Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos i recordar-vos que el 31 d’octubre fem un concert-jam amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu projecte JazzNesis II, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de Jazz...primer concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre Ajuntament.

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové i de la qual ara mateix us presento un projecte del 2011 amb el Jordi Berni, piano i Ramon Quadrada, trompeta.




“IN ESSENCE”
Berni-Quadrada Duet

Editat per Quadrant Produccions        Q00038J
Enregistrat i masteritzat per Jordi Vidal als estudis Laietana, Barcelona els dies 4, 7 i 18 de novembre de 2011.

Productor executiu, Josep Ramon Jové.

Jordi Berni, piano
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn.



Del Ramon Quadrada en vam parlar en un anterior programa de la temporada passada, concretament el 158, on vam posar la música de dues Big Bands, la Sant Andreu Big Band i la Ramon Quadrada Big Band..Ja llavors vàrem gaudir força amb la proposta musical del Ramon en un disc del 2003 i on hi havia ves per on el mateix David Pastor entre d’altres grans músics de l’escena musical de casa nostra. Vaig penjar una de les fotos del compacte al facebook i li va agradar a tant gent i diversa que vaig al·lucinar. El projecte d’avui és de només fa 3 anys, producció de Quadrant i un treball a duet que vaig tenir l’ocasió d’escoltar en un local preciós que hi ha al Poble Sec, el Cafè Mandacarú situat al carrer Magalhaes. Això va ser el dijous de la setmana passada i vaig gaudir d’allò més amb aquest projecte que ara us presento. Escoltem ja el primer tema i que és el cinquè del disc, el conegut tema de Rodgers & Hart.....tema escrit per un musical de Billy Rouse anomenat Jumbo el 1935. Posteriorment va ser interpretat per innumerables artistes entre els quals Art Blakey, Bill Evans, Dave Brubeck, etc...o sigui que sí que us recomano que aneu a veure qui és l’amic Ramon Quadrada...programa 158....i ara el tema....

5.- My Romance                   (Rodgers, Hart)         6m52s

Doncs acabem d’escoltar un magnífic tema, un estàndard d’aquells tant conegut i interpretat de manera magistral a trompeta i piano, una formació no massa utilitzada en el món del Jazz i que Jordi i Ramon han sabut posar al dia.
Ves per on, però, que l’artista que escoltareu al final, el pianista americà Jesse Stacken també va fer alguns projectes a duo amb el cornetista Kirk Knuffke.

Ja parlant del disc que estem escoltant dir-vos que els temes sonen d’una altra manera, amb piano i trompeta....sense instruments que quan hi són diem, carall què bé el swing de la bateria, etc....
Jordi Berni és un músic força reconegut en l’escena del nostre país el qual actualment col·labora amb l’Institut del Teatre i dóna classes al Taller de Músics. Ens hem de remuntar cap el 2003 quan el Jordi va acompanyar a diversos saxofonistes de l’escena mundial com el tenor canadenc Grant Stewart resident a Nova York fent una gira per la península. També el mateix any va acompanyar a Kike Perdomo, saxofonista canari fent diverses actuacions al Jamboree..

Anem a escoltar ara mateix un altre estàndard, magnífic tema del Brooks Bowman, el conegut ...East of the sun ...and west of the moon..que és el nom d’una llegenda noruega...

1.- East of the sun                (Brooks. Bowman)   4m38s

Quin magnífic tema i quin so més profund que te el Ramon amb la seva trompeta....registre mig ben temperat....un llenguatge ple de meravelles interpretatives amb grans recursos tècnics, això és el que ens deixa el gran solo del Ramon i mentrestant, en Jordi perfecte acompanyant de la mateixa manera, i així de gran també ha estat en el seu solo...domini total de les 88 tecles, recursos de la mà esquerra a la vegada que els de la mà dreta, aquesta fent un gran solo i recordant-nos que tenim uns quants molt bons pianistes...

Hi ha crítics que troben pedestres els arranjaments de corda per els enregistraments del Charlie Parker; però, l’àlbum de Bird és un clàssic i la seva forma de tocar, que podria ser erràtica de vegades, és meravellosa. A "East of the Sun" de 1950 Parker s'eleva sobre l'orquestra en l'arranjament de Joe Lippman.

El saxofonista tenor John Haley "Zoot" Sims, que va saltar a la fama amb el Second Herd de Woody Herman, on recordem que hi havia Stan Getz, Serge Chalofs i Herbie Steward, tenia un estil meravellós vagament basat en l'obra de Lester Young, però, igual que molts dels joves inspirats tenors, va trobar la seva pròpia veu. La versió de Zoot de "East of the Sun" de 1951 és excepcional: més d'onze minuts de swing d’un jazz altament audible.

Anem ara amb un tema del Ramon..en clau de Blues...és el....

4.- Blues Lògic                     (R. Quadrada)           4m35s

Un gran tema amb l’estructura clàssica del blues però iniciat a cops rítmics i melòdics aconseguint una trama melòdica força interessant ideal per iniciar ja la tanda dels solos..i mentre el Ramon feia el seu, Jordi amb la mà dreta feia un walking a falta del contrabaix....una gran parella d’amics i de músics que van junts des de fa una colla d’anys...un perfectament desenvolupat solo on en Jordi ens mostra el seu saber..

Recordem que el Jordi ha tocat amb Geni Barry, Nono Fernández i que aquests dos músics conjuntament amb el guitarrista Javier Juanco els tindrem al JCLV el 19 de desembre en un concert-Jam gratuït patrocinat per l’ajuntament del nostre poble...
Participa el Jordi en projectes del Jaume Llombart amb l’Eladio Reinón, el Colectivo Pi, etc...i lidera els seus projectes tals són Jordi Berni Trio, i Jordi Berni Trio més el gran saxofonista Santi de la Rubia...el qual ens va acompanyar al JCLV amb el quintet de l’Albert Vila...anem doncs ara amb un tema dels clàssics més clàssics el conegut.....

9.- Autumn Leaves               (Kosma, Mercer)      4m59s

Amb aquest magnífic tema, gran estàndard el de les fulles mortes interpretat a un tempo mig però prou viu per assaborir-ne els detalls tècnics d’ambdós músics acabem aquest tast d’aquest suau disc de Berni-Quadrada Duet amb tot de temes que segur heu reconegut....

Bé doncs per fer una bona transició i a petició del mateix David Pastor que em va demanar que posés un tema de la Ramon Quadrada Big Band, i aquesta és l’explicació que em va donar el mateix David després de dir-li que ja havia posat alguns temes de la Ramon Quadrada Big Band en un anterior programa....i diu en David...

Però es un memorandum del que hem tocat junts Quadrada i jo... de fet hi ha una historia molt maca... un dels primers solos que em vaig transcriure va ser d'en Ramon, d'un concert que ell va fer amb la "Valencia Jazz Big Band" quan jo tenia 14 anys del tema "Miss Fine" de l'Oliver Nelson.. crec que encara tinc el cassette per València...

escoltareu ara mateix un trosset del Paradisos Imparells...en honor a tots dos, Ramon i David...

7.- Paradisos Imparells       (Ramon Quadrada)  5m45s

Bé, doncs aquest petit record a la Ramon Quadrada Big Band, gràcies al David Pastor, ens situa ja en el seu nou projecte, res a veure amb el què acabem d’escoltar. David va encetar el seu projecte Nu-Roots a trio, el qual vàrem tenir al Jazz Club La Vicentina en la primera temporada, i ara n’escoltareu el darrer disc, amb composicions pròpies les de la sèrie Nu-Tunes, noves canons, i amb estàndards els de la sèrie Old-Tuners, cançons antigues. Per problemes temporals només en posarem un parell de cadascuna de les sèries i així tothom content..he.



“NU TUNES & OLD TUNES”
Nu-Roots

Editat per Omix Records             14034
Enregistrat per Pere Aguilar l’abril de 2014 als estudis Nòmada 57, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Toni Pagès el setembre de 2014.

David Pastor, trompeta, fiscorn i FX
José Luís Guart, teclats
Toni Pagès, bateria, loops i laptop

Amb la participació en els Old Tunes de:
Gemma Abrié, veu (6)
Ximo Tébar, guitarra (7)
Saphie Wells, veu (8)
Susana Sheiman, veu (9)



Tots els temes del Nu-Tunes són de David Pastor.

Comencem amb el tercer tema del disc, iniciat a piano solo pel Josep Lluís Guart de manera suau i sense imaginar-nos de quina manera canviaran les tornes....l’anomenat....

3.- In Memoriam       (D. Pastor)                9m43s

Un projecte carregat de funk amb un groove força potent i una trompeta que sona allà lluny, ben lluny...tot i recordant què, qui? So nítid el d’aquesta magnífica veu del metall passada en aquest cas pel sedàs de l’electrònica; aquest és el projecte Nu-Roots, això ja ho sabíem....tema delicat on el David brilla literalment mentre els seus companys mantenen una pulsió rítmica continguda però precisa i ben marcada per la caixa del Toni, i els acords delicats del Josep Lluís....tema llarg, ideal per introduir-nos en el món sonor del David...Guart ens demostra de quina manera es fa un solo amb els baixos més baixos i greus del seu teclat...i ja de nou la melodia, la melosa melodia...
Del David Pastor vàrem posar el seu disc Armageddon en el programa nº 124 i allà hi podeu trobar referències biogràfiques si us interessa que segur que sí, en l’hipotètic i improbable que no sapigueu qui és aquest monstre del metall....

Escoltem ara el següent tema Take 15 que no Take 5, seguint amb aquesta mena de Smooth Jazz amb el magnífic tema....

5.- Take 15                (D. Pastor)                5m57s

Ja us heu adonat de la grandiositat d’aquest projecte, oi?....modernitat sense embuts...tècnica al servei de la creativitat... un tema més viu després d’una intro enganyosa, però tornant als orígens ja amb un solo del David passat pel Wah Wah...esclatant aquest projecte força trencador, apartat de convencionalismes estilístics, i trobant sí, una veu pròpia dins de tot aquest entramat de músiques i músics...per això David Pastor és qui és....ara mateix director de la OJO del Taller de Músics havent-hi passat músics tan diversos com Cris Juanico, Santiago Auserón, Big Mama Montse i darrerament amb el millor músic de Jazz europeu del 2013, el Sr. Jorge Pardo, en un concert impressionant que vaig poder veure al Jamboree....I ara canviem d’estils tot i que no de concepció moderna del background instrumental...i sí que escoltarem dues veus conegudes, primer la de la Gemma Abrié en un tema de Jobim amb lletra de la mateixa Gemma i cantada en català....és el conegut...

6.- Aigües de març  (T. Jobim, G. Abrié)             4m33s

Doncs una sèrie de temes antics, els Old Tunes interpretats per amics del David, primer amb aquest preciós tema de Jobim amb una lletra força ben trobada, original de la Gemma. Hi ha un tema després amb el guitarrista i gran amic del David, Ximo Tébar, el Maria de Bernstein de  la pel·lícula west side story ...després el preciós Blue in Green cantat per la Saphie Wells...i finalment el Night in Tunísia cantat per la gran i simpàtica Susana Sheiman en un tema passat per tots els efectes possibles...i sinó, escolteu....

9.- A nigth in Tunisia            (D. Gillespie)             4m15s

Estareu d’acord amb mi que és un tema força enginyós...tècnica al servei de la intel·ligència...us haig de dir que crec que la Susana és la primera vegada que passa pel sedàs de la tècnica més electrificada, informatitzada....i se’n surt gloriosament...tècnica n’hi sobra i s’adequa a la perfecció amb el projecte del David....veus passades per distorsionadors, o ves a saber quins estris malignes..he..i per contra, el Josep Lluís amb un delicat teclat...després bogeria a l’orgue, veu i trompeta....uau...fins i tot el Toni ens deixa anar un trosset de mostra de la seva mestria...al final, canvi rítmic per encarar un final apoteòsic.

Doncs deixem aquest magnífic projecte dels Nu-Roots i endinsem-nos ara en el darrer treball del pianista americà Jesse Stacken....

Vegem qui és el Jesse Stacken..i o mirem directament al seu web i convenientment traduït....és clar....

El pianista, compositor i improvisador, Jesse Stacken ha estat una força vital en l'escena de la música creativa de la ciutat de Nova York durant més d'una dècada. Aporta contínuament frescor a l'escena, ja sigui a través de les idees conceptuals o l’espontaneïtat inventiva. Ha liderat el Jesse Stacken Trio amb el baixista Eivind Opsvik i el bateria Jeff Davis des de 2005. El grup compta amb tres discos aclamats per la crítica i editats per Fresh Sound New Talent. Stacken també té un duo amb el cornetista Kirk Knuffke que ja dura una colla d’anys. Amb aquest duo, tenen quatre discos guardonats i editats pel segell Steeplechase. El proper disc, (aquest que escoltareu ara mateix) d'Stacken compta amb estrelles emergents com Tony Malaby, Sean Conly, i Tom Rainey per tocar diverses de les seves composicions originals. El Jesse toca en els millors cubs de la ciutat de Nova York i ha realitzat gires per l’Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Europa, i el Japó, incloent presentacions al Festival de Jazz del Mar del Nord, el North Sea Jazz Festival, i el Festival de Jazz de Vancouver. Stacken també ha rebut elogis de la crítica per diversos projectes de gravació d'internet que ha fet en els últims anys en la seva pàgina web. Ha tocat i/o gravat amb Andrés D 'Angelo, Donny McCaslin, Peter Van Huffel, Liam Sillery, Michael Blake, Darcy James Argue’s Secret Society i Tyshawn Sorey.




“HELLEBORUS”
Jesse Stacken

Editat per Fresh Sound Records, New Talent    FSNT 454
Enregistrat per Joe Marciano el 16 d’abril de 2014 als estudis Systems Two a Brooklyn, New York.
Productor executiu Jordi Pujol.

Jesse Stacken, piano
Tony Malaby, saxos tenor i soprano
Sean Conly, contrabaix
Tom Rainey, bateria



Totes les composicions són del Jesse Stecken.

Anem a escoltar el segon tema del disc, un magnífic i profund tema, lent tema anomenat la Solitud amagada....on el soprano del Tony brilla abastament...endinsem-nos en el món oníric del Jesse Stackken...però no us penseu que tot sigui igual..ans al contrari...després d’aquest tema canviarà la música i els ritmes...som-hi ara amb la profunditat....

2.- Hidden Solitude              (J. S.)             9m00s

Doncs convindreu amb mi que aquest tema és impressionant...aquestes notes llargues i mantingudes amb un preciós so del soprano del Tony Malaby són magnífiques mostres de control i concentració.  Un preciós tema que espero us hagi agradat tant com a mi....trobo que per començar amb la música del Jesse, aquest tema era força ideal....Ara continuem amb alguna cosa diferent, com ja hem dit...per la música i pel ritme amb el......

4.- Cork Soles                      (J. S.)             5m17s

Bé, sembla que aquest també és el món sonor del Jesse Stacken.....melodies no gens fàcils i ritmes entretallats....per passar després a un swing força mesurat....en Jesse al piano força modern, jazz contemporani del més atrevit...tot i que no oblidem pas el Jazz Avant-garde dels 60s i la seva ja gran modernitat...amb l’Eric Dolphy, per parlar només d’un dels meus herois...això que estem escoltant te algunes semblances i evidentment ha begut d’aquelles i d’altres fonts....Anem ara amb un altra tema de la mateixa factura estilística...l’anomenat...

6.- Ambrose Burnside         (J. S.)             4m26s

Un tema iniciat amb un motiu recurrent que va donant voltes sobre si mateix. Mentre, el saxo i piano, mà dreta, fan la recurrent melodia i la mà esquerra conjuntament amb contrabaix i bateria fan un mena de walking....De fet, aquest sembla ja el rerefons de tot aquest projecte. Aquesta manera de fer, de composar, giren en torn a un objectiu final el qual és donar-li una entitat al projecte final en tots els temes. Similitud que vol dir entitat, en aquet cas. Un Jesse que desenvolupa els seus conceptes musicals en cadascun dels solos realitzats mostrant-nos les seves antigues passejades pel món clàssic....Un concepte que de vegades recorda la música concreta contemporània dels 60s.

Acabem aquest projecte i programa amb el primer tema del disc, el camí del gos, amb clares connotacions ara sí d’involucrar-se rítmicament en el món del swing. Un Walking de nou ens situa de manera permanent en el projecte del Jesse d’aquest Helleborus..

1.- Dog Walk                        (J. S.)             4m30s

Quins magnífics solos ens han ofert aquests músics incidint en els dos solists, piano i saxos tenor i soprano....una meravella de músics tot el quartet i grans composicions del Jesse Stacken...
Doncs ja vegeu que aquest és un disc potent, exceptuant el primer tema que hem escoltat i potser algun altre més...De fet, us he posat els tres darrers que viuen en un món similar conceptualment parlant i que ens mostren el Jazz que es fa ara mateix a Nova York, el que fa aquest jove pianista ja amb força discos a Fresh Sound Records i a Steplechase. Per cert, recordar-vos que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....

I ja dir-vos que hem acabat el programa i que espero hàgiu gaudit escoltant-lo amb les músiques diverses que avui us he seleccionat. Una primera part compartida per dos amics trompetistes, cadascun amb el seu projecte diferent per la data d’enregistrament i també per la concepció que Ramon Quadrada i David Pastor tenen del jazz i la trompeta. Dos discos entre els quals us he posat un trosset del tema que dóna títol al disc de la Ramon Quadrada Big Band, el Paradisos Imparells. Després del David en hem endinsat en la profunditat sonora del món musical de Jesse Stacken amb una balada lenta i llarga per després enllaçar tres temes de característiques similars a mode de reconeixement del seu projecte global.

Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.






Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos i recordar-vos que cada mes fem dos concerts de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina...aquest mes, el 24 d’octubre amb Sergi Felipe Whisper Songs Quintet i el 31 d’octubre amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu projecte JazzNesis, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de Jazz...primer concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre Ajuntament.

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové

Comencem el programa escoltant el primer treball de Whisper Songs Sergi Felipe per després escoltar alguns temes, no masses, del projecte que ens presentaran aquest divendres a la Sala Xica...

Whisper Songs , quintet liderat pel saxofonista Sergi Felipe,  és un grup estable format al 2011 a Barcelona. La seva proposta musical ens porta a un Jazz contemporani amb referències a molts estils tant del jazz, com d'altres músiques modernes. El seu primer treball discogràfic va rebre bona crítica entre públic que va escoltar-lo en directe, en concerts destacables al Festival de jazz de Girona, Festival de Jazz de Vic. Aquest és doncs el disc que escoltarem ara mateix.



“WHISPER SONGS”
Sergi Felipe

Enregistrat el 4 i 5 de juliol de 2011 per Sergi Felipe a l’Underpool Studio.
Produït per Sergi Felipe.

Sergi Felipe, saxo tenor
Hugo Astudillo, saxo alto
Alfred Artigas, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix
Òscar Doménech, bateria

Totes els temes són composicions i arranjaments de Sergi Felipe.

Comencem amb un magnífic i suau tema amb una mica de swing amb el segon tema del disc...

2.- Nina és pop         (S. F.)             5m40s

Iniciat per un senzill motiu amb els vents per després seguir amb la melodia, i deixar al Marc Cuevas iniciar el seu solo, acompanyat només per guitarra i bateria a mode d’enriquiment...i ja Sergi Felipe encetar la seva aportació soloística al tema..i després fer-ho a la guitarra l’Albert Artigas..amb un so força modern de l’estil del John Abercrombie, m’atreviria a dir..després de nou melodia per anar acabant aquest primer tema que us situa en l’òrbita sonora de Sergi Felipe.

Si parlem una mica de la formació dir-vos que els acompanyants són tots una colla de grandíssims músics, amics i companys d’estudis probablement. Gent que ha crescut plegada i una vegada acabada la carrera comparteix projectes.

Vegem què és això de Whisper.....

murmuri | (h) wispər |

parlar en veu molt baixa utilitzant la respiració sense una de les cordes vocals,
exemples....

Alison estava xiuxiuejant a l'orella.

substantiu un to suau o confidencial de la veu; una paraula o una frase xiuxiuejada: parlava en un murmuri.

Si ens fixem bé, això de de Whisper, és el que aquesta música ens evoca...un to suau o confidencial a la veu, a la música.

Seguim ara amb el primer tema del disc amb una clara disposició barrejant sons Pop amb estructures jazzístiques...amb el tema ...Starwoman i empalmantt el tema setè anomenat Room 304....

1.- Starwoman          (S. F.)             3m50s
7.- Room 304            (S. F.)             5m05s

Doncs sí que el so és força semblant a la música popular, ben entesa aquesta de qualitat, amb motius enganxosos i no per això exempts de qualitat...i ja heu vist que els dos temes es podien escoltar l’un després de l’altre, amb tempos molt similars...gaudint doncs de quasi 9 minuts ininterromputs de bon Jazz-Pop-Contemporani...si se’m permet...

I ara som-hi amb un altre tema amb motius no massa complicats però sàviament conjuminats dins l’entramat d’estructures jazzístiques..el tema 4rt del disc anomenat...

4.- Love Evil              (S. F.)             5m07s

Tema força potent amb un magnífic tempo iniciat a dos vents jugant amb dues notes..després melodia i solo del guitarrista Artigas i mentre bateria i contrabaix fent-li un coixí rítmic fantàstic....un gran solo de l’Albert per després Sergi fer el seu, impressionant, arribant al registre agut amb gran mestria i control del so amb uns arpegis i licks frapants..i després, jugant amb notes llargues..i acaben el tema amb un motiu de notes llargues a guitarra, després tots plegats de la mateixa manera i acabar el tema....


I ara escoltarem un tema que no surt escrit a la carpeta i que sembla tema de regal i posat entre parèntesi (free), o sigui que som-hi amb aquest tema carregat de swing....

9.- Miso Soup           (S. F.)             5m41s

Doncs ja vegeu, ja heu sentit el clamor d’aquesta magnífica música que aquest divendres podreu escoltar si veniu, tot i que el projecte que presenta Sergi Felipe  és el següent disc que aviat us posaré, aquest és el SO, amb majúscules que escoltareu si venir...Grandíssim tema amb un grandíssim swing i bones interpretacions dels solistes, de manera particular el gran solo de l’Albert Artigas sempre acompanyat per contrabaix i bateria..després també el Marc n’ha fet un de reeixit...recordeu que el Marc el vàrem tenir el darrer concert al JCLV amb la Natsuko Sugao Septet, i abans havia vingut amb el Víctor de Diego Quartet...i d’això ja fa dies....mesos...anys....he.

I acabem aquest magnífic disc amb un tema ple de up-tempo tot iniciar-lo a contrabaix solo i després amb un swing delicat...però això durarà 1 minut escàs i després a tempo doblat...yeah..

5.- Carpenter’s Deleight      (S. F.) 5m00s

Doncs ja heu escoltat que el tema es divideix en dues parts, la primera, d’un minut i escaig, a un tempo delicat i força swingat per bateria i walking de contrabaix...i després, ai després la colla s’ha desfermat a tempo doblat i una màquina rítmica que va a tota hòstia mentre els solistes desenvolupen les estructures harmòniques...magnífic tema per acabar aquest disc i començar amb un tastet del projecte que la mateixa formació presentarà al JCLV..Anem doncs a presentar-vos el darrer treball d’aquesta formació, el qual podrem escoltar en directe aquest divendres a la Sala Xica, seu del Jazz Club La Vicentina...a partir de les 22h....


“WHISPER SONGS” Sergi Felipe
Bambú es libre en el espacio

Enregistrat el 19 i 20 de gener de 2013 per Sergi Felipe als Underpool Studios.

Produït per Sergi Felipe.

Sergi Felipe, saxo tenor
Hugo Astudillo, saxo alto
Alfred Artigas, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix
Òscar Doménech, bateria

Totes els temes són composicions i arranjaments de Sergi Felipe.

El seu segon treball discogràfic, "Bambú es libre en el espacio" , on presenta un nou repertori de temes originals de Sergi Felipe, el líder de a banda. La majoria de les cançons han estat  composades  directament per la sessió d'estudi, deixant espai a la complicitat entre els músics i aportant frescor al conjunt del disc.  Seguint en la línia de l'anterior treball el grup aporta nous elements  que l'apropen  a músiques més  improvisades partint de idees senzilles, aprofundint en el seu so personal,  i explorant noves possibilitats compositives i formals.

A mode de tastet, escoltarem poquets temes no sigui que decidiu escoltar i no venir al directe, he...o sigui que comencem amb el segon tema del disc, que es diu la Merda de Mariano.... tema que us vaig enviar per mail...el magnífic.....
           
2. Mariano's shit       (S. F.)             04:42

Swing i melodia curta i rassa per encetar ràpidament el magnífic solo el tenor del Sergi...i sempre al darrera un swing precís i marcat per la secció rítmica de contrabaix i bateria, i la melodia de nou repetida per deixa para a l’Hugo i el seu so fantàstic al saxo alto fent el seu solo...i de nou la melodia, dolça melodia...que ara permet desenvolupar-se al Marc al contrabaix mentre finalitza el tema....

Al Sergi Felipe l’havíem vist fa una colla d’anys a les sessions del Continental, quan aquest club era el que era...per allà hi va passar força gent jove i no tant. Allà vam veure experiments com el que va fer el Raynald Colom amb una Big Band muntada per a la ocasió, la Refugees....Sergi havia presentat el seu projecte i crec recordar que el vam anar a veure, el seu primer Whisper Songs.

I ara acabem aquest tastet amb el quart tema del disc que ens presentaran el divendres...
           
4. Thiev v3                 (S. F.)             04:31

Tema iniciat per marcats sons entretallats dels vents, per iniciar la melodia ambdós vents alhora i acabar el tema entretallat...Aquí entra l’Albert a la guitarra, amb un so pulcre i característic força jazzero i ja Sergi amb el seu magnífic so del tenor amb el seu solo...després solo de contrabaix....i etc... 
           
Em sembla que amb aquests dos temes ja teniu una lleugera idea de lo bo i millor que us espera aquest divendres....o sigui que seguim amb el programa...

Abans però, recordar-vos que podeu comprar els millors discos de Jazz a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant Gervasi, on hi trobareu tot i tot de l’editorial Fresh Sound Records, una de les més importants d’Europa, dirigida per un home, Jordi Pujol Baulenas, incansable “cercador” de projectes de la música més actual i investigador pel que fa a la edició en vinil de 180 grams de discos a vegades mai editats, i ara mateix doncs us proposo escoltar un saxofonista no gens conegut que va fer un únic treball amb el seu nom, Walter Benton Quintet, en el disc de vinil, magnífic de 180 grams editat per Blue Moon, divisió Jazz Workshop, tot sota la tutela de Jordi Pujol i Fresh Sound Records. Un disc bopper ja en plena època hard bop  editat el 1960.

Ja us podeu imaginar doncs que aquest vinil ha acabat dintre del PC digitalitzat per aquest qui us parla....a veure doncs com sonarà.....



“OUT OF THIS WORLD”
Walter Benton Quintet

Publicat originalment el 1961 per Jazzland JLP 928S
Enregistrat a Nova York, el 19 i 21 de setembre (# 3,4 i 7), 1960
Enregistraments originals produïdes per Orrin Keepnews
Enginyer d'enregistrament: Ray Fowler
Coberta dissenyada per Ken Deardoff
Foto de portada: Don Silverstein

Editat per Blue Moon, divisió Jazz Workshop   JW-044
I en la versió que s’editarà en CD serà la FSRCD 1658
Produït per al llançament del CD de Jordi Pujol.
24-Bit Digitally Remastered

El personal en totes les pistes:

Freddie Hubbard (trompeta, excepte en # 3,4 i 7),
Walter Benton (saxo tenor),
Wynton Kelly (piano),
Paul Chambers (baix),
Jimmy Cobb (bateria) o Albert "Tootie" Heath (en el # 3, 4 i 7).

Una de les balades més impressionants de l’historia del Jazz és el “lover man”, interpretada pel seu mestre Charlie Parker i segur devia ser per això que la va incloure en aquest el seu únic treball...tot i ser el darrer tall de la cara B, serà el primer tema que escoltarem...

3B. Lover Man (Davis-Sherman-Ramirez) 8:43

Gran tema i millor so d’aquest tenor...amb un so un pèl metàl·lic...potent i profund i grans interpretacions dels quatre grans que li fan vora...

Escoltem ara el segon tall de la cara A per endinsar-nos de ple en el món post bop d’aquest desconegut Walter Benton...

2A. Walter’s Altar (Walter Benton) 8:21

Ja heu pogut escoltar aquest gran saxofonista amb aquest gran tema de factura pròpia...és clar que la colla que es va buscar o li van buscar per fer aquet primer i únic disc eren de lo millor a l’època....poc després d’enregistrar-se el Kind of Blue de Miles amb la secció rítmica, la mateixa que tenim aquí...i amb l’afegitó d’un jovenet Freddie Hubbard en estat de gràcia....

Walter Benton (8 de setembre de 1930, Los Angeles - 14 agost de 2000) va ser un saxofonista de jazz nord-americà.

Benton va començar tocant el saxofon com un estudiant de secundària a Los Angeles. Després de tres anys de servei a l'exèrcit a la dècada de 1950, va tocar amb Kenny Clarke, Max Roach i Clifford Brown el 1954. De 1954 a 1957 va tocar amb Pérez Prado en una gira per Àsia. Va treballar amb Quincy Jones el 1957 i Victor Feldman el 1958-59. Va portar al seu propi grup des de 1959, gravant amb el seu propi nom el 1960 amb Freddie Hubbard, Wynton Kelly, Paul Chambers, i Tootie Heath en aquest disc que escoltem avui, Out of this world. Aquest mateix any va treballar amb Max Roach i Julian Priester. El 1961 va gravar amb Abbey Lincoln, Roach, Eric Dolphy, i Slide Hampton. Més tard, en la dècada de 1960 va treballar amb Gerald Wilson i John Anderson.

Escoltem ara un tema amb clars aires llatins per fer-li honra a l’època que va passar amb el gran Pérez Prado...aquest és el primer tall de la cara A..tema que dóna nom a l’àlbum....

1A. Out of this World (Arlen-Mercer) 5:40

Després de la intro i melodia del tema, Freddie s’hi fica amb tota la seva artilleria mentre la grandíssima secció rítmica el manté volant...gran solo després del líder de la formació...amb clares connotacions Hawkianes i després el magnífic solo del Wynton...bé, s’ha d’aclarir que el Wynton només va participar amb el Blues “Freddie Freeloader”, del qual li recordem el seu magnífic solo que ha passat a la història...

Aquest àlbum, l’únic com un líder, es va registrar aquest mateix any. Una sessió força reeixida que va demostrar que havia arribat a la seva plena maduresa com a intèrpret i bufador, amb un estil influenciat per Charlie Parker, però amb un deute d’abans amb Coleman Hawkins, un tret especialment evident en el seu so. Tocant amb la típica fluïdesa, unitat i imaginació, el trompetista Freddie Hubbard contribueix molt a l'èxit de l'àlbum, igual que el pianista Wynton Kelly, una combinació impecable d'ànima i el gust com a part d'una de les seccions rítmiques estel·lars de l'època, amb el baixista Paul Chambers i el bateria Jimmy Cobb completant la famosa secció rítmica del quintet de Miles Davis. Aquesta secció rítmica perfecta no pateix quan "Tootie" Heath reemplaça Cobb en els tres temes enregistrats el 21 de setembre. Walter Benton va tornar a Los Angeles el 1961, però lamentablement no va fer més discos com aquest.

Anem ara al primer tall de la cara B, i ho farem escoltant un magnífic Blues de la mà del Walter Benton....és el...



1B. A Blues Mood (Walter Benton) 7:27

Un magnífic blues iniciat pel Wynton i després el motiu principal interpretat pels dos vents...i el magnífic solo del trompetista inicia aquesta tanda...i mentre el walking del contrabaix i el swing de tots tres...enriquint el magnífic so de Freddy, impressionant en el registre agut, mig,.....i després és suau entra el tenor de Walter, amb un so un pèl fosc que ens recorda al primer de tots que va dir que així s’havia de tocar el saxo, Mr Coleman Hawkins...Recordo el vídeo del tema Balada que van tocar primer ell i després el catxondo de Parker, aquest monstre rient mentre l’avi Hawkins tocava i després ell fent-ho a tota hòstia...Wynton fa seves les 88 tecles i després Paul Chambers es va seva la Verra, i ja tots tornant a la coda i tots dos vents acabant el tema amb tot el quintet...

"Walter Benton, qui va viure fins a l'edat de 70 anys, mai va guanyar cap Downbeat. Però, a aquells que coneixem la seva feina, sabem que era una de les coses més agradables que succeïren  en el jazz al voltant d'aquells temps. Un “West Coaster”, que vam escoltar per primera vegada amb en Kenny Clarke en una sessió de Savoy i, un any més tard, amb una sessió de Clifford Brown All-Stars el 1954, va passar diversos anys a l’aclamada Big Latin Band de Pérez Prado abans de instal·lar-se a Nova York el 1960.

Els músics òbviament varen reconèixer el seu talent i així es va convertir en un membre del grup de Max Roach i va aparèixer en els àlbums més políticament crítics de Max. També va gravar diverses cançons amb Eric Dolphy i era bastant  habitual en les sessions del segell Candid del crític Nat Hentoff.

Aquest àlbum de Jazzland va ser tristament el seu únic i propi àlbum com a líder, però és d'allò més agradable escoltar els dos vents recolzats per una de les seccions rítmiques de swing més relaxat que es pugui desitjar; absolutament sublim. Hubbard toca molt , principalment en els registres mitjans i baixos, el que reflecteix la relaxació de la secció rítmica. Pel que fa a Benton, el productor Orrin Keepnews el compara amb un dels seus tutors, Lucky Thompson. Personalment, jo el situo més en el so de mitjans dels anys 50, l'època de Miles amb Sonny Rollins. Walter Benton també escriu excel·lents melodies. La seva forma de tocar la balada ("Iris" i "Lover Man") és excepcional i sens dubte té la força suficient per tocar up-tempo (“Night Movement” i “Azil”) però el millor amb diferència és de nou el tema "Alter de Walter", a la manera de Rollins amb un solo de tenor absolutament meravellós. Un tema que me’n portaria a una illa deserta sense dubtar-ho ".

Tony Hall -Jazzwise (agost de 2012)

I acabem ja amb el tema més bopper del disc anomenat Moviment nocturn...

4A. Night Movement (Walter Benton) 2:38

Ja vegeu quin tempo més bèstia per acabar..una mena de Donna Lee a l’estil Benton....aquí se li veu la vena Parkeriana, fent-li honors al mestre per la manera com va muntar aquest tema i el va desenvolupar....Doncs ja heu pogut escoltar una bona estona aquesta gran obra d’aquest gran desconegut i finalment conegut gràcies a Jordi Pujol Baulenas i la seva persistent tasca de descobrir-nos el millor del Jazz de tots els temps i editar-ho en vinil, aquest però també amb compacte i que podeu trobar al web de Fresh Sound Records...

I ja doncs dir-vos que hem acabat el programa nº 178 amb dues propostes de Jazz contemporani a càrrec de Whisper Songs Sergi Felipe i amb una magnífica edició en vinil de 180 grams de Blue Moon, Fresh Sound Records, en la seva secció Jazz Workshop del senyor Walter Benton i el seu quintet...i també recordar-vos de nou que aquest divendres 24 d’octubre podreu escoltar en rigorós directe a Sergi Felipe Whisper Songs Quintet, motiu pel qual avui us l’he presentat...Doncs res més, espero que us hagi agradat el programa i ja sabeu que el podeu tornar a escoltar demà a la mateixa hora en diferit i que sempre el podreu escoltar de nou al blog del Jazz Club de Nit....ja sabeu ho poseu així mateix al google i ell us portarà a casa...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |