Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i
tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el
Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”,
pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després
de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”,
són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els
dimecres i a partir d’aquesta setmana els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Luis Vela als controls i edicions.
Avui acabem aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna, i ho fem amb el Jazz from
Catalonia 2014. Un disc on els temes van estar seleccionats per Olga Ávalos (periodista musical), amb
la col·laboració de Martí Farré (periodista
musical), Susanna Carmona (coordinadora
de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical). Els textos traduïts de l’original
en anglès són de la Olga, i el
projecte està patrocinat per l’ICEC, Institut Català de les Empreses
Culturals, o sigui que som-hi doncs començant ja el Programa 220.
Començarem el programa amb la modernitat delicada amb
el projecte del Joan Vidal Sextet¸
Illusionary Rhythm’s en un disc editat per JazzGranollers Records, disc on el Joan repassa la obra de György
Ligeti, entre d’altres autors moderns com Bela Bartok. Una formació amb amics com són el Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Martí Serra, saxo tenor i
soprano; Adrià Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Miguel Serna, contrabaix
i el mateix Joan Vidal, bateria.
Escoltem-los en un tema del líder basat en una cançó de György Ligeti anomenada
14.- Illusionary #5 (J. Vidal) 4m44s
Béla Bartok,
Conlou Nancarrow, Johannes Ockeghem i sobretot György Ligeti són els
compositors, la majoria del segle passat, que el bateria i compositor Joan
Vidal retreu tribut en aquest el seu darrer àlbum. Obté això pel fet de tenir
la visió o obertura de mires que li permeten explorar el jazz i la seva
naturalesa com a música híbrida i gènere amb porositats que aquest és. Vidal
torna amb els seus millors arranjaments els quals reflecteixen un esperit
humanista on re examina alguns dels períodes més creatius del segle vint.
Seguim am la modernitat d’un trio amb gent tan
contemporània com el mestre de molts, l’Agustí
Fernández, piano; Barry Guy, contrabaix i Ramón López, bateria i percussions.
Aquest és un projecte editat per Maya
Recordings anomenat A Moment’s
Liberty i la formació Aurora Trio
en un tema de l’Agustí anomenat....
10.- Uma (A. Fernández) 5m08s
La prova que a
partir d'una melodia que ningú podria taral·lejar un discurs pot ser creada,
desafia el més exigent dels oyents. Aquest darrer treball, A Moment’s Liberty,
el seu tercer treball d’aquests tres celebèrrims improvisadors europeus, és el
resultat de la exploració d’això què és extraordinari, inesperat i inusual,
d’aquests moments que exemplifiquen què és això de ser músic.
Seguim doncs amb un altre dels projectes on la
modernitat va barrejada de la delicadesa amb el pianista de Granollers establert a Nova York. Un pianista que vam veure a
la Nova Jazz Cava quasi amb aquesta
mateixa formació en un disc que també vam posar en un programa anterior de Jazz Club de Nit. Aquest disc es diu ¡Pa’lante! amb Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril,
bateria. El dia de Terrassa hi
havia el germà trompetista del bateria, un nano de 18 anys que no vegis com li
fotia. Escoltem doncs aquest tema del Walter
Stinson del disc editat per Quadrant
Records anomenat...
12.- Cosmic Lullaby (W. Stinson) 4m17s
El primer
àlbum del pianista de Granollers, Albert Marquès, que gira sobre el concepte
del Latin Jazz com a eix principal. Acompanyat per aquests dos músics de
l’escena Novaiorquesa, el Zack, fill del llegendari Chico O’Farril, el català posa la llavor d’un àlbum
eclèctic amb un jazz emmarcat en una cruïlla cultural, ple de inesperats
canvis, tals la col·laboració amb el grup de Latin hip hop Circa 95 en el tema
Azúcar. Música de Brooklyn on ell hi viu d’ençà una anys. El tema que hem escoltat
però ja heu vista de quina delicadesa està farcit.
I continuem ara amb un altre projecte on se’ns mostra
la modernitat dels nostres músics amb el projecte del Marcel·lí Bayer, Les Narrations. Un disc editat per WhatAbout Music amb gent com Marco Mezquida, piano; Martín Leiton,
contrabaix; Ramon Prats, bateria i el líder amb saxo alto, soprano i
clarinet. Modernitat de la mà de la
delicadesa de les seves composicions i sobretot amb el tema que escoltarem,
obra del mateix Marcel·lí anomenat
11.- Miau, va dir ella (M. Bayer) 4m42s
Després del
seu debut amb el Nonitz, un projecte amb un nonet basat en els treballs de Lee
Konitz, en Marcel·lí Bayer ha escollit una formació més reduïda a quartet on
explora el seu talent com a solista. Les Narrations és un àlbum amb una
història real al darrere de cada cançó on el jazz pren la forma de la melodia.
El so és refinat a la vegada que el resultat del lliure pensament i de la
increïble expressió de la ment.
I seguim ara amb un projecte a piano solo d’un dels
referents actuals d’aquest instrument, un home jove que ha assolit un nivell el
qual ha aconseguit un reconeixement dels seus companys de professió, havent-lo
votat diverses vegades com a millor músic de Jazz, premis que atorga cada any l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna. Estem parlant de Marco
Mezquida i el seu projecte La Hora
Fértil, editat per WhatAbout Music.
Escoltem-lo doncs en el tema que dóna nom al projecte....
13.- La Hora fértil (M. Mezquida) 5m45s
Ja no hi ha
cap dubte que Marco Mezquida és ara mateix un dels millors pianistes de
l’escena catalana. Nascut a Menorca i amb només 27 anys, se’l pot trobar en més
de 20 discos com a sideman, en quatre com a líder de formació i a més a més amb
un calendari força atapeït de concerts. Aquest àlbum a piano solo ens demostra
que aquest és un pianista humanista, un humanista del piano. Les seves
composicions inclouen cançons que uneixen l’esperit de la música clàssica amb
la lliure improvisació i les referències als romàntics com Chopin i Schumann.
I encara amb més modernitat ara de la mà d’una
formació paradigma de la llibertat en l’execució i composició anomenada Free Art Ensemble + Agustí Fernández.
Aquest és també un disc editat per la editorial més discordant de totes, la Discordian Records en un disc
enregistrat al Jamboree amb una
formació formada per 11 músics. Recordo una de les seves actuacions on diversos
dels integrants van “conduir” a la resta de companys en una actuació memorable
també al Jamboree. Anem doncs a
escoltar un tema del gran Kenny Wheeler
anomenat ..
15.- Trumpet piece (K. Wheeler) 3m12s
Aquesta Free
Art Ensemble, petita big band formada per un grup de 10 músics andalusos i
catalans, és per sobre de tot una experiència col·lectiva que de manera natural
abraça el Free Jazz en el seu concepte més primordial, amb la música popular i
contemporània actual. La FAE, la qual ha fet gires amb un projecte intitulat
Antes existió el grito, s’han ajuntat en aquest el segon àlbum amb el pianista
Agustí Fernández com a conductor.
Endinsem-nos ara en la modernitat d’un dels més
eclèctics directors de Big Bands, i aquest és el contrabaixista i pianista
d’afició en David Mengual. La David Mengual Free Spirits Big Band és el paradigma de la modernitat i
l’experimentació i en aquest el segon àlbum que també va sonar en un programa
de la temporada anterior, Menta, diari
sonor, ens la mostra, ens mostren la seva idiosincràsia a voltes irreverent
i burleta. Aquest és un disc de Jazzenviu
Records en un tema de Dani Pérez
anomenat..
8.- Le dice el niño (D. Pérez) 4m26s
Com hem dit,
el segon àlbum d’una formació amb 15 músics que ens mostra un pas més en la
consolidació dels seus projectes dirigits a la seva consolidació i establiment
d’una pròpia personalitat a través de l’avant-garde i el jazz contemporani.
També marca la benvinguda de prominents músics catalans de Jazz (Joan Vidal,
Sergi Sirvent, Giulia Valle, etc..) i els de les properes generacions.
I ara escoltarem a una formació, i recordem que estem
escoltant la música que es va enregistrar cap el 2013 i editar el 2014, que ha
esdevingut important a nivell popular amb una gran acceptació entre el gran
públic, la liderada pel Joan Chamorro
i la jove Andrea Motis, presentant
al gran saxo tenor Scott Hamilton.
És ben cert que el públic que assisteix als concerts de Jazz és força
minoritari. El Jazz innovador amb músics de gran vàlua malauradament no és
reconegut al nivell que es mereixeria i en els grans esdeveniments, com els
diversos festivals, no els podem veure ni aplaudir. Alguns d’aquests festivals
han esdevingut els esdeveniments on es poden veure grans figures
internacionals, amb preus exorbitants, i tot i això amb gran afluència de
públic, un públic que ja no veus més en els concerts del dia a dia. És el
públic dels Festivals....allò que vesteix. En aquests esdeveniments hi ha però
formacions nostres que també omplen Palaus com la magnífica i entranyable La Locomotora Negra i les formacions
liderades per aquest gran mestre, educador i director, en Joan Chamorro. El gran públic i els mitjans audiovisuals han
potenciat els seus projectes, amb la Sant
Andreu Jazz Band i totes les formacions derivades d’aquest banda de
jovenets, esdevenint una mena de boom que ja fa anys que dura. Serà que és prou
bo, oi? Sempre però dintre del Jazz Clàssic, més assequible i envoltat de
figures del Jazz Internacional com és el cas, i no només, i sí potenciant els
joves que van destacant fent-los discos individuals com és el cas de l’Andrea però també de la Magalí, Rita Payès, i d’altres joves
encara en època d’estudis. Reconeixent el valor de la feina del Joan, als aficionats ens agradaria que
els mitjans televisius de casa nostra es dediquessin també als molts i molt
bons d’altres músics de l’escena catalana. Bé, doncs escoltem ja el projecte
d’ells dos més un...
Estem parlant d’un disc de Swit Records, Live at
Jamboree amb una formació on hi trobarem a banda dels tres Andrea, veu, trompeta i saxo alto; Joan,
contrabaix i Scott, saxo tenor; a Ignasi Terraza, piano i Hammond; Josep
Traver, guitarra i Esteve Pi, bateria.
Escoltem-los en el tema de Mac Hugh & Fields anomenat..
2.- Exactly like you (Mc H & F.) 4m27s
La jove
cantant, saxofonista i trompetista Andrea Motis ha madurat (està madurant) i ha
entrat de ple a l’edat adulta deixant darrera seu el concepte de jove promesa.
El seu tercer àlbum com a co-líder amb en Joan Chamorro, és una confirmació del
seu talent a la vegada que un homenatge al jazz clàssic i el swing que tan
agradable són d’escoltar per a tothom. El veterà saxofonista Scott Hamilton
afegeix la seva magnífica empremta a tots aquests estàndards com els I fall
inlove too easily i aquest Exactly like you.
Seguim doncs amb una formació de casa també però amb
l’afegitó d’un gran saxo tenor americà, amic de molts dels músics de casa
nostra com la mateixa Elisabet Raspall,
estem parlant del projecte Bridges &
Chris Cheek i el seu àlbum editat per Petit
Indie anomenat South Lamar Boulevard..una banda amb Alfons Bertran, bateria; Guillem Callejón,
guitarra; Dimas Corbera, baix elèctric; David Soler, guitarra i pedal steel amb
Chris Cheek,saxo tenor en un tema del guitarrista Guillem Callejón...
4.- Snails (G. Callejón) 5m15s
Després del
debut d’aquesta formació inicial com a trio i amb el seu segon àlbum amb una
música aproximada als terrenys del jazz folk de Bill Frisell, aquest tercer
àlbum de Bridges, projecte liderat pel Guillem Callejón segueix el camí d’un
jazz elàstic, suggerent que afavoreix el mid-tempo i les harmonies
contemporànies incloent espurnes de rock. El potent i argumentatiu saxo del
Chirs Cheek ens trasllada a una resolutiva jornada per terrenys impressionants.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound...
Escoltarem una formació de luxe amb un quartet
liderat per la pianista catalana Eva
Novoa, establerta a Nova York.
Un d’aquells discos, com els anteriors, que no els pares d’escoltar mai. De l’Eva ja en vam posar un en l’anterior
programa, en formació de trio, quan encara residia a Holanda, i avui ho fem amb un magnífic quartet amb gent com el gran
Ernesto Aurignac, saxo alto; Masa Kamagushi, contrabaix,
André Sumelius, bateria i la mateixa
Eva Novoa, piano en un disc de Fresh Sound New Talent i amb un tema de
la líder anomenat...
6.- Ik ben boos (E. Novoa) 5m23s
Sembla ser
què, la pianista Eva Novoa establerta definitivament a Nova York, ens mostra la
seva faceta més experimental, com una manera de reflectir el jazz dinàmic que
emergeix a la capital del jazz. Amb aquest àlbum tan espontani, Novoa utilitza
la pròpia improvisació com una eina més de la composició, i el resultat són
onze temes representatiu del seu espectre musical. Un desafiament, un jazz
íntim on l’artista és fidel a si mateixa.
I ara seguim amb les experiències modernes d’una
formació que també vam posar en anteriors Jazz
From Catalonia i estem parlant d’un octet, els revolucionaris Filthy Habits Ensemble en un disc de Discordian Records anomenat Filthy Habits Ensemble plays Stravinsky.
Una formació amb Pablo Selnik, flauta;
El Pricto, clarinet i conductor; Dan Malfon, saxo alto; Tom Chant, saxo tenor;
Natsuko Sugao, trompeta; Jo Miramontes, piano; Sebi Suárez, baox elèctric i
Vasco Trilla, bateria, en un tema del geni Stravinsky anomenat...
7.- Marche du soldat (I. Stravinsky) 1m54s
Enregistrat al
Jamboree, el nou projecte d’aquest nonet català explora una de les peces més
conegudes i narratives de Igor Stravinsky, la suite “La història del soldat”
del 1918. Els Filthy Habits Ensemble, formats com un tribut a Frank Zappa,
s’han embrancat en un projecte que els demana una gran tècnica així com una
millor expressivitat en el món del jazz-rock i l’avant-garde.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que
es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....
Seguim ara amb la maduresa d’un trio liderat per un
dels grans del saxo tenor, en Víctor de Diego
i el seu disc Tribute que vam poder
gaudir un gener passat al Jazz Club La
Vicentina i també vam posar en un anterior Jazz Club de Nit.
Un trio de mestre amb el Víctor de Diego, saxo tenor i soprano; Jordi Gaspar, contrabaix i
Gonzalo del Val, bateria, en un disc de Quadrant Records i amb el tema de Monk anomenat....
3.- I Mean You (T. Monk) 4m50s
Apuntalat pel
seu sòlid coneixement del llenguatge i estil reminiscent del so dels mestres de
la West Coast com l’Stan Getz, Víctor de Diego lidera un projecte que encara no
havia fet en tota la seva carrera anterior. Un trio sense instrument harmònic.
Aquesta formació li permet reinterpretar els clàssic com Monk, Coltrane i
Porter, en un concepte més rítmic, camí més lleuger a la vegada que es reinventa
a sí mateix en el seu so amb dos temes de factura pròpia.
Ara us ofereixo la possibilitat d’escoltar una
formació liderada pel gran drummer Marc
Miralta i el seu Flamenco Reunion amb
els seus amics Javier Colina contrabaix;
Perico Sambeat, saxo alto i soprano; Baptiste Trotignon, piano; David
Domínguez, percussions i Blas Córdoba “El Kejío”, cante en un disc de Produccions Contrabaix i un tema del
mateix Miralta anomenat ...
9.- Junto a las estrellas (M. Miralta) 5m28s
Marc Miralta
ha tardat 15 anys per seguir la seqüela del seu projecte New York Flamenco
Reunion. En tot aquest temps ha afegit influències i idees al seu bagatge. De
totes maneres va ser Perico Sambeat qui el va convèncer per a mantenir-se fidel
al concepte del primer àlbum, tot i adaptant estàndards de jazz als pals del
flamenc. En aquest treball s’hi afegeix a més a més la veu del Kejío, Blas de
Córdoba.
I continuem amb projectes de casa amb una formació
força actual anomenada Walk Tall en
un disc de Unit Records amb dos
catalans, Enric Peinado, guitarra i
Ramon Prats, bateria, un suís, Gilles
Estoppey, piano i un italià, Giampaolo
Laurentacci¸contrabaix, en un disc que ja vam posar en un programa anterior
i ara amb un tema de l’Enric
anomenat..
5.- Mode Joe (E. Peinado) 4m34s
Una formació
de gent de diverses nacionalitats però que respiren els aires de casa nostra
vivint i compartint projectes, un quartet de neo-bop que representa les
sinergies d’un jazz contemporani europeu on hi cap també el rock amb les
improvisacions i els tocs d’humor d’aquests mestres de les barreges oferint-nos
una mena de collage de ritmes i melodies. Prats i Laurentacci són un suport
sòlid i versàtil a les evocatives harmonies de Estoppey i Peinado.
I si cal us comento què vol dir això de conductor.
Les sessions amb una persona que “condueix” impliquen tot un seguit de símbols
que tots els músics coneixen i els quals realitza el conductor. Aquest pot
indicar que alguns músics només siguin els qui toquen i de la manera com
toquen. Senyals diverses els van augmentar el volum, disminuir la tonalitat,
endegar un riff rítmic etc...Es pot dir que la música s’està composant i
realitzant a la vegada en directe i és la música que pensa qui en aquell moment
està conduint la sessió.
I ja per acabar el programa què podem dir que no
sapigueu de la coneguda banda liderada pel Dani
Nel·lo, anomenada Los Mambo Jambo
i el seu projecte de Rhythm’n Blues.
Un disc de Buenritmo Records i una banda amb el mateix Nel·lo¸saxo tenor; Mario Cobo, guitarra; Iva Kovacevic, contrabaix i Anton
Jarl, bateria. Escoltem-los amb el tema col·lectiiu anomenat...
1.- Un baile hipnótico (M. Jambo) 2m23s
Aquesta banda
ens porta una barreja addictiva dels estils dels 50s del segle passat de
rhythm’n blues, swing i rock. Utilitzant l’escenari com el seu habitat natural,
aquest còctel musical es converteix en descàrrega musical en els seus directes.
Los Mambo Jambo combinen sense cap compromís els diversos licks instrumentals
ballables amb la tradició de la música popular. Impacto Imminente és el seu
segon àlbum d’aquest quartet de veterans que ha ocasionat un gran impacte a
Europa.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa
d’avui, el cinquè dedicat al Jazz From
Catalonia avui amb el 2014,
músiques que es van enregistrar abans i editar en aquest any. La música que els
nostres músics i socis de l’Associació
de Músics de Jazz i Música Moderna feien i fan en aquests moments. Us dono
les gràcies per la vostra atenció i recordeu que el podeu tornar a escoltar el
diumenge a la mateixa hora o ja directament des del blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es. Sortiu
de casa i aneu a veure concerts de Jazz en viu i no us oblideu del què fem al Jazz Club La Vicentina entrant al blog
i llegint les cròniques i escoltant els àudios i ja sabeu quel el divendres 23
d’octubre hi tornem amb el Luca Tondena
Quartet.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
