Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.

Avui hi tornem amb el Programa 229 presentant-vos novetats de casa nostra, a la vegada que una novetat de l’editorial Fresh Sound New Talent i recordant una actuació enregistrada en viu al Jamboree allà per l’any 1998. Abans però, recordar-vos el Concert-Jam que tindrem aquest divendres a la Sala Xica, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts on comptarem amb el gran guitarrista Pere Soto el qual vindrà acompanyat per Curro Gálvez, contrabaix i Jordi Gardeñas, bateria, tot i presentant-nos el seu disc Pere Soto amb amics.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

Doncs comencem el programa amb el primer projecte del veterà saxo alto Carles Pineda....anomenat..


“SOULBOP”
Carles Pineda

Enregistrat per Lluís Cuadrench i Diego Güiz el 22 i 23 de juny de 2015 a l’Auditori del Conservatori de Música de Manresa.
Mesclat per Lluís Cuadrench a l’estudi de so La Locomotora de Terrassa,
Produït per HitSound Produccions
Amb el suport de SGAE.

Carles Pineda, saxo alto
Fede Mazzanti, piano
Joan Martí, contrabaix
Pau Bombardó, bateria

D’entrada dir-vos als qui no coneixeu a en Carles Pineda que aquest és un home bregat en molts escenaris i ja des de fa força anys. En el seu moment va decidir “retirar-se” de la vida nocturna amb concerts quasi a diari i no precisament de jazz. Tal volta, el músic ha de viure i ho ha de fer de moltes maneres, de totes les maneres possibles i dignes. Ell però mai ha abandonat la música i aquests últims anys, en Carles ha participat de la vida musical de casa nostra podent-lo veure en multitud de projectes com a sideman i finalment amb el seu projecte. Assidu durant la primera època de les Jams del Jazz Club La Vicentina amb el combo d’en Geni Barry, i participant cada any del Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels horts, sempre ha mostrat el seu saber i la seva manera tant personal d’enfrontar-se a l’instrument, d’estimar el seu magnífic saxo alto.

Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic treball del Carles i que serà una preciosa balada de Fred Lacy anomenada...

4.- Them for Ernie    (F. Lacy)        5m02s

La balada del disc córrer a càrrec del Fred Lacey essent-ne el conegut tema “Theme for Ernie”, la melodia càlida del qual, Carles Pineda en desgrana nota a nota amb la precisa lentitud on la importància de cada nota es fa evident. Un posterior solo del líder amplia l’espectre sonor de la melodia principal deixant després que en Joan acaroni lleument el contrabaix amb l’arc abans de recuperar aquesta preciosa melodia i arribar al final. Un tema que Coltrane interpretava sovint i que ningú com ell va saber interpretar. Carles ret un homenatge a compositor i intèrpret, a banda de ser un tema que evidentment li agrada.

Ara ens presenta el seu primer treball discogràfic com a líder després d’haver col·laborat en el darrer del seu amic Pere Soto, entre molts altres projectes enregistrats. El títol ja ens situa en el context adequat “Soulbop”, on evidentment hi trobarem la barreja del “Soul” i del “Bop”. Un projecte amb alguns estàndards però també amb un parell de temes propis, la qual cosa ja ens parla primer d’un reconeixement per la tradició i segon d’un espai per a la creació pròpia en un disc que compta amb la col·laboració de músics de gran talla. El primer tema ja ens situa en l’espai on hi ha quelcom de soul i el postbop, essent un tema de Jerome Kern anomenat “Nobody Else but Me”. Un estàndard interpretat amb el swing adequat i precís marcat per la secció rítmica i amb el reconeixement del característic so d’aquest gran solista. En cadascun dels temes, el quartet realitza els seus corresponents solos com si d’una actuació en viu es tractés. Això és el Jazz, la interpretació personal de cadascun dels temes i això és el que els músics fan en directe, i segons el mateix Pineda, el disc es va enregistrar en un matí, i quasi a la primera presa. Així veiem que en el segon tema de Benny Golson, “Stablemates”, Joan Martí fa un bon solo de contrabaix tot just després d’acabar la melodia del tema.

Seguim ara la tònica delicada amb un magnífic tema de Duke Ellington, anomenat...

5.- Fantasm               (D. Ellington)             6m23s

Una altra balada a un tempo ternari i una mica més viu on l’expressivitat d’en Carles es fa evident i on ens mostra de quina manera interpreta els temes melòdicament, tot acaronant el tema amb el seu so, també en el seu magnífic solo.


Com és natural, Pineda és el solista en cadascun dels temes i així el podem escoltar fent la seva interpretació solista de les diferents melodies. Ho fa també en aquest tema com també en Fede, magnífic pianista argentí establert a casa nostra de fa força anys. Aquest realitza un solo carregat de imaginació i sempre ben acompanyat per la resta de la secció rítmica, en un tema força viu en clara posició bopper, iniciat pel bateria Bombardó. El tercer tema del projecte, “Obstinació”, és el més Soul i resulta ser la primera aportació personal al disc. Una melodia curta que destil·la bellesa per sobre del ritme trencat de la bateria dóna pas al solo del líder, sobri com sempre i mostrant-nos els seus grans recursos. Un desenvolupament del tema a càrrec de Fede al piano i precís solo ens situa a la melodia i final..

Seguim ara amb un tema del mateix Pineda on ens mostra la seva qualitat com a compositor en un tema anomenat...

7.- Rosita       (C. Pineda)    4m34s

Tema a mig tempo, iniciat amb delicadesa pel contrabaix d’en Joan Martí amb un motiu principal ben marcat per després afegir-s’hi piano i bateria. Una vegada hem escoltat tot el tema, Pineda inicia un magnífic solo amb uns detalls de mestre. Fede  s’hi afegeix amb suavitat, tal és aquest tema on la insistència rítmica d’en Pau ens situa al ritme adequat i on el solo posterior del contrabaixista ens el mostra amb tota la seva plenitud. Pau enlluerna amb el seu solo, no endebades aquest és un dels mestres i icona d’aquest instrument. La coda i el final del tema dedicat a la Rosita.

Sembla ser que hi va haver més temes enregistrats de caràcter més soul, i finalment no editats, o sigui que potser es preservin per una posterior edició. La resta de temes són el magnífic “Fantasm” de Duke Ellington, amb contrabaix “fregat” pel Joan Martí i demés intervencions, el tema de Joe Zawinul, “Cannonball”, i l’altre tema propi del líder, “Rosita”.  Si la música en el primer tema te els aires de “Caravan”, en el tema de Zawinul, Pineda com el gran Cannonball, es veu impel·lit a tocar al ritme infernal de la darrera època del bop, mentre què amb “Rosita”, torna la pau i tranquil·litat per gaudir del més melòdic so d’aquest gran músic de casa nostra.

Doncs acabem aquest magnífic projecte, el primer d’aquest gran saxo alto, Carles Pineda i ho farem amb un tema de Benny Golson anomenat...

2.- Stablemates        (B. Golson)                4m57s

Iniciat per una intro del bateria, ràpidament ens trobem amb la coneguda melodia, curta però intensa del mestre Golson...ja a partir d’aquí el solo d’en Martí per després entrar-hi a totes el líder de la formació. Un mestre del alto on se li reconeixen influències dels més grans d’aquest instrument com per exemple Cannonball Adderley. Fede al piano enfila amb el seu solo el final del tema, el qual arribarà després de passar per la coda..

I després del magnífic treball de Carles Pineda seguirem amb un disc donat en mà per l’amic Óscar de Pombo en una d’aquelles nits de germanor a la nostra Cava-Cova Jamboree...estic parlant del disc..


“ALBERT BOVER TRIO LIVE AT JAMBOREE”

Editat per Mas i Mas Records                012
Enregistrat per Toni Arrufat “Rufus” el 27 i 28 de maig de 1998 al Jamboree, Barcelona.

Albert Bover, piano
Chris Higgins, contrabaix
Steve Brown, bateria

Aquest és un dels primers treballs de l’Albert on hi participa amb quatre temes propis. Repassar aquest disc de fa tants anys em fa una particular il·lusió pel fet d’haver-lo vist i escoltat en aquests darrers anys moltes vegades en directe. També vaig tenir la oportunitat de posar el seu darrer disc en un anterior programa de ràdio tot i desprçes de tenir-lo compartint escenari amb en Geni Barry i Giampaolo Laurentacci al JCLV ara ja fa uns mesos. Recordar al jove mestre aleshores tenint en ment la seva situació actual com a un dels nostres millors pianistes ens situarà en un context d’evolució i també de demostració de la nostra admiració vers aquest mestre de molts. Un disc que ens situa en el concepte del trio de jazz creat pel mestre de tots, en Bill Evans...

Comencem amb una de les més belles balades....

6.- Darn that dream              (Van Heusen)            9m58s

Un tema llarg i delicat on l’Albert ja mostrava tot el seu mestratge i d’això fa 17 anys. Una preciosa balada que ens situa en el bell mig del concert on tothom devia flipar i en so del pianista, nítid i de pulsió decidida i clara. Un mestre en això del treball a dues mans, amb una mà esquerra que ja ens mostrava el gran control que te l’Albert de l’harmonia.

La progressió del mestre no ha parat i tampoc la seva labor pedagògica, havent ajudat a créixer a tants i tants pianistes d’aquest país, i a una colla de músics  també amb el piano com a segon instrument. La seva virtud és tenir una claredat mental impressionant i un control en l‘execució immens. Netedat, pulcritud i imaginació desbordant la d’aquest gran músic el qual també va passar pel Jazz Club La Vicentina ja fa una colla de mesos.

Albert Bover neix a Barcelona el 1964. Va estudiar solfeig i piano clàssic al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona, Escola de Música amb Albert Giménez i a l'Estudi de Música Àngel Soler. Actualment estudia piano clàssic amb Sophia Rossoff. Va estudiar jazz a l'Aula de Música Moderna, i a classes particulars amb Alvaro Is (1984-1986), abans d'anar a Nova York, on va estudiar a la Universitat de la New School i va prendre classes amb Fred Hersch, Kenny Barron, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard (1989-1991). La seva trajectòria professional comença amb el grup A-free-k i Jack Walrath, amb el què actua als Festivals de Jazz de Madrid, Barcelona i Terrassa (1986-1987). Va formar part també dels grups "Azúcar Imaginario" i Box Office" (1987-1990). Posteriorment va formar part del cuartet de Perico Sambeat , amb el que va gravar dos discs, i dels grups d' Eladio Reinon, amb qui va actuar als Festivals de Jazz de Copenhague i d'Aarhus (Dinamarca), i de José Luis Gámez, amb qui va anar al Festival de Leverkusen (Alemanya).

Escoltem tot seguit un magnífic tema del gran trombonista J.J.Johnson anomenat...

4.- Lament     (J.J.J.)            6m27s

Un magnífic tema a tempo ternari on l’Albert s’esplaia a dojo...en una actuació memorable al Jamboree que m’hauria agradat contemplar. Un tema a un tempo més viu que el de l’original, que era a tempo de balada, o al menys això es pot escoltar amb els mestres Lionel Hampton, Ray Brown. Un tema on el JJJohnson toca el trombó quasi totalment apagat com si d’un fiscorn es tractés. L’Albert toca el piano amb total desimboltura i frescor en aquest tema i en tot el concert, recordem enregistrat en viu al Jamboree.

Realitza una gran feina com a side man de grans figures del jazz a les seves gires per Festivals o clubs de jazz d' Espanya com Art Farmer, Harold Land, Ed Thigpen, Jesse Davis, Ralph Moore, Dick Oatts, Donald Harrison, Eddie Marshall, Sonny Fortune, Ken Peplowski, Sheila Jordan, Idris Muhammad, Antoine Rooney, Scott Hamilton, Bennie Green, Jery Brown, Kenny Wheeler, Walter Norris, Gary Willis, Randy Brecker, Al Foster, Dave Schnitter, Seamus Blake, Mark Turner, Benny Golson, Mike Kaupa, Bob Stoloff, Alvin Queen, Ray Drumond, Harry Allen i Jerry González.

I seguim ara amb un tema de l’Albert, un magnífic Blues....amb aires d’aquell “Senor Blues” de l’Horace Silver....som-hi doncs amb aquest blues a ritme ternari..

2.- Set Blues             (A. Bover)

Quina mestria en la concepció inicial i posterior desenvolupament....en un tema a ritme ternari  en els inicis però que després, a banda de doblar el tempo, introdueix el canvi rítmic a 4x4 i amb un swing abassegador, i és que l’acompanyaven uns magnífics companys amb un “walking” del contrabaixista Chris Higgins impressionant i no menys el “ride” del bateria Steve Brown el qual i al bell mig del tema fa un magnífic solo, en una Cava-Cova totalment bocabadada.

Un disc del qual se’m fa difícil la selecció dels temes per escoltar. Cadascun d’ells te la suficient entitat pròpia i gran qualitat per estar sonant sense parar. Afortunadament aquesta és una situació amb la qual em trobo sovint.

També ha tocat més recentment a duo o en altres formacions amb músics d'aquí com Chano Domínguez, Albert Sanz, Javier Colina, Guillermo Mcgill, Chris Kase, Marc Miralta, Andrejz Olejniczak, Bob Sands, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Dani Pérez, Martí Serra. Ha col.laborat també amb músics europeus com Carlos Barreto, Anthony Kerr, François Theberge, Julian Arguelles, Peter King, Gerard Presencer, Michael Nielsen, Alan Skidmore, Jean Toussaint, Deborah Brown, Louis Stewart, Stephen Keogh i Vasco Agostinho. Ha tocat a Festivals i clubs a Portugal, França, Anglaterra, Irlanda, Romania, Marroc, Alemanya, Itàlia, Grècia, Polònia i Andorra. Actualment toca a trio amb Jorge Rossy i Chris Higgins. També forma part dels grups: Gorka Benítez, Vicente Espí Quartet i Julian Vaughn "Visions". Toca a duo amb Horacio umero. Ha col.laborat amb músics de flamenc com Chicuelo als espectacles de Shoji Kojima a Tokio, Kurashiki i Okegawa (Japó) i amb Miguel Poveda. Ha col.laborat també en un projecte de fusió amb música clàssica andalusí amb Dris Al-Maloumi a "Connexió Argan".

Acabem aquest disc de l’Albert Bover Live at Jamboree amb un tema del seu estimat Thelonious Monk anomenat....

9.- Trinkle trinkle                   (T. Monk)                   6m07s

Un tema que Monk va enregistrar el ja molt llunyà 1957 amb John Coltrane, Wilbure Ware i Shadow Wilson en un disc de Jazzland i que Albert broda com no podia ser d’una altra manera. Un tema recurrent en el seu repertori i que hem pogut escoltar algunes vegades en les seves actuals intervencions en directe.

Com a líder ha gravat: Esmuc blues (2004), Old bottle, new wine (1999), Albert Bover trio Live in Jamboree (1998) i com a colider Caminhos Cruzados(2008) i Albert Bover-Horacio Fumero Duo (1997). Com col·laborador ha gravat amb Amelia Bernet, Gorka Benítez, Bruce Arkin, Pirineos Jazz Orchestra i Randy Brecker, Miguel Angel Chastang featuring Al Foster, Julian Vaughn, Vicente Espí Quartet, Horacio Fumero, Llibert Fortuny, Chris Kase, Xavi Maureta, Chicuelo, Iñaki Askunze, Alfons Enjuanes, Andrejz Olejniczak, Anthony Kerr, Bob Sands, Iruña Big Band, Carlos Barreto, Antonio Mesa, Victor de Diego, José Luis Gámez, Arturo Serra, Perico Sambeat, i A-free-k + Jack Walrath.

Ha rebut el Premi de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya al millor pianista del 2002, Premi Altaveu pel disc Esmuc blues, i el Premio Juventud de la "Asociación cultural de Música i Jazz San Juan Evangelista" entre d' altres. Composa part de la banda sonora de la pel·lícula "Tren de sombras" de José Luis Guerín (1996). Va ser director musical en el programa de televisió "Paral.lel" al Canal 33 (1998-1999), i al Concurs de Composició del SGAE el 1993 i 1994. És professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des del 2002, i ha impartit classes a seminaris de jazz d'Espanya i Europa. Anteriorment va ensenyar al Centre Superior de Música del País Vasc (Musikene), a la Trobada anual de l'Associació d'escoles de Jazz (IASJ) a Colònia (1998) i al Taller de Músics (1986-1991). Albert Bover és Artista Steinway des de març del 2007.

I acabarem el programa amb un disc a càrrec del saxofonista John O’Gallaguer en un magnífic disc de Fresh Sound New Talent...

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound..

Aquest és un disc amb un clar sentit modern de la composició i interpretació, a una certa distància del precedent i que ens situarà en una altra ona musical, la del jazz contemporani, el jazz que es fa ara mateix amb un clar component de llibertat en el projecte anomenat...


“THE HONEYCOMB”
John O’Gallaguer

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 462
Enregistrat per Tom Tedesco el 10 de juny de 2014 als Tedesco Studios.
Mesclat i masteritzat per Mike Marciano al Systems Two Recording
Produït per John O’Gallaguer
Productor executiu Jordi Pujol

John O’Gallaguer, saxo alto
Johannes Weidenmuller, contrabaix
Mark Ferber, bateria

Totes les composicions són del John O’Gallaguer

Vegem qui és aquest músic.....
John O'Gallagher és considerat un dels compositors i saxofonistes alto més convincents avui en l'escena del jazz de Nova York. És conegut per un estil innovador que empeny els límits del jazz, mentre que les seves arrels resten fixes en aquesta tradició. "El Sr. O'Gallagher és un saxofonista de l'alt exploratori amb una ratxa melòdica clara" - The New York Times

Nascut a Anaheim Califòrnia, en 1964 va començar a tocar el saxo alto a l'escola primària després que la seva família es va traslladar a Spokane, Washington. Després de graduar-se a l'escola secundària va estudiar breument a la Universitat de l'Est de Washington abans de traslladar-se a Boston per assistir al Berklee College of Music. Allí va estudiar amb els gurus llegendari del saxo Joe Viola, Jerry Bergonzi i George Garzone. Durant els últims 25 anys vivint a Nova York s'ha fet conegut pels seus projectes com a líder, i com un cobejat sideman, treballant amb artistes com Joe Henderson, Maria Schneider, Kenny Wheeler, Billy Hart, de Tony Malaby, Jeff Williams, Tom Rainey, Chris Cheek, Ralph Alessi, Rudresh Mahanthappa, Mike Formanek, Ben Monder i molts altres.

Escoltem ja el primer tema d’aquest trio sense instrument harmònic, el tema més tranquil, si és que li escau aquest mot...

3.- Petulant Snoot                (J. O’G.)         8m38s

Deu ni do quin canvi de registre, no us sembla? D’això se li diu estar ficat de ple en la modernitat més actual. Sinó hi hagués un bateria i contrabaix que més o menys ens marquen el camí rítmic, aquest seria un tema emmarcat en el Free Jazz més actual.

En la seva nova gravació a trio, The Honeycomb, el saxofonista alto John O'Gallagher demostra plenament les seves habilitats com a improvisador hàbil, compositor i director d’una orquestra incisiva, astut però potent. Treballant amb dos socis de tota la vida, el baixista Johannes Weidenmueller i el bateria Mark Ferber, O'Gallagher presenta vuit peces originals que mostren el seu enginy melòdic i estructural mentre que també proporciona un terreny fèrtil per a l'animada interacció de grup, la qual cosa posa en relleu simultàniament talents multidimensionals de O'Gallagher així com la musicalitat excepcional dels seus dos companys. The Honeycomb revela una altra faceta estimulant de la visió de llarg abast del líder. Si escoltar el disc immediatament ens alerta que O'Gallagher s'ha convertit en un improvisador virtuós amb un so convincent que exigeix ​​l'atenció, també ens informa que aquí hi ha un veritable trio de jazz on la inventiva està més que suposada.


Seguim amb el projecte d’aquest gran innovador de la música amb el tema que dóna títol a l’àlbum...

4.- The Honeycomb             (J. O’G.)         4m41s

Un tema que comença així com si res hagués de passar i vet aquí de quina manera ha canviat a meitat de recorregut...primer de manera tranquil·la amb el contrabaix marcant la pauta, després el líder tot i recorrent el traçat endegat per després iniciar el desfogament sense possible aturador...bé, sí, ja cap el final han tornat als inicis, a les aigües tranquil·les i no tant amb el solo desfermat del bateria...i com les gasten aquests nois..

The Honeycomb difereix dels àlbums anteriors d’aquesta formació i el seu èmfasi radica tant en la composició com en la improvisació col·lectiva. En aquest sentit, el nou àlbum, encara que compacte en instrumentació, està més a prop de la celebrada recent gravació de septet de O'Gallagher. The Anton Webern Project, és un ambiciós projecte que torna a imaginar la feina dels modernistes vienesos “per a un context de jazz del segle 21”. "Aquestes són cançons melodioses, però que no es basen en formes de cançons tradicionals," diu O'Gallager del material The Honeycomb, "Volia crear formes que proporcionessin un espai per a cada un de nosaltres per poder elaborar-les, tot i evitant les formes AABA i d’altres formes convencionals, on les melodies podien mantenir una qualitat difícil d'aconseguir ".

Seguim amb el sisè tall del disc amb un tema anomenat...

6.- Eve day    (J. O’G.)         7m13s

Tema magnífic iniciat també per una magnífica Intro de contrabaix i amb les escombretes del bateria, llarga intro i delicada que ens endinsarà en el món més personal i innovador del saxofonista californià en un tema on les variants rítmiques també en són la clau de volta. El “ride” ens vol indicar quelcom com el “Groove”, en un tema que no para de “caminar”, això sí, cadascun a la seva “bola” i tots de cara a la porteria...símil futbolero...perquè no.


En aquests peces del trio, els temes com "Uroboros", "Kerberos", "Petulant Snoot," i "Turducken", O'Gallagher, Weidenmueller i Mark Ferber respecten els contorns estructurals de les composicions ben dissenyats, però, busquen - i descobreixen – un espai generós pel seu joc imaginatiu on trobar la seva plena expressió. "Jo volia escriure cançons amb múltiples capes per el baix i la bateria per dibuixar les coses on ells podrien aportar les seves pròpies personalitats." Diu O'Gallagher. "He treballat amb Johannes i Mark des de fa molts anys. Tenen una gran química junts i com a trio aconseguim alguna cosa especial i rara. No hi ha camises de força per a ningú, tot està fet per a cada un de nosaltres per expressar-nos respectant la dinàmica de grup. D'aquesta manera podem aconseguir el contrapunt espontània que afegeix el més important a les actuacions ".

Doncs acabem ja amb el projecte i disc amb el tema anomenat...

2.- Extralogical Railman      (J. O’G.)         6m36s

I sembla que els inicis a contrabaix del Johannes Weidemueller són la marca de la casa en un magnífic tema que com els altres, esdevé alguna cosa més de la inicialment suposada, tot i ser les melodies força complexes, resulta que ho son molt més les interpretacions de tots tres, i més encara les d’aquest mestre del saxo alto modern, capaç de fer-nos arribar a les cotes més altes de satisfacció tot i deixant-nos portar pel seu expressiu so. Tema amb un clímax permanent de saxo alto, per després magnífic solo del bateria Mark Ferber i tornar als inicis amb la sofisticada melodia. Un magnífic tema per acabar, i que per descomptat us recomano gaudir amb la totalitat dels temes d’aquest i dels altres discos tot i mirant d’aconseguir-los físicament als llocs habituals, o sigui les botigues de discos Blue Sounds, Jazz Messengers, Disco 100, Castelló, i les seccions en els grans magatzems....regaleu i regaleu-vos discos per Nadal.

Exhibint els amplis recursos que els millors improvisadors de jazz contemporanis tenen a la seva disposició, O'Gallagher i la seva cohort de vegades repassen específicament la tradició. "Extralogical Railman" (un anagrama de "Relaxin En Camarillo," l'emblemàtica composició de Charlie Parker del 1947) altera la línia melòdica original, afegeix desplaçaments rítmics i una nova línia de baix per transformar astutament la melodia de Parker, i tot i així ofereix l’homenatge al bebop a través d'una actuació exuberant. Cadascuna de les canons de l'àlbum ofereixen un joc impressionant individualitzat de tres companys de banda experimentats que responen com si fossin un .

Doncs res més, això ha estat tot per avui. Espero que hàgiu gaudit amb aquest programa on hem escoltat el primer treball de l’amic Carles Pineda, repassat el magnífic disc de l’Albert Bover Live at Jamboree i acabat amb aquesta nova amalgama de sons del saxo alto John O’Gallaguer.

Abans però recordar-vos el concert-jam de divendres a la Sala Xica amb el Pere Soto Trio amb Curro Gálvez i Jordi Gardeñas, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos cada dimecres, i si més no, per fer´ho online o entrant al blog del Jazz club de Nit, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls. Abans de tot, recordar-vos el concert d’aquest divendres amb Carme Canela & Joan Monné Trio, tot i presentant-nos el seu projecte Granito de Sal al JCLV a partir de les 22h a la Sala Xica de la Societat Cultural La Vicentina.

Doncs avui, en el Programa 228 podreu escoltar quatre projectes de casa nostra, tres dels quals enviats pels seus autors i el darrer d’una de les nostres editorials dedicada de ple al Jazz contemporani, referint-nos a la contemporaneïtat per la música que es fa ara amb clares connotacions de música d’autor i lluny d’estereotips però sí relacionada amb el Jazz. Els tres projectes primers tenen com a protagonista la veu femenina, així doncs podreu escoltar les veus de Núria González, Sabina Witt i Diana Palau acompanyades pels corresponents socis de viatge. El darrer projecte te un protagonista masculí, Jaume Llombart ,gran compositor i guitarrista al qual vaig poder veure amb tot el sextet no fa gaire a 23 Robadors presentant el projecte que avui escoltareu.

Doncs aquests són els protagonistes i la música avui també ho serà pel fet de ser molt i molt suau amb estils diversos, boleros, temes propis, estàndards, i demés meravelles. Som-hi doncs amb el primer projecte de boleros....


“BOLEROS”
Núria Gonzáles Cols & Jordi Farrés

Editat per Temps Record            TR1527-GE15
Enregistrat per Carles Cases i Jordi Farrés el 27, 28 i 29 de desembre de 2014 als Estudis Roma, Sant Esteve de Comià, Borredà.
Mesclat per Antoni Bestit i Jordi Farrés
Producció Musical, Jordi Farrés

Núria González Cols, veu
Jordi Farrés, guitarra

Aquest és un projecte súper personal que parteix de la idea original de la mateixa Núria. El tempo de quasi tots els temes és força lent, aconseguint així que la comunió entre oïdor i músics, sobretot amb la veu, sigui total. L’oient es veu empès a la profunda relaxació tot i escoltant aquestes magnífiques cançons, la majoria quasi que les podríem cantar cadascun de nosaltres, per conegudes i quasi formar part del nostre àlbum col·lectiu musical del segle passat. Quinze preciosos boleros que segur us encantaran si podeu aconseguir aquest disc dels quals n’he hagut d’escollir alguns, cosa difícil però inevitable, coses de la Ràdio. Comencem amb el magnífic bolero de Armando Manzanero amb arranjaments de Jordi Farrés...el conegut...

1.- Adoro       (A. M.)            5m01s

Un tema preciós i més delicada la intro del Jordi a la guitarra per deixar-nos escoltar la veu de la Núria i així deixar-nos captivar per la seva personalitat. La veu serà en aquest projecte el so més present mentre que la guitarra embolcalla delicadament i quasi en segon terme la veu de la Núria.

Núria  González Cols cursa els seus estudis musicals als Conservatoris de Música de Manresa i Terrassa formant-se dins l’àmbit del cant clàssic. Posteriorment cursa cant modern a l´escola “Eòlia”  de Barcelona i compagina estudis d’harmonia i tècniques d’improvisació. Amplia els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya en  l’especialitat de cant jazz.  També obté la diplomatura en l’especialitat de mestre d’Educació Musical a Bellaterra.

Ha assistit a nombrosos seminaris de jazz, cant, cant coral i educació musical amb mestres com Bob Stoloff, Sheila Jordan, Tony Reedus, Peter Zak, Paul Gill, Jim Snidero, David Vinden, Christian Grübe, Josep Vila, Dani Morales, Elisenda Carrasco, Basilio Astulez, Garbiñe Abedaño, Juncal Guerrero, Carmen Quiñones, Marta Sarosi, Sofia López Ibor i Doug Goodkin, entre d’altres.

Després d’aquest tema de Manzanero escoltem ara el bolero de Francisco Dino López i Roberto Cantoral anomenat...

5.- Soy lo prohibido             (F. L. & R. C.)            4m22s

Soy lo prohibido, tema del mexicà Roberto Cantoral , tema composat als anys 70s del segle passat, tot i semblar-nos que fos més antic. Un tema cantat per la magnífica Olga Guillot, Moncho i el mateix Joan Manuel Serrat entre molts altres. La Núria en fa una magnífica interpretació amb la suau guitarra del Jordi ben bé en un segon pla, deixant la veu en un primeríssim primer pla.

Com a intèrpret ha liderat diverses formacions i ha format part de diferents grups: “Homenatge a Edith Piaf”, “Músiques d’arreu del món” , “Boulevard de la Chanson ”, “La noche le es propicia. Records de José Agustín Goytisolo”, “No era lluny, ni difícil”, entre d’altres.  Ha participat en enregistraments com” Trops in jazz”, de Raul Reverter, participa en la banda sonora de la pel.licula “No somos nadie” del director Jordi Mollà i en els discs “Araguaia” del compositor Carles Cases  i “No era lluny, ni difícil” , del poeta Joan Margarit i el compositor Carles Margarit..

En la vessant pedagògica ha impartit classes d’educació vocal per actors a les escoles de teatre “Assaig”, l’”Aula de Teatre” i al “Teatre Kursaal”, inclosos en aquest últim, cursos de teatre musical dins el seu espai formatiu; totes tres escoles de Manresa. També master-class de tècnica vocal i interpretació per a cors infantils i juvenils i cursos específics per a cantants de formació corporal i composició coral.

Actualment és professora de cant i cant coral en diversos centres: Escola Municipal de Música Miquel Blanch, de  Castellbisbal, Escola de Música de Bellaterra i Escola Municipal de Música de Sant Joan de Vilatorrada.

Seguim ara amb un altre d’aquells temes que alguns de nosaltres hem escoltat i més d’una vegada, tot i haver-hi jovent que aquestes músiques no les deu haver escoltat mai..som-hi doncs amb el tema de Frank Domínguez anomenat...

8.- Tú me acostumbraste    (F. Domínguez)         2m48s

Meravella de cançó i millor interpretació en un disc d’amor dedicat als boleros i aquest altre gran bolero del cubà Frank Domínguez en un altre tema on aquesta parella de músics ens fan un preciós regal amb aquest tema també interpretat per Caetano Veloso, Tom Jones, Sara Montiel, Olga Guillot, Chavela Vargas, María Dolores Pradera, Pedro Vargas y Luis Miguel entre molts altres.

Jordi Farrés cursa els seus estudis musicals al Taller de Músics de Barcelona finalitzant-los al 1998. Ha assistit a Master-Classes i Seminaris amb mestres com Pat Martino, Peter Bernstein, Pat Metheny, Michael Brecker, David Liebman, Kurt Rosenwinkel, Bill Dobbins, Bruce Barth, etc. Ha acompanyat a músics com Jim Snidero, Peter Zak, Walter Smith III, Tony Reedus, Will Vinson, Perico Sambeat, Scott Whitfield, Marc Miralta, Jordi Bonell, etc. Ha tocat amb Raul Reverter Quartet, Raynald Colom Trio, Quartet i “Piazzolla Monk Crossings”, Llibert Fortuny Duet, Joan Monné Duet, “Guitarreando” amb Vicenç Solsona, la BigBand JazzTerrassa, etc. Al 2011 estrena a Espanya l’obra “Interference Logic” per a quartet de guitarres de Tristan Perich. En el camp de la música popular ha acompanyat artistes com Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Nena Venetsanou, Mercedes Peon, David Alegret, Cris Juanico, Miquel Gil, Alessio Lega o Gorka Knorr.

Acabarem aquest projecte tan delicat amb el tema més viu i també gran bolero el conegut  tema de Maria Teresa Vera i Guillermina Aramburu anomenat...

4.- Veinte años         (M. T. Vera & G. Aramburu)            3m04s

Doncs ja vegeu quina bellesa i de quina manera el canta la Núria i com l’acompanya en Jordi en un tema, potser el més viu de tempo, i per això ha estat el darrer. Bolero cantat per gent com Compay Segundo i Omara Portuondo amb els Buenavista Social Club, tema que podem escoltar per la mateixa Maria Teresa Vera amb el Rafael Zequeira en el Legendario Dúo de la Trova Cubana, etc, etc...

Ha enregistrat els Cd’s “Sofas, telèfons i dibuixants de còmics” i “Trop’s in Jazz” amb Raul Reverter Quartet, “Entre amigos” amb Raynald Colom Quartet, “Lord Jim Suite” amb Publio Delgado Jazz Ensemble , “The George Van Eps Transcriptions” a guitarra sola, “Carles Cases diu Llach”, “Nocturns” 1 i 2 i “Araguaia” amb el compositor Carles Cases, del que a més n’ha estat productor musical. Actualment és professor de guitarra jazz, improvisació i conjunt instrumental a l’Escola Superior d’Estudis Musicals – Taller de Músics a Barcelona i en d’altres institucions docents.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...

Doncs continuem amb les veus i ara, tot i abandonant els boleros ens endinsarem en el projecte creat per la Sabina Witt amb tot un reguitzell de temes propis, la qual cosa ja mostra una gran capacitat creadora, i sí, perquè parlo d’11 temes seguint l’esperit de Erik Satie posant música als seus textos en el...


“CHIQUILLADAS PINTORESCAS”
Sabina Witt

Editat per JazzGranollers           JGR201501
Enregistrat per Jordi Vidal el novembre de 2014 a Estudi Laietana.
Mesclat i masteritzat per Aleix Sans a CanSons.
Produït per Sabina Witt, Barcelona, 2015.

Sabina Witt, veu i composicions
Natsuko Sugao, trompeta
Joel Moreno, guitarra
Oriol Roca, contrabaix
Sant Colomer, bateria

Les composicions i arranjaments són de Sabina Witt i dels músics que han participat en l’enregistrament.
Doncs aquest és un disc sorprenent que segur us captivarà com ho ha fet amb mi cada vegada que l’he escoltat...De fet, se m’ha fet difícil escollir els temes,

Comencem ja amb el tema “Alfred” inspirat en la peça musical “Gymnopédie nº 1” d’Erik Satie.

2.- Alfred        (S. W & E. S.)           7m24s

Després d’una intro de l’Oriol amb el contrabaix ben fregat, Sabina  ha iniciat el tema, sense lletra com en l’original de Satie, amb la melodia posteriorment enriquida per l’aportació d’en Joel Moreno a la guitarra. I quin so més autèntic a guitarra de Jazz que te aquest gran guitarrista, assidu a diverses Jam Sessions com en el Fizz, Sala Fènix i demés espais. A la vegada, Natsuko ha intervingut amb aquest metall tan temperat i càlid. Un tema que més aviat sembla una total improvisació des de l’inici fins el final. I ara m’agradaria llegir-vos un text que parla d’aquest projecte...

SABINA WITT I ERIK SATIE. L'obra d'Erik Satie ha estat interpretada (en el sentit més ampli de la paraula) per músics tan diferents com Mal Waldron, Steve Hackett, Allan Marks o fins Blood, Sweat & Tears (remember "Variations on a Theme by Erik Satie", del seu segon disc), entre molts altres. Uns pocs (Khalida Azzouza, Henry Pacory ...) han posat lletra a les seves músiques. Però són poquíssims els que s'han atrevit amb la seva música i la seva poesia. Sabina Witt, en l’altament recomanable "Chiquilladas pintoresques" (JazzGranollers Records, 2015), forma part d'aquest reduït grup. Ho fa musicalitzant poemes de Satie i reinterpretant-los, amb l'ajuda d'uns inspiradíssims companys d'aventures (a destacar el treball de Natsuko Sugao en trompeta i fiscorn i el d’en Joel Moreno a la guitarra) peces com "Gymnopédie" o "Gnossienne". Witt posseeix una veu rica en matisos i amb un punt d'ironia que casa a la perfecció amb la poètica de Satie. Si això li sumem uns arranjaments que a força de frescor i suggeriments jazzístiques aconsegueixen eludir el tòpic, el resultat és un disc molt recomanable que anima repetides, i sempre fructíferes, escoltes. J. G.

Doncs seguim amb el tema que dóna títol a l’àlbum...

3.- Chiquilladas Pintorescas          (S. W.)            4m25s

Partint d’un text poètic de poques frases, Sabina i els seus han confeccionat un tema fresc carregat de vitalitat i optimisme que hores d’ara ja ens fa falta, ja. Canvis rítmics ben presentats per aquest gran bateria Santi Colomer a la vegada que les melodies de trompeta, guitarra i veu, i tots plegats en una impro melòdica preciosa. En fi un tema força ric en imaginació i deliciosament interpretat.

Sabina Witt es gradua en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, especialitzant-se en cant jazz. Combina la formació acadèmica de jazz i música moderna amb una prolífica activitat artística. Amb una trajectòria de més de deu anys com a compositora, la seva passió per la poesia l’ha portat a musicalitzar poemes i textos de Salvador Espriu, Joan Maragall, Miguel Hernández, Alfonsina Storni, Antonio Machado, Federico García Lorca, Fernando Pessoa o Erik Satie, entre d’altres. Els seus projectes artístics han estat mostrats en escenaris nacionals i internacionals.

Seguim doncs amb un altre tema adaptat a l’obra de Satie...

7.- Les antiques        (S. W. & E. S.)          4m19s

Quina cucada de tema, ja d’entrada amb la intervenció del Santi i posterior del gran contrabaixista Oriol Roca. Després la veu, lletra de Satie i millor encara la música de Sabina. Un encert? No...només s’ha de tenir una rica imaginació i desenvolupar les primeres idees per arribar a “construir”, entre cometes, temes com aquest i els altres d’aquest magnífic treball.

I per acabar ho farem amb el tema del qual ella ens diu que és d’una sola peça anomenat....

5.- Ensueño acerca de un plato     (S. W.)            4m44s

¿Lejos de dónde?, Rubaiyyat, Vistes al Mar (treball que vareu poder escoltar en el Programa 200 de la 6ena temporada conjuntament amb el Granito de Sal de la Carme Canela que aquest divendres podreu escoltar en directe al JCLV), y Chiquilladas Pintorescas, aquest treball que esteu escoltant ara mateix, són els seus quatre treballs discogràfics principals. Ha col·laborat com convidada en diferents enregistraments d’altres artistes, Pintades d’amor i de Guerra, del grup Tarannà; Alter-Ego, de Toni Belenguer i Seis cuentos musicales, de Gonzalo del Val, entre d’altres. Ha participat en diferents festivals, Festival l’Hora del Jazz Tete Montoliu, Festival Internacional de Jazz de Getxo o Kuopio Wine Festival Music (Finlàndia)..

Un tema viu, aquest darrer, on en Joel brilla de manera natural, i com m’agrada el seu so així com apagat, ple, càlid i greu de la seva guitarra. Amb ell, Natsuko brilla també amb el seu metall més clar i net. Amb ella, Sabina s’enlaira en una improvisació rica en matisos i canvis....després encaren el final suaument, un final que s’acaba de cop i volta...i me’n queden per posar alguns entre els quals els magnífics “Leslie” seguit del “Penúltimos pensamientos” ambdós preciosos temes on la guitarra d’en Joel enlluerna per la seva delicadesa a la vegada que la veu de Sabina.....

I deixem la Sabina i continuem amb una altra veu que s’està consolidant fermament, i aquest és la de la Diana Palau, i el seu projecte amb el ja conegut nostre en Joel Moreno...anomenat...


 “PLAY”
Diana Palau & Joel Moreno Codinachs Project

Editat per Errabal Jazz    ER076
Enregistrat per Jordi Vidal el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 2014 a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal.

Diana Palau, veu
Jordi Oriol, rapsoda (2)
Joel Moreno Codinachs, guitarra
Alejandro di Costanzo, piano (2 i 4)
Paco Weht, contrabaix (2,4,5,6,7 i 10)
Guillem Arnedo (2,4,5,6 i 7)
Bernat Hernández, baix elèctric (8)
Jordi Santanach, saxo tenor (8) i clarinet baix (5)
Oroitz Maiz, acordió (3)
Acari Bertran, percussió (8 i 9)

Aquest és un projecte amb diverses propostes entre les quals hi ha alguns estàndards, temes propis i d’altres vinguts des del món de pop....

Diana Palau & Joel Moreno Project és un quartet de jazz fruit d’una col·laboració que neix el 2011. És un projecte on la improvisació, sobre composicions originals i temes que formen part de l'univers musical de Diana i Joel, presa com un joc, té un paper central. Diana i Joel van començar tocant a duet (veu i guitarra) cançons de Jazz, MBP, Pop i també temes originals, fent-los servir com a base des d’on fer volar la seva imaginació, amb grans dosis d’improvisació i molta llibertat interpretativa. Més tard, en diferents ocasions, al projecte s'hi van anar incorporant intèrprets que han portat la música del grup a llocs fantàstics als que no s'hi hagués pogut arribar sense ells. Després de tot aquest viatge, han sentit la necessitat de plasmar la seva experiència en un CD ( PLAY, Errabal 2015) on hi ha una mica de tot el que han anat trobant per aquest camí, diferents formacions, textures, intensitats, estils, etc.

Escoltem doncs el primer tema, una magnífica balada del gran Antonio Carlos Jobim anomenada...

5.- Chovendo na Roseira                (A. C . J.)       6m42s

Doncs ja heu pogut escoltar la veu de la Diana, magnífica i suau, i com les anteriors amb una perfecte entonació...després el clarinet baix del Jordi Santanach i la guitarra d’en Joel segueixen aparellats amb igual delicadesa, mentre les notes soltes i profundes del contrabaix del Paco i escombretes suaus del Guillem els acompanyen..després més de tot i maco, que per començar ha estat ideal...

Diana Palau (Barcelona, 1974). Es va formar al Taller de Músics i a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a on es va graduar en Cant Jazz el 2007. Ha estat deixeble d'Ana Finger, Eladio Reinón, Albert Bover, Joan Díaz, Joan Monné, Eduardo Tancredi i Agustí Fernández, entre d'altres, i ha participat en seminaris impartits per Sheila Jordan, Michelle Weir, Gillian Kayes, Maureen Scott, Horacio “el Negro” Hernández, Giovani Hidalgo i Deena De Rose. Com a intèrpret ha format part de l'Ensemble de Veus del Taller de Músics, grup que va acompanyar a Bobby McFerrin al Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el 2002.

Seguim amb el magnífic tema de Richard Rodgers i lletra del Lorenz Hart anomenat...

6.- I didn’t not what time it was       (R. R & L. H.)             5m31s

I quina altra meravella d’estàndard, primer interpretat a tempo de balada i a l’inici del solo del gran Joel Moreno amb un swing que fa tremolar les cames. I quina pulsió més ferma la del Paco acompanyat pel “ride” del Guillem en format trio. Les primeres improvisacions en “Scat” de Diana permeten al bateria fer els seus “quarts”. I què bé que improvisa la Diana, trobo que ho “quadra” i ho fa amb una gran professionalitat tot i recordant les grans cantants americanes Sarah Vaughn¸ Ella Fitzgerald, etc...

També ha col·laborat amb Joan Albert Amargós (2005), Cris Juanico & Original Jazz Orquestra del Taller de Músics (2008), Carmen Paz (2011) i el col·lectiu Mondo Aereo (2012) que dirigia la cantant Alessandra Patrucco. La seva carrera inclou duets amb els pianistes Alejandro Di Costanzo i Pascal Morente, i els guitarristes Aleix de Gispert i Joel Moreno Codinachs; un trio, Seqüències, amb Joel Moreno Codinachs i Albert Juan, musicant poemes de Joan Maragall; i el seu propi quintet, completat per Jordi Berni, Alfred Artigas, Paco Weht i Salvador Toscano.

Seguim amb el tema Sting per reconèixer-la ara en aquest registre...en el tema..

11.- Bring on the Night         (Sting)                        4m12s

Una preciosa versió d’aquest tema de Sting amb una melodia agradable tot i gaudint d’alló més en la posterior improvisació d’aquesta gran cantant..és una delícia escoltar-la fent l’”Scat”...i només ella i la guitarra d’en Joel, en un tema pop encabit en aquest projecte i com a darrer tall del disc.

Joel Moreno Codinachs és un guitarrista de Jazz i música moderna de Barcelona. Lidera el seu quintet i trio i participa en diversos projectes. Ha publicat el disc Emergexit (Errabal 2010) com a líder amb el seu quintet i participat en diversos enregistraments com Quiquilladas Pintorescas (JazzGranollers Records 2015) with Sabina Witt Quintet, Estrada do sol (TempsRECORD 2012) i Flor de cerrado (Temps RECORD 2014) amb Luna Cohen, Fight with your best weapons (Barcelona Underground scene 2014) amb Bernat Hernandez, songs & canções (A.E. 2012) amb Diana Palau, Després del Jazz (Audiovisuals de Sarrià 2011) amb Martí Ventura Quartet i col·laborat en el disc L’aigua no es mou (Satélite K 2011) de Folkincats. A part de la seva faceta com a intèrpret també exerceix com a docent i arranjador musical.

Acabem aquest projecte amb un magnífic tema del mateix Joel Moreno i lletra del rapsode Jordi Oriol anomenat...

2.- No moon (La lluna en un cove, i un rave!)       (J. M. & J. O.)                        6m19s

Doncs ja vegeu quina empenta per acabar el seu projecte, només quatre temes dels onze que han enregistrat en aquest el seu primer projecte d’aquesta magnífica parella artística, que no real, he.

I de Joel Moreno podem acabar dient que tot i que és laietà, ha viscut en diverses ciutats abans de tornar a la seva Barcelona natal. En cada viatge ha sabut impregnar-se del Jazz autòcton per a aconseguir un estil particular que tradueix la complexitat d’aquesta música en una rica però natural  fluidesa melòdica. Resideix dos anys a Nova York on viu les experiències musicals més intenses sota la tutela de Peter Bernstein, Jean Michel Pilc i John Scofield. Obté un Màster de Música a la New York University gràcies a una beca de “La Caixa”.

Abans de passar per Nova York viu quatre anys a Amsterdam, graduant-se al Conservatori Reial de La Haia. La seva carrera comença, però, a Barcelona sota la guia de músics com Mario Rossy i Albert Cubero tot i que la seva passió per la guitarra neix ben aviat, al seu entorn familiar. A l’adolescència descobreix la guitarra elèctrica, s’enamora del Jazz i la Bossanova i des de llavors no ha deixat de tocar aquestes músiques.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound..

I per acabar el Programa 228, escoltarem el projecte de Jaume Llombart en formació de sextet anomenat..


“MAGENTA”
Jaume Llombart Sextet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 461
Enregistrat per Miquel Roger el 31 de maig de 2014 a l’Estudi Auditorium, Jafre de Ter, Girona.
Produït per Jaume Llombart
Productor executiu Jordi Pujol

Jaume Llombart, guitarra
Alfred Artigues, guitarra
Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor
Pau Domènech, clarinet baix
Marc Cuevas, contrabaix
Joe Smith, bateria

Aquest és un projecte que es va “muntar” ja fa uns anys però que està ben viu tot i el fet que en Joe Smith estigui vivint a Berlin. Això no els impedeix fer bolos aquí i allà, així va ser què recentment els vaig poder veure a 23 Robadors tot i finalitzant una gira que havien fer per diversos llocs de la península ibèrica, amb en Joe inclòs.

Comencem aquest magnífic projecte amb un tema del nostre estimat amic en Roger Mas anomenat...

5.- Lunes        (R. Mas)         4m57s

Quina delícia de tema per començar el projecte del Jaume Llombart Sextet, oi? Un preciós tema d’en Roger que ens ha anat embolcallant des del primer moment, accentuant-ho encara més la intervenció d’en Pau Domènech amb el seu clarinet baix. Un tema amb un swing suau marcat pel Marc Cuevas i Joe Smith. Després del Pau ja hem pogut escoltar la pulcritud del líder i guitarrista, amb un so clar i net com una patena, a banda del magnífic llenguatge.

Parlar d’en Jaume Llombart es parlar d’un músic eclèctic avesat a participar en projectes diversos que van des de la ja desapareguda A.L.O. Asociació Libre Orquestra, fins els projectes del seu amic Eladio Reinón passant per les col·laboracions amb en Jordi Rossy, Roger Mas, Mayte Alguacil, Guillem Arnedo i amb cadascun dels membres d’aquest sextet, i un llarg, llarg, etcètera.
Encara recordo la segona Jam Session que vam fer al Jazz Club La Vicentina a la Cuina d’en Toni el 15 d’octubre de 2009 on vam tenir els “amics de Begues”, aleshores amb el Jaume Llombart, Voro Garcia, Dee Jay Foster i Jo Krause, més ni menys...

Seguim ara amb el tema que porta títol a l’àlbum del mateix Jaume Llombart....

1.- Magenta               (J. Llombart)              4m58s

Seguim amb el swing una mica més viu, tal i com ens agrada fer si podem. Una melodia preciosa en la part A del tema com si d’una intro es tractés, mentre que el pont, la B repetit dos chorus, encara és més preciós...o això m’ha semblat a mi...el solo curtet del Jaume parteix d’una preciosa suavitat a partir de la qual Pau enriqueix amb el clarinet baix i després el magnífic solo del Miguel “Pintxo” Villar, i després el so d’una altra guitarra...eps, que això se’m complica, i si el primer era l’Alfred Artigues i no el Jaume?. Doncs això, que aquest és un preciós tema del líder, i tant que si.

Una de les altres actuacions d’en Jaume Llombart va ser acompanyant al jove saxo tenor Lucas Martínez el qual amb només 17 anys es va plantar a l’escenari amb monstres com aquest i en Raynald Colom. L’Eladio Reinón Quartet va ser una altra de les seves aparicions al JCLV, i ja més darrerament vam gaudir amb en Jordi Rossy Quartet amb el qual també el vam tenir a la guitarra en un magnífic concert.

Seguim ara amb un dels estàndards que no se solen afegir al set-list de temes d’un compacte i no perquè no sigui prou bo i sí pel fet d’haver estat massa matxucat durant força anys, i aquest és el tema de Miles Davis anomenat...

2.-All blues     (M. Davis)                  5m49s

Un inici un tant atípic d’aquest tema, i parlo rítmicament parlant marcat per les notes del contrabaix del Marc Cuevas, el qual i ja posteriorment avançat el tema inicia la tanda de solos sempre recolzat pel Joe Smith i els acords de l’Alfred Artigues. Solo de guitarrista amb presència de guitarra rítmica, contrabaix i bateria, tots tres amb un so suau en un segon  terme. Un so net i pulcre un tant elèctric si se’m permet, en una magnífica demostració de tècnica deixa pas de nou al conegudíssim tema de Miles no sense abans acabar amb una participació d’en Joe Smith i acabar suaument.

Aquesta és una formació farcida de músics talentosos embrancats en projectes diversos i que si tenen un “Cuarter General Pacífic” aquest és el 23 Robadors. Un espai on sovint els podreu trobar (excepte Joe Smith resident a Berlin) tocant en format trio o quartet i també en sextet amb aquest projecte com ja us he comentat, i com a exemple, ahir dimarts, en Jaume Llombart Trio van estar tocant en aquest indret que ja forma part del circuit de Clubs de Jazz de casa nostra, amb una programació diària i que podeu trobar a La Ruta del Jazz per exemple.

Acabarem el programa amb un altre tema ben emmarcat en aquesta espècie de Smooth Jazz que portem escoltant des de fa una llarga estona, tot i haver-hi encara magnífics temes, delicats com “Bajada” del mateix líder, i dos de força vius, “Motivotion”, també del Jaume i el “Liza” de Gershwin. Doncs el tema en qüestió, de tempo viu i de concepció força moderna és del bateria Joe Smith anomenat...

6.- One Fine Day      (J. Smith)       5m24s

Doncs amb aquesta meravella de tema acomiadem aquest programa tot i desitjant que us hagi agradat i recordant-vos que aquest divendres tindrem un magnífic concert al JCLV amb Carme Canela & Joan Monné Trio tot i presentant-nos el seu Granito de Sal. Això serà a la Sala Xica a partir de les 22h....Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |