Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Luis Vela als controls i edicions.

Després de cinc programes dedicats a la música que han fet els nostres músics en aquests darrers anys, tots encabits en els Jazz From Catalonia des del 2010 fins el 2014, avui encetarem aquest programa 221 de la manera “normal”, i ho poso entre cometes d’oferir-vos els millors temes, o als menys els que més m’agradin a mi, de tres projectes. Dos d’aquests projectes són estricta novetat, mentre que el tercer és un disc editat per Mas i Mas Records, disc aquest, conjuntament amb d’altres que també podreu escoltar, que em van ser donats en mà des de les entranyes més profundes i amicals del Jamboree Jazz Club.

Comencem el programa d’avui amb un projecte final de carrera d’un jove músic anomenat Roger Martínez. Un projecte editat en disc, el seu primer, i s’ha de dir perquè és veritat que és d’una gran qualitat, no només interpretativa i compositiva, sinó també de concepció. Un disc que te un subtítol de Compromís entre la música i el text, vol dir molt a favor d’aquest jove creador. Un projecte que respira Taller de Músics per tot arreu: des dels agraïments d’en Roger als qui han estat els seus mestres entre els quals Gabriel Amargant, Vicent Maciàn, David Pastor, Joan Díaz, etc,  i que a més a més ha produït aquest treball, en Xavi Maureta.


“VALORS HUMANS” (Compromís entre la música i el text)
Roger Martínez

Editat per Temps Record                       TR1504-GE15
Enregistrat a l’Escola de Música Municipal Maria Dolors Calvet, Vilafranca del Penedés.

Roger Martínez, saxo alto i soprano
Leo Tejedor, guitarra elèctrica
Toni Saigi, piano
Pau Sala, contrabaix
Teo Saivà, bateria

Laura Cruells, veu a 3, 6 i 7
Patxi Vazili, veu a 5
Aina Torres, veu a 6

Tots els temes han estat composats per Roger Martínez i inspirats en diferents textos i poemes d’autors d’arreu dels Països Catalans excepte els de E. Ievtuixenko.

Comencem aquest projecte d’en Roger amb un delicada cançó cantada per l’Aina Torres en un poema d’ella mateixa del llibre Dos hiverns i un incendi de l’editorial Viena.

6.- Efímer       (R. Martínez & A. Torres)     5m44s

Doncs poques coses se m’acuden i les poques són totes força positives per valorar l’esforç de concepció d’aquest jove músic i gran intèrpret i compositor, ja, tan aviat. Roger però s’ha fet amb projectes com la O.J.O dirigida per David Pastor, entre d’altres. Aquesta és una aposta per compartir els textos i la música. Una preciosa veu de la Aina ens embolcalla ja des de les primeres notes, a més a més de la preciosa lletra, per eixamplar-ne les mires gràcies a la composició d’en Roger i les seves improvisacions.

Convé dir que na Laia Llobera i Serra és autora dels textos del primer “tall” del disc anomenat Véns del seu llibre Més enllà dels grills de l’editorial La Comarcal.

Seguim amb aquest projecte i ara ho farem amb un poema de Manuel Forcano del seu llibre Llei d’estrangeria de Edicions Proa. I com sempre amb la música del líder d’aquest projecte en el tema anomenat

3.- Contemplació      (M. Forcano & R. Martínez)             7m02s

Amb una lletra com la del Manuel Forcano havia de ser la Laura Cruells qui la cantés però també en Toni Saigi qui toqués el piano i fes aquest magnífic solo que hem escoltat. Quina progressió la d’aquest jove intèrpret més impressionant. Ja se sap, mentre nosaltres estem  enclavats els joves creixen i creixen tot i evolucionant. Roger fa també un magnífic solo on ens mostra la seva paleta de colors i el magnífic so del seu salto.

Dir-vos també que un altre autor és Enric Casasses en el tema Declaració amb la seva poesia editada per Edicions Empuries del llibre No hi érem.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Continuem amb aquest magnífic projecte que vaig poder veure en directe en el dia de la seva presentació a La Nau del Poble Nou. I ara ho fem amb una cançó amb lletra de E. Ievtuixenko del seu llibre Ievtuixenko. Autobiografia precoç de l’editorial Edició de material.

7.- Gent          (Ievtuixenko & R. Martínez)             8m44s

Un projecte on el text hi te una gran cabuda, com aquell del Joan Margarit amb el seu fill al saxo tenor, disc de Quadrant  que vam posar la temporada passada. En aquest poema de Ievtuixenko que recita ràpidament Laura Cruells queda palesa la compenetració de text i música. Una música que sona com una improvisació entre saxo alto de Roger Martínez i guitarra de Leo Tejedor.


Veiem qui és aquest jove músic..

Roger Martínez, saxofonista vilafranquí, s’inicià al món del saxo de ben petit a l’escola de música Balalaica de Vilafranca del Penedès. Als 16 anys va començar els seus estudis de música moderna i jazz al Taller de Músics amb Alfons Carrascosa com a professor de saxo, escola on també realitzaria els estudis superiors amb professors com Vicent Macian, Gabriel Amargant, Perico Sambeat, Joan Díaz o Vicenç Solsona, entre d’altres.

Ha participat amb diferents projectes i ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics com Jorge Pardo, David Murray, Mala Rodríguez, Perico Sambeat o Josemi Carmona.

1.- Véns         (L. Llobera & R. Martínez)               7m03s

Véns i vas. Vius i mors. Sols som pura intermitència de records. Aquest és el curtet text de la Laia diluït entre tota la música, magnífica i perfectament interpretada amb solos del líder, del Leo a la guitarra i del Pau Sala al contrabaix.

Fins ara ha gravat diversos CD’s com a sideman amb Achilifunk, Big Mama i la Original Jazz Orquestra, Izah & Rca Flacos o amb Tak!, entre d’altres. També ha guanyat premis en forma de gravacions o gires amb Tak! i Achilifunk i durant els estudis superiors va estar becat pel mateix centre d’estudis.

Actualment forma part de diversos projectes; el quartet de jazz contemporani Tak!, és director de la Sidral Brass Band, acompanya la cantant de soul Izah amb el saxo i el synth, és saxo lead de la OJO (Original Jazz Orquestra, big band del Taller de Músics) i forma part de Filibusters, dins el món de la música tradicional.

Després de tot aquest recorregut, ha decidit llançar el seu primer CD, que porta per nom Valors Humans (Temps Record-2015), aquesta petita meravella que estem escoltant.

Doncs deixem un gran projecte, inicial i iniciàtic, per endinsar-nos en un de maduresa, ja quasi al final del seu trajecte, malaurat càncer, del Tete Montoliu. Anys aquells on es fumava a tot arreu i més dins els locals de Jazz. Allà el fum i les cigarretes van fer destrosses en les vides de tants i tants músics i aficionats. Bé, aquesta és una història passada i ara escoltarem la música que per sort no desapareixerà mai.


“MUSIC FOR ANNA”
Tete Montoliu Trio

Editat per Mas i Mas Records    002
Enregistrat a La Boite el 6 i 7 d’octubre de 1992 per Juan Carlos i Emili Baleriola amb la unitat mòbil dels Montseny Estudis.
Producció artística d’Emili Baleriola.

Tete Montoliu, piano
Hein van der Vein, contrabaix
Idris Muhammad, bateria

Escriure la biografia d’en Tete seria una tasca en la qual ens hi estaríem força hores o sigui que quasi millor en faci un petit resum, començant a partir de la època, 1956, en què va ser descobert per Lionel Hamptom el qual posteriorment el va convidar a fer una gira per Europa. La dècada dels 60s va anar a New York formant un trio amb Elvin Jones i Richard Davis. Els anys següents van ser els de l’esclat d’en Tete per Europa, especialment a Copenhagen i París, fent també algunes visites als EEUU. Dir-vos que va tocar amb els grans mestres del moment com Dexter Gordon, Johnny Griffin, Joe Henderson, Dizzy Gillespie, Chick Corea, Hank Jones, Roy Hargrove, Jesse Davis, etc. El 1996, poc abans de morir, se li va retre un homenatge tardà, tot s’ha de dir.

En el petit llibret del disc hi ha un llarg comentari de l’Albert Mallofré tot i explicant-nos el seu parer del què és aquest disc que podreu anar escoltant entre les peces que he escollit. Abans però deixeu-me que us posi un poema dedicat a la figura del Tete, extret del web del musicòleg mallorquí Francesc Vicens que sembla va sortir a la revista cultural Lluc num 861 en motiu del Xé aniversari de la seva mort, i era el 2008.

Amb la serenor de l’ànima 
i mans de geni, has copsat 
l’essència de l’harmonia
  i la potència del jazz.
 Amb l’amor fidel les tecles, 
dolçament, has encisat,
 florint el profund missatge 
 de l’esperit musical. 
Quan abraces el piano, 
 gojós, temperamental, 
 el teu cor sent i batega 
 amb ritme oníric de jazz.

 Miquel Bota Totxo. Pollença 1990.

He trobat tant interessant la pàgina web del musicòleg Francesc Vicens que aquí us en deixo l’enllaç per si hi voleu fer un ull...


Som-hi doncs amb el primer tema, que com és habitual en aquest programa serà el més càlid i dolç i que serà un tema de Fred Lacey anomenat...

5.- Theme for Ernie  (F. Lacey)      6m51s

Aquest és un dels temes que Coltrane incloïa en el seu repertori i que va enregistrar el 1958 en el seu “Soultrane”. Tete n’ha fet una magnífica interpretació, mantenint la balada en tot moment com “flotant” en l’espai, gràcies a la seva pulsió delicada i nítida com pocs ho han fet o ho fan. Poder dir que aquest és un dels músics millors que ha donat el Jazz europeu i que és de casa nostra és un honor, un luxe i quelcom que no hem d’oblidar mai. En aquest tema ens mostra com domina el tempo lent, tan difícil o més que el ràpid.

Resumint el que diu en Mallofré, seria més o menys així....

En Tete Montoliu és el músic que porta més discos editats a l’estat espanyol i la major part d’ells enregistrats fora de la península. Ha mantingut el seu nivell jazzísitc i de qualitat musical en tots els enregistraments. En aquest enregistrat en directe a La Boite de Barcelona, ho ha fet pel segell Mas i Mas. Què te de particular aquest disc a banda de ser el darrer? Doncs que ara es troba en el seu millor moment de creativitat musical i de profunditat jazzísitca, i no és cap tòpic.

Seguim ara amb un tema propi també amb un precís swing a base del “walking” del contrabaixista en un tema amb alguns breaks rítmics que el fan especialment interessant. Som-hi dons amb el tema anomenat..

4.- Tete don’t remember     (T. Montoliu)              7m06s

Començat també amb una intro de piano, aquesta vegada curteta i que ha donat pas al tema pròpiament dit. El pont es força identificable en aquest tema estàndard per després tornar a la A. Després de la melodia, ens hem trobat ja amb el solo del contrabaixista, magnífic i delicadament recolzat per les escombretes del bateria i pel mateix Tete que sempre hi ha estat, encara què amb pocs acords, però suficients. I seguim amb el Mallofré.


En el món del Jazz, Tete Montoliu ha estat sempre un llop solitari. No és un misantrop i molts menys un misogin, però en aquest món ha tingut des de sempre les batalletes organitzades pel seu compte, per guanyar una guerra que ell entén com a seva. De la seva participació amb músics de talla se n’han deduït uns resultats magnífics, tot i trobar-se realment a sí mateix quan es troba davant del piano, ell sol, o només amb el suport mínim de la secció rítmica com la que estem escoltant amb aquests dos grans mestres del jazz mundial.

Seguim doncs amb la resta de temes, tots ja carregats de swing, bop i blues, elements bàsics del Hard Bop que ell es va encarregar de mostrar-nos, i fem-ho en el tema dedicat a l’Anna en clau de blues...

1.- Blues for Anna     (T. Montoliu)              9m11s

Una intro a piano solo no massa llarga ens ha situat ja de ple dret dins del tema amb un swing esclatant i clares harmonies del blues en el jazz, aquelles que no es fan amb tres acords i sí més aviat amb tota la colla que hi va afegir el geni de Bird. S’ha de dir que els acompanyants són d’allò més impactants i força ho és el solo a contrabaix del Hein van der Vein, per poc després fer-ho també el mestre Idris Muhammad , en Leo Morris abans de canviar-se el nom i el qual ens va deixar l’any 2014, el 29 de juliol. Seguim amb el què ens diu en Mallofré.

En els darrers temps, les circumstàncies que han confluït al voltant de la figura de Montoliu li han accentuat la seva individualitat. En aquestes condicions, el llop solitari que ell ha estat sempre, s’ha vist més a soles amb la seva solitud i la riquesa clar obscura del seu interior s’ha concentrat encara més en la punta dels seus dits com a única sortida. Reflectint-se en el teclat un vertader univers de sentiments continguts i d’emocions mai confessades. Ara, més que mai, darrera de la música hi ha l’home. És per això que aquest disc és més Tete Montoliu que cap altre. Paraula de l’Albert Mallofré.

Acabem ara amb un dels temes que més ha influenciat tothom, i no tant per la pròpia composició i sí per l’arranjament que en van fer Clifford Brown  i Max Roach en el disc at Basin Street del 1956, amb Sonny Rollins al tenor substituint Harold Land, del preciós de tema de Raye & de Paul anomenat...

3.- I’ll remember April                      (Raye & de Paul)      7m39s

Fins i tot la intro s’ha convertit en part essencial del tema, identificant-lo a la primera, com passa amb molts altres temes com el ”Round Midnitgh” que també en te una feta a mida, em sembla per Dizzi Gillespie. Quina gran interpretació ens ha fet en Tete en un tema impressionant i a un tempo força entremaliat, el tempo del quintet de Brown & Roach més o menys. Quatre minuts a ple rendiment pel pianista moment en el qual ha donat pas als quarts amb el bateria Idris Muhammad per després fer aquest el seu magnífic solo. Un Tete que va veure de les fonts de Art Tatum en els seus orígens trobant però ben aviat el seu camí, el seu llenguatge, el qual identifiquem en només escoltar algunes notes.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound...

Anem ha escoltar el primer projecte del contrabaxista de l’àrea de San Francisco i que va guanyar el premi de la competició Thelonious Monk 2008. Estem parlant de Bob Gingery en el seu disc anomenat “Traveler”.


“TRAVELER”
Bob Gingery

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 456
Enregistrat el 28 de maig de 2013 per Aaron Nevezie al Bunker de Brooklyn, NY.
Produït per Bob Gingery
Productor executiu, Jordi Pujol.

Bob Gingery, contrabaix
Jon Irabagon, saxo tenor
Mike Bagetta, guitarra
Mark Ferber, bateria

Totes les composicions són de Bob Gingery.
Però qui és aquest músic americà que escoltarem ara mateix? Doncs veiem-ho.

Des de la seva arribada a Nova York el 1999 Bob Gingery ha pogut tocar amb alguns dels millors músics de la ciutat, com Eliot Zigmund, Joe Beck, Buddy Williams, Alan Harris, Ron Afif, Brad Shepik i Lou Volpe. Ha tocat al Blue Note, Birdland, el Festival Internacional de Jazz de Hartford, Joe’s Bar i el Knitting Factory. Mantenint una atapeïda agenda tant com sideman i líder de la banda, ell es troba a gust amb molts estils de música i ha tocat i gravat fen jazz, rock, pop, R & B amb artistes llatins, fen musicals i tocant amb orquestres simfòniques.

Bob és també actiu com a educador. Ell és membre docent al Conservatori de Concòrdia a Bronxville, Nova York. Treballa amb l'organització sense ànim de lucre Músic Crossing Borders, que ensenya als estudiants sobre la música de les cultures d'arreu del món. També col·labora fen Jazz Master Class al Westchester Community College des de 2001.

Originari de la zona de la badia de San Francisco, va començar a tocar el saxo als 10 anys, però els sons de James Jamerson, Rocco Prestia, i Jaco Pastorius el van inspirar a aprendre la guitarra baixa. Aviat va estar fent concerts amb bandes de rock locals i tocant a la banda de jazz de la seva escola secundària. Als 18 anys va començar a estudiar el contrabaix. Té títols de llicenciatura en música de Berklee College of Music i la Universitat Estatal de Califòrnia a Chico i un mestratge en música del City College de Nova York, on va estudiar amb Ron Carter, John Patitucci, i Geri Allen.

Deu ni do. Escoltem doncs el primer tema d’aquest gran treball d’aquest magnífic compositor i contrabaixista anomenat...

5.- Inland Empire      (B. Gingery)               6m56s

Tot el que escoltarem són les seves composicions i ja veieu que la seva participació en solos no és la que faria un líder de formació, deixant aquesta tasca al grandíssim saxo tenor Jon Irabagon del qual li hem posat diversos discos en programes de temporades anteriors. Aquest és un saxofonista que no hem vist mai pels nostres lars i que sí ens agradaria poder-lo escoltar en directe. A veure si en alguna visita a Europa tenim la sort de poder-lo veure per algun dels locals de Barcelona. Aquest tema però, l’ha encetat l’altre figura de la formació, el guitarrista Mike Baggetta, també amic nostre i que ha sonat en anteriors programes. No endebades tots aquests músics, a banda de compartir projectes també comparteixen editorial, la del gran buscador de talents arreu Jordi Pujol Baulenas i la seva Fresh Sound New Talent.


Escoltem ara el següent tema del líder, que dóna títol a l’àlbum anomenat..

4.- Traveler    (B. Gingery)               6m40s

Un tema on tornem a trobar-nos el co-protagonisme de guitarra i saxo tenor, igualment encetant el tema el Mike Baggetta amb una introducció que dóna peu a la melodia principal a càrrec del seu company Jon Irabagon. Després ha estat el guitarrista qui ha iniciat el seu delicat i magnífic solo acompanyat per la secció rítmica amb dos sòlids músics, l’un a més a més compositor i  magnífic contrabaixista, mentre que en Mark Ferber se’ns mostra imaginatiu no limitant-se a un simple acompanyament i més aviat desenvolupant creativitat a dojo. Jon segueix amb la seva participació memorable com en cadascuna de les seves intervencions. Al final ens trobem amb una melodia un pèl melancòlica, tot i havent viatjat per d’altres emocions més intenses.

La música en aquest enregistrament reconcilia la totalitat del què va aprendre Gingery des que va començar a tocar. Les composicions estan basades en el jazz, però també tenen elements de rock, blues i folk, combinades amb més harmonies modernes. "Second Nature" és un bon exemple d'aquesta barreja. També en la cançó "Wheeling", que tracta de captar l'aura d'un dels seus compositors favorits, el difunt Kenny Wheeler. "Boot Hill" , amb el seu gran ritme de fons, és un altre gest de complicitat de l'amor de Gingery pel rock. La forma i l'acord amb nusos i canvis més llargs fan coses interessants. El tema “Traveler” que dóna títol a l’àlbum, va començar amb la idea d'utilitzar Picking Travis, una tècnica de la guitarra en la música tradicional folk americà, a través d'un tempo de 5/4 i harmonies modernes. Els “vamp” molt oberts a "Inland Empire" , són el seu intent d'estimular als intèrprets a tocar fora dels canvis, fora dels acords i harmonies. Gingery va passar diversos anys ocant amb una banda de funk de Nova Orleans la influència de la qual surt en el Groove  del "Three Dog Legged." "Past Lives" compta amb alguns harmonies inspirades en Coltrane. El tema que clou el disc "Cadence" és una altre composició amb Wheeler en ment.

Acabem doncs el projecte i programa amb el tema comentat ple de Groove, el..

6.- Three Legged Dog         (B. Gingery)               6m37s

Un tema carregat de Groove on després de la interpretació dels dos solistes principals fen la melodia, finalment hem pogut escoltar la mestria del líder i compositor, Bob Gingery desenvolupant un magnífic solo, ple de sentit musical i farcit de ritme explícit i carregat d’intencionalitat creativa. Després d’ell en Mike Baggetta segueix la tònica magnífica per seguidament fer-ho l’altre solista, el gran Jon Irabagon i finalment anar a la Coda i acabar el tema, un tema totalment farcit de Groove.

I d’aquesta manera hem acabat el programa d’avui. Un programa divers amb els projectes de dos músics d’ara, en Roger Martínez i l’americà Bob Gingery, posant-vos entremig, a mode d’homenatge a la seva figura el disc que em van cedir des del Jamboree enregistrat a La Boite del nostre gran músic, Tete Montoliu. Dir-vos que aquest programa de ràdio es va inaugurar repassant la figura d’en Tete tot i fen diverses entrevistes als músics que havien de venir al Jazz Club La vicentina com la Susana Sheiman, Ignasi Terraza i Manel Álvarez.

Bé, doncs, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, un programa que torna als orígens amb projectes nous i amb màsters del Jazz. Recordar-vos que aquest divendres tenim el segon concert de la 7ena temporada amb Luca Tondena Quartet, amb Luca Tondena, saxo tenor; Sergio Cruz, piano; José López, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria.

Gràcies per ser-hi, bon nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i a partir d’aquesta setmana els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Luis Vela als controls i edicions.

Avui acabem aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, i ho fem amb el Jazz from Catalonia 2014. Un disc on els temes van estar seleccionats per Olga Ávalos (periodista musical), amb la col·laboració de Martí Farré (periodista musical), Susanna Carmona (coordinadora de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical). Els textos traduïts de l’original en anglès són de la Olga, i el projecte  està patrocinat per l’ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals, o sigui que som-hi doncs començant ja el Programa 220.



Començarem el programa amb la modernitat delicada amb el projecte del Joan Vidal Sextet¸ Illusionary Rhythm’s en un disc editat per JazzGranollers Records, disc on el Joan repassa la obra de György Ligeti, entre d’altres autors moderns com Bela Bartok. Una formació amb amics com són el Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Martí Serra, saxo tenor i soprano; Adrià Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Miguel Serna, contrabaix i el mateix Joan Vidal, bateria. Escoltem-los en un tema del líder basat en una cançó de György Ligeti anomenada

14.- Illusionary #5       (J. Vidal)          4m44s

Béla Bartok, Conlou Nancarrow, Johannes Ockeghem i sobretot György Ligeti són els compositors, la majoria del segle passat, que el bateria i compositor Joan Vidal retreu tribut en aquest el seu darrer àlbum. Obté això pel fet de tenir la visió o obertura de mires que li permeten explorar el jazz i la seva naturalesa com a música híbrida i gènere amb porositats que aquest és. Vidal torna amb els seus millors arranjaments els quals reflecteixen un esperit humanista on re examina alguns dels períodes més creatius del segle vint.

Seguim am la modernitat d’un trio amb gent tan contemporània com el mestre de molts, l’Agustí Fernández, piano; Barry Guy, contrabaix i Ramón López, bateria i percussions. Aquest és un projecte editat per Maya Recordings anomenat A Moment’s Liberty i la formació Aurora Trio en un tema de l’Agustí anomenat....

10.- Uma         (A. Fernández)                       5m08s

La prova que a partir d'una melodia que ningú podria taral·lejar un discurs pot ser creada, desafia el més exigent dels oyents. Aquest darrer treball, A Moment’s Liberty, el seu tercer treball d’aquests tres celebèrrims improvisadors europeus, és el resultat de la exploració d’això què és extraordinari, inesperat i inusual, d’aquests moments que exemplifiquen què és això de ser músic.

Seguim doncs amb un altre dels projectes on la modernitat va barrejada de la delicadesa amb el pianista de Granollers establert a Nova York. Un pianista que vam veure a la Nova Jazz Cava quasi amb aquesta mateixa formació en un disc que també vam posar en un programa anterior de Jazz Club de Nit. Aquest disc es diu ¡Pa’lante! amb Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril, bateria. El dia de Terrassa hi havia el germà trompetista del bateria, un nano de 18 anys que no vegis com li fotia. Escoltem doncs aquest tema del Walter Stinson del disc editat per Quadrant Records anomenat...

12.- Cosmic Lullaby               (W. Stinson)               4m17s

El primer àlbum del pianista de Granollers, Albert Marquès, que gira sobre el concepte del Latin Jazz com a eix principal. Acompanyat per aquests dos músics de l’escena Novaiorquesa, el Zack, fill del llegendari Chico  O’Farril, el català posa la llavor d’un àlbum eclèctic amb un jazz emmarcat en una cruïlla cultural, ple de inesperats canvis, tals la col·laboració amb el grup de Latin hip hop Circa 95 en el tema Azúcar. Música de Brooklyn on ell hi viu d’ençà una anys. El tema que hem escoltat però ja heu vista de quina delicadesa està farcit.

I continuem ara amb un altre projecte on se’ns mostra la modernitat dels nostres músics amb el projecte del Marcel·lí Bayer, Les Narrations. Un disc editat per WhatAbout Music amb gent com Marco Mezquida, piano; Martín Leiton, contrabaix; Ramon Prats, bateria i el líder amb saxo alto, soprano i clarinet. Modernitat de la mà de la delicadesa de les seves composicions i sobretot amb el tema que escoltarem, obra del mateix Marcel·lí anomenat

11.- Miau, va dir ella   (M. Bayer)                   4m42s

Després del seu debut amb el Nonitz, un projecte amb un nonet basat en els treballs de Lee Konitz, en Marcel·lí Bayer ha escollit una formació més reduïda a quartet on explora el seu talent com a solista. Les Narrations és un àlbum amb una història real al darrere de cada cançó on el jazz pren la forma de la melodia. El so és refinat a la vegada que el resultat del lliure pensament i de la increïble expressió de la ment.

I seguim ara amb un projecte a piano solo d’un dels referents actuals d’aquest instrument, un home jove que ha assolit un nivell el qual ha aconseguit un reconeixement dels seus companys de professió, havent-lo votat diverses vegades com a millor músic de Jazz, premis que atorga cada any l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna. Estem parlant de Marco Mezquida i el seu projecte La Hora Fértil, editat per WhatAbout Music. Escoltem-lo doncs en el tema que dóna nom al projecte....

13.- La Hora fértil        (M. Mezquida) 5m45s

Ja no hi ha cap dubte que Marco Mezquida és ara mateix un dels millors pianistes de l’escena catalana. Nascut a Menorca i amb només 27 anys, se’l pot trobar en més de 20 discos com a sideman, en quatre com a líder de formació i a més a més amb un calendari força atapeït de concerts. Aquest àlbum a piano solo ens demostra que aquest és un pianista humanista, un humanista del piano. Les seves composicions inclouen cançons que uneixen l’esperit de la música clàssica amb la lliure improvisació i les referències als romàntics com Chopin i Schumann.

I encara amb més modernitat ara de la mà d’una formació paradigma de la llibertat en l’execució i composició anomenada Free Art Ensemble + Agustí Fernández. Aquest és també un disc editat per la editorial més discordant de totes, la Discordian Records en un disc enregistrat al Jamboree amb una formació formada per 11 músics. Recordo una de les seves actuacions on diversos dels integrants van “conduir” a la resta de companys en una actuació memorable també al Jamboree. Anem doncs a escoltar un tema del gran Kenny Wheeler anomenat ..

15.- Trumpet piece                (K. Wheeler)               3m12s

Aquesta Free Art Ensemble, petita big band formada per un grup de 10 músics andalusos i catalans, és per sobre de tot una experiència col·lectiva que de manera natural abraça el Free Jazz en el seu concepte més primordial, amb la música popular i contemporània actual. La FAE, la qual ha fet gires amb un projecte intitulat Antes existió el grito, s’han ajuntat en aquest el segon àlbum amb el pianista Agustí Fernández com a conductor.

Endinsem-nos ara en la modernitat d’un dels més eclèctics directors de Big Bands, i aquest és el contrabaixista i pianista d’afició en David Mengual. La David Mengual Free Spirits Big Band és el paradigma de la modernitat i l’experimentació i en aquest el segon àlbum que també va sonar en un programa de la temporada anterior, Menta, diari sonor, ens la mostra, ens mostren la seva idiosincràsia a voltes irreverent i burleta. Aquest és un disc de Jazzenviu Records en un tema de Dani Pérez anomenat..

8.- Le dice el niño       (D. Pérez)                  4m26s

Com hem dit, el segon àlbum d’una formació amb 15 músics que ens mostra un pas més en la consolidació dels seus projectes dirigits a la seva consolidació i establiment d’una pròpia personalitat a través de l’avant-garde i el jazz contemporani. També marca la benvinguda de prominents músics catalans de Jazz (Joan Vidal, Sergi Sirvent, Giulia Valle, etc..) i els de les properes generacions.


I ara escoltarem a una formació, i recordem que estem escoltant la música que es va enregistrar cap el 2013 i editar el 2014, que ha esdevingut important a nivell popular amb una gran acceptació entre el gran públic, la liderada pel Joan Chamorro i la jove Andrea Motis, presentant al gran saxo tenor Scott Hamilton. És ben cert que el públic que assisteix als concerts de Jazz és força minoritari. El Jazz innovador amb músics de gran vàlua malauradament no és reconegut al nivell que es mereixeria i en els grans esdeveniments, com els diversos festivals, no els podem veure ni aplaudir. Alguns d’aquests festivals han esdevingut els esdeveniments on es poden veure grans figures internacionals, amb preus exorbitants, i tot i això amb gran afluència de públic, un públic que ja no veus més en els concerts del dia a dia. És el públic dels Festivals....allò que vesteix. En aquests esdeveniments hi ha però formacions nostres que també omplen Palaus com la magnífica i entranyable La Locomotora Negra i les formacions liderades per aquest gran mestre, educador i director, en Joan Chamorro. El gran públic i els mitjans audiovisuals han potenciat els seus projectes, amb la Sant Andreu Jazz Band i totes les formacions derivades d’aquest banda de jovenets, esdevenint una mena de boom que ja fa anys que dura. Serà que és prou bo, oi? Sempre però dintre del Jazz Clàssic, més assequible i envoltat de figures del Jazz Internacional com és el cas, i no només, i sí potenciant els joves que van destacant fent-los discos individuals com és el cas de l’Andrea però també de la Magalí, Rita Payès, i d’altres joves encara en època d’estudis. Reconeixent el valor de la feina del Joan, als aficionats ens agradaria que els mitjans televisius de casa nostra es dediquessin també als molts i molt bons d’altres músics de l’escena catalana. Bé, doncs escoltem ja el projecte d’ells dos més un...

Estem parlant d’un disc de Swit Records, Live at Jamboree amb una formació on hi trobarem a banda dels tres Andrea, veu, trompeta i saxo alto; Joan, contrabaix i Scott, saxo tenor; a Ignasi Terraza, piano i Hammond; Josep Traver, guitarra i Esteve Pi, bateria.

Escoltem-los en el tema de Mac Hugh & Fields anomenat..

2.- Exactly like you                 (Mc H & F.)                 4m27s

La jove cantant, saxofonista i trompetista Andrea Motis ha madurat (està madurant) i ha entrat de ple a l’edat adulta deixant darrera seu el concepte de jove promesa. El seu tercer àlbum com a co-líder amb en Joan Chamorro, és una confirmació del seu talent a la vegada que un homenatge al jazz clàssic i el swing que tan agradable són d’escoltar per a tothom. El veterà saxofonista Scott Hamilton afegeix la seva magnífica empremta a tots aquests estàndards com els I fall inlove too easily i aquest Exactly like you.

Seguim doncs amb una formació de casa també però amb l’afegitó d’un gran saxo tenor americà, amic de molts dels músics de casa nostra com la mateixa Elisabet Raspall, estem parlant del projecte Bridges & Chris Cheek i el seu àlbum editat per Petit Indie anomenat  South Lamar Boulevard..una banda amb Alfons Bertran, bateria; Guillem Callejón, guitarra; Dimas Corbera, baix elèctric; David Soler, guitarra i pedal steel amb Chris Cheek,saxo tenor en un tema del guitarrista Guillem Callejón...

4.- Snails        (G. Callejón)               5m15s

Després del debut d’aquesta formació inicial com a trio i amb el seu segon àlbum amb una música aproximada als terrenys del jazz folk de Bill Frisell, aquest tercer àlbum de Bridges, projecte liderat pel Guillem Callejón segueix el camí d’un jazz elàstic, suggerent que afavoreix el mid-tempo i les harmonies contemporànies incloent espurnes de rock. El potent i argumentatiu saxo del Chirs Cheek ens trasllada a una resolutiva jornada per terrenys impressionants.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound...

Escoltarem una formació de luxe amb un quartet liderat per la pianista catalana Eva Novoa, establerta a Nova York. Un d’aquells discos, com els anteriors, que no els pares d’escoltar mai. De l’Eva ja en vam posar un en l’anterior programa, en formació de trio, quan encara residia a Holanda, i avui ho fem amb un magnífic quartet amb gent com el gran Ernesto Aurignac, saxo alto; Masa Kamagushi, contrabaix, André Sumelius, bateria  i la mateixa Eva Novoa, piano en un disc de Fresh Sound New Talent i amb un tema de la líder anomenat...

6.- Ik ben boos            (E. Novoa)                  5m23s

Sembla ser què, la pianista Eva Novoa establerta definitivament a Nova York, ens mostra la seva faceta més experimental, com una manera de reflectir el jazz dinàmic que emergeix a la capital del jazz. Amb aquest àlbum tan espontani, Novoa utilitza la pròpia improvisació com una eina més de la composició, i el resultat són onze temes representatiu del seu espectre musical. Un desafiament, un jazz íntim on l’artista és fidel a si mateixa.

I ara seguim amb les experiències modernes d’una formació que també vam posar en anteriors Jazz From Catalonia i estem parlant d’un octet, els revolucionaris Filthy Habits Ensemble en un disc de Discordian Records anomenat Filthy Habits Ensemble plays Stravinsky. Una formació amb Pablo Selnik, flauta; El Pricto, clarinet i conductor; Dan Malfon, saxo alto; Tom Chant, saxo tenor; Natsuko Sugao, trompeta; Jo Miramontes, piano; Sebi Suárez, baox elèctric i Vasco Trilla, bateria, en un tema del geni Stravinsky anomenat...

7.- Marche du soldat  (I. Stravinsky)  1m54s

Enregistrat al Jamboree, el nou projecte d’aquest nonet català explora una de les peces més conegudes i narratives de Igor Stravinsky, la suite “La història del soldat” del 1918. Els Filthy Habits Ensemble, formats com un tribut a Frank Zappa, s’han embrancat en un projecte que els demana una gran tècnica així com una millor expressivitat en el món del jazz-rock i l’avant-garde.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....

Seguim ara amb la maduresa d’un trio liderat per un dels grans del saxo tenor, en Víctor de Diego i el seu disc Tribute que vam poder gaudir un gener passat al Jazz Club La Vicentina i també vam posar en un anterior Jazz Club de Nit.
Un trio de mestre amb el Víctor de Diego, saxo tenor i soprano; Jordi Gaspar, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria, en un disc de Quadrant Records i amb el tema de Monk anomenat....

3.- I Mean You (T. Monk)                    4m50s

Apuntalat pel seu sòlid coneixement del llenguatge i estil reminiscent del so dels mestres de la West Coast com l’Stan Getz, Víctor de Diego lidera un projecte que encara no havia fet en tota la seva carrera anterior. Un trio sense instrument harmònic. Aquesta formació li permet reinterpretar els clàssic com Monk, Coltrane i Porter, en un concepte més rítmic, camí més lleuger a la vegada que es reinventa a sí mateix en el seu so amb dos temes de factura pròpia.

Ara us ofereixo la possibilitat d’escoltar una formació liderada pel gran drummer Marc Miralta i el seu Flamenco Reunion amb els seus amics Javier Colina contrabaix; Perico Sambeat, saxo alto i soprano; Baptiste Trotignon, piano; David Domínguez, percussions i Blas Córdoba “El Kejío”, cante en un disc de Produccions Contrabaix i un tema del mateix Miralta anomenat ...

9.- Junto a las estrellas          (M. Miralta)                  5m28s

Marc Miralta ha tardat 15 anys per seguir la seqüela del seu projecte New York Flamenco Reunion. En tot aquest temps ha afegit influències i idees al seu bagatge. De totes maneres va ser Perico Sambeat qui el va convèncer per a mantenir-se fidel al concepte del primer àlbum, tot i adaptant estàndards de jazz als pals del flamenc. En aquest treball s’hi afegeix a més a més la veu del Kejío, Blas de Córdoba.

I continuem amb projectes de casa amb una formació força actual anomenada Walk Tall en un disc de Unit Records amb dos catalans, Enric Peinado, guitarra i Ramon Prats, bateria, un suís, Gilles Estoppey, piano i un italià, Giampaolo Laurentacci¸contrabaix, en un disc que ja vam posar en un programa anterior i ara amb un tema de l’Enric anomenat..

5.- Mode Joe               (E. Peinado)               4m34s

Una formació de gent de diverses nacionalitats però que respiren els aires de casa nostra vivint i compartint projectes, un quartet de neo-bop que representa les sinergies d’un jazz contemporani europeu on hi cap també el rock amb les improvisacions i els tocs d’humor d’aquests mestres de les barreges oferint-nos una mena de collage de ritmes i melodies. Prats i Laurentacci són un suport sòlid i versàtil a les evocatives harmonies de Estoppey i Peinado.

I si cal us comento què vol dir això de conductor. Les sessions amb una persona que “condueix” impliquen tot un seguit de símbols que tots els músics coneixen i els quals realitza el conductor. Aquest pot indicar que alguns músics només siguin els qui toquen i de la manera com toquen. Senyals diverses els van augmentar el volum, disminuir la tonalitat, endegar un riff rítmic etc...Es pot dir que la música s’està composant i realitzant a la vegada en directe i és la música que pensa qui en aquell moment està conduint la sessió.

I ja per acabar el programa què podem dir que no sapigueu de la coneguda banda liderada pel Dani Nel·lo, anomenada Los Mambo Jambo i el seu projecte de Rhythm’n Blues. Un disc de Buenritmo Records  i una banda amb el mateix Nel·lo¸saxo tenor; Mario Cobo, guitarra; Iva Kovacevic, contrabaix i Anton Jarl, bateria. Escoltem-los amb el tema col·lectiiu anomenat...

1.- Un baile hipnótico  (M. Jambo)                 2m23s

Aquesta banda ens porta una barreja addictiva dels estils dels 50s del segle passat de rhythm’n blues, swing i rock. Utilitzant l’escenari com el seu habitat natural, aquest còctel musical es converteix en descàrrega musical en els seus directes. Los Mambo Jambo combinen sense cap compromís els diversos licks instrumentals ballables amb la tradició de la música popular. Impacto Imminente és el seu segon àlbum d’aquest quartet de veterans que ha ocasionat un gran impacte a Europa.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, el cinquè dedicat al Jazz From Catalonia avui amb el 2014, músiques que es van enregistrar abans i editar en aquest any. La música que els nostres músics i socis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feien i fan en aquests moments. Us dono les gràcies per la vostra atenció i recordeu que el podeu tornar a escoltar el diumenge a la mateixa hora o ja directament des del blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es. Sortiu de casa i aneu a veure concerts de Jazz en viu i no us oblideu del què fem al Jazz Club La Vicentina entrant al blog i llegint les cròniques i escoltant els àudios i ja sabeu quel el divendres 23 d’octubre hi tornem amb el Luca Tondena Quartet.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.

Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes, o sigui que demà no es repetirà el programa. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Avui continuem amb el Programa 219 i amb la sèrie de discos dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, i ho fem amb el Jazz from Catalonia 2013. Un disc on els temes van estar seleccionats per Pierre Bechet (programador musical), amb la col·laboració de Martí Farré (periodista musical), Susanna Carmona (coordinadora de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical).

Els textos del llibret són d’en Pierre Bechet, del qual us en faré un resum dels comentaris dels temes d’aquest magnífic treball de recopilació, textos escrits en anglès i traduïts per qui us parla. En alguns casos, serà la meva pròpia opinió la que parli. A veure com queden...



I començarem ara mateix amb un tema que, tot s’ha de dir, vam ser els primers en escoltar al Jazz Club La Vicentina tot just abans d’enregistrar aquest disc. Joan Vidal em va enviar un mail des de Londres per dir-me que el Gabriel Amargant li havia parlat molt bé del nostre club i que venia cap a Catalunya ha presentar el seu projecte. Jo sense pensar-m’hi ni un segon li vaig dir que estava fet, quan em va dir que a la formació hi hauria el Biel¸ Marco Mezquida, Miguel Serna, Alex Munk i Josh Arcoleo, aquests darrers dos joves anglesos que vindrien amb ell.

Aquest és un disc de Quadrant Records, anomenat Deptford Suite amb Joan Vidal Sextet amb tots els temes composicions del líder i ara amb el tema....

1.- Opening               (J. Vidal)        4m17s

Tota aquesta obra la va escriure Joan Vidal després de llegir-se la trilogia del canadenc Robertson Davies, a partir de la qual va composar totes les cançons d’aquest àlbum del qual heu escoltat el primer tema, l’obertura o opening. Els estils jazzístics són diversos i van des de la pròpia concepció fins el jazz contemporani i el free jazz. Un directe que vam gaudir d’allò més al JCLV.

I ara ens endinsarem en la música d’un dels mestres de tots aquests joves pianistes de casa nostra. Estem parlant del gran Agustí Fernández i el seu disc a duo amb el bateria Ramón López, en un disc editat per Universal Music anomenat Azul, Agustí Fernández & Ramón López Sa Ximbomba, del qual escoltarem un tema tradicional arranjat pel mateix Agustí.

7.- Tradicional           (arranj A. F.)              5m33s

Després de realitzar diversos projectes amb Evan Parker i Barry Guy, el pianista mallorquí  situat en l’avant garde, Agustí Fernández, ens presenta el seu darrer treball de la mà del bateria alacantí establert a París, en Ramón López. Aquests dos mestres han realitzat un disc amb tot de temes composats per ells mateixos, a duo o individualment, amb aquest tradicional que heu escoltat però on també hi podeu trobar una versió molt personal del tema de Bill Evans, “we will meet again”.

Seguirem amb més modernitat, la dels nostres músics, mestres en l’art de la composició i improvisació d’un Jazz From Catalonia i ara ho farem amb la gran contrabaixista de casa però nascuda el 1972 a San Remo. Una artista internacional la qual ha fet gires per Europa i EEUU i fins i tot van anar a un festival de Jazz que van fer a Korea del Sud jo diria que l’any passat. El tema que escoltareu és una delícia encabit en el seu àlbum Live que també vam posar en un anterior programa, disc editat per Fresh Sound New Talent amb un quintet de mestres com la mateixa Giulia Valle, contrabaix; Martí Serra, saxo tenor i soprano; Gorka Benítez, saxo tenor i flauta; Marco Mezquida, piano i David Xigui, bateria, en un tema de la líder anomenat...

4.- Berenice              (G. Valle)                   4m41s

Aquest és un Dream Team format el 2003 i un dels més carismàtics de l’escena catalana. Un disc enregistrat en directe al Jamboree Jazz Club que reafirma la qualitat d’aquesta gran contrabaixista i compositora, a més a més de líder de formació. Un directe impressionant, del qual heu escoltat el tema més delicat en un disc farcit de creativitat i modernitat, amb el swing i groove indispensables.

I encara amb les delicades músiques i ara ho farem amb un altre pianista, però ara a piano solo en un disc editat per Whatabout Music del pianista i compositor Ismael Dueñas disc anomenat Pianisme il·lustrat en un tema de l’Ismael anomenat....

10.- Núvols    (I. Dueñas)                 4m02s

Aquest és un badaloní inconformista i eclèctic i una de les figures emergents del jazz a Catalunya que ens presenta el seu treball a piano sol, Pianisme Il·lustrat, inspirat en el món de la dansa, el mim i l’impressionisme. Una música visual, personal i minimalista també amb un jazz innovador, a vegades a mig camí entre la música clàssica, el pop i amb tocs de música electrònica.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....

Ara hi tornem amb la delicadesa i experimentació amb missatges profunds d’introspecció amb el duet magnífic Selnik / Mezquida en un àlbum de Quadrant Records anomenat Miscelánea núm 2. Un duet amb Pablo Selnik, flauta i Marco Mezquida, piano en un tema de Eric Dolphy i Charles Mingus anomenat.....

13.- Out There           (E. Dolphy & C. Mingus)      4m18s

El pianista Marco Mezquida i el flautista Pablo Selnik, dos preeminents músics representatius de l’escena Barcelonesa han unit les seves forces per a realitzar aquest treball tant explosiu. Aquest el seu primer àlbum, amb un jazz íntim i introspectiu, replet de colors i detalls, inclou sis de les seves composicions així com el tema de Sonny Stitt anomenat External Triangle i la meravellosa versió que acabem d’escoltar del disc Out There de Dolphy.
Ara ens endinsarem en una autoproducció d’un dels guitarristes més eclèctics de l’escena catalana, en David Soler Denga, home amb un llarg historial i que relacionarem amb en Llibert Fortuny, el qual conjuntament amb en Jordi Rabascall vam poder veure en un magnífic concert al JCLV. El disc es diu Botánicas i els temes són tots composicions pròpies. Al David Soler¸ guitarra pedal steel, l’acompanyen Erik Deutsch, teclats; Ben Rubin, baix elèctric; Borja Barrueta, bateria i percussions i Marc Pino, marimba, vibràfon, timpari i glockenspiel. El tema és...

8.- Botánicas #4       (D. Soler)                   3m32s

David Soler, el què més sap d’això del pedal steel guitar, compositor i productor, és sens dubte un dels més versàtils músics de l’escena catalana. Aquest, el seu darrer treball, Botánicas, produït per Lee Townsend (productor de Bill Frisell, John Scofield i d’altres) ens transporta a un món màgic amb la fusió del rock, jazz, les electròniques i la música contemporània.

I el programa segueix amb un projecte també a duo de dos amics Gorka Benítez & David Xirgu en el disc A Marte otra vez que també vam posar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Aquest és un disc editat per Artimaña Records i el tema que escoltarem del Gorka és....

14.- Alejandro Pérez            (G. Benítez)               3m37s

El dinàmic i prolífic saxofonista basc, Gorka Benítez i un dels puntals de les baquetes catalanes, en David Xirgu presenten el seu primer treball a duo, A Marte otra vez. Aquests dos alquimistes del so ens conviden a viatjar en un viatge astral que cerca la bellesa en un treball amb dos instruments, el qual és un exercici de lirisme en jazz on la música no coneix els límits.

El que ve ara mateix és un magnífic treball de la pianista catalana establerta a Nova York, Eva Novoa. S’ha de dir però, que quan es va realitzar aquest disc, l’Eva residia a Holanda. Aquest és un disc de Fresh Sound New Talent en format trio anomenat Eva Novoa Trio. Un trio de masters amb l’Eva Novao, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix; Marc Lohr, bateria, i la col·laboració en aquest tema de Micha de Kanter, xiulets. Som-hi doncs amb un tema de la líder anomenat....

12.- Silba       (E. Novoa)                 2m50s

Amb aquest treball, la pianista catalana establerta a Holanda ens ofereix un àlbum on la diversitat és el paradigma. Acompanyada pel Masa i el Marc, l’artista utilitza les composicions a mode d’expressió d’una exuberant i rica creativitat que combina la tradició amb l’avant-garde.

I ara ens endinsarem en un altre projecte a piano solo amb el gran Ignasi Terraza en el seu disc anomenat Sol-IT en un disc editat per Swit Records i amb un tema del gran Theloniuos Monk composat quan aquest tenia 19 anys anomenat....

15.- Round Midnigth (T. Monk)       4m57s

El pianista Ignasi Terraza ha esdevingut al cap d’aquests darrers anys un punt de referència en el Jazz a la península i a Europa, havent compartit escenaris amb gent com Alvin Queen, Stacey Kent o el mateix Lou Donaldson. Aquest és un disc doble enregistrat en directe al Palau de la Música, amb una selecció acurada d’estàndards de jazz amb també composicions del mateix Ignasi. Aquestes úniques i subtils interpretacions fan d’aquest àlbum una delícia des del primer fins el darrer tema.

I continuem amb la delicadesa d’una producció de Contrabaix amb el disc del gran pianista valencià Albert Sanz. Un jove mestre al qual podem veure acompanyant a figures internacionals molt sovint. Aquest és un àlbum a trio anomenat O que serà , l’Albert Sanz Trio amb el Javier Colina, contrabaix i el gran bateria americà, carregat de la història del jazz a les seves baquetes, Mr. Al Foster, bateria. El tema que escoltarem és una delicada melodia del gran Chico Buarque que dóna títol a l’àlbum...

5.- O que serà           (C. Buarque)             5m32s

Amb O que serà, el jove pianista Albert Sanz fa una passa endavant amb aquest, un ambiciós treball acompanyat de dues figures del top de l’escena mundial, el gran master Al Foster i el contrabaixista arrelat a Contrabaix des dels inicis d’aquesta productora de Sant Feliu de Llobregat, el gran Javier Colina. Aquest és un disc que majorment revisita dues de les figures de la música brasilera, Ivan Lins i Chico Buarque, acabant amb una intensa versió del tema Sophisticated Lady, de Duke Ellington.

I ara seguirem amb un projecte força potent que també havíem posat en un anterior programa a Jazz club de Nit. Estic parlant del projecte dels Nelson Project i el seu àlbum Mode Jo Vol 2. Un segon àlbum dedicat a l’obra de Joe Henderson en un disc editat per Quadrant Records i amb una magnífica banda amb gent com l’Albert Cirera, saxo tenor; Pablo Arias, saxo alto; Roc Albero, trompeta; Noé Escolà, saxo baríton; Enric Peinado, guitarra; Federico Mazzanti, piano; Manuel Krapovickas, contrabaix i Pep Mula, bateria. Escoltem el magnífic tema de Henderson...

3.- Black Narcisus    (J. Henderson)          5m36s

Aquest és un octet creat a Barcelona el 2008 amb un nom que ret homenatge al gran compositor Oliver Nelson. A través de la única i personal visió del grup, aquest és un disc homenatge al gran saxofonista i compositor Joe Henderson, on en aquest segon àlbum, Nelson Project radia exuberant energia i recursos, amb un potent swing amb un Hard Bop d’influències contemporànies.

I ara seguim amb una producció de Moskito Records amb els MUT Trio dels quals ja vam posar un tema en el Jazz From Catalonia 2011 del seu disc 1374. Ara ho fem amb el seu segon treball, el disc anomenat 2395. Una formació amb el Miguel Fernández, saxo tenor; Albert Juan, guitarra i Oriol Roca, bateria, en el tema de l’Albert anomenat...

11.- Monj        (A. Juan)                    3m52s

Aquest és un trio creat el 2009 producte de les esporàdiques sessions entre els tres components dels MUT Trio. Aquest és un segon àlbum fresc, valent, poètic, emmarcat en l’univers de la improvisació, amb un jazz utilitzant els recursos literaris com a font d’inspiració.

I seguim ara amb un tema que vam posar en un programa anterior d’un disc magnífic del gran Perico Sambeat, un disc que va presentar a la Nova Jazz Cava en un concert doble amb el seu quintet i amb l’Albert Marquès  i els germans O’Farril i crec recordar amb l’Alexis Quadrado. Aquest és un disc produït per Contrabaix anomenat Elàstic amb gent com  Perico Sambeat, saxo alto i soprano, Eric Legnini, piano; André Fernandes, guitarra; Thomas Brameri, contrabaix i Jeff Ballard, bateria. Mare meva quina banda...i anem-hi amb el tema..

2.- No te aguanto más         (P. Sambeat)                        4m31s

El versàtil i incansable saxofonista valencià Perico Sambeat presentà el seu darrer, aleshores, àlbum anomenat Elàstic. L’acompanyen un quartet de l’escena Novaiorquesa de lo milloret. Aquest treball és el camí directe per entendre què és això anomenat Jazz Modern. Un disc ple de Groove. El diàleg fluid, expressiu, enèrgic i personal de les improvisacions ens situa també en el jazz avant-garde més contemporani i dinàmic. Pura creativitat musical.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound...

Seguim amb la modernitat d’un disc que també va sonar en el seu moment a Jazz Club de Nit, i em refereixo al projecte personal de l’Albert Cirera & Tres Tambors en un àlbum editat per Fresh Sound New Talent. Una formació a quartet amb l’Albert Cirera, saxo tenor; Marco Mezquida, piano; Marko Lohikari, contrabaix i Òscar Domènech, bateria, en un tema del líder anomenat....

9.- Paco el Bala        (A. Cirera)                 4m33s

Els Encants va ser el primer disc d’aquest músics d’Igualada. En aquest disc, el saxofonista i compositor, acompanyat de tres referents de la música a casa nostra, s’apropa a la música i concepció del Charles Lloyd Quartet de finals dels 60s, i també al jazz avant-garde dels 70s. Paco el Bala, és una cançó dedicada a un vell treballador que era qui empacava les croquetes més de pressa que una bala.

I ara ja acabaem amb una altra producció de l’amic Jordi Pujol Baulenes¸ Fresh Sound New Talent amb la gran formació liderada pel Sergi Sirvent i els seus Octopussy Cats en el seu àlbum Interferències. Una formació de mestres entre els quals el mateix Sergi Sirvent, piano; Jaume Llombart, guitarra; Voro Garcia, trompeta i fiscorn; Hugo Astudillo, saxo alto i soprano; Albert Cirera, saxo tenor i soprano; Pau Domènech, clarinet baix i flauta; Jordi Gaspar, contrabaix i Jordi Gardeñas, bateria en un magnífic tema carregat de swing composat pel líder anomenat....

6.- On Time   (S. Sirvent)                5m24s

El brillant pianista i compositor de l’escena catalana, amb múltiples facetes expressives, Sergi Sirvent ens presenta el seu darrer treball Interferències. Octopussy Cats, una magnífica formació de multi instrumentistes han realitzat un treball amb notables influències contemporànies, i  referències a  Bartok i Mompou. Aquest octet és una mena de monstre on la música que en surt, ens entra directament a les venes.

Doncs amb aquest darrer projecte hem acabat per avui el quart programa dedicat al Jazz From Catalonia amb el Jazz que es va fer poc abans del 2012 tot i esperant que hàgiu gaudit amb aquesta proposta compilada per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna amb una selecció de temes realitzada per alguns dels millors professionals de casa nostra  amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya.
Tot just s’ha acabat el Festival L’Hora del Jazz (Memorial Tete Montoliu) motiu pel qual vaig decidir realitzar tota aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz From Catalonia, però ara ja no m’aturo i per tant, el proper dimecres li tocarà al darrer disc editat d’aquesta sèrie, el Jazz From Catalonia 2014.

Doncs res més, dir-vos que aneu a concerts en directe, que sortiu de casa i aneu a escoltar Jazz, i si pot ser no us oblideu de venir als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ja què en parlem, dir-vos que el proper serà el 23 d’octubre amb el Luca Tondena Quartet. Aquest gran saxofonista italià i el seu primer quartet, van ser els qui van inaugurar el Jazz Club La Vicentina el 20 de juny de 2009 i és per això que ens fa molta il·lusió que ens acompanyi de nou ara amb el seu nou quartet amb el qual han editat el seu disc Pomodoro Hunters.

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |