Aquesta és la biografia completa de Cece Giannotti, agafada de la seva pàgina web i traduïda.

 

2012-2011 DVD Live in Barcelona, grava Jazz a l'estudi i Blues a l'estudi per a TV3.

Edita amb Saurí Records el seu nou CD Escape amb col•laboracions com Marc Ribot, Alain Mallet, Jonah Smith, Bennett Paster. Aquest serà el disc que escoltareu després d’aquest Pivot Point.

2010 Presenta el seu nou cd Pivot Point al XXI festival de guitarra de Barcelona i rep el premi de millor àlbum 2010 per l'AMJM.

Produeix el nou cd Tempus Fugit de l'actor català Bruno Oro, on grava 3 temes amb Marc Ribot, guitarrista de Tom Waits.

2009-2008 fa les mescles del nou cd d'Alfonso Vilallonga "Liberame".

Masteritza el cd gravat en directe en el marc del 14è Festival Barnasants "Formosa x Formosa" d'Ester Formosa. Canta un tema en la pel•lícula de Jordi Llompart "Magic journey to Africa".

Director musical del concert "15 anys de BTV".

2008-2007 Compon 2 temes per a la pel•lícula Road Spain, i la cançó principal de la comèdia "EX" de Muriel Robin, Pierre Balmade interpretada per Àngels Gonyalons i Albert Folk.

Produeix el cd "Fonografies" de Víctor Bocanegra. Grava 2 temes com a cantant i guitarrista en el cd dels Monjos Budistes "Live Mantra" .Edita un doble cd recopilatori "This Estafi This Life" amb Traditional Tourist.

2006-2005 Compon amb Francesc Chaparro la música de la nova imatge de TV3 que guanya a New York el premi 2006 PromaxBDA. Compon la música amb Francesc Chaparro per la nova ràdio iCatfm. Compon la música per a les campanyes publicitàries de: Spirit, Marie Claire, Lotus, Bonka, Calipso, Affinity, Vitalinea, Pans and Company, Fontevella.

2005-2004 Forma el grup Sunstation amb qui grava el seu primer cd i amb l'ajuda de Bob Harris BBC2 el promocionen a Londres, The healer whale tema inclòs en la compilació Relaxation III.

Compon la cançó You got me hipnotized per a la campanya publicitària de la colònia d'Antonio Banderas Mediterrani. Grava amb la London Session Orchestra la publicitat de Repsol.

2004-2003 Produeix el primer cd en català de Joan Vinyals, Vil•la Blauet.
Compon la música de la Pirotècnia del Fòrum de les Cultures 2004 amb la col•laboració de Francesc Chaparro i Marcel Botella. Surt a la venda el seu primer treball en solitari Noctàmbul (Capità Planet Records), distribuït per Filmax Music. Treballa amb Carles Casas com a guitarrista en la pel•lícula La dona de la meva vida.

 
2003-2002 Productor i arranjador el cd de l'indi nadiu sioux Calvin Standing Bear, Fly eagle Fly. Guitarrista i vocalista del cd Collars enredats, Cristina Vilallonga (cantant de Gotan Project). Produeix el cd The turtle project, del cantant americà Doug Shelburne. Produeix el segon treball d'un cantautor de Dublín, Brian Caffrey (Feed the flame)

2001 Grava el cd Open Arms a duet amb Joan Vinyals.Produce 5 temes del cd d'Alex Warner (Time for Life). Produeix el cd de Sam Lardner (Suite Mediterrani).

Produeix i compon per al cd Fanhunter, una sèrie de dibuixos animats.

2000-1999 Treballa com a guitarrista amb la companyia africana de dansa contemporània Cleo Parker Robinson. Produeix el primer cd dels Elefants.
Compon la música de capçalera per a un programa de la Rai Televisione Italiana (Sui Sentieri dell'avventura).

1998 Compon i canta per a diversos espots de TV (Burberry, Coca-cola, Pa Rico, campanya electoral del PSOE, etc.) Guitarrista de sessió amb Los Mojinos Escozíos. Coproductor i guitarrista del cd de Sopa de Cabra Nou.

1997 Telonero de Tina Turner al Palau Sant Jordi.Graba amb Traditional Tourist el tercer disc recolzat per Cadena Cent, que romandrà en el Top 20 durant un mes. Teloner de Kiko Veneno. 1996 Grava un ep de tres temes propis amb un so molt més elèctric. Participa en diversos festivals: Dr Music, Altaveu, Festa de la Diversitat de SOS Racisme. Treballa com a guitarrista i compositor per a diverses sèries de dibuixos animats de Javier Mariscal (Twipsy, Acuarinto)

1995-1994 Grava el tema principal d'Atolladero amb Iggy Pop. A l'abril grava el unplugged Traditional Tourist live at the Harlem Jazz Club.

1994-1993 Crea el grup Traditional Tourist, al costat de Caspar Saint Charles, Jean Paul Dupeyron, Santi Ursul. Inaugura la sala Jamboree com a teloner de les Mint Julips. Graven el seu primer cd, Traditional Tourist, amb 7 temes propis. Treballa com a guitarrista a la banda Sonora de John Cale per la pel•lícula Antàrtida.

1992-1991 Arriba a Barcelona i treballa com a arranjador i guitarrista per a la companyia de dansa Nats Nus. Guitarrista de la Big Mama and The Blues Messengers.

1990 Rep el diploma a Arranging and Composition de la Berklee College of Music.

1989 Productor i compositor en els estudis Room with a View amb artistes com
Tangara Jonatha Brooke, Amotz Plessner, Denise Martin, Edita el seu primer disc, Change my World (Cece and it never Rains) i realitza la gira promocional a Itàlia, Espanya, Suïssa ..

1988-1987 Es muda a Nova York i signatura com a productor amb la MCA Records per a la cantant australiana Tracy Barry. Grava en Salvador Bahia amb els grups de percussió Olodum i Araketu. Grava dos temes amb la Harlem Gospel Choir. Munta el seu propi grup Cece and it Never Rains i grava amb Alain Mallet (teclista de Paul Simon), Wesley Wirth (baixista de Bob Moses) i Patrick Goraguer (bateria de Bill Evans i teclista de Athur Ashe).

1986 Torna a Boston per acabar la seva diplomatura en Arranging and Composition, classes amb Bob Katz. Compon la música per a diversos espots de Chevrolet i Ford. Guitarrista i arranjador en els estudis Blue Jay (Boston) per Paula Cole (vocalista de Peter Gabriel) i Alfonso Vilallonga.

1985 Gira per Quebec, Ontario amb el grup Ardea, guitarrista i corista del grup Rythmn Method

1982-1984 Estudia al Berklee College of Music (Boston).

1981 Estudis privats de guitarra amb Sam Balderman, Jon Greir, Neil Smaller.

1980 Gira amb Uptown Magic per sempre els Colleges de Montréal. Teloner del cantant italià Umberto Tozzi, Laura Brannigan.

1979 Forma el quartet Uptown Magic, amb Rhonda Smith (baixista de Prince), i guanyen el premi al Grup Revelació de l'Any.

Grava el seu primer single Trip to Jamaica, que es converteix en un èxit a les college ràdios de Montréal.

1964 Neix a Mont-real, Canadà.




Programa 208 a Jazz Club de Nit, un programa que serà una mica eclèctic, amb un mestre de l'harmònica cromàtica que va passar per una WTF del Jamboree Jazz l'octubre del 2014 anomenat Gabriel Grossi, aleshores acompanyat de Jurandir Santana, Matías Míguez i Alan Sousa. Després entrarem en el món oníric i musical de Cece Giannotti amb dos dels seus treballs, "Pivot Point" i "Escape", també amb el Matías, Francesc Chaparro, Gabriel Amargant, etc...això serà aquest dimecres i dijous a partir de les 22h. El programa anterior va ser el dedicat a les editorials alternatives si és que UnderPool ho és, i el darrer d'aquest mes estarà dedicat a aquests dos músics i els seus projectes. O sigui que hi haurà una mica de Jazz amb el Gabriel i Rock amb espurnes de Jazz amb el Cece Giannotti Official.



Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.


El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Avui la música serà una mica més alegre del normal, una mica per tot plegat; per celebrar la continuïtat del suport a la Cultura des dels qui ens governen en aquest poble. També perquè molt bona part de la ciutadania, la honrada, de la pell de brau, ha posat les coses justes al seu lloc i les injustes fora del lloc.

Avui sonaran músiques que fa temps tenia guardades esperant la oportunitat de posar-les. En primer lloc tindrem la oportunitat d’escoltar la música d’un harmonicista brasiler anomenat Gabriel Grossi que va passar per la WTF del Jamboree ara ja fa una colla de mesos. Allà que hi vam ésser i allà va ser on em va donar en mà tres dels seus discos. Crec que li dec el fet de presentar-vos-el avui, que ja tocava. També fa mesos en van enviar dos discos de Cece Cianotti, després d’haver-lo vist també en una WTF i en un Campari Milano. I de la mateixa manera que amb el Gabriel, al Cece li dec aquest programa.

Comencem doncs amb el primer disc de Gabriel Grossi anomenat...


“ARAPUCA”
Gabriel Grossi

Editat per DeliraMusica               DL 509
Enregistrat i mesclat per Joao Ferraz entre el 22 de febrer i 2 de març de 2007 als estudis Lontra Music, Rio de Janeiro, Brasil.
Produït per Gabriel Grossi i Daniel Santiago

Gabriel Grossi, harmònica
Daniel Santiago, guitarra
Thiago Espíritu Santo, baix fretless
Amoy Ribas, percussió
Durval Pereira, zabumba

Aquest és un àlbum que te com a font d’inspiració el ric univers del Forró i de la música Nordestina; un llenguatge que va entrar de manera passional dins el meu univers musical. Aquest disc està dedicat a una de les més grans referències com instrumentista i compositor el qual ens ha deixat un gran llegat, el gran Sivuca...això diu Gabriel Grossi en el seu disc.

Escoltem doncs ja el primer tema d’aquest disc de Daniel Santiago anomenat...

8.- Xote do conde    (D. S.)            5m37s

Una delícia de tema per començar aquest programa amb músiques que venen directament do Brasil amb uns aires càlids i plens de ritmes. Amb aquest tema ens ha apropat al seu univers musical i a la seva sonoritat mitjançant l’harmònica, un instrument que domina com un dels millors harmonicistes de la seva música, una música que va de la mà amb el Jazz, i com improvisa aquest monstre que vaig poder escoltar a 1 metre de distància al Jamboree....Un tema amb una cadència suau i una música un pel melancòlica però preciosa.

Seguim ara amb el tema del gran Hermetto Pascoal anomenat...

9.- Spock na escada           (H. P.)             3m11s

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra delicadesa ens ha ofert aquest gran harmonicista ara de la mà del gran Hermeto Pascoal en aquest tema a ritme de samba, més o menys, segur que més menys que més. Un tema que l’Hermeto va enregistrar el 1983 en el seu disc “Lagoa da Canoa da Arapiaca”.

Gabriel Grossi és considerat un dels més grans intèrprets de l'harmònica en el món, desenvolupament camins inusuals per a la inserció del seu instrument en el ric univers de la música brasilera.
 
Encara jove, Gabriel té una extensa trajectòria. A més de la seva carrera en solitari ben establerta, des de 2005 és membre de la Hamilton d'Holanda Quintet, va ser guanyador del premi 2007 Tim i finalista tres vegades consecutives dels Premis Grammy Llatins. Va col·laborar en importants projectes com la gira amb el desaparegut clarinetista Paulo Moura, amb el qual va tocar des de 2003 fins a la seva mort, i amb els cantants Zelia Duncan i Beth Carvalho, amb qui va gravar CDs i DVDs.

Seguim ara amb el darrer tema que posarem d’aquest disc, un tema composat pel mateix Gabriel Grossi anomenat...

6.- Forrozinho seus              (G. G.)            3m54s

Doncs seguim amb la temàtica i ritmes no massa potents, que sí que n’hi ha en aquest disc, m’ha semblat posar-vos aquesta delícia de tema on les improvisacions dels músics són en clara connotació jazzística. La del baix Thiago i la del guitarrista Daniel i la del mateix Gabriel. Quina trempera de tema i quins bons músics que estem escoltant i sobretot a aquest gran intèrpret de l’harmònica cromàtica.

I deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Després d’aquest primer treball us proposo escoltar el següent disc anomenat...


“REALEJO”
Bebê Kramer & Gabriel Grossi

Enregistrar per Gabriel Vieira l’octubre de 2011 a l’Art Studio de  Florianopólis.
Produït per Alegre Corrêa, Bebê Kramer i  Gabriel Grossi

Gabriel Grossi, harmònica
Bebê Kramer, acordió
Guinha Ramires, violí
Ronaldo Saggiorato, baix elèctric
Alegre Corrêa, bateria

Escoltem ja el primer tema d’aquest disc, el tercer tall, i serà la magnífica i bella composició de Bebê Kramer que dóna títol al disc anomenada.....

3.- Realejo                 (B. K.)             3m44s

Doncs una petita meravella amb dos únics instruments, els dels dos líders, ara però ho estem fent amb un gran acordionista, en Bebê Kramer. Una combinació perfecta diria jo, amb sons força semblants els d’aquests dos instruments i interpretats per dos veritables genis.

Seguim parlant de Gabriel Grossi...

El seu àlbum de debut, "Diz Que Fuí Per Ai" va rebre elogis per a les seves composicions i arranjaments. El segon, "Afinidade" (a duo amb el gran guitarrista Marc Pereira), i el tercer, "Arapuca", que ja hem posast (inspirat en l'univers de forró) també va guanyar elogis de la crítica i el públic, demostrant que és possible combinar la música de tradició instrumental amb el gust popular, promovent el seu nom per al reconeixement nacional.

I ara continuem amb el segon tall del disc, un tema composat per Alegre Correâ anomenat..

1.- Estilo consagrado          (A. C.)            3m36s

Doncs ja vegeu que seguim la dinàmica rítmica i d’improvisacions jazzístiques. Aquest és un bon tema amb magnífiques improvisacions dels dos líders, Bebê i Gabriel. Un tema amb una clara connotació rítmica i per això està composat pel bateria Alegre. Estareu d’acord amb mi que en Gabriel és tot una descoberta. És un dels grans harmonicistes del qual, fins i tot Toots Thielemans, el mestre de tots els harmonicistes de Jazz va dir que va quedar força sorprès de la gran tècnica d’aquest jove músic.

Seguim una mica amb la seva trajectòria....El 2009 va formar el seu trio amb Guilherme Ribeiro (piano) i Sergio Machado (bateria). Amb aquesta formació Gabriel va gravar "Horizonte", un àlbum compost durant la gira que va realitzar amb el famós trombonista Raúl de Souza. El 2011 va llançar el CD "Zibididi" amb el premiat guitarrista Diego Figueiredo, àlbum compost exclusivament de nou material.

I ara acabarem amb un altre tema d’aquest disc composat pels dos líders  anomenat...

7.- Dom Rodrigues              (B. K. & G. G.)           3m45s

Doncs una vertadera delícia de tema amb una magnífica dosi de imaginació i improvisació un la A del tema i l’altre al pont, la B. Una demostració de compenetració i co-lideratge amb un magnífic tema, alegre, com toca aquest darrers dies post electorals, pels qui han guanyat i per a nosaltres també.

Ja us havia dit que vaig poder-lo veure al Jamboree, oi? Doncs va ser a la WTF del 27 d’octubre de 2014 i els músics que el van acompanyar van ser el Jurandir Santana, guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Alan Sousa a la percussió. A la Jam Session hi van participar tota una colla de músics com el Pere Soto, Rodrigo G. Pahlen, Claudio Marrero, Gonzalo Levin, Tony Martín, Bernat Hernández, Jeffe Otto i alguns més...

Seguim ara amb el darrer treball d’en Gabriel Grossi anomenat....

 
“URBANO”
Gabriel Grossi

Editat per DGT Produçoes
Projecte realitzat amb el recolzament del Govern de l’estat de Sao Paulo i la seva Secretaria de Cultura en el Programa d’Acció Cultural de 2012.

Gabriel Grossi, harmònica
Guilherme Ribeiro, teclats
Jonatas Sansao, bateria
Sergio Coelho, trombó
Jota P. Barbosa, saxo tenor i flauta
Michi Ruzitschkam, guitarra

Doncs comencem pel primer tema del disc, un tema de Gabriel Grossi i Guilherme Ribeiro anomenat....

1.- Pare e escute      (G. G. & G. R.)          5m58s

Aquest és un disc recordeu que es diu Urbano i l’explicació la tindreu amb els noms dels temes, tots relacionats amb símbols de trànsit o similars. Aquest tema és el de Atura’t i Escolta i es veu un símbol que indica això. Però parlem del tema i convindreu amb mi que és un magnífic tema. La melodia se t’enganxa a la primera. Un ritme entretallat molt ben trobat i posterior a la melodia el primer i increïble solo d’en Gabriel i el posterior del guitarrista Michi fent també un magnífic solo. 

Seguim amb la vida i miracles d’en Gabriel Grossi....El 2012, Gabriel va publicar dues obres més, el CD "Villa Lobos Popular", a duo amb el pianista Amilton Godoy (Zimbo Trio) i l'àlbum "Realejo" amb l'acordionista Bebê Kramer, que hem posat abans. El seu últim treball va ser publicat en 2013 i titulat "Urbano", el que estem escoltant ara mateix, amb temes moderns i un enfocament modern dins de l'univers de l'harmònica. Amb 8 discos editats, enregistraments i concerts amb grans noms de la música brasilera i arreu del món com: Hermeto Pascoal, Chico Buarque, Ivan Lins, Leila Pinheiro, João Donato, Dave Matthews, Guinga, Lenine, Djavan, Milton Nascimento, Dominguinhos, Maria Bethania, ney i Hamilton d'Holanda i altres. Recorrent el món, Gabriel recull un extens currículum afegint una experiència única, rebent elogis dels que realment saben del què estan parlant.

Seguim amb el següent tema, composat pel mateix Gabriel Grossi anomenat...

2.- Ruídos Urbanos              (G. G.)            7m48s

Doncs ja vegeu quin tros de tema que acabem d’escoltar. Magnífica composició i bella melodia també enganxosa i no per això menys bona, no confonguem. Un tema on la concepció moderna de tocar l’harmònica es ben palesa. Uns companys extraordinaris li donen el suport adequat a més a més de fer unes grans interpretacions. Tema iniciat amb sons estranys fent referència als sorolls urbans afegint-s’hi els clàxons dels busos...per després encetar la melodia i el motiu principal del tema. I seguint amb els clàxons i demés sorolls urbans, aquests sorolls als quals ja ens hem acostumat massa.  Solos dels teclats i del saxo tenor ens situen en el món del Jazz per si no ens havíem adonat. Després d’ell el líder i la seva harmònica ens fan tremolar de goig.



Toots Thielemans, va dir: "Jo estava molt impressionat amb Gabriel Grossi. ell és un intèrpret de l'harmònica que toca amb gran facilitat, i de manera explosiva. També em va cridar l'atenció per les seves composicions i el seu domini del llenguatge musical brasiler".

Acabem amb els projectes de Gabriel Grossi amb aquest el seu tercer tema, també composat per ell i el Guilherme Ribeiro, anomenat....

3.- De preferência                (G. G. & G. R.)          6m37s

Fixeu-vos quina meravella acabem d’escoltar....impressionant la concepció de la composició basada en aquest ritme entretallat i amb riffs de guitarra típics del funk. Un motiu principal interessant que es desenvolupa cap a un pont també impressionant, un pont descendent que ens porta a la primera improvisació d’aquest mestre de l’harmònica. I al darrera els riffs de la guitarra i la permanent maquinària rítmica, imparable i constant. Ja a la meitat del tema hem escoltat el solo del trombó que sembla doblat o amb una mena d’eco, vaja, que el fa passar pels efectes pertinents per sonar així de bé. En fi un tros de tema com tots els altres del disc, d’aquest Urbano de Gabriel Grossi..

I ja per acabar veiem què ens diu el seu antic mestre...

"Ell és un espectacular intèrpret de l'harmònica, un músic amb una personalitat forta impulsat per una passió per la música i l'harmònica i m'omple d'orgull ser part d'aquest brillant CD (Diz Que Vaig Per Aí)" - Mauricio Einhorn, el seu antic mestre .

I deixem aquest gran treball i ens endinsarem en un projecte diferenciat però també d’una gran qualitat. Els qui us bellugueu per Barcelona potser heu tingut la ocasió de poder-lo veure actuant al Campari Milano o a d’altres indrets. Estic parlant del músic canadenc Cece Giannotti, guitarrista i compositor..
Ja he comentat que l’he vist algunes vegades i sempre m’ha deixat clavat a la cadira, tant potent és el seu directe. Impressionant diria jo. Els ritmes seran diferents i estarem més a prop del rock i del blues que del jazz. O sigui que comencem amb el projecte de Cece Giannotti anomenat...


 “PIVOT POINT”
Cece Giannotti

Editat inicialment per Agharta Music
Edició de luxe amb CD i DVD feta per Sauri Records

Producció: Cece Giannotti, Francesc Chaparro, Christian Cassan.
Mesclat i gravat a The Secret Garden NY per Christian Cassan.
Gravacions també a Musiclan (Figueres), Hotel Josephine’s Sunstation Studio (Bcn), Feelback studios (Bcn).
Masterització: per Greg Calbi a Starling Sound NY.

Músics: Cece Giannotti, Francesc Chaparro, Christian Cassan, Benett Pastor, Xavi Ollé, Ed Rhos, Alex Gaspa, Bruno Gimeno, Joe Lewis, Toni Saigi Chupi, Jean Paul Dupeyron, Gabriel Amargant.

Tots els temes, lletra i música són de Cece Giannotti...

Pivot Point ens ofereix un espectacle intimista i personal. Unes cançons pop-rock acústic amb textures ambientals i de banda sonora interpretades en anglès, francès i italià. Va rebre el reconeixement com disc de l’any 2010 de l’AMJM (Associació de Músics de Jazz i Música moderna de Catalunya).

Comencem doncs amb el primer tema d’aquest treball...anomenat

7.- Catching up with the sun            (C. G.)            6m00s

Doncs no fa falta que em digueu que aquesta música no és Jazz, perquè ja ho  sé. El programa d’avui destil·la alegria i això és el que reflecteix aquesta música, tot i que ja veureu que hi ha alguna malenconia residual. La veu del Cece és força personal i serà la que escoltareu fins el final del programa. No sé si te algun tema estrictament instrumental, em sembla que no, o potser sí, el cas és que la seva veu m’encanta. Els acompanyants són de luxe, ja us els he llegit, oi?..

La biografia de Cece Giannotti és força extensa, ho sigui que la penjaré al blog en una altra entrada tot i comentant-ne però algunes coses. Aquesta és una biografia, de les poques sinó úniques que comença pel present i va seguint endarrere cap els inicis.

Seguim amb un altre tema d’aquest Pivot Point....el tema és cantat en francès i es diu..

10.- Starchild            (C. G.)

Un tema preciós, aquest sí coratjós....fixeu-vos que la tonalitat deu ser major i no menor, tot i canviar en el pont una mica. Tema amb un ritme força cadenciós amb una pulsió constant que permet a la veu enlairar-se i després, ja sense veu, seguir la majestuosa melodia, que t’enlaira i mira cap el futur amb esperança.

El resum de la biografia que us en faig comença pel principi..

Cece Giannotti es guitarrista i cantant canadenc establert a Barcelona des del 1992. Al llarg de la seva carrera ha treballat amb artistes com Marc Ribot, John Cale, Iggy Pop, Rhonda Smith, The London Session Orchestra i ha compartit escenari amb Tina Turner, Kiko Veneno, Loquillo, Sisa, entre d’altres. Dins la seva llarga llista de produccions musicals destaca la participació amb Sopa de Cabra, Víctor Bocanegra, Elefantes, Bruno Oro. Després de formar grups com Traditional Tourist o Sunstation, el 2010 i sota el seu nom ha fet camí amb l'ultim treball Pivot Point, que ha rebut el reconeixement com disc de l'any 2010 de l'AMJM (associació de musics de jazz i musica moderna de Catalunya). Amb l'edicio del DVD (Agharta 2011) del concert dins el XXI festival de Guitarra i el seu pròxim projecte coent-se, obre nova etapa.

I acabem aquest disc amb el primer tema del disc...un magnífic tema..

1.- One Cloud           (C. G.)            4m54s

I quin tros de tema més impressionant que ens ha fet en Cece, i sí que reconeixem el so d’aquest saxo tenor, el del Gabriel Amargant, fent el seu solo ja tancant el tema, encara però amb una frase cantada pel líder....

A vegades la música tan sols acompanya.
I a vegades, com un atent prodigi, esdevé silenci per l’ànima.
És aquí, en aquest aire, on s’atura l’elegant Pivot Point d’en Cece Giannotti.
En la seva veu esclata la maduresa d’un àngel perseguint amb els dits un núvol que s’escapa…
Benvinguts al seu llarg viatge.
Veniu lleugers d’equipatge!
Quan la música és AMOR no és precís completar-la.
Hi neix la bellesa més suprema: un bri etern d’esperança.

Sonia Carmona – Poeta, rapsoda, mestre i periodista.

Doncs recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un preciós poema per acabar aquest disc ideal per continuar amb la música de Cece i el seu...



“ESCAPE”
Cece Giannotti

Editat per Sauri Records            SRCD001
Enregistrat en diversos espais i estudis com l’Hotel Josepine Studios, Barcelona; 6q studios, Cabrils, Maresme...etc...

Produït per Cece Giannotti
Productors executius Cece Giannotti i Francesc Chaparro
Coordinació del projecte, Roser Pagès

Inspirat en la vida de l’escapista Harry Houdini, Cece Giannotti presenta el seu nou projecte, on mescla cançons pop amb atmosferes i improvisacions jazzístiques, sempre ben acompanyat per la percussió de Francesc Chaparro, la guitarra de Jordi Picazos i el baix de Matías Miguez, més les col·laboracions especials de Gabriel Amargant, David Soler, Pepe Saez i Toni Pagès. Dins l'enregistrament també s'han incorporat per a alguns temes, el guitarrista Marc Ribot (Tom Waits, Robert Plant, Elvis Costelo) i dos excel·lents pianistes de l’escena novaiorquesa com són Alain Mallet (Paul Simon, Jonatha Brooke) i Bennett Pastor.

Comencem amb el primer tema del disc amb un magnífic Blues anomenat...

9.- The Last Blow     (C. G.)            3m02s

I quin gran blues que ens ha deixat aquest mestre d’aquestes músiques, ell mateix a l’harmònica, ara de blues, i un blues d’aquells tan matxacons, marcats i amb un pèl de tempo i molta força i ànima.

Les cançons d’Escape tenen un fil conductor comú: l’oscil·lació i la connexió de Houdini amb la mort i el mon esotèric. És aquí on Cece Giannotti crea atmosferes de misteri i esglai, els colors que introdueix el pinzell de jazz ens traslladen a temps passats. Per la posada en escena, Giannotti ha incorporat a l’equip en Messidor, un “videojockey” que projectarà imatges que evoquen l’obsessió per connectar amb el món del mes enllà i el constant anar i venir entre el món manifest i el no manifestat.

Escoltem ara el primer tall del disc anomenat...

1.- Harry’s Caravan              (C. G.)            5m05s

Doncs aquest és un tema a tempo mig, amb un magnífic groove, allò d’un tema que camina i de quina manera. La veu un pèl estripada de Cece ens ha acompanyat en tots els temes, la seva veu i guitarra i sempre acompanyat dels membres de la banda, una banda compacte. Aquí podem escoltar en Biel Amargant amb el clarinet baix, i com el fa sonar i com sona aquest instrument. N’estic encantat amb el seu so. Al final, la veu passada per efectes d’un altre món.

Així són les cançons del disc....
Des del viatge d’emigrant cap a altres terres (SAIL ON), a l’últim cop de puny que el portà a la mort (THE LAST BLOW), hi ha un recorregut per la incertesa (I GOT LAID OFF), com el rodamón que busca el seu propi camí de llum (HARRY’S CARAVAN), o el dubte de qui som, on estem i on anem (I LOST CONTACT), rere els moments d’introspecció i canvi (BURIED ALIVE), per una ànima eixuta rere una pèrdua, el somni de trobar aigua, la soledat (CHANSON DE LA PLUIE), la dona fortuna que en alguns moments de les nostres vides apareix per canviar inèrcies i desídies..(PLUTONIUS MONK), les transformacions i les evasions (METAMORPHOSIS), o rere la pregunta, hi ha vida després de la mort? (ROSEBELLE BELIEVE).

Acabem el projecte amb el tema més Jazzístic, el qual no és res més que un homenatge a Thelonious Monk anomenat....

8.- Plutonius Monk               (C. G.)            5m12s

Un tema força variat on ens mostra la seva versatilitat com a compositor i intèrpret a la vegada que els músics que l’acompanyen fan una gran intervenció. Remarcable el solo a orgue al bell mig del tema després de la presentació i exposició del mateix bo i cantat.

La formació de Cece Giannotti Quartet és però, Cece, veu i guitarres; Raül del Moral, guitarra i lapsteel; Matías Míguez, baix elèctric; Francesc Chaparro, percussió i la col·laboració de Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet

Doncs ves per on que ja hem acabat aquest programa tan especial i amb una música súper interessant i interpretada de meravella, on hem pogut escoltar tres projectes de Gabriel Grossi i dos del Cece Giannotti, cadascun amb les seves particularitats i magnífics tots dos. Segur que haurem col·laborat en fer-vos conèixer ambdós músics.

Abans d’acomiadar-me us recordo que aquest divendres hi ha el concert-jam del mes de maig amb una magnífica formació de joves músics liderats per una gran saxofonista que va créixer amb la Sant Andreu Jazz Band i que ara es desenvolupa en d’altres estils, els diversos que hi ha del Jazz. Una formació amb Irene Reig, saxo alto; Oriol Vallès, trompeta; Hèctor Floria, saxo tenor; Alba Pujals, trombó; Jöel González, piano; Xavi Castillo, contrabaix i Joan Casares, bateria. Això serà aquest divendres a partir de les 22h a la Sala Xica de La Vicentina. Primer concert d’1 hora i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar amb nosaltres.

Bé, doncs, això ha estat tot, bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.





























 

La música que sonarà aquest dijous estarà dedicada a l'editorial Underpool i a Sergi Felipe...amb Carlos Falanga "Gran Coral", amb Marco Mezquida, Jordi Matas, Jaume Llombart; Jordi Matas, David Xirgu, Dani Comas i el seu "Epokhé";  Martín Léiton i "Poetry of sound", amb Marceŀlí Bayer´i Óscar Domènech i canviant una mica la dinàmica, l'"Underpool 4", amb Àlvar Monfort, Lucas Martínez, Jordi Matas, Abel Boquera i Pep Mula...vaja, sembla un programa dedicat al Jordi Matas....és que s'apunta a totes les mogudes..he..he.




Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.

Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora, tot i que demà no hi ha programa i sí el ple municipal. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.

Recordeu que aquest és un dels pocs programes de ràdio que ha decidit apostar  per les músiques actuals, les que es fan a casa nostra, relacionades amb el món del Jazz directament o indirectament. Apostar per aquestes músiques és apostar pels músics de casa nostra o que col·laboren amb músics d’aquí, de l’escena actual i per tant amb projectes propis i personals. També recordem als màsters del Jazz, i donem cabuda a les editorials de casa com avui ens passa amb Underpool i d’altres dies amb Temps Record, Anacrusi, Quadrant Produccions i Fresh Sound New Talent.

Avui us presentaré quatre novetats de la mateixa editorial discogràfica, en aquest cas la del col·lectiu Underpool, que tot i ser un col·lectiu està ideada, creada i muntada pel músic Sergi Felipe, el qual va passar pel JCLV l’octubre del 2014. De les quatre novetats, les tres primeres tenen el denominador comú de la música relaxada, de la música sense cap pretensió rítmica i més aviat el concepte s’encara cap el propi so...l’acústica i els sons fan les músiques. Un programa exempt de swing tal i com l’entenem i dedicat a la creació de músics inquiets, relacionats tots ells, de manera directa, amb la música que es fa ara mateix a casa nostra. Introspecció, intimisme, i música conceptual on del què es tracte és de deixar-se portar sense cap fre intel·lectual.

Som-hi doncs amb la primera proposta d’aquestes tres més íntimes i personals amb un projecte íntim i personal, el del guitarrista Dani Comas. Un projecte que camina per indrets delicats amb una clara visió estètica que ens fa venir imatges oníriques al nostre cervell...som-hi doncs amb....


“EPOKHÉ”

Editat i publicat per Underpool             UDP-07
Enregistrat per Jordi Matas el 27 de juny de 2014 al Teatre de l’Aurora
Mesclat per Jordi Matas. Joan Pons va cedir alguns dels seus micros.

Dani Comas, guitarra
Jordi Matas, baix elèctric
David Xirgu, bateria

Aquest és un projecte de Dani Comas...

Disc de debut com a líder del guitarrista Dani Comas, enregistrat en directe dins el marc de l'Estival de Jazz d'Igualada. El disc es compon de tres parts. "Solo" on explora la interpretació en solitari; "Duo", amb el bateria David Xirgu; i "Trio" en què s'hi afegeix Jordi Matas al baix elèctric.

Anem doncs amb un dels temes en format solo i fem-ho amb el segon tema del disc i el primer tema de la nit anomenat....

2.- Obertura no acabada     (D. C.)                        4m05s

Quina sonoritat la que aconsegueix Dani amb els únics acords de la seva guitarra, on la melodia es va construint acord amb acord. El lliscà de la seva mà damunt del mànec de la seva guitarra es converteix també amb un so més. Una música sí, ara amb aires folk, que ens podria ben bé situar en l’edat mitjana, època convulsa on la vida només era reservada als poderosos...més o menys com està passant ara mateix..

Seguim amb una altra aportació a guitarra solo, amb un tema allunyat de l’època anterior i situat més en el ara, tema anomenat....

3.- Divago      (D. C.)                        4m17s

Un tema iniciat dolçament a guitarra solo i que després s’omple de concepte elèctric i també de loops construïts alhora pel mateix guitarrista. Aquí podem escoltar a un dels grans guitarristes del moment, eclèctic i capaç de participar en les sessions de Free Jazz de 23 Robadors, de col·laborar en projectes diversos amb mogudes de Underpool i demés a part de les seves col·laboracions amb grups de rock de renom.

Estilísticament es defineix entre el Jazz i el Folk i mostra una clara influència del guitarrista Bill Frisell (tant per les seves sonoritats com el seu maneig de l'espai). Però en essència, Epokhé és un estat de la consciència que en aquest cas (i a través de la música) pretén obrir un espai d'escolta a un mateix.

Seguim ara amb un tema a duo, amb el mestre David Xirgu a la bateria, també amb aires folk....anomenat...

6.- De western amb el pare – Un retret: SING     (D. C.)                        8m33s

Una música que ens embolcalla, majestuosa, amb dues sonoritats diferenciades que creen espais musicals de gran volada. Cada so per un canal per a millor poder esbrinar-ne els estímuls i poder gaudir-los. Una gran compenetració entre bateria i guitarra, permet al primer seguir les elucubracions del segon de manera perfecte. Una música que segueix una estructura fins la meitat del tema, on el canvi és evident i on se’ns recomana romandre atents i escoltar les variacions rítmiques i musicals gaudint de cada moment únic que ens presenten..una segona part que es desenvolupa així i fins el final.

Aquest disc existeix gràcies a l'Estival de Jazz d'Igualada (que convida a un artista, sense àlbum com a líder, a presentar un projecte pensat per a l'ocasió en un concert inèdit que és enregistrat en directe) i al disseny de so que ha estat fruit de la col·laboració entre el Jordi Matas i l'Yves Roussel.

Acabem amb un tema a trio ara amb Jordi Matas, baix elèctric i els dos Davids...amb el tema anomenat...

9.- Soundcheck        (D. C.)                        4m03s

Un tema amb sons estratosfèrics on la imaginació del líder permet desenvolupar estructures melòdiques i rítmiques, amb un loop propi permanent a mode de sostenutto, que deixa lliure al David de les baquetes, mentre que l’altre David, el de les púes i dits, s’allibera electrònicament. Un tema que resumeix a la perfecció aquest projecte tan singular...

Deixem aquest projecte introspectiu per endinsar-nos ara en un de més físic, i si parlo de física és perquè parlo del so i les seves característiques. Un projecte on el so és abans que la nota, amb paraules del seu autor, el magnífic contrabaixista canari establert a casa nostra de fa uns anys Martín Leiton i el seu projecte anomenat....


“POETRY OF SOUND”
Martín Leiton

Editat i publicat per Underpool UNDP-10
Enregistrat per Jordi Matas a les Les Tubes, Esparraguera, el 3 i 4 de febrer de 2014. Mesclat per Jordi Matas.

Marcel·lí Bayer, saxo alto, tenor i clarinet baix
Martín Leiton, contrabaix i composicions
Òscar Doménech, bateria

Aquest és un projecte presentat al Jamboree en format piano, contrabaix i bateria, on Marco Mezquida va substituir Marcel·lí Bayer, i allà mateix va ser on Martín em va donar el disc en mà. El mateix dia, Sergi Felipe em donà l’Underpool 4, que us posaré al final del programa. Aquest és un projecte íntim on el propi So va davant de la mateixa nota. La introspecció és total i la delicadesa sublim. És per això que convindria deixar-vos portar pels sons que escoltareu, els quals són, preciosos i delicats.

Escoltem ja el primer tema del projecte, el tall sisè del disc anomenat....

6.- Take your time    (M. L.)             5m11s

Tema iniciat pel so del contrabaix de Martín i de la bateria esmorteïda de l’Òscar per després el so del saxo alto de Marcel·lí, immiscir-se totalment. Delicadesa sonora i on només cal deixar que aquests sons ens vagin omplint de música i tendresa...és la poesia del so.

Ens diu el mateix Martín....

"El dolç vertigen que produeix estar només lligat al so, deixar anar les amarres de la melodia, trencar les parets del ritme per poder transitar altres camins, camins pels quals l'ànima ens porta a recórrer, deixant així que la música sia per si mateixa.”

”Aquestes són unes composicions originals que serveixen Bayer, Leiton i Domènech com a vehicle i catalitzador de les idees que aquests 3 observadors sonors ens brinden per compartir. La formació de vent, contrabaix i bateria, deixa un espai on el que no es toca pot ser descobert tant per l'oient com per l'intèrpret.”

Escoltem ara un tema dedicat a David Lynch anomenat....

4.- Lynch                    (M. L.)             4m46s

Tema iniciat també pel so del contrabaix i recolzat de la mateixa manera pel de la bateria, ara però amb un tempo una mica més viu que l’anterior. Ben bé sembla però que el concepte de improvisació col·lectiva hi sigui present si considerem de quina manera es desenvolupa el tema. Els sons són lo més important, previs a la mateixa nota, recordem-ho. Una proposta innovadora, conceptual on la música s’escolta per ella mateixa, amb tota la seva dolçor.

”Martín Leiton ens porta condensat en nou temes una idea: el so és el protagonista abans de convertir-se en melodia, ritme i harmonia, deixant que el llenguatge del Jazz juntament amb altres reminiscències, aparegui de la manera més natural que es pugui. Es busca la música del moment, que cada Integrant premi la tecla que cregui convenient acceptant cada esdeveniment sonor com a part del TOT.”

”En Poetry of Sound hi ha un quart Integrant, el so de la vida, el so que ens acompanya quan la música passa a través de nosaltres ".

Escoltem ara un tema dedicat a Fats Waller, on el swing delicat d’aquest blues ens embolcalla de manera immediata, tema anomenat....

7.- Fat                        (M. L.)             5m09s

Aquest és un magnífic blues on els tres membres de la formació llueixen abastament les seves grans capacitats. Marcel·lí està immens en el seu solo de la mateixa manera que Martín. No oblidem haver-lo vist acompanyant a un gran guitarrista al Jamboree, el Rotem Sivan, a banda de les incomptables vegades que l’he vist a les WTF del Jamboree, ell sempre col·laborant en múltiples projectes com el del Ramon Prats, que va ser millor disc i grup de Jazz per l’Associació de M de J i M moderna.

I ara per acabar aquest projecte, em permeto posar-vos un tema de la seva presentació al Jamboree amb Marco Mezquida substituint Marcel·lí Bayer, on el piano de Marco ens situa en un altre espai sonor i fins i tot rítmic...espero que comprengueu que això és un enregistrament en directe...escolteu doncs el darrer tema d’aquest directe...

Darrer tema al Jamboree   (M. L.)             8m15s

Doncs ja vegeu quin canvi estilístic el del piano pels vents de canyes...un canvi que li ha fet plantejar a Martín Leiton la possibilitat d’un altre projecte amb piano, contrabaix i bateria....

Seguim doncs ara amb el projecte del bateria argentí establert a casa nostra, del qual, en podreu llegir l’entrevista que li fa Martí Farré a La Ruta del Jazz d’abril..estem parlant de Carlos Falanga. Músic que està involucrat en múltiples projectes, bateria reconegut per tots els músics de casa que va venir de molt lluny, va créixer i aprendre entre nosaltres, i amb nosaltres s’ha quedat desenvolupant la seva vida personal i musical.


“GRAN CORAL”
Carlos Falanga

Editat i publicat per Underpool UNDP-08
Enregistrat el 7 d’abril de 2014 a Casa Murada.
Mesclat per Jordi Matas
Produït per Carlos Falanga i Jordi Matas

Jordi Matas, guitarra
Marco Mezquida, piano, synths, fender Rhodes
Jaume Llombart, baix elèctric
Carlos Falanga, bateria.

Totes les composicions són de Carlos Falanga excepte Gran Coral que és d’Igor Stravinsky...

Comencem amb el tema més introspectiu, el tema d’Stravinsky que dóna nom a l’àlbum....

2.- Gran Coral           (I. S.)               3m10s

Gran Coral és el títol del disc de debut com a líder del bateria Carlos Falanga. Argentí establert a Barcelona, ​​és un dels bateries més sol·licitats de l'escena barcelonina així com de l'estat espanyol, havent fet diferents gires per la resta d'Europa. Aquest arranjament ja ens situa en l’òrbita d’aquest projecte, també mirant cap a dins, i amb l’exclusiu gaudi de la música per ella mateixa.

Escoltem ara un tema preciós i preciosista on ens enlluernen tots quatre...

7.- Blonde                  (C. F.)             3m32s

Ens tornem a trobar amb un tema íntim i delicat amb una melodia i una sonoritat molt personals. Aquí Jordi Matas brilla literalment mentre que la esta de companys li donen el suport adequat per a poder-ho fer. Una mena de lick repetitiu melòdic, que actua com a element i motiu principal de la cançó, també d’un tarannà melancòlic. Una delícia de tema com heu pogut comprovar...amb una preciosa i suau melodia imbuïda d’un tarannà rítmic també delicat...

I continuem ara amb un tema força elaborat rítmicament, on tots plegats fan un gran treball de conjunt, amb elements sonors espacials que creen una atmosfera de lo més impressionant....un tema anomenat...

8.- Azul                       (C. F.)             6m26s

Tema inquietant on Marco excel·leix amb els efectes i sintetitzador mentre que Jordi desenvolupa un magistral solo, i sempre Jaume al baix mantenint un lick i la pulsió rítmica del Carlos a la bateria...ja a les acaballes...silenci per iniciar de nou la melodia del tema mentre baix i bateria continuen som si res la seva particular creuada rítmica...un gran tema, sí senyor.

Seguim ara amb el primer tall del disc anomenat...

1.- Tilos                      (C. F.)             3m26s

Per aquest nou projecte Carlos col·labora amb quatre músics ben coneguts com Jordi Matas a la guitarra (qui a més mescla i masteritza el disc), Marco Mequida al Piano i Jaume Llombart al baix elèctric. El disc es compon de interessants composicions de Falanga, a la recerca de melodies i ritmes entrecreuats, i a la vegada amb una sonoritat pròpia donant un pas més enllà en el seu plantejament estètic. També inclou una revisió del tema Gran Coral de Igor Stravinsky el qual li dóna títol al projecte. Això podem llegir al web de Underpool

Seguim amb el darrer tema d’aquest projecte anomenat.....

4.- 59                         (C. F.)             3m05s

Un tema força entretallat i molt ben aconseguit rítmicament, on guitarra i piano alhora que desgranen la melodia, ho fan rítmicament, tal és la concepció de l’autor. A la vegada, contrabaix i bateria segueixen la confluència dels companys. Després d’això, Jordi enlluerna amb la seva sonoritat i després d’ell els efectes electrònics dels teclats...i sempre aquest ritme entretallat...un gran tema per acabar aquest projecte de Carlos Falanga, el seu primer treball com a líder.

Doncs ara canviarem en alguns temes però no gaire en d’altres amb el darrer projecte endegat per Sergi Felipe, l’Underpool 4...Com ja us he dit alguna vegada, aquest col·lectiu de músics imbuïts de l’esperit del seu impulsor, Sergi Felipe, gran músic també, saxo tenor, flauta i compositor amb projectes propis amb un dels quals va venir al JCLV, es reuneix per enregistrar un treball amb composicions pròpies de cadascun dels músics. Posteriorment, i des de Underpool es fa una única presentació del disc i ja més enllà, depèn de la formació adhoc per fer actuacions on sigui. He pogut assistir a dues d’aquestes presentacions d’anteriors projectes, el 2 i el 3, el primer a Tinta Roja, local del Poble Sec i el segon a 23 Robadors.


“UNDERPOOL 4”

Editat i publicat per Underpool             UDP-011
Enregistrat per Sergi Felipe el 25 i 26 d’octubre de 2014 a l’Underpool Studio. Mesclat per Sergi Felipe

Álvar Monfort, trompeta
Lucas Martínez, saxo tenor
Jordi Matas, guitarra
Abel Boquera, teclats i synth
Pep Mula, bateria

UnderPool 4 és una nova trobada de músics de l'escena barcelonina. Convidats pel segell discogràfic per a una sessió d'estudi de dos dies escriuen música especial per a aquesta ocasió. Tenim joves valors i músics amb llarga trajectòria, així com una banda molt interessant amb vents i guitarres al front, i sintetitzador, òrgans i bateria a la base.

Música realment interessant, amb alguns temes escrits i alguns més creats o acabats en l'estudi, a més d'un parell d’improvisacions en una gran sessió inspiradora feta a l'estudi UnderPool i enregistrada pel Sergi Felipe.

Doncs comencem tot i seguint l’aura delicada dels projectes anteriors, si exceptuem el darrer tema escoltat de Gran Coral, amb el quart tema d’aquest disc, composició del jove Lucas Martínez, anomenada...

4.- Song For Alba     (L. M.)             5m54s

Una preciosa melodia dedicada a la persona estimada, on la subtilesa del Jordi a la guitarra i els tocs suaus i magistrals dels plats del Pep, enceten pròpiament el tema ja amb el so profund del tenor del Lucas, amb unes línies melòdiques preciosistes...d’aquest tema ens diu ell mateix..

Aquest tema era una idea harmònica i melòdica que ja havia pensat feia temps. Quan el Sergi em va trucar i em va dir que havíem d’aportar una cançó cada un vaig pensar que seria una bona oportunitat per escriure-la i donar-li forma. La idea principal era crear un ambient relaxat i amb molts espais, on anar construint un discurs a partir de la improvisació. El tema esta dedicat a la meva parella, l’Alba.

Després d’aquest magnífic tema seguirem amb el tema segon, composat per l’Àlvar Monfort anomenat....

2.- Praia de Moreré             (A. M.)            3m54s

Un tema amb una melodia melancòlica relacionada amb un indret increïble, i ens ho explica el mateix Àlvar d’aquesta manera....

Moreré és un indret increïble a l’illa de Boipeba (Bahia), on la natura esdevé un espectacular regal per als sentits. Passejant per la platja de Moreré vaig sentir una llibertat immensa. Quan componia per Underpool 4 estava treballant amb 3 idees melòdiques independents; al final em vaig adonar que encaixaven de manera natural com tot encaixa a la platja de Moreré.

Un tema que ha començat delicadament amb els arpegis de la guitarra del Jordi, mentre que ja ràpidament els sons dels dos vents es desfermen, a la vegada que la bateria del Pep, per tot seguit iniciar tots plegats un tema amb aires “pop” pel ritme i la pròpia melodia. Un tema de Pop-Jazz?, doncs podria ser, si´, tot i que en aquestes mogudes tampoc cal intentar definir i classificar la música que escoltem.

Seguim ara amb tema de Pep Mula anomenat...

3.- Plus           (P. M.)            7m50s

Tema iniciat a un ritme marcat pel contrabaix i bateria i on ràpidament una melodia inicial amb aires esotèrics deguts als efectes electrònics de la guitarra, a la vegada que els vents, amb dolcesa expressen suaument les línies melòdiques, fins que arriben al motiu principal, a partir del qual es desfermen les emocions i sentiments amb el so destripat del saxo del Lucas, i sempre, un marcatge d’un permanent quasi solo del Pep a la bateria, solo de l’Àlvar, del Lucas, preciosos tots dos, etc, etc...ens diu ell mateix...

Plus, és allò de més que ens fa una mica més grans. El tema es basa en una escala tonal descendent que presenta diferents colors harmònics de manera senzilla. L’Abel, l’Àlvar, el Lucas i el Jordi hi van afegir el Plus d’energia, inspiració i talent que es pot escoltar a la gravació d’en Sergi Felipe, instigador d’aquesta trobada.

Ara seguim amb el tema de Abel Boquera anomenat...

5.- Tot es desfà        (A. B.)             3m49s

Un tema més marcat rítmicament, amb aires Pop també, com sol passar en aquest programa on intento anar avançant rítmicament sempre que es pugui. En el programa d’avui ens hem mantingut una molt bona estona en “relaxing cup of whiskey in home’s sofa”, mentre que en aquest darrer projecte les coses han canviat i fent-ho sobretot amb aquest, el tema de l’Abel Boquera, del qual ens en diu....

Aquest tema és una idea que em va venir pensant en la formació d’Underpool 4, una idea senzilla però que en els assajos va esdevenir un tema molt més divertit i molt millor del que havia portat d’entrada, no podia ser d’una altra manera interpretat per uns músics tant grans!

Doncs ens hem deixat encara tres temes, un tema del Jordi Matas, “Una de Zombies” i la primer i darrera improvisació col·lectiva, “Impro 1” i “Impro 2”. Amb això vull dir que també m’he deixat altres temes per posar dels altres discos i que la qüestió s’arregla entrant al web underpool.org, recordeu que pool s’escriu amb dues “o”.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest programa tan personal i íntim i que encara m’estigueu escoltant, ben asseguts a la vostra butaca i escoltant aquestes músiques tan i tan innovadores, actuals i personals, i recordar-vos que aquest divendres 22 de maig tenim un magnífic concert doble amb dos trios liderats pel gran pianista Fran Suárez. A la primera part, Fran al piano acústic, anirà acompanyat de Jordi Mestres, contrabaix i Jordi Herreros, bateria. Ens presentarà en format acústic el seu disc Imaginario. Després d’un petit descans, Fran a l’orgue elèctric, anirà acompanyat de Ignasi Cussó, guitarra elèctrica i Ramón Díaz, bateria. Ens presentarà el trio Dr. Go i el disc Noctámbulos. Ambdós discos posats al programa de ràdio Jazz Club de Nit ja fa alguns mesos.

Dir-vos que demà no hi haurà programa, ja que correspon al tercer dijous de cada mes, on es transmet el ple municipal.

Gràcies per ser-hi, per seguir-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |