Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos....

Comencem el programa 186, que ja en són uns quants i avui us presentaré dues novetats de músics de casa, o que viuen i treballen a casa i un disc d’un gran saxofonista americà també molt vinculat a casa nostra, habitual en moltes de les formacions de músics d’aquí i amic de molts d’ells....

La primera novetat és el projecte més delicat i que vaig poder veure no fa massa a la Nau Ivanow i en vaig sortir encantat. Us haig de dir que la proposta ja m’agradava d’entrada, tot i no saber com i què cantava la Violetta Curry, i m’agradava pel motiu de saber quins eren els altres components de la proposta. Estem parlant del disc anomenat....


“HONORING MY ROOTS”
Violetta Curry

Editat per Culture Works Records
Enregistrat a cal Ninyo, Sant Boi, el 31 de gener de 2014 per Ricard Ros

Violetta Curry, veu
Jaume Vilaseca, piano i teclat
Dick Them, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
I la col·laboració de Jeppe Rasmussen, saxo tenor.

Tots els arranjaments són de Jaume Vilaseca.

Un trio consolidat, el del Jaume Vilaseca al qual vàrem poder escoltar fa quatre dies a la Sala Xica en un Concert-Jam Session iniciat amb la música de Genesis en clau de Jazz, projecte pensat i arranjat pel Jaume i que ens va deixar clavats a la cadira. En aquest treball que avui us presento s’hi va afegir el gran saxo tenor Jeppe Rasmussen, assidu en anys anteriors també a les WTF del Jamboree de cada dilluns.

Comencem amb la música del disc amb un tema que no és ben bé un estàndard de Jazz, i que en Dick inicia amb profundes notes al contrabaix, tema compost per Marilyn i Alan Bergman amb la música de Michel Legrand i que pertany a la banda sonora de la pel·lícula “The Thomas Crown Affair” del 1968.

5.- The windmills of your mind        (M. B. i A. B. & M. L.)           5m14s

Una magnífica entrada del Dick al contrabaix per després seguir amb tres notes descendents, motiu principal del seu instrument...Violetta entra després amb la melodia amb la seva sensual veu i el Jaume l’acompanya amb el teclat i el Ramón amb les suaus masses marcant el ritme i permetent a la veu principal enlairar-se per sobre d’ell, per sobre d’ells. Jaume inicia un delicat solo mentre Violetta l’acompanya en segon pla i així acaba aquest preciós tema...

Seguim doncs amb el tema compost per Tadd Dameron però amb una nova lletra de la mateixa Violetta...en el tema

2.- If you could see me now (T.D & V. C.)             3m58s

Un Tadd Dameron del 21 febrer 1917 que va ser un compositor de jazz, arranjador i pianista del qual en va dir Dexter Gordon que era el."Romàntic del moviment bop”, mentre que Scott Yanow va dir d’ell que va ser "el arranjador / compositor definitiu de l'era del Bop".
Violetta a la vegada, us haig de dir que és nascuda a Philadelphia, que el seu pare Paul Curry va ser músic, pianista i arranjador i que va mamar el Jazz des de ben petita. Un home que va compartir escenari amb cantants com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn, Nancy Wilson, etc...Un home que va enregistrar diversos discos i per parlar-ne d’un el que va fer amb el Fats Waller, “Paul Curry Friens of Fats Waller”, enregistrat el 1959.


Seguim ara amb un altre magnífic tema, compost pel gran Hoagy Carmichael, anomenat...

3.- The Nearness of you      (H. C.)            5m52s

Tema on el Jaume toca el teclat i que han interpretat a un ritme un pèl més viu de l’original, i on la Violetta ens ha captivat amb la seva veu i us haig de dir que encara captiva més en directe, per la seva presència, simpatia i comunicació que te amb el públic.
Un disc aquest que esteu escoltant que és un homenatge als clàssics, als compositors dels grans estàndards americans i on la Violetta honora les seves arrels, així és diu el disc.
Violetta que va aterrar a la península el 1985 per acabar els seus estudis i ho va fer a Granada. Entre el 1987 i 2003 canta en diversos grups, no en clau de Jazz i al final va venir a Barcelona i sembla que s’hi va quedar. Es va trobar amb el Jaume i segons ella mateixa diu, va ser el millor que li podia passar. Amb el Jaume ella va retrobar el camí musical que havia perdut momentàniament i van enregistrar a duet el 2006 el disc anomenat “Unconditional Love”.
Cantar és per la Violetta no només una manera de guanyar-se la vida, sinó una manera de viure-la. Un vehicle per l’autoconeixement, per la cura emocional i cultiu de la seva creativitat.

Seguim amb el primer tema del disc, tema dels grans compositors Rogers & Hart, el conegut..

1.- I Didn’t Know What Time It Was           (R.R & L. H.)              3m35s

Tema ja amb un clar swing iniciat des de l’inici pel trio del Jaume, Dick i Ramón i continuat per la veu potent, amb ànima però amb molt cos de la Violetta. Melodia i tema cantat que deixen pas al solo del Jaume a piano, solo curtet però clarificador de la mestria d’aquest gran músic. Després s’hi afegeix Violetta i posteriorment acaben el tema amb un Moltes Gràcies, veu de Violetta.

Degut a l’amor que la Violetta sent per la música, ha fundat una organització que intenta ajudar la gent a descobrir, alliberar i desenvolupar la seva vertadera veu, i així arribar a un nivell d’autoacceptació i poder experimentar una transformació presonal. Aquesta organització es diu “Voces para la transformación de la Tierra”, una transformació que realment fa falta a banda de la transformació ecològica, imprescindible, i que sembla que s’està allargant massa en el temps, tant que potser ja no hi haurà marxa endarrera..

Acabem amb un dels temes més interpretats en les Jam Sessions, tema del Harry Warren, i on ara sí podem escoltar a Jeppe Rasmussen al tenor..de fet el Jeppe també toca en el tema “Never will I marry”...

9.- There’ll never be another you    (H. W.)            4m24s

"There Will Never Be Another You" és una cançó popular amb música de Harry Warren i lletra de Mack Gordon que van fer per a la Twentieth Century Fox i el seu musical Iceland (1942) protagonitzat per Sonja Henie i John Payne. Una cançó que va passar al cinema i que Chet Baker va enregistrar el 1954 i a partir de llavors es va convertir en un dels estàndards de jazz més interpretats, sobretot  a les Jams...
Violetta Curry, cantant, una gran veu, amb sentiment, amb tècnica, amb personalitat i un gran feeling i comunicació en directe, acompanyada d’un gran trio de grans músics amb el Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz. Un projecte del qual hem escoltat alguns temes i que espero que pugueu escoltar-ne la resta tot i adquirint-lo i gaudint-lo o regalant-lo per aquestes festes i per a totes les festes.

Deixem doncs a la Violetta i continuem amb el programa i ho fem amb la proposta que ens arriba de New York amb un gran saxofonista que aquests dies ha estat, o potser encara està per aquí...

i aquest és el Noah Preminguer....i del qual us posaré el disc que portava al Jamboree el dimecres de la setmana passada. Un dia on la Clara Luna i el Rob García, bateria americà van presentar alguns temes amb una formació de luxe amb el mateix Noah, Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Andreu Zaragoza. Després de parlar una mica amb el Noah abans del concert em va cedir el disc que ara mateix escoltareu.


“BEFORE THE RAIN”
Noah Preminguer

Editat per Palmetto Records el 2011.
Enregistrat al Maggie’s Farm per Matt Balitsaris
Produït per Matt Balitsaris i Noah Preminguer

Noah Preminguer, saxo tenor
Frank Kimbrough, piano
John Herbert, contrabaix
Matt Wilson, bateria

Totes les composicions són de Noah Preminguer excepte les indicades.
Aquest és un disc on es barreja la tradició i la modernitat; disc que bàsicament et dóna pau, en la majoria de temes, propis i estàndards, i et fa estar força atent en els més moderns. Disc farcit de balades, temes lents on no has de fer res més que deixar-te anar i escoltar sense posar cap trava. I per comprovar-ho aquí en teniu una mostra...amb el tema del Noah anomenat com el mateix disc...

3.- Before the Rain               (N. P.)             8m27s

Estareu d’acord amb mi que aquest tema et deixa en un estat de pau indestriable. L’inici a càrrec d’un profund contrabaix ja et situa a l’espai i lloc adequats, amb una melodia preciosa a càrrec d’en Noah. Gran introducció a una part del món de Noah on hem pogut escoltar la mestria dels solistes, Frank al piano i el mateix Noah al tenor.

Us vull recordar  que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Després del bolo del Jamboree, i en formació de quartet i el Tom Warburton substituint al Masa Kamaguchi, varen seguir tocant a La Font del Balç, moguda organitzada pel Gemi de la Berguedana de Jazz. Després se’n van anar cap a Girona, al Sunset Club i després ves a saber on...

Seguim ara amb una balada impressionant on podreu valorar el lirisme d’aquest gran mestre del saxo tenor...és una cançó popular publicada per primera vegada el 1936. Segons una versió de la partitura original, els crèdits de composició deien: "Lletra i música de Sammy Cahn, Saul Chaplin i L.E. Freeman". Una altra versió explica, immediatament sota el títol, el següent: "amb Acordió Piano". Segons aquesta versió, els crèdits de composició diuen: Lletra i música de Mann Holiner, Alberta Nichols, Sammy Cahn, Saul Chaplin i LE Freeman. I la versió del Noah és la darrera..


5.- Until the real thing comes along           (H. N. C. Ch i F)        6m06s

Doncs un tema delicat, carall i sí que m’agrada aquest adjectiu que sempre utilitzo, delicat, delicada. Així és aquest tema i segur que l’heu gaudit amb la magnífica melodia i els solos d’en Noah i Frank, mentre les escombretes del Matt i les precises notes del contrabaix del John, han fet de coixí suau per on s’han passejat les notes dels solistes. Un tema interpretat per tants músics que acabaríem el programa i encara els estaríem nombrant...entre els quals la Billie Holiday, Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, Fats Waller, etc...

Anem doncs ja amb temes més moderns i vius i ha faré posant-vos el tema 4rt del disc, tema del Noah, iniciat per una melodia a saxo ja no tant estàndard i mentre, suaument de volum, el Matt doblava o triplicava el tempo del solista...i ja veure-ho com canvia tot ben aviat....modernitat a dojo...

4.- Abreaction           (N. P.)             6m43s

Això que acabeu d’escoltar podríem dir perfectament que és Jazz contemporani, i no ens equivocaríem gaire, no. Us heu fixat el bateria com va tota l’estona?...i el solo del pianista Frank? Impressionant el canvi d’estil i de quina manera més natural passen d’un a l’altre. Un tema que sembla pensat per a gaudi i esplai del bateria...tema modern de concepció i interpretació...

I ja acabarem aquest projecte amb un altre tema de concepció similar però ara no del Noah i sí de l’Ornette Coleman, l’home del Free Jazz....però no patiu que aquest tema no serà de Free Jazz, només una mica de l’anomenat Jazz Avant-Garde....he..he

7.- Toy Dance           (O. C.)                        5m02s

I sí que hem continuat amb la modernitat, i més encara oi?.. El creador per excel·lència d’aquest tema i d’altres amb aires més moderns encara va ser un visionari i valent músic que va veure que la música no havia d’anar pels camins establerts i sí que en podia seguir uns altres que encara s’havien de dibuixar. Ell els va començar a dibuixar, però tampoc en va marcar les directrius perquè evidentment no n’hi havia d’haver. En aquest tema el saxofonista segueix una línia melòdica mentre el bateria va al seu aire, sense cap swing de moment. Després, en el solo del piano i no pas sempre el podem identificar aquest swing, reduït i momentani....mestre Coleman...aquest tema el va interpretar en el disc "New York is Now ", gravat als A & R Studios, Nova York el 29 d'abril i 7 de maig de 1968 amb l’Ornette Coleman (saxo alto, trompeta); Dewey Redman (saxo tenor); Jimmy Garrison, (contrabaix) i Elvin Jones (bateria)....mare meva quina formació i quin disc més impressionant...

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...

I acabem el programa amb el primer treball del jove saxofonista Vernau Mier...encara estudiant el Grau Superior a l’Esmuc i acompanyat també per gent d’aquesta escola de música, com el Manel Fortià, el qual presentarà el que serà el seu treball de fi de curs acompanyat de Marco Mezquida.

Amb tot just 20 anys, Vernau Mier (Girona, 1994) és un prometedor saxofonista i compositor de jazz que després de formar-se en diferents àmbits musicals des de la música barroca, d’arrel o guitarra clàssica, presenta el seu disc debut, amb composicions originals però declarant-se ell mateix..

“Ídol de Parker, Miles, Cannonball o Coltrane, “figures increïbles que van marcar un abans i un després en la història del jazz ja que van canviar el camí de la música buscant dins ells mateixos i intentant trobar alguna cosa nova. Això és el que jo també he intentat fer a petita escala. No només tracta d'intentar imitar als millors, sinó de trobar la teva pròpia veu que et defineixi.”

El projecte es diu...


“NEBULOSES D’AZIMUT”
Vernau Mier Quintet

Enregistrat al Sunset Jazz Club de Girona el 15 i 16 de juliol de 2014 per Pol Maresma.
Edició i producció per micromecenatge iniciada el dia de gravació i finalitzada al cap de 40 dies...com totes.

Vernau Mier, saxo alto
Lucas Martínez, saxo tenor
Toni Saigi, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria

Totes les composicions són de Vernau Mier

Jo al jove Vernau el vaig conèixer ara deu fe tres anys a l’escola “El Musical” de Bellaterra. Allà hi van organitzar un curs d’improvisació, i jo com aprenent que era i soc encara, m’hi vaig apuntar a veure si en treia l’entrellat. Com aficionat que era i soc, vaig anar a parar al primer nivell, mentre que els nanos que hi havia, entre els quals el Vernau i també l’Òscar Latorre, crac de la trompeta que devia tenir 16 anys (ahir en va fer 19) els varen col·locar al màxim nivell. Amb això us podeu fer la idea del nivell del Vernau, aleshores i molt més ara mateix en aquest disc...doncs feta una primera presentació us proposo que escoltem el primer tema que us he seleccionat d’aquest magnífic disc....

3.- Watkins                (V. M.)            6m10s

Ja vegeu amb quina destresa ha composat el tema, i quina melodia més senzilla i preciosa, curta, però intensa que dóna pas a la sèrie d’improvisacions i que ell mateix enceta. El so del seu alto és magnífic, i acompanyat del també jove crac Lucas Martínez al tenor, doncs fan una gran parella de vents. Lucas va venir ja va alguns anys, devia tenir-ne 16, amb el combo del Taller de Músics en el Festival de Jam Sessions que fem l’estiu. Posteriorment va venir amb un combo al Jazz club La Vicentina on hi havia en Raynald Colom, ni més ni menys...
Dir-vos que aquest és un projecte inspirat en compositors de Jazz contemporanis com són el Chris Cheek, Perico Sambeat, Eli Degibri, Esbjon Svenson o Gorka Benítez, i segons en Vernau explica “, “aquests artistes, encara que són molt diferents entre ells, han definit d'alguna manera la sonoritat del grup.”
Seguim amb el tema quart del disc anomenat..

4.- Sicari        (V. M.)            7m08s

Un tema ja més viu amb un motiu inicial recurrent per després iniciar els dos vents i amics la melodia. Certament una melodia força elaborada i ben construïda que permet posteriorment iniciar els solos combinats els dels dos saxos. Mentre, al darrere una secció rítmica impressionant amb el Toni Saigi, piano, músic ja amb el Grau Superior de Jazz fet al Taller de Músics, i del qual en vaig poder veure el Treball de Fi de Curs a La Nau, treball dedicat a Bill Evans. Un precís i delicat solo al contrabaix del Manel Fortià, músic que va engegar les Jams Sessions al Carmelitas conjuntament amb el Sebastian Domínguez i Dani González, l’un a Mèxic i l’altre a alguna illa paradisíaca del pacífic...Manel també va venir un any al Festival de Jam Sessions que fem l’estiu i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts...

D’aquest disc ens diu el mateix Vernau...

“el disc pretén ser un reflex de les experiències musicals que he viscut els últims anys, alhora que marca el camí que vull seguir. D'aquí ve el títol del disc, ja que l'azimut és l'angle que es forma entre una posició d'origen i una estrella, sent el disc un retrat de qui sóc ara i on vull anar.”


Acabem aquest projecte i programa amb el segon tema del disc anomenat...

2.- A les closques                (V. M.)            7m08s

Tema viu d’entrada, amb aires càlids rítmicament parlant i que te una mena de break al bell mig per deixar pas a la relaxada improvisació del Toni Saigi...un altre dels músics que ha vingut als Festivals de Jam Sessions i ho ha fet dos anys seguits i sempre amb els combos del Taller de Músics....
El solo del Toni  mica a mica es va animant de nou arribant a la rítmica original permetent una simbiosi conjunta a mode de clímax final, situació ideal per acabar el tema i programa....reconec que m’hauria agradat posar més temes del Vernau, però han sigut més de 20 minuts de música i ens han quedat 6 temes per posar, o sigui que us recomano que mireu d’aconseguir-lo a qualsevol de les botigues del país perquè val la pena.

Doncs res, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa com jo ho he fet preparant-lo i ara fent-lo i ja sabeu que si voleu demà el podreu escoltar en diferit a la mateixa hora i el divendres ja el tindreu al blog del Jazz Club de Nit.

Us recordo que hem escoltat el projecte de la Violetta Curry, “Honoring my Roots”, el de Noah Preminguer, “Before The Rain”, i aquest darrer del jove Vernau Mier “Nebuloses d’Azimut”....i dir-vos que aquest divendres tenim el darrer concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina amb el gran Geni Barry Trio, amb Geni Barry, vibràfon; Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco, guitarra..a partir de les 22h...us hi esperem...

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú...

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |