Bona nit a tothom i bon Jazz ...benvinguts al programa 168 de Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a......................................................... http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Avui us presento un parell de propostes dedicades als nostres “boys”...amb una auto producció que només es pot escoltar per internet i l’altre editada per Quadrant Produccions.....i tot i que ens ha deixat l’estimat Horace Silver, crec que l’Andreu Fàbregues a Camps de Cotò li ha fet un homenatge...o si voleu podeu llegir els textos del programa que li vaig dedicar i que és el 21 del febrer de 2010...anem doncs amb el primer projecte, l’editat per Quadrant Produccions...



“PRETENSIONS ELÈCTRIQUES”
Jazz Pretenders

Enregistrat per Pere Aguilar el 13 i 14 de febrer de 2014 a Estudis Nòmada i mesclat a ODS Estudi per Marcos López
Produït per Quadrant Produccions

Jordi Blanch, saxo tenor
Toni López, guitarra
Ricard Tejada, baix elèctric
Marcos López, bateria

Totes les composicions són de Jordi Blanch i els arranjaments són dels Jazz Pretenders..

Escoltem el primer tema per anar fent boca...una preciosa composició per entrar poc a poc...de manera molt suau...

6.- L’equilibrista        (J. B.)             5m41s

Delicadesa per començar és el que sempre ens va bé...Un tema on la senzillesa és la protagonista...tema sense cap pretensió, ni la del Jazz, he.
Un tema iniciat amb una profunditat de baix i pedal del bombo i goliat, i suaus acords de la guitarra...i per sobre la melodia del tenor del Jordi....

vegem què ens diuen els de Quadrant dels músics....

El quartet català Jazz Pretenders presenta "Pretensions Elèctriques", un segon disc, el títol del qual, és la millor definició del seu contingut. En un present on el jazz evoluciona bevent de les sonoritats que han donat forma a la seva història, Jazz Pretenders s'endinsa en els territoris de la fusió amb encert i originalitat, obtenint un resultat en què el jazz elèctric evoca passatges del seu passat sense deixar d'aportar elements contemporanis que són també una mirada al futur d'aquest mestissatge sonor. "Pretensions Elèctriques" proposa, a través dels 8 temes escrits pel saxofonista Jordi Blanch inclosos en el disc, una sessió de bona música sense prejudicis i, per tant, oberta a tot allò que lliurement es desprèn de la fusió musical.

Escoltem ara el tema que dóna títol a l’àlbum....iniciat per acords aeris de la guitarra i ja entrant amb el tema, la melodia interpretada pel saxo tenor...i sempre els acords al darrere....

4.- Pretensions elèctriques (J. B.)              4m16s
Un tema que enganxa des de l’inici i on el pont te una trempera força important...
Melodia inicial de saxo i guitarra per després campar lliure en un magnífic solo melòdic del tema...i acabar-lo de cop....

Seguim ara amb el tercer tema del disc iniciat per uns trons llunyans i després pel pizzicatto de la guitarra i també per una melodia on la senzillesa és al capdavant de tot plegat...després però....

3.- Lady Papaya       (J. B.)             5m20s

Ja heu escoltat quin canvi més impressionant en l’inici del solo del Jordi al saxo....... Un pedal de bombo i baix, charles i canto de caixa més el pizzicato de la guitarra donant suport rítmic entretallat a la senzillesa melòdica del tema fet pel saxo tenor del Jordi Blanch..i de sobte, un canvi brutal de ritme però també de so del vent que ara sona més metàl·lic, més agressiu...i després tornar a la coda i acabar el tema...Una secció rítmica que durant tot el disc dóna un gran suport als dos solistes, tot i fer força acompanyament el guitarrista....

una formació que va passar pel Jamboree presentant el seu primer projecte i on Pere Pons va deixar dit el següent:




A mig camí entre el llenguatge clàssic del jazz fusió i l’encontre directe entre el pop i el jazz, el grup Jazz Pretenders va debutar l’any passat amb el treball Camí de l’horitzó (autoeditat), en el qual presenta peces d’autoria pròpia, escrites pel saxofonista Jordi Blanch, i revisions jazzy d’èxits de The Doors, The Beatles, Stevie Wonder, Queen o Sting, la línia amb la qual, de fet, van iniciar un projecte que han presentat en indrets com el Robadors 23, la Nova Jazz Cava terrassenca, La Fábrica de Tornillos a Miranda de Ebro, o, com no, el Jamboree. La seva és una música amable, vestida amb una potent base de groove, amb arranjaments elegants i una sòbria però sòlida expressió. Una manera diferent de fruir del pop-rock.....i parlant de Groove...escolteu aquesta Fusión en Miranda enllaçada amb On Off On....

2.- Fusión en Miranda         (J.B.)              5m05s
1.- On Off On                        (J.B.)              5m10s

Doncs del Fusión en Miranda, dir-vos que sense esforçar-me gaire he recordat la guitarra (tot i que no sovinteja) del Scofield i més la del entranyable Emili Baleriola...un so molt ben aconseguit amb un solo ben trenat....Després la desfermada potència del tenor del Jordi, i sempre baix i bateria amb una sincronia total, i alguns detalls de baix i bateria a tall de solo per després tornar a la melodia i acabar-la de cop......i
De cop que enllacem amb el següent tema, On Off On, el primer del disc que tot iniciar-se a bon ritme, canvia el seu ritme en un entremig per després tornar a la melodia i iniciar el solo a saxo del Jordi en la seva tònica melòdica, tot i que en aquest tall es deixa anar a tota marxa i què bé que ho fa...i després d’ell el Toni López a la guitarra amb el seu so característic de jazz-rock tan ben executat....després d’ell inici tots dos i també acabant-lo de cop...i després una cueta musical per no dir que s’ha acabat de cop....he....gran tema...

I després d’aquests magnífics temes carregats de Groove sense cap complicació, acabem aquest projecte amb un Blues....i més groove i més blues..

7.- Ma Blues is here (J. B.)             4m18s

Un Blues que no s’inicia com a tal fins passada la petita intro....tot i semblar més un tema de R&B.....amb un baix elèctric i bateria i acords de guitarra que magnifiquen el solo del Jordi...un gran solo....d’ell i del Toni a la guitarra, doblant-se ell  mateix fent acords en una presa prèvia...un tema ideal per acabar aquest projecte...amb la melodia del Jordi i acabant-lo delicadament...

Bé, ja sabeu que aquest magnífic disc el podeu aconseguir si entreu al web de Quadrant Produccions i el demaneu......
I ara ja ens endinsem en el nou projecte de l’amic Bernat Hernández, projecte mastodòntic si considerem que consta de 18 temes, d’aquí la dificultat de fer-ho físicament i per això és que ha decidit penjar-lo a la xarxa nebulosa d’on es pot descarregar de manera gratuïta....18 temes i més d’una desena de músics per a un projecte brutal...que no podreu trobar a la botiga de Blue Sounds sí la que hi ha al carrer Benet Mateu 25 del barri de Sarrià..allà sí que hi trobareu els millors discos de Jazz, els editats per Fresh Sound Records i de d’altres editorials...el projecte del Bernat s’anomena.....



Fight With Your Best Weapons
BeHEr3

Bernat Hernández: bass, fretless bass, composicions, arrengaments &
programacions in tots els temes.  

Mesclat al Medusa Estudio per Roger Rodés el  Març de 2014

Masteritzat als Homeless Studio by GarcyNoise l’Abril de 2014

Bernat Hernández & David Soler utilitzen Fanatic Guitars & Aclam Pedalboards
Toni Pagès i  Didak Fernández toquen amb plats Zildjian Cymbals i baquestes Baart Sticks.
Gianni Gagliardi  apareix per cortesia del Col·lectiu de Jazz BCN
Manu Guix apareix per cortesia  de Blanco y Negro.

Un projecte que jo he separat en formacions, set formacions de músics diferents amb temes també diferents....i comencem per la....

1era formació....
El Patio Estudios: 28 de desembre de  2013 – Gorka Ruiz: enginyer
Aclam Club: 7 de febrer de 2014 - José Cattaneo: enginyer

La 1era formació és on el Jazz “estàndard” hi és amb més claredat. Un estil post bopper, de hard bop neoclàssic, emmarcat en el Jazz contemporani, el que es fa ara mateix....amb un magnífic so del tenor del Gianni....amb..

Gianni Gagliardi: tenor sax
Joel Moreno Codinachs: guitar
Pep Mula: drums
Feliu Rivera: vibes

Escoltarem aquí Holland 54 i Gotta Shot of Whiskey..

1.- Under the Blanket                       6m14s
2.- Holland 54                                 5m53s
3.- Gotta Shot of Whiskey           5m10s
4.- Wallander                                    4m24s

I quin so el del Gianni, en el primer tema Holland 54, em recorda pel so i melodies al sr. Wayne Shorter en algun moment posterior al segon quintet de Miles...Gianni que és un jove i gran saxofonista, ara per New York, i que de tant en tant ens ve a veure....quin magnífic solo noi....un tema bàsicament composat per a ell..la resta de magnífic suport rítmic amb gran prominència de so de plats, del crash....gran tema d’en Bernat.....
I enllaçar-lo amb el Wallander ha estat ideal...amb una entrada més suau d’aquest i ja un gran solo del Bernat...en el registre agut per després baixar al més greu i fer un walkin mentre en Gianni fa el seu gran solo en la mateixa ona i gran so....carall de músic....i després d’ell, la suau i delicada guitarra del Joel Moreno, amb grans detalls estilístics i tècnics...i així acabar el tema....magnífic tema.



I a la pregunta meva feta al Bernat de com va anar tot plegat, em va contestar....
Hola Miquel, et passo unes ratlles de com va anar això.

Després de llançar l'anterior disc Postcards From New York i veure la poca acollida que va tenir, sobretot en mitjans, vaig decidir fer un disc que abarqués i involucrés a molts dels músics amb qui he compartit coses i que estigués format per molts temes, ja que tinc una mica d'incontinència compositiva.

Mans a l'obra vaig acabar de composar, arranjar i pensar els temes pels músics que els gravarien, portant cada tema a un espai sonor propi on els intèrprets poguessin d'alguna manera posar un gra de sorra extra al àlbum. Tant en la tria de músics com en les formacions, els temes van anar variant la seva estètica sonora, adaptant-se i fonent-se en un sol concepte.
Ens explica més coses però ara anem a escoltar a la segona formació...

Aclam Club: 18 de gener de 2014 - José Cattaneo: enginyer

Jaume Peña: trumpet
Víctor Correa: trombone
J.J.Caro: rhodes & keyboard
Eloi López: drums

D’aquí escoltarem We try it in the soundcheck i Mono Moon...

5.- Descend
7.- We try it in the soundcheck              5m35s
6.- Mono Moon                                           7m47s

Amb el primer tema We try it in the soundcheck amb un ritme que podria ser un 7x4..? i ja amb melodia del Jaume i suport del Víctor mentre bateria i baix quadrant el cercle....per deixar pas a la delicadesa del so del teclat del J.J. Caro i seguidament, amb aquesta delicada sonoritat immiscir-se en Bernat en el seu registre més agut...tot i circular pel mànec del seu baix...després, els vents i la secció rítimica fent suport al solo del Caro al Rhodes...i després tornar a la melodia on la trompeta del Jaume Peña brilla com a metall que és....i això s’acaba com ha començat....dolçament..i de la mateixa manera, amb el Rhodes del Caro inicia el Mono Moon....donant suport a la melodia dels metalls...i per fer una primera passejada per la melodia del tema....i així, en Víctor iniciar el seu solo...què gran trombonista que és aquest mestre del metall i de molts alumnes....líder d’agrupacions de joves cracs on els hi dóna el suport necessari, com en els The Next Generation....gran solo del Víctor, brillant i potent, i mentre Rhodes, baix i bateria en una simbiosi total aixoplugant al mestre...i després...Bernat amb el seu gran estil tot i modificat amb un pel de Wha wha....lluint-se per deixar pas a l’Eloi i després als metalls i anar encarant el final del tema..desfermant-se una mica l’Eloi a la bateria, que ja li tocava...

I després de comentar aquests dos temes ja us dic que no en comentaré més, al menys d’aqusta manera, perquè sinó no acabaríem mai...ja m’enteneu..és que quan m’hi poso, no paro..

Seguim amb el Bernat...
El disc parteix d'un so més "clàssic" i va derivant fins arribar a un so més electrònic, és així com una petita història de la evolució sonora del jazz dins del segle XX, incorporant poc a poc instruments i sonoritats més pròpies d'altres àmbits.

Ha sigut un procés de 8 mesos, una barbaritat per un disc de jazz, ja que quadrar agendes ha estat força complicat, i més tenint en compte el nivell de músics que participen en el disc, tots ells de primer nivell nacional.
I ara amb la 3era formació que no és ningú més que el mateix Bernat amb el seu baix i efectes...escoltarem el Zero Absolut..o sigui – 273,15ºC...

Aclam Club: 3 de març de 2014 - José Cattaneo: enginyer

8.- Absolute Zero               2m13s

Vam gravar-lo a l'estudi Aclam i a El Patio i es va mesclar a Medussa i masteritzat a Homeless Studio.



Degut al nombre de temes, vam decidir només treure'l en format digital, però regalant un petit còmic que expliqués una petita part de la meva vida en els últims anys, crec que d'una mala experiència en pot sortir un bon resultat artístic, i això és el que he intentat amb aquest "discómic"....i jo afegeixo...i tant que sí....un magnífic resultat artístic....

I ara amb la 4a formació entrem en el món més proper als projectes dels tres executants, Xavi Reija, Dusan Jevtovic  Bernat Hernández....i l’evolució dels estils es desferma...

Aclam Club: 23 d’octubre de 2013 - José Cattaneo: enginyer

Xavi Reija: drums
Dusan Jevtovic: guitar
José Cattaneo: shaker on Staring

Aquí escoltaren dos dels tres temes que van enregistrar..el Shout...i el Hexagonal..

10.- Shout with all Ur might                    5m00s
9.- Hexagonal Pixel                                  5m55s
11.- Staring at the Chrysler (acoustic version)     5m00s 

Després dels comentaris del Bernat la meva resposta va ser....
Bé, ja n'hi ha prou, tu mateix...es podria dir també que cadascuna de les formacions ha enregistrat temes amb estils diferents?...com si fossin diversos discos en un?..Els músics són tots molt bons però tenen estils propis i a vegades diferents entre ells i això podria accentuar aquesta diferència que et comento? Sé que això requereix una audició més acurada....que faré... però com ho veus tu?

I en Bernat que hi va tornar...
Si, si, i tant, cada formació respon a un cosí una mica diferent del jazz, més clàssic, més funky, més rock, més electrònic....Efectivament, són diversos discos en un de sol, discos o EP's potser per la durada. Òbviament la tria dels músics també anava encaminada en com havia de sonar el tema, i llavors es produeix el contrari, que el tema s'adapta al músic....

I la 5a formació havia de ser diferent i també les músiques més a l’abast de tothom i recordant a teclistes més en l’ona funky electrònica dels 80s...amb un molt bon tema...

Aclam Club: 24 d’octubre de 2013- José Cattaneo: enginyer
Mesclat a Medusa Estudi: 4 de desembre de 2013 -  Manu Guix: enginyer 

Manu Guix: keydoards and piano
Sergio Cebrián: guitar
Eloi López: drums

Endinsem-nos en el.....In a really..

12.- In a really good company               5m23s

I seguim una mica recordant-vos qui és el Bernat, tot i que ja us ho vaig explicar en un anterior programa, el dedicat al seu amic Xavi Reija i el seu “Resolution”...

En Bernat és ben conegut en l'escena musical local Catalana com un intèrpret competent en múltiples gèneres (principalment jazz, fusió, pop i rock). A més d'aparèixer amb el Dušan Jevtovik en el seu “Am I Walking Wrong?” i fer els seus deures amb aquest trio, Bernat toca també en XRET (Xavi Reija Elèctric Trio), encapçalat per un dels bateries més coneguts i més versàtils de la península, Xavi Reija.

Jo afegiria que he tingut la oportunitat de veure’l unes quantes vegades a les WTF del Jamboree, primer participant a les Jams i després presentant el seu projecte a trio amb el Dusan i el Xavi i que recordo que va ser acollonant. De fet, aquests tres amics i companys comparteixen un sentit comú en la música i és per això que junts tan fan un projecte d’un com un projecte de l’altre..potser de fet són tot projectes de tots tres.

I amb la 6ena formació la música es torna més etèria tot i la canya...serà per la guitarra de l’Enric?....

Aclam Club: 11 de gener de 2014 - José Cattaneo: enginyer

Enric Peinado: guitar
JM Baldomà: hammond, rhodes and sampling
Toni Pagès: drums

Aquí teniu els temes que escoltarem l’home de Dover..

13.- The Dover Man                      5m08s
14.- Hypothetically Crystal              6m58s

I ja per acabar amb la 7ena formació per entrar en el món més oníric on l’experimentació hi te cabuda...i els sons orbitals hi són més presents...vivint en algunes altres freqüències....escoltarem però un dels temes no tant celestial...
Aclam Club: 31 de gener de 2014 - José Cattaneo: enginyer

David Soler: guitar
Dídak Fernández: drums
Pablo Schvarzman: noise devices

I per un bon final fem-ho amb el Don’t rip the letter.....

15.- A long way back to Home
16.- Living in some other frequencies
17.- Don’t rip the letter                 4m30s
18.- Traffic Jam

Doncs ja hem acabat el programa d’avui amb dues bones propostes, si més no bastant diferenciades...avui no ha calgut recordar a cap master perquè els masters els hem tingut de casa nostra....primer amb un treball amb composicions sense complicacions, senzilles però belles, maques i amb molt bon groove...i ja heu escoltat com hem acabat...amb el mastodòntic projecte d’en Bernat Hernández i tota la colla d’amics que l’han acompanyat....projecte amb una gran diversitat de propostes, tan com la de músics...ja ho ha dit ell...les composicions s’han adaptat als músics....
Dons espero que us hagi agradat i ja convocar-vos per demà a Can Comamala a partir de les 21h on iniciarem el 5è Festival de Jam Sessions amb els combos de grau superior del Conservatori del Liceu i de l’ESMUC....

I ja dir-vos que gràcies per escoltar-nos..bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |