Bona nit i benvinguts a Jazz Club de Nit a l’emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts, Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a l’adreça següent:

Avui, qui us parla, Miquel Tuset i Mallol ha decidit fer un programa amb molta canya! De fet, el Bernat Hernàndez em va donar el disc que ha provocat aquest programa. Dilluns passat, a la WTF del Jamboree em va donar el disc que ha fet el seu company i amic Xavi Reija anomenat “Resolution” i que avui us posaré com a primícia. Un disc amb molta “tralla” i que m’ha fet buscar-li companyia...i tot i que no serà una tralla tan tralla, he trobat a l’amic Larry Coryell i un parell dels seus discos, el “Larry Coryell” del 1969 i el “Offring” del 1972. O sigui que això serà el que escoltareu.....ja us podeu preparar...res a veure amb el programa anterior...



“RESOLUTION”
Xavi Reija amb Dusan Jevtovic i Bernat Hernández

Editat per MoonJuneRecords               MJR062
Enregistrat a Casa Murada, Tarragona el 8 i 9 de juny de 2013 per Jesús Rovira.
Mesclat  i masteritzat durant el novembre i desembre de 2013 per Ferran Conangla.
Produït per Xavi Reija per a Moon June Records

Tots els temes arranjats per Dusan, Bernat i Xavi.

Si un entra al web de MoonJune Records podrà llegir a què es dediquen i que és.... Música progressiva explorant els límits del jazz, rock, avantguarda, i el desconegut...

De fet tot aquest àlbum és com un passeig a músiques i espais de la meva memòria, on per trobar quelcom així la única solució és barrejar quelcom de Can, King Crimson, i també el Tony Williams Lifetime, i d’altres músiques escoltades per mi allà pels anys 70s. En l’actualitat, ells són un bon exemple d’un corrent existent de Rock Progressiu i Jazz d’avantguarda,  una música sense concessions a la galeria. Una música que t’obliga a escoltar-la, a viure-la, a imaginar-ne els espais.

El Xavi em va escriure....
Doncs en realitat tot va anar una mica raro...al febrer del 2013 va morir mon pare i això va remoure moltes de les meves creences vitals, religioses etc... Tinc la certesa de que el temps no existeix, i que la memòria que és l'única cosa que ens fa pensar que si existeix, no és més que un seguit d'imatges distorsionades que no ens ajuden gaire en el nostre propòsit diari de ser lliures.
Musicalment sempre he anat a la recerca de la meva identitat, de trobar-me com artista i arribar a ser el més autèntic possible, més enllà de formulismes estilístics o modes o ... Així doncs vam entrar a l'estudi sense saber que collons tocaríem...ni tant sols jo...buscant per part meva la màxima expressió del no preparat, de plasmar instants únics de debò. Jo portava idees més o menys elaborades que havia anat composant al llarg de quasi 5 anys de silenci amb el trio. Ells no sabien res, no vam assagar prèviament. Al final només hi ha una cosa certa a la vida i és el concepte d'ara...

Tots els temes tenen a veure amb un món de somni en el que pot ser el pas de la vida a la mort

Certament impressionant el que ens explica en Xavi; una història on es pot palpar la honestedat i sinceritat de qui ho escriu.
Vegem què ens diuen alguns dels experts....

Marc F. Turner , Allaboutjazz ... "Igual que el clàssic joc de Rock ‘Em Sock ‘Em Robots, on l'objectiu és colpejar literalment el cap de l'altre oponent, el bateria català / compositor Xavi Reija ofereix un munt de bons moments de cops al cap amb el seu  power trio i el disc “Resolution" ...

Comencem a escoltar-lo amb el primer tema de Xavi Reija.

1.- Flying to Nowhere           (X. Reija)       7m39s

Un tema on ja s’albira de quina manera aniran les coses.....un baix en permanent pulsió, la bateria seguint-lo (o a l’inrevés) i la guitarra distorsionada dirigint la història. Això és el Jazz-Rock ideat pel Xavi i companys enregistrat en aquest darrer treball del qual se’n  farà la presentació el 28 de maig a la Sala Razmatazz..Melodia simple, ritme constant, inici suau, entremig brutal i final igualment suau...ideal per començar el programa..

Xavi Reija

Un dels millors bateries d'Espanya, graduat al Berklee College of Music (curs de 1999)  , Xavi Reija és un músic versàtil de prestigi nacional. Ha tocat i gravat com a músic de sessió amb molts artistes en els últims quinze anys, tant a nivell nacional com internacional, destacat pel seu treball amb Steve Hogarth (Marillion), Gary Willis (Tribal Tech), Mònica Green (The Supremes), Caco Senante, O'Funk'illo i Pep Sala Joaquín Calderón. També va recórrer el país  entre 2000 i 2003 , com a part dels The Blues Blasters .

Durant els deu últims anys, Xavi ha continuat empenyent els seus límits musicals com a compositor i líder dels seus propis projectes : projecte DX, amb el qual va realitzar el disc "Two sides" el 2004; el Xavi Reija elèctric Quintet amb el qual va llançar dos àlbums - "Dream Land" ( 2006 ) i "Ritual" (2008 ), i el Xavi Reija elèctric Trio, amb el qual va produir "Live At Home Murada", el 2010.

Anem ara amb el segon tall del disc, també de’n Xavi....

2.- Macroscope        (X.Reija)        5m58s

Una primera part dominada per la bateria i el contundent so del baix per després passar als sons estratosfèrics del Dusan....per tornar-hi de nou...amb protagonisme del baix elèctric i de la magnífica força a la bateria del Xavi, i mentre Dusan....amb un final ben apagat..

Seguim amb el Xavi....

Veritable ambaixador de l'instrument,  Xavi ha dut a terme dotzenes de master classes i ha aparegut com a artista convidat en molts tallers i festivals de tot Espanya i el sud d'Europa durant més d'una dècada. El barceloní Xavi no és només un artista  sinó que també és un professor i un autor amb la publicació del llibre "Com desenvolupar la seva musicalitat amb la bateria" el 2010, mentre que també treballa com a professor en el Saló del músic de Tarragona i l’escola d'Art i Música de Barcelona.

És artista “endorser” de plats Paiste, bateries Yamaha i baquetes Vic Firth.

Escoltem ara un altre tema del Xavi...iniciat per ell mateix i el Bernat, i per darrera una simple melodia del Dusan i després com una mena de destrucció de ves a saber què, motius en tenim per destrossar coses, i ens els dona la mateixa societat, la manera com uns s’enriqueixen i els altres ens empobrim..fins i tot ens morim....un final de tema suau, com si res passés, al cap i a la fi, s’ha de continuar vivint.

5.- Abyss       (X.Reija)        4m30s

Vegem què ens diu Carol Bancs per examiner.com ... "Introduir-nos en el disc “Resolution” de Xavi Reija és com entrar en un estat de son actiu d'una altra persona. Considerat durant molt de temps a Espanya com un mestre de la bateria, Reija fa el seu debut internacional fent anar un pas més enllà el seu post-rock jazz d’avantguarda al proper segle amb ones hipnòtiques en virtut d'un diluvi subconscient ... "

Felix Marciano, de jazzmagazine França
... "Revelació! Apocalipsi! Música de gènere totalment indefinit, la música del trio alterna atmosferes contemplatives de sonoritats etèries i matisos meticulosos, furiosos ritmes imparells amb dissonàncies afilades i riffs  deslligats ... "

Zachary Nathanson .
... "Aquest és un disc totalment recomanat per escoltar-hi sons experimentals, jazz i rock d'avantguarda. I ells, realment van crear alguna cosa del trio per mostrar realment  què podien fer,  i m'imagino que Xavi va donar tant a Dusan com al Bernat completa llibertat en els seus instruments per improvisar amb el seu virtuosisme i us diré que, “Resolution” és una meravella, però fora d'aquest món, l’àlbum que Xavi ha realitzat des de MoonJuneRecords. "

Escoltem ara el tall quart del disc, tema composat per tots tres...

4.- Dreamer   (X.Reija/B.Hernández/D.Jevtovic) 9m56s

Mare meva quina Tralla, ja ho vegeu....la seva música literalment et matxuca les neurones i te les espavila....no et pots quedar impassible...la permanent pulsió, la repetició et pot portar en un estat diguem-ne especial...on possiblement la única solució que tens es ballar al seu ritme o morir...he..he.



 Dušan Jevtovic ( es pronuncia : Doo -shan Yev - TOH - vich )

Originàri de Sèrbia, Dušan s'ha establert a Barcelona com un consumat guitarrista. Amb una veu única en el seu instrument que no només creua gèneres sinó que abasta l'ànima i l'essència del blues i el rock, Dušan està consolidant ràpidament les seves credencials com un dels més frescos i una de les noves personalitats musicals de la música progressiva.

Amb un estil que ve a ser com una pol·linització creuada d'alguns dels guitarristes més talentosos de la música progressiva (un trobament entre Oz Noy   i Robert Fripp, amb guions de Frusciante, Henderson i Scofield seria una  bona mesura), Dušan és un intèrpret amb molt de gust on l’economia en la seva interpretació és qualsevol cosa menys predictible. Amb el seu estatus regional ja ben recolzat, Jevtovkic està preparat per a un escenari molt més gran, i certament té les eines i les habilitats per poder-lo abraçar.

A part de liderar el seu trio, Dušan és també una part de XRET, que farà el seu debut a MoonJune Records a finals de l'any  2014.

Escoltem ja per acabar el tall que dóna títol a l’àlbum, composició col·lectiva de tots tres. Un tema on la bateria del Xavi inicia el camí amb els cristal·lins sons de la guitarra, així, de manera suau, ja per després afegir-s’hi el baix del Bernat, i anar marcant la rítmica baix i bateria. Mentre Dusan s’esplaia amb acords d’una gran bellesa i després delicadesa mentre Bernat fa un ràpid riff...Xavi a la bateria ens colpeja el cervell..etc...escoltem-lo.

9.- Resolution            (Reija/Hernández/Jevtovic) 7m02s

Un gran tema per acabar i que ho han fet així suaument, com si no hagués passat res...he.. però abans deixeu-me dir-vos quatre coses del Bernat Hernández....
En Bernat és ben conegut en l'escena musical local Catalana com un intèrpret competent en múltiples gèneres (principalment jazz, fusió, pop i rock). A més d'aparèixer amb el Dušan Jevtovik en el seu “Am I Walking Wrong?” i fer els seus deures amb aquest trio, Bernat toca també en XRET (Xavi Reija Elèctric Trio), encapçalat per un dels bateries més coneguts i més versàtils de la península, Xavi Reija.

Jo afegiria que he tingut la oportunitat de veure’l unes quantes vegades a les WTF del Jamboree, primer participant a les Jams i després presentant el seu projecte a trio amb el Dusan i el Xavi i que recordo que va ser acollonant. De fet, aquests tres amics i companys comparteixen un sentit comú en la música i és per això que junts tan fan un projecte d’un com un projecte de l’altre..potser de fet són tot projectes de tots tres.

Escoltem ara alguns temes d’un parell de discos del gran guitarrista de Jazz-Rock  dels 70s i actualment gran guitarrista de Jazz, al qual vaig tenir la ocasió de veure ja alguns anys al Jamboree en aquesta nova faceta, la seva actual...estic parlant de Larry Coryell....

Escoltem primer el disc del 1972...



“OFFERING”
Larry Coryell

Editat per Vanguard Records               519 054 C
Enregistrat per Jeff Zaraya el 17, 18 i 20 de gener de 1972 als Vanguard Studios de NYC.
Produït per Danny Weiss

Larry Coryel, guitarra
Steve Marcus, saxo soprano
Mike Mandel, piano elèctric i wah-fuzz
Mervin Bronson, baix elèctric
Harry Wilkinson, bateria

Escoltem el primer tema del disc de la cara A..

1.A.-- Foreplay                     (L.Coryell)      8m11s

La distorsió inicial de la guitarra ens recorda quelcom del què hem escoltat però res més....la força rítmica també hi és present ara però amb l’afegitó del soprano del Marcus...i l’estructura harmònica és una mica més elaborada tot i que no gaire més...es poden escoltar quatre acords....un gran solo inicial del Marcus per després fer-ho en Larry...en pla jazz-rocker total i a un tempo que el va permetre compartir escenari amb el recent desaparegut, el geni de la guitarra Paco de Lucia, des d’aquí un petó ben gran Paco.

Larry Coryell es pot considerar un dels pioners del jazz - rock - potser el pioner per alguns -. Larry Coryell mereix un lloc especial en els llibres d'història. Va aportar al jazz de la dècada del 1960 el que equivalia una sensibilitat gairebé aliena, una manera de tocar la guitarra amb un cop dur, tallant, amb el fraseig i el “bending” de les cordes que havia aprés tant del blues, rock i fins i tot del country, com ho havia fet anteriorment de les influències del bop més suau. No obstant això, com un veritable eclèctic que era, posseïdor d’una tècnica brillant, sentint-se còmode en gairebé tots els estils que abasten gairebé totes les tècniques de la guitarra elèctrica distorsionada carregada de decibels, la més “heavy” fins a les intricades línies més delicades i relaxants de la guitarra acústica. Desafortunadament, una gran quantitat de la seva obra elèctrica més important dels anys 60 i els anys 70 no està editada en CD, a causa dels plans de reedició erràtics de Vanguard, RCA i altres segells. , i per la miopia de baix nivell a l’inici dels CD pel que fa a la música de jazz - rock (tot i que aquesta mentalitat està canviant lentament).



Escoltem ara el tema que dóna títol a l’àlbum....

1.B.- Offering (Harry Wilkinson)                  6m37s

Quina manera més bèstia de tocar la guitarra, i això en el llunyà 1972...ja m’explicaràs...un magnífic tema del bateria que permet portar la màquina rítmica a un gran nivell, i sempre amb la companyia del Mervin al baix, i solos del soprano Steve Marcus...tema de Jazz-Rock descarat.

Acabem aquest magnífic disc amb un tema de Doud Davis el

3.B.- Beggar’s Chant           (D.D.)             8m07s

Quin magnífic tema a ritme ternari marcat a la perfecció per la bateria i baix i amb un solo inicial del soprano magnífic....per després el Mike Mandel al teclat que més sembla el fuzz-wha...i després el Larry més bluesy-rocker amb el seu bending...magnífic tema per seguir endavant amb la proposta....

Ara escoltaren el disc del 1969 i que és....


“CORYELL”
Larry Coryell

Editat per Vanguard Records               VSD - 6547
Enregistrat per l’equip de David Baker el 1969 als Apostolic Studios, NYC.
Produït per Daniel Weiss

Larry Coryell, guitarra, piano i veus
Bernard Purdie, bateria
Albert Stinson, baix elèctric
Ron Carter, baix
Chuck Rainey, baix
Mike Mandel, orgue
Jimm Pepper, flauta

Aquest també és un vinil digitalitzat...i dir-vos que la llista de músics implica que tots hi participen, això sí, però en diferents temes.

Tots els tems estan composats pel Larry Coryell...

Nascut a Galveston, Texas, el 2 d’abril de 1943 Coryell va créixer a l'àrea de Seattle, Washington, on la seva mare el va introduir al piano a la primerenca edat de 4 anys. Va canviar a la guitarra i va tocar música rock a la seva adolescència. Ell no es va considerar prou bo per seguir una carrera musical i va estudiar periodisme a la Universitat de Washington, fent a la vegada classes particulars de guitarra. El 1965 es va traslladar a la ciutat de Nova York i va començar a prendre classes de guitarra clàssica que li serviran de manera prominent en les etapes posteriors de la seva carrera. Podem citar a Chet Atkins i Chuck Berry com a les seves primeres influències però també va escoltar i aprendre de jazzmen com John Coltrane i Wes Montgomery. Ell també es va inspirar en la música popular de l'època, amb els Beatles, The Byrds i Bob Dylan i va treballar diligentment per combinar tant el rock i jazz a l'estil de la seva tècnica. Això es va reflectir en el seu rendiment en la gravació de debut en l'àlbum del baterista Chico Hamilton "The Dealer", on sonava de vegades com el Chuck Berry, amb el seu to gruixut gairebé distorsionat.

Escoltem el tall 3 de la cara B...un tema de marcat accent rocker on el tempo i les maneres són totalment d’una potència brutal...

3.B.- Morning Sickness       (L.C.)              5m30s

També el 1966 va formar una banda psicodèlica anomenada “The Free Spirits” on  també hi va cantar, va tocar el sitar i va fer la major part de la composició. Tot i que la música conceptual del grup estava d'acord amb la fórmula psicodèlica amb títols com "Bad News Cat" i "I'm Gonna Be Free" prefigurava el jazz rock amb més solos complexes de Coryell i del Saxo i flautista Jim Pepper. No obstant això, no va ser fins tres anys més tard després d'aprendre en àlbums del Vibrafonista Gary Burton i el flautista Herbie Mann i fent concerts amb gent com Jack Bruce i d’altres que Coryell va establir la seva veu musical multifacètica, editant dos àlbums en solitari que barregaven jazz, clàssica i ingredients de rock. A finals de 1969 va gravar "Spaces " , l'àlbum pel qual és més conegut.

Va ser un disc amb dos guitarristes ja que també va incloure a John McLaughlin qui també estava entre el rock i el jazz en aquell moment i el resultat cogitatiu va formar el que molts aficionats consideren que és l'embrió del qual va sorgir el moviment de jazz fusió de la dècada del 1970. Contenia tempos dements i els bestials intercanvis de guitarra anaven sovint més enllà de la seva categoria per no parlar de l’innovador treball amb el contrabaix de Miroslav Vitous i la potència a la bateria de Billy Cobham, i tots ells van fer grans contribucions al Jazz i al rock al llarg dels anys 70s.

La seva carrera però, va començar a l'era de la guitarra de rock, on va ser capaç d'estar a dalt de tot per un temps amb llegendes com Jimi Hendrix, Carlos Santana i Eric Clapton. Com que aquesta era va acabar, la seva expressió musical el va portar en un viatge divers, i encara que ell no va tenir el reconeixement de fama comercial que els músics mencionats van tenir, tot i així va ser capaç de deixar la seva empremta en la música a través del jazz i el món de la fusió. La seva música continua influenciant a músics i aficionats a nivell internacional i continuarà fent-ho durant un temps molt llarg.

I ara per acabar amb el Larry i el, programa escoltem un altre tema amb força tralla...una mena de Jam amb l’Albert Stinson...un tema que farà tremolar tot el vostre cos.

3.A.- The Jam with Albert    (L.C.)              9m00s

Uff..quina bestiesa, oi?....Això és el que passa sempre en el darrer tema del programa que posem tota la carn a la graella...he..

Espero que hàgiu gaudit d’aquest programa, si heu pogut resistir fins aquí, tot i la variació estilística musical apartada de l’habitual però amb suficient qualitat, amb molta qualitat diria jo, per entendre que hi ha alguna cosa més que el swing. Hem escoltat el projecte del Xavi Reija “Resolution”, i hem recuperat de l’armari empolsat un parell de discos vinils digitalitzats per qui us parla per a la ocasió del gran Larry Coryell. Aquest i tots els programes de ràdio que es dediquen a posar música, bàsicament tenen la pretensió de fer-vos passar una bona estona a més a més d’incitar-vos a comprar els discos que posem. Avui ha tocat Jazz-Rock i d’altres dies toca Jazz-Jazz...he...

Bé, espero trobar-vos el dijous 24 d’abril amb un nou programa de novetats i de revisitar grans mestres i veure-us el proper 25 d’abril a la Sala Xica de la Vicentina en el gran concert de Jazz amb el Eladio Reinón Quartet...

Bona nit i bon Avantgarde-Jazz-Rock en el Jaç de cadascú.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |