Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres, avui, però demà i de manera extraordinària en farem la segona part a la mateixa hora, les 22h i fins les 23h30m...Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui i demà farem un programa estrictament dedicat a la figura de Lluís Coloma i a la discogràfica catalana Fresh Sound Records i la seva secció Swing Alley, de Jordi Pujol, home aquest que va apostar el 100% per en Lluís. Tots els discos de Lluís Coloma estan editats per aquest segell i el seu vesant Swing Alley.

I per tant us vull recordar  que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Comencem doncs amb el programa especial dedicat al gran pianista de Blues, Rock i Jazz, Lluís Coloma, que aquest proper divendres tindrem al Jazz Club La Vicentina, a partir de les 22h a la Sala Xica. De manera especial, i degut a la magnitud de l’obre de Lluís, i amb la intenció de poder-vos-ho posar tot, he decidit fer avui una part del programa, amb tres dels discos i el dijous, l’altra part del programa amb tres discos més com ja us he dit al començament. O sigui que l’Especial Lluís Coloma durarà dos dies, avui i demà i comença ara mateix.

Aquests dos dies escoltareu diversos estils com Blues, Boogie-Woogie, fins i tot algun Rock & Roll no endebades aquest va derivar del Blues i Boogie-Woogie, i avui acabarem escoltant Blues de Chicago....comencem ja amb el disc enregistrat el 2006...


 “LONELY AVENUE”
Lluís Coloma

Editat per Fresh Sound Records Swing Alley          SA 008
Enregistrat per Natxo Nogueras als Rosazul Studio Barcelona, del 15 al 18 de juny de 2006.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu, Jordi Pujol

Lluís Coloma, piano i orgue Hammond B3
Manolo Germán, contrabaix
Marc Ruiz, bateria

I la col·laboració de...
Pep Pasqual, saxo alto
Dani Pérez i Natxo Romero, saxos tenors
Joan Chamorro, saxo baríton
R. M. Gera, guitarra
Manuel Quintana, congues.

Totes les composicions i arranjaments són de Lluís Coloma excepte els temes 3 i 12.

Comencem amb el tema 10é a un tempo mig, adequat per centrar-nos en la qüestió...

10.- Slow Sunset Blues       (Ll. C.)            4m58s

Aquí doncs ja amb el primer tema i tocant el Hammond B3 acompanyat de tots els seus amics. Un tema emmarcat dins del Blues de Chicago en la vessant més moderna. Vull fer una menció especial al Natxo Romero, al qual vaig conèixer allà pels finals dels 70s, i gran amic del Lluís i de molts altres, i tots vàrem plorar, el Lluís més que ningú, la mort de l’estimat Natxo. Un 11 de setembre de 2010 el vam acomiadar a Collserola.

Anirem parlant de qui és en Lluís Coloma, dient-ne avui algunes coses i demà la resta. Nascut a Barcelona (1973), Lluís és un dels pianistes més actius i reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya poc a poc dels estudis de piano clàssic per dedicar-se, de manera autodidacta, exclusivament al Rock & Roll. Molt aviat mostra una sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie Woogie.

Seguim doncs amb més música d’aquest preciós disc...un tema a pìano i bateria a un tempo medium, tema també del Lluís..

11.- Yancey meets Booker             (Ll. C.)            4m19s

Doncs ja vegeu quin mestre de les 88 tecles en aquests estils de música. Lluís ha demostrat al llarg dels anys ser conseqüent i prolífic compositor de la música que més li agrada..Amb aquest tema senzill demostra la grandesa d’aquesta música.

Considerat un especialista i guardonat amb els premis "Músic de l'any 2003, per l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya," Artista BluesCat 2006 (millor artista de Blues a Catalunya) i "Premis Sabadellencs 2007 que atorga anualment la Jove Cambra de Sabadell, Lluís ha donat conferències i classes magistrals sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano, sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços de recrear els estils primitius d'aquest gènere. Lluís és també un habitual als festivals de Blues & Boogie Woogie de tota Europa on destaca per la seva originalitat i energia.


Seguim ara amb un tema del qual n’ha fet dues parts, el Tea at down, però del qual només n’hi posarem la primera...

12.- Tea at Down – Part One         (Ll. C.)            4m12s

Un magnífic tema on ens mostra la seva habilitat en la composició d’un tema amb una recurrència melòdica i rítmica que des de l’inici ens va embolcallant, però en cap moment cansant. Dóna gust escoltar-lo desenvolupant la melodia i després també en la improvisació.

Escoltem-lo ara amb el tema que dóna títol al disc....amb tota la colla...

 3.- Lonely Avenue               (Ll. C.)            3m44s

Un magnífic tema a ritme de boogie-woogie que per un moment m’ha recordat a algun dels grups de rock dels anys 70s que van utilitzar aquest ritme per fer gaudir tothom, com els Status Quo, els de la primera època. Aquí la guitarra de del R. M. Gera i el saxo tenor, m’agradaria del Natxo, han estat impressionants.

Seguim ara amb un altra tema amb el mateix ritme, tema dedicat a la seva mare Magdalena.....

 7.- Magda     (Ll. C.)            4m26s

Tema a trio i amb piano i no orgue, interpretat amb la delicadesa que es mereix la persona a la qual el dedica, la seva mare. El ritme suau ens va endinsant en la melodia que el Lluís va desenvolupant posteriorment, mentre les escombretes del Marc i la subtilesa del contrabaix acompanyen les elucubracions artístiques del magnífic líder i millor persona.

Seguim ara amb un tema també amb tota la banda, un Blues anomenat New Blues, a ritme suau i cadenciós del boogie...

 9.- New Blues          (Ll. C.)            5m32s            27m

Aquí m’ha semblat escoltar el so estripat del saxo del Dani Pérez, i recordem que per aquí també ens sona el baríton del Joan Chamorro. Tema que a la meitat canvia l’estructura rítmica a base de breaks curts. Això dóna pas al solo del Lluís i demés companys, i amb aquest tema, a tempo mig acabem aquest disc, per seguir amb el següent i anar pujant el tempo...

Recentment ha gravat el seu primer disc en directe, 7 NIGHTS AT CENTRAL (Swing Alley 2009), durant una setmana de concerts al prestigiós local Cafè Central de Madrid. Un disc on el trio de Lluís sona carregat de complicitat i compenetració després de més de 8 anys tocant regularment arreu del món.

Escoltem doncs aquest disc enregistrat al Cafè Central de Madrid, on hi van passar 7 nits tocant....


“7 NIGHTS AT CENTRAL”
Lluís Coloma Trio

Editat per Fresh Sound Records Swing Alley          SA 017
Enregistrat en directe al Cafè Central de Madrid del 8 al 14 de desembre de 2008.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Totes les composicions són de Lluís Coloma excepte el tema que ara mateix posarem que és de Charmichael & Gorrell, tema que va ser un dels bisos d’aquells concerts al Central...

12.- Georgia on my mind    (H.C. & S. G.)            5m43s

No és que no puguem dir gaire res del Georgia on my mind, no, és que no acabaríem mai, o sigui que dir-vos que el Lluís i amics fan una meravellosa versió d’aquest tema tant preciós, i que segur que el Central devia esclatar en gran aplaudiments tot i agraint la generositat i feina d’en Lluís, Manolo i Marc.

Transcendint fronteres, aquest jove pianista ha tocat al Miri Jazz Festival (Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues Festival de Belgrade (Sèrbia 06), Festival de Boogie Woogie de Beaune (França 07), Int. Boogie Woogie Festival de la Roquebrou (França 06), Gira Alemanya al costat de Frank Muschalle i Julien Brunetaud (Alemanya 07), Int. Boogie Woogie Festival Switzerland (Lugano 05, 07), Jazz au Mercure (Tolosa 07, 08) , caveau de la Huchette a Paris 08 entre d'altres.

Seguim amb els temes amb una mica més de canya, i ho farem amb el..

9.- Longhair’s Tribute          (Ll. C.)            4m58s

Un tema ja a un bon tempo i que és un tribut als cabells llargs, suposo, als melenas de l’època entre els quals qui us parla. Aquí Lluís utilitza la mà dreta amb una pulsació marcada i nítida metre l’esquerra marca els baixos clarament a base de notes a tempo de negre, més o menys. I com que era prop del Nadal els hi va fer un riff melòdic nadalenc, després el tema de Chuck Berry, “You never can tell”, que tots recordem de Pulp Fiction i no gaires del disc de Berry.


Escoltem ara un tema ja amb més videta anomenat dansa nocturna..

 8.- Darkness Dance           (Ll. C.)            8m05s

Amb una mà esquerra que d’entrada ja ens marca la pauta a seguir, i que la dreta desenvolupa a mode de melodia del tema, amb un riff repetitiu que enganxa i de quina manera..un tema que ben aviat deixa pas al llarguíssim i impressionant solo de bateria del Marc. Aquest gran bateria ens deixa clavats a la cadira cada vegada que el veiem i en aquest solo ben bé que ens ho demostra. Segur que també serà així o millor el solo, els solos, que ens farà aquest divendres a la Sala Xica de La Vicentina. Finalment, el solo del Marc deixa pas a la coda del tema per encaminar-lo cap el final.

I ara anem amb una mica més de ritme de la mà esquerra i virtuosisme de la dreta com ningú com ell sap fer a casa nostra...amb el tema

 7.- Bumble Boogie              (Ll. C.)            3m50s            22m41s

I amb aquesta meravella interpretativa de gran tècnica i velocitat interpretativa, deixem aquest disc del Lluís per continuar amb el tercer i darrer d’avui...Ja sabeu que demà continuarem amb la resta de discos per dedicar-li dos programes seguits a aquest monstre de les 88 tecles.

I recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...

I ja que la presentació que us faig del treball de Lluís Coloma és cronològica, ara ens toca escoltar un magnífic disc que va enregistrar a piano solo dedicat al Blues de Chicago...un disc impressionant on les delicades melodies i ritmes gens súper ràpids ens embolcallaran des del principi.


“ROCKIN’ MY BLUES IN CHICAGO”
Lluís Coloma

Editat per Fresh Sound Records Swing Alley          SA 020
Enregistrat al Steve Yates Recording Studio, Chicago, el 15, 16 i 17 de novembre de 2010.
Produït per Barrelhouse Chuck
Productor executiu Jordi Pujol

Aquest és un disc homenatge i tribut al Blues de Chicago, on se m’ha fet molt difícil escollir els temes que no havia de posar per qüestió de temps. Al final la selecció que he decidit posar-vos és la següent....
Comencem per un dels temes més lents....un tema de Avery Parrish ....

8.- After Hours          (A. P.)             3m55s

Aquest tema tan subtil que el Lluís tan bé ha interpretat va estar composat pel pianista Avery Parrish, i enregistrat el 1940 amb la Erskine Hawkins Orquestra pel segell Bluebird convertint-se en un hit i a la vegada en un estàndard de Jazz interpretat per gent com Benny Goodman, Dizzie Gillespie, Sonny Rollins, i un llarg etcètera havent-hi una versió vocal a càrrec de la gran Aretha Franklin.

El blues de Chicago és una forma de música de blues autòctona de Chicago, Illinois. El Chicago Blues és un tipus de blues urbà evolucionat des del blues clàssic com a resultat de la gran depressió del 1929 i que es va desenvolupar en la primera meitat del segle XX, durant la Gran Migració, quan els treballadors negres es van traslladar des del sud dels Estats Units a les ciutats industrials del nord dels Estats Units com Chicago.

Seguim ara amb un dels temes que més influència van tenir a l’època...amb el tema de Leroy Carr anomenat..

4.- How Long Blues             (L. C.)             2m43s

Quina delicadesa, quina sensibilitat més exquisida la del Lluís en aquest tema que van interpretar tants i tants músics de diferents estils i no només de Blues i també ho va fer el mateix Eric Clapton, per parlar del que més coneixem...el duo de Leroy Carr i Scrapper Blackwell el van enregistrar el 1928 i en van vendre 1 milió de còpies...va ser el Blues que va impactar més i que més va inspirar als Bluesman de l’època, i a les Blueswomen..

El Blues urbà va començar a Chicago i St. Louis, com la música creada per músics no professionals que tocaven al carrer, en festes privades i en d’altres esdeveniments de la comunitat negre. Per exemple, el guitarrista bottleneck o coll d'ampolla Kokomo Arnold era un obrer metal·lúrgic i tenia un negoci que era molt més rendible que la seva música.

Seguim ara amb el conegut St Louis Blues del W. C. Handy...

6.- St Louis blues     (W.C. Handy)            3m18s

Aquest és un altre tema que va anar a parar al repertori del Jazz Clàssic, tema que encara es toca, com molts dels què escoltarem avui, com el mateix Lluís ens demostra, i mostra la seva fidel adaptació del tema i bona interpretació.

Un dels més importants llocs incubadores primerencs del blues de Chicago va ser el mercat a l'aire lliure al carrer Maxwell. Els residents de la comunitat negre el freqüentaven per a comprar i vendre pràcticament qualsevol cosa. Era un lloc natural per anar-hi a tocar. El camí que seguien quasi tots els músics de blues era aquest; començar com a músics de carrer i en home-partys, festes privades, per finalment, fer el salt cap els clubs de blues.

Seguim ara amb un tema a ritme de boogie de l’Otis Spann anomenat Marie....

3.- Marie        (O. S.)            2m40s

Tema a l’arrel del mateix Blues de Chicago com tots els que estem escoltant d’aquest increïble disc del Lluís Coloma tot i tocar-lo a un tempo una mica més suau que l’original...clar que amb aquests temes, el tempo és el de menys....com les balades originals reconvertides a tempo bopper pel gran Clifford Brown. Gran interpretació del Lluís essent-ne fidel als clàssics i d’aquest de l’Otis que ell mateix va dedicar a la seva dona Marie. Recordem que l’Otis va fer el seu primer enregistrament amb Muddy Waters el 1953, un home nascut a Jackson, Mississippi el 1930.

Els primers clubs de blues de Chicago eren majoritàriament als barris predominantment negres al costat sud i uns pocs  més en els barris negres més petits al West Side. Un dels més famosos va ser la taverna de Ruby Lee Gatewood, conegut pels clients com "The Gates". Durant la dècada de 1930 pràcticament tots els artistes de renom hi van tocar.


Seguim ara ja amb el mateix tempo mig tirant a baix amb el tema de Eurreal Montgomery i cantat per Barrelhouse Chuck, qui també ha produït aquest magnífic tribut al blues de Chicago...el tema és..

13.- I keep on drinking         (E. M.)            3m49s

Aquest és un tema interpretat també per Pinetop Perkins a mode de slow blues, entre d’altres molts, tema que es diu “I keep on drinking to drive my blues away”, que també podem escoltar en una versió de Johnny Young Chicago Blues amb músics com l’Otis Spann, James Cotton, etc...

El que va motivar que el Blues tingues influència internacional va ser la promoció de les companyies discogràfiques com Paramount Records, RCA Victor i Columbia Records. A través d'aquests tipus de companyies discogràfiques el Chicago Blues es va convertir en una empresa comercial. El nou estil de música amb el temps va arribar a Europa i el Regne Unit. A la dècada de 1960, els joves músics britànics estaven molt influenciats pel blues de Chicago i com a resultat va sorgir el moviment de blues britànic.

I ara serà ja a un tempo un pèl més viu, ja heu vist que avui he mantingut el tempo força delicat, amb la idea que demà escolteu els temes amb força més trempera..anem ara amb el tema de Maceo Merriweather anomenat..

2.- Chicago Breakdown      (M. M.)            2m56s

Aquest tema que interpreten gent com Rudy Blue Shoes del tema de Big Maceo, un músic nascut a Georgia el 1905 i emigrat cap a Chicago el 1941 i que va ser un pianista autodidacta com segurament molts d’ells. Quin respecte més gran els hi hem de tenir a tots aquests músics de Blues, de Jazz, de l’estil que fos, músics negres que van haver de lluitar contra el racisme durant tota la seva vida, per poder viure amb un mínim de dignitat. El primer disc que va enregistrar Big Maceo va ser el “Worried Life Blues” i d’altres temes varen ser “Texas Stomp” i “Detroit Jump”, etc..temes aquests que estaven en el repertori de l’Eric Clapton per exemple...

Acabem el programa d’avui amb un darrer tema a ritme viu de Boogie Woogie tot preparant-vos pel programa de demà, amb el tema de Clarence Smith anomenat...

7.- Pinetop’s Boogie Woogie        (C. S.)            2m54s            22m19s

Doncs amb aquest magnífic i divertit tema acabem aquesta primera part dedicada a Lluís Coloma amb el Programa 188 i demà amb el 189 li dedicarem la segona i darrera tot preparant el concert del proper divendres a la Sala Xica, concert organitzat pel Jazz Club La Vicentina.

Doncs ja vegeu qui és en Lluís Coloma i avui n’hem tingut un primer tast que espero us hagi agradat i ja sabeu que demà en tindrem l’altre....

Gràcies per escoltar-nos Bona Nit i Bon Jazz Club de nit en el Jazz de cadascú.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |