Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.



Ja vaig comentar que el darrer programa de cada mes, i mentre el cos aguanti, el dedicaria a una modalitat del Jazz anomenada Jazz-Rock-Progressiu, i concretament a la productora i editora Moonjune Records dirigida per l’amic Leonardo Pavkovik. La història i el perquè de tot plegat ve de ja alguns mesos quan, després de parlar amb el Xavi Reija i que ell m’enviés el disc “Resolution”, decidís posar-lo en un dels programes d’aquest Jazz Club de Nit, concretament el programa 161 de la temporada passada.

A partir d’aquí, vaig continuar posant algun disc dels músics habituals a les WTF del Jamboree com el baixista i entranyable Bernat Hernández i el seu disc “BeHer3 en el programa 165. També van estar a punt de sonar les músiques del Dusan Jevtovic,  també editat per MoonJune, la qual cosa farem . Va ser aleshores que vaig començar a rebre discos d’aquesta editorial enviats directament des dels eeuu, des de Nova York. Un d’aquests discos també va sonar en el programa 167, i aquest va ser “INTI” de la formació Machine Mass on hi col·laborava el gran Dave Liebman.

En Leo m’ha continuat enviant discos i va ser no fa gaire que vaig decidir agrair-li-ho fent un programa dedicat a les seves produccions.

Avui doncs és el dia en el qual iniciem aquesta proposta, on la música serà una mica més canyera i els sons seran potser força més potents, i recordar-vos que serà el darrer dimecres de cada mes. Als puristes del Jazz us demano que feu un esforç i si no podeu fer-lo, doncs dir-vos que ja ens retrobarem el proper programa, que serà com els anteriors, farcit de novetats de Fresh Sound Records, de Quadrant Produccions, dels discos que els mateixos músics m’envien, i d’algunes joies que tinc jo a casa.

Avui em limitaré a explicar-vos de què van els projectes que escoltareu, i us deixo a vosaltres el gaudi d’escoltar-los sense les meves pesades explicacions posteriors de com ha anat el tema, els solos i demés. Vosaltres mateixos ho podreu esbrinar.

Comencem doncs amb el primer treball de la nit de l’editorial Moonjune Records amb el projecte de les sonoritats més subtils d’aquest guitarrista d’Indonèsia, en Dewa Budjana....i el seu treball anomenat..

 
“SURYA NAMASKAR”
Dewa Budjana

Editat per Moonjune Records               MJR063
Enregistrat als Stagg Street Studio, el 25 d’octubre de 2013 a Los Angeles i al Henson Studio, el 27 de gener de 2013 també a Los Angeles.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu, IGN Bagus Wijaya Santosa
Productor internacional, Leonardo Pavkovic

Dewa Budjana, guitarra
Jimmy Johnson, baix eléctric
Vinnie Colaiuta, bateria
amb convidats especials:
Gary Husband: sintetitzadors (tema 1) spacer
Michael Landau: solos de guitarra (tema 7)

Totes les composicions són de Dewa Budjana.

Escoltem ja el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum i que serà el més delicat, com és habitual..

7.- Surya Namaskar (D. B.)            7m42s          

El setè àlbum en solitari de la llegenda de la guitarra progressiva d’Indonèsia Dewa Budjana (el seu tercer per MoonJune Records) veu el mestre deixant de banda l'enfocament dens, l’aproximació als meticulosos arranjaments que defineixen els llançaments MJR anteriors, a favor d'un sistema més àgil que brilla amb una rara intensitat i de ple ens col·loca de cara i al bell mig d’aquest magnífic guitarrista, en Dewa. Recolzat per la llegenda progressiva del baix fretless, en Jimmy Johnson i els ritmes del mundialment reconegut i innegablement mestre, el baterista Vinnie Colaiuta. El treball de Budjana és tan deliciosament impredictible com és de commovedor i convincent.
Seguim amb un altre tema força delicat i preciós...

6.- Campuhan hill     (D. B.)            5m27s

Un projecte ple de girs i ziga-zagues on mai se sap què vindrà, què escoltarem, Surya Namaskar ofereix una àmplia evidència que Dewa és troba com a casa en els moments d'espontaneïtat pura, que esquinça a través d'una ranura punyent; com més dens es troba, més i millor aconsegueix l’orquestració. Explorant facetes prèviament no revelades de la seva mística artística, aquest àlbum es destaca en un enfocament més instintiu, sense inhibicions en la seva forma de tocar la guitarra i fer música. Tot just  acabat, presentat, encara fresc i lliurat amb convicció i urgència, cada cançó és com el seu propi viatge únic i  còsmic.


Seguim ara amb aquesta música que ens evoca tantes sensacions i situacions místiques, i ja vegeu que interpretada de manera magistral per tots els seus components...En Dewa ens mostra la seva gran capacitat com instrumentista amb uns temes on les melodies són preciosistes, les composicions i arranjaments fets amb molta sensibilitat i gust, i amb uns acompanyants extraordinaris...Vinie Colaiuta és bestial, un dels bateries referents per aquestes latituds, així com el Jimmy Johnson al baix elèctric.

2.- Duajo & Guruji                 (D. B.)            6m56s
Si bé, això és així, aquest és sens dubte molt més que un "àlbum de guitarrista". Més que el seu anterior treball amb MJR, Dewa demostra que ell és més que el superheroi de les sis cordes, és un cas extraordinari per no només ser inclòs en la elit dels millors guitarristes, sinó també per ser-ho entre els més diversos, estilísticament parlant. Exhibeix una àmplia paleta d'estils però mai a costa de l'emoció o de la cohesió. Aquesta és una música progressiva polida; com més brillant i creativa és, més gran és el seu abast i convenciment.

Els acompanyants, com el Gary Husband (al sintetitzador) i la icona de la guitarra de L.A. en Michael Landau, han col·laborat en inspirades actuacions com artistes convidats d'Allan Holdsworth "i han estat sidemen del veterà John McLaughlin. Surya Namaskar és fina ara la declaració més personal d'un dels guitarristes més complets del món, i un dels més personals compositors. De fet, aquest projecte és una realització brillant i vital alhora.

Acabem aquest projecte amb el tema més inquietant...

4.- Lamboya              (D. B.)            6m17s

Doncs deixem aquest magnífic i fins i tot sofisticat treball del gran guitarrista indonesi, en Dewa Budjana per continuar amb el del Dusan Jevtovic, el qual vaig poder veure en la seva presentació a Barcelona a la seu de Aclam Records, convidat per ell mateix, com va fer el Xavi Reija en el mateix indret tot i presentant el seu Resolution.

 

 AM I WALKING WRONG?”
Dusan Jevtovic

Editat per Moonjune Records               MJR058
Els temes de l’1 al 9, enregistrats per Jesús Rovira i Joan Berenguer en directe a la Casa Muradas Studios, en algun dia de l’estiu del 2012, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Productor executiu, Leonardo Pavkoviv

Dusan Jevtovic, guitarra i efectes
Bernat Hernández, baix fretless                
Marko Djordjevic, bateria

Tots les composicions són de Dusan Jevtovic.

Comencem amb el primer tema que com sempre serà un dels més delicats, que n’hi ha en aquest disc, com aquest...

6.- Embracing simplicity                 (D. J.)             6m13s

El debut internacional del guitarrista serbi Dusan Jevtovic és un emocionant viatge ben assegut però al seu darrere, amb tot de corbes i girs imprevistos. Am I Walking Wrong?, ens ofereix moments immensos, d’explosiva potència intercalats amb mostres de dissonàncies agradables, moments d’ambient contemplatiu, reblats pel rock més progressiu. Aquest magnífic trio ens mostra una gran capacitat de confiança i ens ja passejar a grans gambades a través d’un conjunt de temes originals, enganxosos i força accessibles, que són fascinants i impredictibles.

1.- You can’t sing, you can’t dance            (D. J.)             4m19s

En Dusan no perd temps fent-nos veure que és un guitarrista complet, amb una gran varietat de recursos i tons brillants en el seu arsenal. Amb un vocabulari que molts guitarristes voldrien, propulsa una sessió que contínuament s’està desenvolupant a un alt nivell, fent gaudir als fans d’aquest estil de tocar la guitarra, especialment als qui han, hem, escoltat a músics d’aquestes sonoritats en èpoques passades, tot i el pas del temps i la millor tecnologia actual.

2.- Am I Walking Wrong?    (D. J.)             4m36s

Contínuament empenyent als companys mitjançant aquest conjunt de temes d’estructura única i intrigant, Jevtovic desenvolupa els sons amb un estil i elegància fascinants. Amb la destresa d'un gran tècnic i l'ànima d'un gitano, la seva obra cabdal és diferent de qualsevol cosa que es pugui esperar, però sempre concebuda i executada brillantment. Hi ha un munt de sorpreses que ens aguaiten, i totes són bones!

 
3.- Drummer’s dance           (D. J.)             4m38s

Els acompanyants són d’igual manera mestres en el seu ofici. Bernat, també amb projecte propi que ja va sonar en aquest programa, és un dels referents del baix elèctric havent-se format amb gent com Gary Willis, entre molts altres. Acompanyant, com el mateix Dusan, en el projecte del Xavi Reija, demostra la seva versatilitat en els diferents projectes on hi participa. Contundent és també la participació del gran bateria Marko Djordjevic, establert a New York, mestre i innovador el qual ha tocat amb gent com el mateix Willis, però també amb Matt Garrison, Wayne Krantz, Jonah Smith, Bill Frisell, Lionel Loueke, Aaron Goldberg, and others.

Escoltarem ara per acabar un tema on segur us recordareu del gran Jimi Hendrix...

4.- One on one                      (D. J.)             4m51s

Malgrat les complexitats innates de les cançons i les inclinacions al desenfocament del gènere, el seu fons, el seu backup mai falla i deixa sempre la feina perfectament feta. I parlant d’estils musicals, penseu que aquests abasten una gran quantitat de terreny. Clarament aquesta és la personalitat d’en Dusan, aquest és el seu espectacle on s’aventura i amb força risc. La seva banda però, està sempre amb compactada amb ell de manera perfecta.

Deixem aquest magnífic treball tot i recordant-vos que encara queden 6 grans temes els quals podreu obtenir entrant a la web de moonjunerecords.com

Endinsem-nos ara en el darrer projecte de la nit dedicat a Moonjune Records, editorial creada i dirigida pel Leonardo Pavkovic, des d’aquí una forta abraçada....amb el grup Moraine i el seu projecte..



 “GROUNDSWELL”
Moraine

Editat per Moonjune Records               MJR066
Enregistrat per Steve Fisk el novembre de 2014 a Seattle
Produït per Dennis Rea i Steve Fisk
Productor executiu Leonardo Pavkovic

Dennis Rea, guitarra, electrònica i Mellotron
Alicia deJoie, violí elèctric
James deJoie, saxo baríton, flauta i efectes
Kevin Millard, baix stick
Tom Zgong, bateria

Moltes de les composicions són de Dennis Rea, tot i que n’hi ha també de la resta de membres de la banda....temes on la potència rítmica es veu acompanyada per moments de relaxació aconseguint així que la maquinària del tempo descansi de la mateixa manera també que la nostra ment.

Comencem escoltant un tema de Dennis Rea anomenat

8.- Waylaid                (D. R.)            7m20s

La més recent metamorfosi de Moraine destaca en el seu tema recurrent de desenfrenada invenció, sense immutar-se per convenció i lliurat de manera convincent, amb abandó! Deixant tot preconcepte a banda, Dennis Rea i companyia inicien amb valentia les maneres i formes musicals on, la majoria de les bandes progressives modernes, només hi podrien somiar.

Amb una gran quantitat de temes originals nous, així com també amb peces escrites per al grup per compositors com en Daniel Barry i Jon Davis, Groundswell, certament consolida la posició de la banda com una veu singular com cap altre en l’actual jazz-rock-progressiu estatus. Aprofitant l'impuls generat per les seves anteriors realitzacions a MoonJune Records, Moraine es nodreix de les facetes més exòtiques de l’avant garde i la fusió.

Escoltem un altre tema del líder teòric de la banda, en Dennis Rea...anomenat

4.- Gnashville            (D. R.)            4m11s

Els seus treballs anteriors, manifest deNsity (MJR028), del 2009 i l’espectacular projecte que el va seguir el 2012, el Metamorphic Rock: Live at NEARfest (MJR040), són àlbums que van obtenir centenars de bones crítiques a tot el món, guanyant a més a més seguidors diversos que van des dels aficionats al jazz, als metalheads, passant pels amants del món de la música en general.

Els moments de "primerenca Crimsonesque" (referit a King Crimson) intensitat s'equilibren sovint per un enfocament més oriental de la melodia, la disposició i el lliurament del conjunt; la música és deliciosament fresca i impredictible del tot.

Les composicions brillants decorades per temes de gran abast i potència, els canvis sobtats rítmics, les sensibles dinàmiques de grup i excursions i solos en solitari dominen aquesta sessió que Moraine revela en un ambient més psicodèlic, sense deixar de ser col·lectiva i estar tenaçment endollada ​​a la màgia del moment.

2.- Skein                    (D. R.)            3m51s

Els amants de les millors ofertes de la fusió clàssica, rock progressiu, avant garde, jazz progressiu, free jazz i gèneres de la música oriental es trobaran molt a gust amb aquesta proposta, però només començaran a penetrar en la superfície d'aquesta deliciosa amalgama! Una escolta més profunda serà lo adequat mitjançant la visita al web de Moonjune Records i adquirint per un mòdic preu la versió digital de tots aquests discos amb la millor qualitat sonora.


Tots els components de la banda, el líder i guitarrista Rea; la violinista, Alícia Dejoie; el saxofonista i flautista, James Dejoie; el baixista Kevin Millard, i l’última incorporació de la banda, el veterà bateria Tom Zgonc, estan en plena forma, tocant amb una gran inspiració, en aquesta excursió tant especial.

Groundswell és un dels més ambiciosos àlbums del gènere jazz-rock-progressiu d'aquest any. Aquesta és la "nova fusió valent" ... i com el títol podria inferir,  estan destinats a deixar un gran senyal!

Acabem amb un tema de la Alicia deJoie anomenat

3.- Fountain of Euthanasia              (D. R.)            3m25s

Doncs deixem-ho aquí...jo m’imagino que esteu flipant encara, més o menys com jo, després d’haver repassat alguns dels temes d’aquests tres grans discos de Moonjune Records. Ja sabeu que només heu de fer una cosa i aquesta és entrar al seu web on podreu veure l’extens catàleg d’aquest tipus de música que jo porto incorporat al meu ADN dels anys 70s i ves per on que ara hi torno. Al web s’ha de veure, escoltar i finalment col·laborar adquirint els discos que més us agradin que segur seran molts, sinó tots.

I ja per acabar recordar-vos que aquest divendres tenim un gran concert-jam session gratuït amb Juan de Diego Trio, amb Juan de Diego, trompeta; Dani Pérez, guitarra i Joe Smith, bateria...com sempre primer una hora de concert i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar....un concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, des d’aquí una forta abraçada a tots que ho fan possible.

Molt bona nit i bon Jazz club de Nit amb Moonjune Records en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
 


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Doncs avui també és dia de presentació de projectes nous, com sempre, i d’altíssima qualitat, òbviament. Avui us presentaré el darrer projecte del gran saxofonista Miguel Fernández, disc enregistrat a New York; el primer treball del bateria Ildefons Alonso que va ser el seu projecte final de carrera de l’Esmuc anomenat Metrinova i un disc de Fresh Sound Records, el del guitarrista francès Sébastien Joulie i el seu grup amb el gran saxofonista americà Walter Smith III.

....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs som-hi ja amb el treball de l’Ildefons Alonso...


“METRINOVA VOL 0”
Ildefons Alonso

Gravat a Encarnació 2 el 13 i 14 de Setembre per Ildefons Alonso (8 Pistes Tascam TSR-8 cortesia de Dani Comas i l'RME Octamic II cortesia de Roger Tarragó).

Lucas Martínez Membrilla - Saxo
Dani Comas Castañer - Guitarra
Marc Cuevas Admetlla - Contrabaix
Ildefons Alonso Valls – Bateria

Aquest és un projecte que vaig tenir el privilegi de veure el dia de la seva presentació al 23 Robadors, assegut al costat del qui va ser el tutor i mestre de l’Ildefons, en David Xirgu. Amb un Robadors ple de públic i amics, vam gaudir d’allò més escoltant aquest projecte, on també hi havia el Cèsar, pare del Lucas, tots dos havent vingut al JCLV.

Metrinova és un projecte on la clau de tot plegat és la mètrica, la mesura rítmica, la qual en aquest cas és la protagonista per les seves constants variacions en cadascun dels temes. Realment és un gran exercici estilístic on el ritme és el que està constantment essent examinat i modificat. No sé si ho he dit amb claredat i segur que no ho he explicat tant bé com ho faria el mateix Ildefons.

Escoltem per començar el tema on el concepte de Metrinova de la part mètrica del tempo hi és evident, anomenat...The Groovy Bums, o també...

3.- Els Pòtols rítmics            (I. A.)               6m37s

Doncs ja heu escoltat com ha començat aquest tema, i com ha continuat. De fet és força difícil per un músic no professional seguir les variacions rítmiques proposades per l’Ildefons. Aquestes es van reproduint al llarg del tema fins i tot amb la primera intervenció del jove Lucas Martínez al saxo tenor i la posterior i delicada del Dani Comas a la guitarra. Quin so més nítid i clar i quina digitació la del Dani; gran músic i participant dels projectes Underpool com la resta de companys. Marc al contrabaix seguint les peripècies rítmiques portant l’harmonia a bon port. 

Dani Comas, mataroní i guitarrista des dels 13 anys que va ser quan va començar. Llicenciat per la UB Magisteri Musical, ha passat pel Taller de Músics i finalment es va llicenciar en Grau Superior per l’Esmuc. Es dedica també a la docència i forma part de grups com "Kase O Jazz Magnetism” i “Mystic Flugelhorn Band” a banda dels projectes tope jazzísics com és aquest.

I ara escoltarem un tema que el mateix Ildefons ja havia incorporat en el projecte Underpool 3, i és el tema..

5.- Responsorial       (I. A.)               5m29s

Aquest és un tema que l’Ildefons va composar després de veure en un museu com havia anat tot l’esclavatge fet pels blancs vers els negres africans. Va voler fer un homenatge a tota aquesta gent que ho va patir i més encara considerant de quina manera ho estant vivint, amb la seva música, la que els hi és pròpia i que és aquesta de la qual tots nosaltres hi estem enamorats. De passada va col·laborar amb aquest tema per l’enregistrament del Underpool 3.
El contrabaix del Marc ja ens indica que aquest és un tema on el Gospel sembla que hi sigui de manera total. De fet està fet a base de diversos licks de pregunta-resposta com ja heu observat. Dani ha iniciat la tanda de solos amb el seu magnífic i cristal·lí so seguit pel magnífic tenor del Lucas. I al darrera Marc, Dani i Ildefons fent-li de coixí rítmic i poc després hi tornen amb el motiu principal del tema, un motiu molt ben trobat melòdicament i rítmica.

Som-hi ara amb el tema Kleinprints, derivat del Footprints de Shorter i on l’Ildefons aplica una variant rítmica, la Klein, de Guillermo Klein.

4.- Kleinprints            (I. A.)               6m37s

Aquest és un tema on la variació rítmica hi és des de l’inici marcada pel contrabaix del Marc. La melodia interpretada pel Lucas ja ens situa al Footprints de Shorter, però això no dura gaire ja que en Marc s’hi posa de manera delicada amb el seu solo. Doneu-vos compte que els temes que estem escoltant tenen tots un tempo mig tirant a baix, ideal per gaudir de les melodies i variacions rítmiques, tot i que el darrer serà més viu. Lucas aprofita aquest suport per desenvolupar el seu solo seguint l’harmonia de Shorter. Ildefons intervé amb mestria en el seu solo, i fixeu-vos en l’aspecte rítmic que és impressionant. Un nou concepte de fer música, el de la modificació rítmica en temes com aquest i la creació de melodies amb aquest contingut mètric en els temes anteriors i el que acabarà aquest projecte.
I escoltem ja el darrer tema d’aquesta formació liderada per l’Ildefons, gran bateria, tècnic d’enregistrament i millor persona, i el tema és...

2.- Ten & Changes     (I. A.)               5m09s

Doncs ja vegeu que aquest tema segueix amb la difícil concepció rítmica iniciada pels músics en el motiu principal del tema. Marc i Dani excel·leixen en els seus solos donant-li peu al jove Lucas a fer la seva aportació. Aquest so em recorda a un dels grans com el Joe Henderson per dir-ne algun, i és que aquest noi que ja fa temps que rutlla, ens depararà grans moments musicals en el futur més immediat, a part del passat i present amb qui ja hem gaudit.

Doncs deixem aquest magnífic projecte de l’ildefons Alonso anomenat Metrinova tot i desitjant que us hagi agradat i que mireu d’aconseguir-lo i així ajudar-lo a continuar els seus projectes.
Us deixo un enllaç on el podreu aconseguir fàcilment i per només 4€, tot i que si voleu el podreu ajudar amb una mica més.


I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i seguim ara amb el projecte del guitarrista francès Sébastien Joulie editat per Fresh Sound Records anomenat...

 
“GREEN WAVES”
Sébastien Joulie Group feat. Walter Smith III

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 448
Enregistrat el 16 i 17 de febrer de 2013 per Olivier Biffaud.
Produït per Sébastien Joulie
Productor executiu Jordi Pujol

Sébastien Joulie, guitarra
Brice Berrerd, contrabaix
Charles Clayette, bateria
Amb la col·laboració de Walter Smith III, saxo tenor.

Totes les composicions són del Sébastien excepte un parell..

Comencem amb un tema l’entrada inicial del qual és un tant preocupant, tot i que després el motiu principal no ho és. Aquest disc segueix d’alguna manera l’aspecte rítmic de l’anterior, tot i que no en el concepte mètric del tempo, mesures complexes i canviants, però sí amb la manera com el bateria s’ho manega, tot i ser també el tempo gens senzill....

2.- Cloud 5                (S. J.)             6m45s

Després dels inicis, en Walter Smith III intervé amb un solo francament brutal, contrastat pel més tranquil del líder de la formació. Aquest amb un so a la guitarra diferent del que hem escoltat abans i ara més apagat, tipus John Abbrecrombie quan aquest va començar a tocar la guitarra amb el polze de la mà dreta i sense pua, també com Wes Montgomery. El contrabaix Brice ens indica en tot moment on som harmònicament mentre que el bateria Charles, enriqueix amb les meravelloses sonoritats dels seus plats..

Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del Jazz de l’Albert Carrique, el que fa a Ràdio Sant Boi i a Ona La Torre en Valentí Sesar, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..

Escoltem ara el següent tema, marcat també per l’aspecte rítmic, aquest però ara constant...anomenat..

3.- The Flying Dutch (S. J.)             7m44s

Certament la preponderància de contrabaix i bateria, com a base rítmica, és del tot evident. La melodia del tema es veu enriquida per la contundència de la secció rítmica. Guitarra i saxo tenor executen el motiu principal del tema, un motiu melòdic però també rítmic. Podríem dir que a la B del tema, el tempo es dobla i executen un pont magnífic per després tornar a la marcada contundència, moment en el qual el gran saxo tenor Walter Smith III executa el seu solo, d’un marcat contingut modern, sense oblidar la tradició en cap moment. La tradició, aquest concepte que ens apropa a èpoques passades a partir de les quals tots aquests músics actuals han evolucionat fins al seu propi llenguatge. Sébastien ens mostra el seu saber a la guitarra en un solo estratosfèric.

I ara si parlem del Sébastien i del concert que van fer a St Etiene el 17 de febrer de 2013 dir-vos que després de cinc anys d'existència i el primer àlbum del grup a trio "The lighthouse", aquest guitarrista de jazz de Lió torna amb un nou treball amb la mateixa fórmula: guitarra, saxofon, bateria i contrabaix. La seva música és flexible i enèrgica i està arrelada en la tradició, així com a l'escena actual de Nova York. Walter Smith III va respondre positivament a la invitació de la gira i al nou àlbum que en resultarà, i que és aquest que esteu escoltant.

Ja per acabar ho farem amb un tema impressionant anomenat Backup tema del Larry Young.. 

4.- Backup     (L. Y.)              7m39s

Un tema iniciat ja a un tempo més viu i amb una melodia o motiu principal que ràpidament ens situen a les mans del gran contrabaixista Brice Berrerd, el qual ben al mig de la seva participació ja ens indica que hi haurà tempos doblats com ell mateix fa un moment. Això ho hem vist de manera evident amb el gran solo del Walter; de quina manera més impressionant es desferma. El líder però es calma inicialment tot i canviar ràpidament i doblar el tempo, leit motiv d’aquest tema del Larry Young.

Bé, doncs ja vegeu quin projecte més interessant que hem escoltat aquest de Fresh Sound Records, i que podeu adquirir a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26, al barri de Sarrià, de Barcelona. També podeu mirar tot el catàleg de Fresh Sounds al seu web...

Acabem el programa d’avui amb el darrer treball de Miguel Fernández, saxofonista de Pamplona establert a casa nostra des del 2004 on ell i el Chono, porten el Sax On, un dels millors tallers per arreglar els instruments de vent i també Sax On s’ha establert com a marca editorial en aquest el seu primer disc.




“AFRIKAN BLUES”
Miguel Fernández

Editat per Sax On              CD 001
Enregistrat el 24 i 25 de gener de 2013 per Michael Marciano al System Two Studios, a New York.
Produït per Miguel Fernández, Leo Genovese i José Pascual

Miguel Fernández, saxo tenor
Jason Palmer, trompeta
Leo Genovese, piano
Chris Lightcap, contrabaix
Joe Hunt, bateria

Tota la música és de Miguel Fernández i en aquest enllaç la podeu escoltar i comprar...http://miguelfernandez.bandcamp.com/album/afrikan-blues

Els de Downbeat li van posar quatre estrelles i el Joe Tangani ens diu...
Molts instrumentistes intenten explorar l’àmplia gama del so dels seus instruments, però pocs d’aquests modifiquen el seu instrument per aconseguir aquesta gama  dins la línia de la música que ells imaginen, cosa que deu haver el Miguel.
Aquest és un projecte internacional que també te el vesant local o europeu, i aquest és el que vaig poder veure no fa gaire al Jamboree en motiu de la presentació del projecte del Miguel amb el gran i encara jove trompetista americà, Jason Palmer.

Aquell dia vam poder veure la formació completa del Miguel, el seu quartet, a més a més del Jason. I quina formació, amb el Marco Mezquida, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i David Xirgu, bateria. En directe, aquesta formació va estar immensa i vam poder escoltar quin gran nivell tenia el jove Palmer, sense parlar-ne de la resta de cracks, Marco, Masa i David, uns monstres de l’escena actual, sense cap dubte, inclòs el líder Miguel Fernández, evidentment.

Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc, un disc que segur gaudireu com jo mateix he fet tot i preparant el programa.... i que serà una meravellosa balada anomenada...

9.- B Class    (M. F.)             5m02s

Amb quina delicadesa hem començat aquest treball del Miguel Fernández, oi? Només ell i el seu magnífic so, amb espurnes de piano i contrabaix i les escombretes fregant suaument. En Leo Genovese ple del lirisme que el mateix Miguel ens mostra en aquesta preciosa peça ideal per començar el seu treball. La resta de temes inclouen també un parell de balades o similars com són el tema “Fuga” i el “Mellow me”, tot i que el gruix del projecte està immers en una sonoritat personal on l’experimentació melòdica hi és del tot present.

Com a mostra escoltarem el magnífic segon tema del disc, el que dóna nom a l’àlbum, l’Afrikan Blues...


2.- Afrikan Blues       (M. F.)            7m31s

Un tema encetat pel motiu principal a saxo tenor i trompeta, un motiu melòdic amb component rítmic que ens situa en el tema, amb un pont brutal que dóna peu al grandíssim solo de Miguel i mentrestant al seu darrera una secció rítmica impressionant. Jason Palmer, trompetista, recordeu aquest nom que farà furor..he. Ja quan el vaig veure vaig flipar; quin fraseig més lleuger i gràcil, fàcil també, aparentment, i amb un gran llenguatge personal com el so de la seva trompeta. Impressionant, per dir-ho en una sola paraula. Genovese encapçala la secció rítmica en el seu solo, ben marcat per bateria i contrabaix...quin tros de tema, mare meva...al final un petit solo de bateria....

Seguim amb el següent tema anomenat...

3.- Jupiter I                (M. F.)            5m31s

Tema amb un motiu curt però a un tempo força viu, on ràpidament Miguel enceta el seu solo. Què us sembla aquest gran saxofonista de Pamplona però ja una mica d’aquí? Impressionant, oi? Les composicions ho són de la mateixa manera que les seves interpretacions. Ja l’havíem tingut a Jazz club de Nit però fa una mica amb el seu treball Transplanet Species, disc però una mica més íntim que el que estem escoltant, que és força vital.
Seguim doncs amb un altre tema d’aquest disc i serà el primer anomenat..

1.- The Opener         (M. F.)            4m03s

Tema amb una mena d’atmosfera que embolcalla sobretot pels acords del piano i per la melodia arrastrada del saxo i trompeta, una mica interpretada amb un pèl de retard entre ells dos. Arriben ells dos a una mena d’èxtasi i després cadascun d’ells s’identifica amb el tema a la seva manera. 

Convindria que parléssim de Jason Palmer o sigui que és el que faré ara mateix...

Jason Palmer, compositor, trompetista, arranjador, educador i actor..mare meva..un dels músics més sol·licitats de la seva generació. A la tardor del 2011 va fer una gira per la península formant part del East Coast Tour of The Miles Davis Experience 1949-1959, amb la col·laboració de Blue Note Records. L’estiu del 2011 Jason va fer una gira per Austria i Alemanya tocant en molts festivals de la costa est dels eeuu i Canadà amb el Grace Kelly Quintet, pasant una setmana a Langnau de Suïssa. També el 2011 li van donar un premi en composició pel Consell Cultural de Massachusetts.

Ha treballat amb icones del Jazz com Roy Haynes, Herbie Hancock, Jimmy Smith, Wynton Marsalis i la Lincoln Center Jazz Orchestra, Kurt Rosenwinkel (primer trompetista que ha tocat amb el Kurt), Ravi Coltrane, Geri Allen, Patrice Rushen, Clarence Penn, Jeff Ballard, Kenny Barron, Phil Woods, Common (icona del hip-hop), Roy Hargrove, i Lewis Nash...

A més a més de participar en una dotzena de discos com a sideman, Jason ha enregistrat tres discos sota el seu nom i avui mateix és artista de Steeplechase Records. El seu debut va ser amb el disc "Songbook" (Ayva Musica) amb Ravi Coltrane i Greg Osby, dos grans saxofonistes. Aquest disc va aparèixer el 2008 i va estar en els millors d’aquell any i fins i tot els de All Music el van posar a la llista dels millors discos de Jazz. Bé, podríem seguir parlant d’aquest monstre de la trompeta però us ho deixo a vosaltres, que segur tindreu l’interès de cercar més informació d’aquest gran músic, Jason Palmer.

Acabem aquest projecte amb un tema el títol del qual és força eloqüent...

8.- Sé que te gusta, KBI      (M. F.)            5m42s

Un tema que comença una mica com l’anterior, amb els dos vents tocant un pèl amb retard, per marcar més la sonoritat de cadascun d’ells. Ràpidament el magnífic trio intervé amb el Leo de capdavanter sense oblidar el magnífic bateria Joe Hunt i en Chris Lightcap al contrabaix. Ells sols fan i desfan, fins i tot es pot escoltar un trosset característic d’un tema de Keith Jarret interpretat pel Leo. De fet, Leo és un pianista que ha begut de les aigües de Keith Jarrett i se li nota sobretot en aquest tema. Miguel s’hi capfica sense cap mal de cap, seguint les elucubracions rítmiques i volant per sobre d’elles....els cops a les timbales marquen la mètrica d’aquest tema. Jason s’afegeix al motiu del tema amb el Miguel i així acaben, delicadament.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he ofert i recordar-vos que aquest divendres tenim un gran concert de Jazz amb el Fèlix Rossy Quintet, amb Ben Solomon, saxo tenor; Davis Whitfield, piano; Pedro Campos, contrabaix i Ofri Nehemya, bateria. A la Sala Xica a partir de les 22h aquest divendres...Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui us presentaré un parell de magnífiques novetats de Quadrant Produccions però abans escoltareu el darrer disc editat i presentat precisament avui al Campari Milano de la formació que barrejava el Tango i el Jazz en els seus orígens, i fins i tot ara mateix també, tot i considerant que en aquest disc el que prima són les composicions dels mateixos músics, amb aires d’aquell Jazz que feien músics francesos després de la segona guerra. Te doncs un aire a vell però amb sabor actual.

Dir-vos que aquesta formació els vam tenir al Jazz Club La Vicentina en la primera temporada, i que vam gaudir molt i molt amb la mestria d’aquest virtuós de l’acordió, el jove Dimitri Saussard. La gira dels Azzango inclou diversos locals a part del Campari, l’FNAC El Triangle de Barcelona i actuacions en diverses poblacions de casa nostra, allargant-se la gira per la resta de la península en espais com el Jimmy Glas de València, Populart de Madrid, i acabant-la a la Llibreria el Siglo de Sant Cugat.


“MEDITERRANI”
Azzango

Enregistrat per Jordi Solans del 16 al 20 d’abril als estudis Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.
Editat per Nuevos Medios

Dimitri Saussard, acordió
Roman Baret, guitarra
Josep Manresa, baix elèctric
Sebastien Necca, bateria i cajón.

Azzango neix del desig d'Alix Arrigoni, pianista, de barrejar la veu harmònica del piano i l'acordió respectant les particularitats de cada instrument. Músic improvisador de jazz, Alix recerca llavors un acordionista amb la mateixa sensibilitat musical per a desenvolupar un joc interactiu i el fraseig conseqüent. De fet, el nou camí obert amb acordió per prestigiosos músics com Richard Galliano, Marc Berthoumieux o el fet de reinventar el so amb el Daniel Mille i oferir un nou espai per aquest instrument, situen l’Acordió en un lloc privilegiat.

Comencem amb el magnífic tango d’en Sebastien Necca anomenat

2.- Un tango Place Clemenceau                (S. N.)             4m29s

Amb aquesta sonoritat a bell ens situarem dins d’aquest projecte nou. Una formació on cadascun dels membres participa amb la seva particular visió de la música amb barreges de músiques del sud. Una delicada peça interpretada de  manera exquisida i una magnífica composició on la simbiosi de guitarra i acordió aconsegueixen una comunió magnífica.

La trobada amb Dimitri Saussard, acordionista, donarà una direcció final per al projecte, sobretot en l'elecció del repertori d'estàndards de jazz, peces musicals del tango argentí i composicions.

I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Seguim ara amb el primer tall del disc, una peça del Josep Manresa, el català del grup.

1.- Sur-Prise             (J. M.)             6m56s

Un tema amb aires mediterranis on la simbiosi rítmica de baix i bateria permeten a la resta de companys desenvolupar les estructures d’aquesta peça força vital. Guitarra i acordió mostren la seva tècnica així com també el perfecte control del baix del català Manresa fent una mena d’aturada rítmica per després tornar-se a desfermar amb el magnífic solo d’en Dimitri a l’acordió.

L'elecció del ritme s’imposa llavors naturalment amb en Josep Manresa. Els seus orígens catalans li permeten afegir els sons mediterranis interessants, sobretot en els arranjaments i composicions pròpies. Sébastien Necca, baterista, els hi ofereix la versatilitat que marquen els seus poli-ritmes.
El juny de 2010, Alix va deixar la banda i això va fer que Romain Baret prengués el seu lloc. El canvi d'un piano per una guitarra aportà al grup un so nou i un nou color a la seva música.

Els membres d’Azzango són tots músics professionals i han estat formats al Conservatori Nacional de l’àrea de Chambéry.

Seguim ara amb el tema 4rt també d’en Josep Manresa, anomenat...

4.- Différence égallité          (J. M.)             6m06s

Un tema iniciat pel baix d’en Josep amb un riff rítmic melòdic que sembla el motiu principal de fons del tema. Dimitri entra aviat amb l’acordió i ja d’entrada el tema agafa ja uns aires rítmics força potents. Aquesta formació incorpora talls rítmics al bell mig dels temes, permetent reconfigurar la peça. Això implica també unes dinàmiques importants la qual cosa és d’agrair. En aquest tema això hi és força evident on també podreu comprovar la gran tècnica i so d’aquest virtuós de l’acordió, Dimitri Saussard.


Entre composicions rítmiques i boniques melodies, el projecte artístic del quartet Azzango s’enriqueix de múltiples influències. Una bateria, un baix, una guitarra i un acordió conformen l’instrumentació i peculiaritat del projecte i aporten el so característic de la formació que mescla amb un ampli esperit de llibertat, la frescor del jazz i la sensualitat del tango. Les composicions es nodreixen de la improvisació que permet l’amplitud de la concepció harmònica del jazz sense oblidar l’energia i la força de la música en si mateixa.
Tot i que el seu repertori actual està format gairebé de composicions pròpies, també apareixen arranjaments de diferents temes populars. Els concerts d’Azzango transpiren l’emoció i la sensibilitat que brolla de la complicitat musical i humana dels seus components.

I acabem aquest magnífic treball amb un altre tema de Josep Manresa anomenat....

9.- Vamos!                (J. M.)             6m57s

Un tema marcat pel ritme del cajón del Sebastien...a la vegada que per la melodia amb aires força càlids de l’acordió del Dimitri. La delicada guitarra de Romain s’hi afegeix enriquint força el context i deixa pas al solo a cajón del bateria Sebastien. La resta de companys li fan un riff rítmic repetitiu per acompanyar-lo en la solitud. La melodia càlida de l’acordió del Dimitri ens embolcalla en la seva gestió del seu solo. Tots plegats tornen a la coda per anar fent cadascun d’ells el seu tros de melodia i així encarrilar el tema cap el final. Un gran tema per acabar aquesta presentació d’aquest disc de Nuevos Medios, que avui mateix, ara mateix s’està presentant al Campari Milano.

Seguim ara amb els projectes de Quadrant Produccions i per tant....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

D’aquests dos projectes primer us presentarem el del guitarrista italià Paolo Tomaselli anomenat...


“FLOATING BRIDGES”
Paolo Tomaselli

Editat per Quadrant Produccions        Q00058J
Enregistrat al The Bunker Studio el novembre de 2014 per Aaron Nevezie.
Produït per Quadrant Produccions

Paolo Tomaselli, guitarra
Clay Lyons, saxo alto
Christian Li, piano
Jared Henderson, contrabaix
Roberto Giaquinto, bateria excepte en el tema 8
Ignacio Rivas Bixio, bateria en el tema 8

Totes les composicions són de Paolo Tomaselli..

Escoltem el primer tema del disc, el qual ja ens situarà en el context musical, i sonoritats diverses, sonoritats aquestes en concret la del saxo Clay Lyons que te una certa semblança amb la del gran saxo Jan Garbareck, o al menys això m’ha semblat a mi en algunes frases.

1.- The Quest            (P. T.)             8m35s

Els inicis amb el so de la guitarra apagada i després amb el saxo alto i la conseqüent melodia, ens situen en aquest primer tema que es va desenvolupant seguint, inicialment, camins delicats però que posteriorment han anat canviant i diversificant-se..

Aquest és un disc que tot ell està impregnat d’un missatge sonor identificatiu, on el tempo mig serveix al líder i a les seves composicions com a sustentador de la seva obra sonora. La conjunció i simbiosi dels instrumentistes, guitarra i saxo alto, sobretot, és total i la compenetració perfecte, no endebades aquests joves músics van tocar força vegades junts allà pel nord-est dels eeuu a la millor escola de música, la de Berklee a Boston.

Escoltem el següent tema d’aquest disc editat per Quadrant...tema anomenat

4.- Java Street          (P. T.)             8m19s

Un tema on ben aviat escoltem el riff que li serveix de motiu principal, un motiu repetitiu força interessant...i on posteriorment amb el solo del líder es va desenvolupant, mentre la secció rítmica el segueix de manera reposada. El posterior solo del pianista Christian Li recolza la proposta compositiva i més encara la d’aquest jove saxo alto amb aquest so tant preciós. I ens retrobem amb aquell motiu repetitiu tant ben trobat mentre el bateria fa de les seves...i així acaben aquest magnífic tema...

Sembla que en Paolo, que és nadiu de Milà, s’ha passejat també pels estats units, per l’àrea de Boston i New York a temporades, essent-ne ara el seu lloc d’estudi i treball la ciutat de Barcelona. Un home que es fa una sèrie de preguntes relacionades a la seva pròpia identitat....diu ell....Qui soc jo? Soc italià perquè vaig néixer a Milà? Puc ser considerat una mica americà perquè he estudiat i m’he format durant els anys clau del meu desenvolupament personal? Soc potser una mica català perquè ara mateix vic i també parlo una mica català? Potser soc una mica sud-americà pel fet d’haver parlat castellà amb els estudiants de l’Amèrica del Sud que van estar amb mi a Boston i New York? M’agrada pensar que visc en una metafòric pont flotant que connecta totes aquestes cultures. És per això que he posat aquest nom a aquest projecte, en honor a tothom qui connecta diferents mons, cultures i gèneres de música, gent diversa i sentiments. Crec que aquesta música que escolteu o escoltareu expressa totes les meves diferents ànimes. La majoria dels temes es van composar a Brooklyn N.Y. excepte un parell que ho van ser a Boston i una a Milà.


I acabem aquest projecte amb el darrer tema del disc anomenat

8.- Night shadows                (P. T.)             6m40s

Amb els dos temes anteriors de més de 8 minuts cadascun només m’ha quedat espai per posar aquest darrer de prop de 7 minuts. Però quin tema d’aquest gran guitarrista i quin gran solo que ens ha fet el Clay Lyons....

Nascut en una família d'artistes a Madison, Wisconsin, 23 anys d'edat, el saxo alto Clay Lyons ha estat captivat per la música des de molt jove. Lyons va començar el seu viatge musical tocant la bateria quan era un nen, després es va passar al violoncel i piano, i finalment es va instal·lar en el seu instrument d'elecció, el saxo alto als 12 anys A l'escola secundària, amb l'ajuda del seu pare i alguns amics, Lyons va descobrir la música de Charlie Parker, i aviat es va adonar que no hi havia marxa enrere. Amb el temps i després de molta pràctica, es va convertir en un intèrpret important a la seva escola secundària i a l'escena del jazz local de Madison, on va estudiar amb el llegendari Richard Davis. El 2007, Lyons va ser guardonat amb una beca-matrícula completa al Berklee College of Music, i des de llavors, ha tocat en moltes ocasions a Berklee i en altres llocs. Lyons ha actuat com a acompanyant i amb els seus propis grups als Estats Units, Hong Kong i Japó, i actualment es troba cursant un màster de composició de jazz i de performance d'instruments de vent al Berklee College of Music de Boston.

Deixem doncs aquest magnífic disc del Paolo Tomaselli i ens endinsarem ara per acabar amb una altra proposta de Quadrant amb el grup de casa nostra liderat pel bateria David Vinyoles i que em va fer arribar a les meves mans.

Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..

David Viñolas, músic inquiet que ja porta uns quants anys formant part de diversos grups i projectes musicals d’àmbits molt diferents, la tardor de 2013 va decidir a presentar en societat el seu projecte més personal, David Viñolas Trio, i ho va fer dins el cicle Vesprades de tardor de Centelles.

Després de l’estrena en públic i veient la bona acceptació que va tenir, Viñolas va seguir treballant, composant i arranjant per tenir un repertori propi que, durant 2014, va anar polint i va presentar en clubs, cicles de concerts i el festival de jazz de Vic entre d’altres.
L’estiu del mateix any va entrar a l’estudi i va enregistrar el disc Cap al capvespre, que ara presenta en directe.

La música que ens ofereix aquest trio té diferents girs i textures, passant pel swing, el groove, el free i la improvisació col·lectiva, utilitzant ritmes i compassos més propis d’altres estils, sempre investigant, arriscant i cercant nous colors. La comunicació, el talent i l’energia dels tres músics fa que no hi hagi un concert igual. En aquest disc es podran escoltar temes que majoritàriament són composicions del propi Viñolas, del saxofonista Albert Bartolomé i alguna versió o estàndard arranjats per aquesta formació.


“Cap al capvespre”
David Viñolas Trio

Produït per Quadrant Produccions
Enregistrat el 21 i 22 de Juliol de 2014 al Teatre de Ca l'Eril de Guisona per Ildefons Alonso.
Mesclat als Estudis Baraka per Marc Parareda i masteritzat per Ferran Conangla.

David Viñolas – bateria
Albert Bartolomé – saxos alt i soprano (track 4)
Aleix Forts – contrabaix
Amb la col·laboració de Jordi Santanach, clarinet baix (tracks 1, 5 I 8)

Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic i modern projecte, amb la col·laboració del magnífic so del clarinet baix...el que dóna nom al projecte..

1.- Cap al capvespre           (D. V.)            6m22s

Doncs ja vegeu que estarem immersos en aquesta sonoritat un tant preocupant, si ens cenyim al contrabaix de l’Aleix Forts...he..El clarinet baix del Pau hi juga aquí un paper clau de contrapunt a la veu del alto de l’Albert, i sempre David controlant el tempo i fent-los anar així, a poc a poc...uns sons que em recorden d’altres que hem posat aquí...bé, després en parlarem, ara però més coses que ens diu en David..

En David m’ha fet arribar una informació personal i addicional que jo miraré d’encabir dins el programa..en el ben entès que la que no hi pugui ficar, la podreu llegir en el blog....vegem què ens diu David Viñolas...

Vaig engegar aquest projecte a trio fa un parell d'anys després d'haver fet un repertori basat en temes de Thelonious Monk a quartet on van passar guitarristes i pianistes diversos. La comunicació i la complicitat am l'Aleix i l'Albert em van fer plantejar un trio sense harmonia i vaig començar a donar-hi voltes i a treballar-hi. Vam començar tocant estàndards i alguns temes de Monk i poc a poc el projecte va anar evolucionant cap a terrenys més moderns, vaig començar a provar temes propis, vam començar a jugar amb el free, la improvisació col·lectiva, a tocar compassos d'amalgama i a crear el so que més o menys hem plasmat al disc.
En escriure algunes cançons em va venir al cap la formació de quartet sense harmonia i el clarinet baix, que tímbricament el trobo molt interessant, m'encaixava força bé en la sonoritat del trio i el Jordi ho va fer de meravella. L'alternate track del Capvespre va venir una mica jugant i per proposta del mateix Jordi Santanach i no vaig dubtar en provar-ho, vam estar 2 dies a l'estudi i va donar per molt, vaig gravar molta música per després poder seleccionar la que m'encaixés més bé amb el disc.

Sobre el tema Impro #1 (Nit a la Segarra) es tracta d’una improvisació col·lectiva que vam gravar a la nit després de sopar una estupenda truita de patates que ens va preparar l'Ildefons, vam engegar i per escalfar vam tocar aquest track que ens va agradar i aquí està.

Seguim ara amb un tema que tots coneixem, és el Hey Jude de McCartney. Aquesta versió que inicialment no sembla que ho sigui, ràpidament es transforma en un magnífic exercici d’improvisació i investigació totalment enriquidor. Tema de més de 9 minuts on veureu com aquests joves músics desenvolupen el tema....

6.- Hey Jude              (M.)                 9m17s

Una magnífica versió, rica en variants i interpretada de manera exquisida que ens fa veure de quina manera el Jazz és capaç de donar-li la volta a les diverses músiques i reinterpretar-les de nou amb enriquiments diversos, rítmics i melòdics. Aquí, el David Viñolas Trio ens ho ha mostrat de manera ben palesa amb un magnífic arranjament que ens ha situat el tema a una altra perspectiva.

Doncs i a mi que em sembla que els nostres músics tenen moltes coses en comú, oi? A part dels estudis hi ha un tarannà en aquestes músiques que em recorda d’altres projectes entre els quals els de l’Ivo Sans convida amb el saxo alto del Marcel·lí Bayer, també el projecte del Cèsar Joaniquet de la setmana passada hi te alguna cosa, un altre enregistrat al Fizz amb el Marcel·lí Bayer, Ramiro Rosa i demés. Músiques subtils amb protagonistes diferents ens fan entendre que el Jazz a casa nostra camina de manera ben sòlida, i sinó escolteu aquest magnífic tema que sintetitza tot el que he dit.

7.- La felicitat de Sadie       (D. V.)            4m48s

Doncs jo diria que és un tema força delicat i interpretat en aquesta ona Lee Konitz, Art Pepper, Paul Desmond, etc...una mena de barreja de cool-west coast gràcies al magnífic so de l’Albert Bartolomé al saxo alto. Un tema carregat de swing, que ens permetrà situar-nos en el següent i darrer que escoltarem aquesta nit, el tema anomenat...

Més coses que ens diu en David...El track Redibuixant el Camí és del saxofonista Albert Bartolomé, una balada que m'agrada molt, un dia me la va ensenyar i és un tema que ja portem temps que el toquem.
 
Vam gravar dues versions:
Hey Jude (Paul McCartney), diu en David, M'agraden molt els Beatles i vaig agafar aquesta melodia per després deconstruir-la i entrar en terreny free, un experiment.

Trois Gimnopedies (Eric Satie), les trobo d'una bellesa extraordinària i em venia de gust tocar-les, realment va ser senzill, proposar a l'Aleix que interpretés la mà esquerra de la partitura i l'Albert la dreta, posar una mica de swing i obrir algunes parts a la improvisació. No se si a Satie li hauria agradat, JEJEJ!

El perquè del títol del disc és que la majoria dels temes que jo he composat han estat composats en aquesta franja de temps, és una franja de temps que em dona calma i que em fa pensar, relaxar-me i la solo aprofitar bastant per treballar temes d'aspecte més creatiu i el disc ha estat pensat i concebut bàsicament en un grapat de Capvespres.

I voldria dir-vos que hi ha un parell de temes llargs on podreu gaudir al màxim de les improvisacions d’aquests els nostres músics, els meus nens que diu l’Andreu, però recordeu que per fer-ho abans heu d’adquirir el disc, i això ho podeu fer entrant al web de quadrant produccions....

I ara acabem ja amb el darrer tema d’aquesta nit també amb la col·laboració d’en Jordi Santanach amb el seu preciós clarinet baix, anomenat...

5.- Siempre de hace lo que se puede      (D. V.)            5m39s

Doncs amb aquest tema acabem el projecte i programa esperant que hàgiu gaudit d’allò més amb les músiques que us he presentat, i que han estat tres treballs força diferenciats però amb el denominador comú de la qualitat i bon gust en les composicions i molt bones interpretacions de cadascun dels músics que hi ha intervingut.

Deixem-ho aquí recordant-vos que demà el podreu tornar a escoltar en diferit a la mateixa hora i que el divendres miraré que ja estigui penjat al blog del Jazz Club de Nit. Volia comunicar-vos que afegiré un dia de Jazz-Rock amb material editat per Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic des de New York. No tinc clar si faré un programa més o serà el darrer de cada mes...però sí que faré aquest programa de Jazz-Rock-Progressive amb un munt de discos que m’envien des d’allà i que ja tinc, i que crec que els haig de promocionar, en la justa mesura de les meves possibilitats...

Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, ja sabeu que podeu anar al blog del Jazz club de Nit i tornar a escoltar els programes que vulgueu i que ja en són 192 i amb aquest seran 193 els programes que portem des del juny de 2009.
Bona nit i bon Jazz club de nit en el Jaç de cadascú.

 

blogger templates |