Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.



Ja vaig comentar que el darrer programa de cada mes, i mentre el cos aguanti, el dedicaria a una modalitat del Jazz anomenada Jazz-Rock-Progressiu, i concretament a la productora i editora Moonjune Records dirigida per l’amic Leonardo Pavkovik. La història i el perquè de tot plegat ve de ja alguns mesos quan, després de parlar amb el Xavi Reija i que ell m’enviés el disc “Resolution”, decidís posar-lo en un dels programes d’aquest Jazz Club de Nit, concretament el programa 161 de la temporada passada.

A partir d’aquí, vaig continuar posant algun disc dels músics habituals a les WTF del Jamboree com el baixista i entranyable Bernat Hernández i el seu disc “BeHer3 en el programa 165. També van estar a punt de sonar les músiques del Dusan Jevtovic,  també editat per MoonJune, la qual cosa farem . Va ser aleshores que vaig començar a rebre discos d’aquesta editorial enviats directament des dels eeuu, des de Nova York. Un d’aquests discos també va sonar en el programa 167, i aquest va ser “INTI” de la formació Machine Mass on hi col·laborava el gran Dave Liebman.

En Leo m’ha continuat enviant discos i va ser no fa gaire que vaig decidir agrair-li-ho fent un programa dedicat a les seves produccions.

Avui doncs és el dia en el qual iniciem aquesta proposta, on la música serà una mica més canyera i els sons seran potser força més potents, i recordar-vos que serà el darrer dimecres de cada mes. Als puristes del Jazz us demano que feu un esforç i si no podeu fer-lo, doncs dir-vos que ja ens retrobarem el proper programa, que serà com els anteriors, farcit de novetats de Fresh Sound Records, de Quadrant Produccions, dels discos que els mateixos músics m’envien, i d’algunes joies que tinc jo a casa.

Avui em limitaré a explicar-vos de què van els projectes que escoltareu, i us deixo a vosaltres el gaudi d’escoltar-los sense les meves pesades explicacions posteriors de com ha anat el tema, els solos i demés. Vosaltres mateixos ho podreu esbrinar.

Comencem doncs amb el primer treball de la nit de l’editorial Moonjune Records amb el projecte de les sonoritats més subtils d’aquest guitarrista d’Indonèsia, en Dewa Budjana....i el seu treball anomenat..

 
“SURYA NAMASKAR”
Dewa Budjana

Editat per Moonjune Records               MJR063
Enregistrat als Stagg Street Studio, el 25 d’octubre de 2013 a Los Angeles i al Henson Studio, el 27 de gener de 2013 també a Los Angeles.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu, IGN Bagus Wijaya Santosa
Productor internacional, Leonardo Pavkovic

Dewa Budjana, guitarra
Jimmy Johnson, baix eléctric
Vinnie Colaiuta, bateria
amb convidats especials:
Gary Husband: sintetitzadors (tema 1) spacer
Michael Landau: solos de guitarra (tema 7)

Totes les composicions són de Dewa Budjana.

Escoltem ja el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum i que serà el més delicat, com és habitual..

7.- Surya Namaskar (D. B.)            7m42s          

El setè àlbum en solitari de la llegenda de la guitarra progressiva d’Indonèsia Dewa Budjana (el seu tercer per MoonJune Records) veu el mestre deixant de banda l'enfocament dens, l’aproximació als meticulosos arranjaments que defineixen els llançaments MJR anteriors, a favor d'un sistema més àgil que brilla amb una rara intensitat i de ple ens col·loca de cara i al bell mig d’aquest magnífic guitarrista, en Dewa. Recolzat per la llegenda progressiva del baix fretless, en Jimmy Johnson i els ritmes del mundialment reconegut i innegablement mestre, el baterista Vinnie Colaiuta. El treball de Budjana és tan deliciosament impredictible com és de commovedor i convincent.
Seguim amb un altre tema força delicat i preciós...

6.- Campuhan hill     (D. B.)            5m27s

Un projecte ple de girs i ziga-zagues on mai se sap què vindrà, què escoltarem, Surya Namaskar ofereix una àmplia evidència que Dewa és troba com a casa en els moments d'espontaneïtat pura, que esquinça a través d'una ranura punyent; com més dens es troba, més i millor aconsegueix l’orquestració. Explorant facetes prèviament no revelades de la seva mística artística, aquest àlbum es destaca en un enfocament més instintiu, sense inhibicions en la seva forma de tocar la guitarra i fer música. Tot just  acabat, presentat, encara fresc i lliurat amb convicció i urgència, cada cançó és com el seu propi viatge únic i  còsmic.


Seguim ara amb aquesta música que ens evoca tantes sensacions i situacions místiques, i ja vegeu que interpretada de manera magistral per tots els seus components...En Dewa ens mostra la seva gran capacitat com instrumentista amb uns temes on les melodies són preciosistes, les composicions i arranjaments fets amb molta sensibilitat i gust, i amb uns acompanyants extraordinaris...Vinie Colaiuta és bestial, un dels bateries referents per aquestes latituds, així com el Jimmy Johnson al baix elèctric.

2.- Duajo & Guruji                 (D. B.)            6m56s
Si bé, això és així, aquest és sens dubte molt més que un "àlbum de guitarrista". Més que el seu anterior treball amb MJR, Dewa demostra que ell és més que el superheroi de les sis cordes, és un cas extraordinari per no només ser inclòs en la elit dels millors guitarristes, sinó també per ser-ho entre els més diversos, estilísticament parlant. Exhibeix una àmplia paleta d'estils però mai a costa de l'emoció o de la cohesió. Aquesta és una música progressiva polida; com més brillant i creativa és, més gran és el seu abast i convenciment.

Els acompanyants, com el Gary Husband (al sintetitzador) i la icona de la guitarra de L.A. en Michael Landau, han col·laborat en inspirades actuacions com artistes convidats d'Allan Holdsworth "i han estat sidemen del veterà John McLaughlin. Surya Namaskar és fina ara la declaració més personal d'un dels guitarristes més complets del món, i un dels més personals compositors. De fet, aquest projecte és una realització brillant i vital alhora.

Acabem aquest projecte amb el tema més inquietant...

4.- Lamboya              (D. B.)            6m17s

Doncs deixem aquest magnífic i fins i tot sofisticat treball del gran guitarrista indonesi, en Dewa Budjana per continuar amb el del Dusan Jevtovic, el qual vaig poder veure en la seva presentació a Barcelona a la seu de Aclam Records, convidat per ell mateix, com va fer el Xavi Reija en el mateix indret tot i presentant el seu Resolution.

 

 AM I WALKING WRONG?”
Dusan Jevtovic

Editat per Moonjune Records               MJR058
Els temes de l’1 al 9, enregistrats per Jesús Rovira i Joan Berenguer en directe a la Casa Muradas Studios, en algun dia de l’estiu del 2012, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Productor executiu, Leonardo Pavkoviv

Dusan Jevtovic, guitarra i efectes
Bernat Hernández, baix fretless                
Marko Djordjevic, bateria

Tots les composicions són de Dusan Jevtovic.

Comencem amb el primer tema que com sempre serà un dels més delicats, que n’hi ha en aquest disc, com aquest...

6.- Embracing simplicity                 (D. J.)             6m13s

El debut internacional del guitarrista serbi Dusan Jevtovic és un emocionant viatge ben assegut però al seu darrere, amb tot de corbes i girs imprevistos. Am I Walking Wrong?, ens ofereix moments immensos, d’explosiva potència intercalats amb mostres de dissonàncies agradables, moments d’ambient contemplatiu, reblats pel rock més progressiu. Aquest magnífic trio ens mostra una gran capacitat de confiança i ens ja passejar a grans gambades a través d’un conjunt de temes originals, enganxosos i força accessibles, que són fascinants i impredictibles.

1.- You can’t sing, you can’t dance            (D. J.)             4m19s

En Dusan no perd temps fent-nos veure que és un guitarrista complet, amb una gran varietat de recursos i tons brillants en el seu arsenal. Amb un vocabulari que molts guitarristes voldrien, propulsa una sessió que contínuament s’està desenvolupant a un alt nivell, fent gaudir als fans d’aquest estil de tocar la guitarra, especialment als qui han, hem, escoltat a músics d’aquestes sonoritats en èpoques passades, tot i el pas del temps i la millor tecnologia actual.

2.- Am I Walking Wrong?    (D. J.)             4m36s

Contínuament empenyent als companys mitjançant aquest conjunt de temes d’estructura única i intrigant, Jevtovic desenvolupa els sons amb un estil i elegància fascinants. Amb la destresa d'un gran tècnic i l'ànima d'un gitano, la seva obra cabdal és diferent de qualsevol cosa que es pugui esperar, però sempre concebuda i executada brillantment. Hi ha un munt de sorpreses que ens aguaiten, i totes són bones!

 
3.- Drummer’s dance           (D. J.)             4m38s

Els acompanyants són d’igual manera mestres en el seu ofici. Bernat, també amb projecte propi que ja va sonar en aquest programa, és un dels referents del baix elèctric havent-se format amb gent com Gary Willis, entre molts altres. Acompanyant, com el mateix Dusan, en el projecte del Xavi Reija, demostra la seva versatilitat en els diferents projectes on hi participa. Contundent és també la participació del gran bateria Marko Djordjevic, establert a New York, mestre i innovador el qual ha tocat amb gent com el mateix Willis, però també amb Matt Garrison, Wayne Krantz, Jonah Smith, Bill Frisell, Lionel Loueke, Aaron Goldberg, and others.

Escoltarem ara per acabar un tema on segur us recordareu del gran Jimi Hendrix...

4.- One on one                      (D. J.)             4m51s

Malgrat les complexitats innates de les cançons i les inclinacions al desenfocament del gènere, el seu fons, el seu backup mai falla i deixa sempre la feina perfectament feta. I parlant d’estils musicals, penseu que aquests abasten una gran quantitat de terreny. Clarament aquesta és la personalitat d’en Dusan, aquest és el seu espectacle on s’aventura i amb força risc. La seva banda però, està sempre amb compactada amb ell de manera perfecta.

Deixem aquest magnífic treball tot i recordant-vos que encara queden 6 grans temes els quals podreu obtenir entrant a la web de moonjunerecords.com

Endinsem-nos ara en el darrer projecte de la nit dedicat a Moonjune Records, editorial creada i dirigida pel Leonardo Pavkovic, des d’aquí una forta abraçada....amb el grup Moraine i el seu projecte..



 “GROUNDSWELL”
Moraine

Editat per Moonjune Records               MJR066
Enregistrat per Steve Fisk el novembre de 2014 a Seattle
Produït per Dennis Rea i Steve Fisk
Productor executiu Leonardo Pavkovic

Dennis Rea, guitarra, electrònica i Mellotron
Alicia deJoie, violí elèctric
James deJoie, saxo baríton, flauta i efectes
Kevin Millard, baix stick
Tom Zgong, bateria

Moltes de les composicions són de Dennis Rea, tot i que n’hi ha també de la resta de membres de la banda....temes on la potència rítmica es veu acompanyada per moments de relaxació aconseguint així que la maquinària del tempo descansi de la mateixa manera també que la nostra ment.

Comencem escoltant un tema de Dennis Rea anomenat

8.- Waylaid                (D. R.)            7m20s

La més recent metamorfosi de Moraine destaca en el seu tema recurrent de desenfrenada invenció, sense immutar-se per convenció i lliurat de manera convincent, amb abandó! Deixant tot preconcepte a banda, Dennis Rea i companyia inicien amb valentia les maneres i formes musicals on, la majoria de les bandes progressives modernes, només hi podrien somiar.

Amb una gran quantitat de temes originals nous, així com també amb peces escrites per al grup per compositors com en Daniel Barry i Jon Davis, Groundswell, certament consolida la posició de la banda com una veu singular com cap altre en l’actual jazz-rock-progressiu estatus. Aprofitant l'impuls generat per les seves anteriors realitzacions a MoonJune Records, Moraine es nodreix de les facetes més exòtiques de l’avant garde i la fusió.

Escoltem un altre tema del líder teòric de la banda, en Dennis Rea...anomenat

4.- Gnashville            (D. R.)            4m11s

Els seus treballs anteriors, manifest deNsity (MJR028), del 2009 i l’espectacular projecte que el va seguir el 2012, el Metamorphic Rock: Live at NEARfest (MJR040), són àlbums que van obtenir centenars de bones crítiques a tot el món, guanyant a més a més seguidors diversos que van des dels aficionats al jazz, als metalheads, passant pels amants del món de la música en general.

Els moments de "primerenca Crimsonesque" (referit a King Crimson) intensitat s'equilibren sovint per un enfocament més oriental de la melodia, la disposició i el lliurament del conjunt; la música és deliciosament fresca i impredictible del tot.

Les composicions brillants decorades per temes de gran abast i potència, els canvis sobtats rítmics, les sensibles dinàmiques de grup i excursions i solos en solitari dominen aquesta sessió que Moraine revela en un ambient més psicodèlic, sense deixar de ser col·lectiva i estar tenaçment endollada ​​a la màgia del moment.

2.- Skein                    (D. R.)            3m51s

Els amants de les millors ofertes de la fusió clàssica, rock progressiu, avant garde, jazz progressiu, free jazz i gèneres de la música oriental es trobaran molt a gust amb aquesta proposta, però només començaran a penetrar en la superfície d'aquesta deliciosa amalgama! Una escolta més profunda serà lo adequat mitjançant la visita al web de Moonjune Records i adquirint per un mòdic preu la versió digital de tots aquests discos amb la millor qualitat sonora.


Tots els components de la banda, el líder i guitarrista Rea; la violinista, Alícia Dejoie; el saxofonista i flautista, James Dejoie; el baixista Kevin Millard, i l’última incorporació de la banda, el veterà bateria Tom Zgonc, estan en plena forma, tocant amb una gran inspiració, en aquesta excursió tant especial.

Groundswell és un dels més ambiciosos àlbums del gènere jazz-rock-progressiu d'aquest any. Aquesta és la "nova fusió valent" ... i com el títol podria inferir,  estan destinats a deixar un gran senyal!

Acabem amb un tema de la Alicia deJoie anomenat

3.- Fountain of Euthanasia              (D. R.)            3m25s

Doncs deixem-ho aquí...jo m’imagino que esteu flipant encara, més o menys com jo, després d’haver repassat alguns dels temes d’aquests tres grans discos de Moonjune Records. Ja sabeu que només heu de fer una cosa i aquesta és entrar al seu web on podreu veure l’extens catàleg d’aquest tipus de música que jo porto incorporat al meu ADN dels anys 70s i ves per on que ara hi torno. Al web s’ha de veure, escoltar i finalment col·laborar adquirint els discos que més us agradin que segur seran molts, sinó tots.

I ja per acabar recordar-vos que aquest divendres tenim un gran concert-jam session gratuït amb Juan de Diego Trio, amb Juan de Diego, trompeta; Dani Pérez, guitarra i Joe Smith, bateria...com sempre primer una hora de concert i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar....un concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, des d’aquí una forta abraçada a tots que ho fan possible.

Molt bona nit i bon Jazz club de Nit amb Moonjune Records en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
 

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |