Baker, un monstre de la trompeta
el qual a més a més canta una balada que, ui, malauradament no podrem
escoltar..som-hi doncs amb el...
1.- Blakey’s Touche (T.
Solà) 5m21s
Un magnífic tema per obrir el disc on el que es vol dir és...això, i alguna cosa més és el que trobareu..
Una melodia molt ben trobada on hi veiem els Jazz Messengers i la figura llegendària del mestre Blakey que per això aquest tema es diu
el Toc de Blakey. Un magnífic solo
del Toni dóna peu a la gran
intervenció d’aquest gran trompeta, amb un so típic de Freddie Hubbard amb un so brillant i fraseig similar. No oblido el directe al Jamboree amb una sala plena
d’aficionats i amics tots recolzant el projecte del de Sant Boi. En Roland ens
va deixar una magnífica impressió en tots els aspectes, el musical i el
personal, essent en lo darrer força empàtic amb el públic. I encara més bio
d’en Toni Solà.
A part de la seva trajectòria dins de la música de jazz, ha treballat de
músic de sessió en estudis d'enregistrament, col·laborant en diversos discos de
música comercial i en enregistraments publicitàries. Des de 1995 treballa com a
músic de televisió amb l'humorista i presentador Andreu Buenafuente en diversos
programes: "Sense Títol", "Sense títol 2", "Sense
títol-Sense nombre", "La cosa nostra", "Un altre cosa"
(tots ells per Televisió de Catalunya) i "Buenafuente" (Antena 3)
atresorat una gran experiència professional en haver treballat en mes de 600
programes i haver acompanyat en directe a artistes internacionals com Celia
Cruz i Paul Carrack. Encara que també toca els saxos alt i soprano, el seu
estil se centra en el saxo tenor del qual s'extreu un càlid i voluminós so,
absolutament personal i molt difícil de trobar en l'actualitat. Les seves
principals influències són els mestres de l'escola texana: Illinois Jacquet,
Arnett Cobb, boppers com Sonny Rollins i Dexter Gordon, tenors del soul jazz
com Stanley Turrentine i King Curtis i a mestres blancs post-mainstream com
Zoot Sims i Scott Hamilton.
I ara per finalitzar el projecte d’en Toni Solà i el Programa 223, aquest programa variat, divers i ple
de qualitat, ho farem amb un altre tema de l’ona Hard Bop, tema del Nat Adderlery el qual havíem escoltat
tantes vegades en la formació dels Adderley
Brothers amb el seu germà, un dels saxos altos més importants de la època
post Parker, el gran Cannonball Adderley. Doncs el tema en
qüestió és el Wabash, som-hi
doncs....
5.- Wabash (N.
Adderley) 6m16s
La particularitat d’aquest tema l’hem trobat ja a l’inici, amb una intro
marca de la casa i també al final del tema. El tema queda més “rodó”, i si per
l’inici serveix com una perfecta benvinguda al magnífic tema de Nat, pel final és una perfecta cloenda,
i en els dos casos, l’empremta del líder s’hi veu en claredat a banda de
l’homenatge al mestre. Després de l’homenatge la melodia tant coneguda del Wabash
a dos vents, i mentre una secció rítmica
I en Ronald fent un magnífic
solo i incloent-hi un riff de Parker,
cosa habitual que fan molts músics, la de incloure trossos d’altres temes en el
què estan tocant. I el solo del metall se sent fresc i intuïtiu i brillant,
força brillant, contraposat amb el so més greu del tenor, un so potent i amb la
particular sonoritat del so de Texas
de gent com els seus estimats Illinois
Jacquet i demés. És després del tenor on tenim de nou el so nítid i amb una
gran pulsió del pianista Nieto.
Posteriorment hem escoltat els “quarts” amb el gran bateria Xavi Hinojosa¸el qual, conjuntament amb
la gran feina de l’Ignasi González
han mantingut la màquina rítmica en total sincronia. Després el tema de nou per
acabar-lo amb la seva particular aportació i fer-ho de cop.
Doncs rés més, això ha estat tot per avui. Espero que hàgiu gaudit amb
la selecció que us he preparat primer amb el projecte del gran saxo alto
americà Aaron Irwin i el seu
“Ordinary Lives”. Després recordant el projecte de la Laura Simó Sextet enregistrat al Jamboree, gràcies Pere i
Òscar, i hem acabat amb el darrer i magnífic projecte de Toni Solà “The Heart of the Jazz”.
Recordeu que podeu trobar els discos a les botigues de discos, i que aquest
programa el fem perquè en gaudiu escoltant-lo en directe o posteriorment
entrant al blog http://jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i per potenciar als músics i als seus projectes en el ben entès que la música,
el jazz, perdurarà si els ajudem adquirint els seus discos.
Gràcies per ser-hi, bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
