Molt bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui farem un programa una mica més complet, presentant-vos quatre projectes diferents. Novetats només n’hi haurà dues, mentre que repassarem un disc emblemàtic de la Sara Vaughan amb el Clifford Brown i acabarem amb la cara quatre del disc In Transition del Cecil Taylor. Us parla, qui fa el programa, en Miquel Tuset i Mallol.


Sara Vaughan, Sassy pels amics, una de les cantants més completes de la Història del Jazz. Als 16 anys es va enamorar de la música de Parker i Gillespie. Als 19 guanya el concurs de l’Apollo i encoratjada per Ella Fitzgerald i Billy Ekcstine l’animen a continuar i aquest darrer fa que entri a formar part de la orquestra de Earl Hines, on coneix a l’elit dels músics boppers, els quals no només l’accepten com a músic sinó que també es converteixen en els seus admiradors. En aquesta orquestra, va poder substituir al mateix Earl Hines al piano, tan gran n’era el seu coenixement. Va passar després a formar part de la big band del Billy Ekcstine, conjuntament amb Parker, Gillespie i d’altres boppers. Es pren tota una sèrie de llibertats amb la melodia i el fraseig instrumental que comencen a impressionar als aficionats.  Va enregistrar el “Lover Man” de la Billie Holiday amb la seva autoritat musical i la modernitat del seu so. Va enregistrar amb Tadd Dameron. En passar a Columbia, començà la seva carrera de Pop Song comercial. Posteriorment, el 1950, amb el grup de Jimmy Jones, on hi havia Miles Davis, i amb arranjaments a l’estil “Birth of the Cool”, va assimilar plenament l’estètica Cool i va aconseguir el mateix so dels saxos tenors de l’escola. Amb el Trio de Roy Haynes va aconseguir un gran triomf jazzístic el 1954 amb el disc “Swingin’ Easy” d’EmArcy, digne de figurar entre els millors del jazz vocal. El mateix any enregistra el disc que avui estem escoltant amb el Clifford Brown. I ja el 1957 amb Jimmy Jones i Roy Haynes el “At Mr. Kelly’s”. Posteriorment enregistra amb Ernie Wilkins i una pila d’enregistraments comercials. El 1962 Benny Carter aconsegueix els arranjaments ideals per “The Explosive Side of Sarah Vaughan”. Ja cap el final, el 1981, va brodar-la amb el Count Basie “Send in the Clowns” i sense gaire aportació més va seguir fins la seva mort el 1990. A considerar els 23 compactes editats per Mercury/EmArcy que van des del 1954 fins el 1956.

“SARAH VAUGHAN with Clifford Brown”

Enregistrat el 16 i 18 de desembre de 1954 a New York.
Editat per EmArcy
Produït per Bob Shad.
Una compilació preparada per Polygram Records el 1990

Sara Vaughan, veu
Clifford Brown, trompeta
Paul Quinichette, saxo tenor
Herbie Mann, flauta
Jimmy Jones, piano
Joe Benjamin, contrabaix
Roy Haynes, bateria
Ernie Wilkins, arranjador i director musical.

Poques cantants de l’època van ésser admirades pels mateixos músics de Jazz, pels Boppers, entre els quals Parker, Gillespie, Tristano, etc. Amb coneixements d’harmonia i piano, tenia la mentalitat de músic i va improvisar en scat com poques ho varen fer. Tenia un so molt personal i una qualitat tímbrica inconfusibles, una gran amplitud de registre i domini del fraseig i una gran capacitat d’improvisar harmònicament i imaginació per inventar timbres instrumentals. El públic quedava meravellat per la seva voluptuositat en el registre baix sobretot en les balades amoroses. Tot i que va passar del Bop al Cool amb facilitat, també va passejar-se per pels estàndards pop de l’època. La seva faceta jazzística es manifestava clarament en formacions reduïdes. Al final de la seva carrera, i per la seva seguretat i una mica de narcisisme, va ser un pel massa exhibicionista, abusant de la pirotècnia. Acompanyant a les grans orquestres, els arranjaments varen ser claus per a ella, i Quincy Jones, Ernie Wilkins i Benny Carter li varen deixar lloc i contrastos tímbrics adequats. Modificà els textos segons les seves conveniències i fins i tot en suprimia paraules.

Encetem les músiques d’aquest disc amb el tema April en Paris....


7.- April in Paris                   (Harburg/Duke)         6m19s

Quina meravella acabem d’escoltar, i amb quina delicadesa. Quin magnífic instrument la seva veu; un tema amb una melodia i lletra força curtes, però que el piano de Jimmy Jones s’encarrega d’omplir amb poques i també molt delicades notes fent el tema sencer mentre que Paul Quinichette el “vice-pres” el segon del Lester Young ho fa amb la “A” del tema i després el gran Clifford amb la “B”, per després acabar-se el tema amb la volguda apagada veu de la Sassy. Després d’aquesta magnífica balada, iniciarem el camí dels temes amb swing...com és ara el...

1.- Lullaby of Birdland          (Shearin/Foster)       3m59s

Tema carregat de swing arrastrat i cantat a la perfecció amb les escombretes fregant i fregant...solo de piano amb la mateixa senzillesa, de contrabaix, bateria  per començar la Sassy a fer els quarts amb flauta, saxo tenor, trompeta, fent un scat impressionant, baixant fins a uns baixíssims greus, i després tema. Quina meravella de tema i de veu.
Després d’aquest magnífic tema on la Sarah ha brillat amb l’scat, seguirem amb un altre tema carregat de ritme, carregat de swing....

En el fulletó intern del disc, en Michael Bourne ens diu:
Cap més altra cantant va estar dotada amb tan gran instrument com Sara Vaughan. Una veu aguda, profundament baixa, musicalment perfecta, com la seda el setí, brillant, sempre bella. I com la trompeta que només un metall enrotllat fins que algú la bufa, La veu de la Sassy era només un element del seu art. Ella cantava dolç i de manera romàntica. Cantava desganada i bruta. Sara Vaughan va ser màgica.
Aquesta sessió amb Clifford Brown de mitjans de desembre de 1954, va ser una de les seves millors aportacions al Jazz i un dels seus millors discos. Ja havia enregistrat 33 cançons per Mercury en el mateix any, la majoria amb orquestra, i dels temes més coneguts entre els estàndards i  cantats de manera popular. Aquest disc però va ser com una mena de Jam Session, i Sassy va ser una intèrpret com qualsevol dels altres, amb el jove lleó de la trompeta, Clifford Brown, el sots president del saxo tenor, Paul Quinichette, en Herbie Mann, que popularitzar la flauta, i el seu trio, la secció rítmica  de Jimmiy Jones, piano; Joe Benjamin, contrabaix i Roy Haynes, bateria. Roy Haynes va esdevenir un mestre acompanyant les cantants, amb tanta flexibilitat i swing i sempre amb molt bon gust. Roy va tocar amb les tres reines del Jazz vocal, Billie, Ella i Sarah, i sempre va estar superb en totes les sessions.


6.- He’s my guy                     (Raye/de Paul)          4m12s

De quina manera acompanya aquesta magnífica secció rítmica...Roy Haynes, mestre de les escombretes, i un contrabaix i piano tocant sota mínims però de la manera justa. El tema interpretat per la Sassy i després inici de solos amb el Paul al tenor, després el incommensurable Clifford, Jimmy Jones i un impressionant Herbie Mann, per després tornar-hi la Sarah amb el tema.  I seguint amb el swing el següent tema.....

Tots els solos a “Lullaby of Birdland” especialment els de Sassy quan fa l’scat amb els vents i, efectivament, i ella vocalitza al cap i improvisa sobre la melodia, es converteix en un dels vents. I hi ha abundància de màgia, tema a tema: el refilet canta entre el vers i els cors, de “I’m Glad There is You”, la cataracta que canta la final de “You’re not the kind”, el swing fàcil de “He’s my Guy”. Sasy canta al voltant de la melodia a “Embraceable You” i no com Charlie Parker. Clifford és l’altre element sensacional, obsessionant en “September Song”, i “Jim”, un magnífic metall que ressona a “It’s Crazy”. Clifford i Sarah eren el futur del Jazz el 1954, però Clifford va morir el 1956 en un accident de trànsit. Sarah va cantar encara 35 anys més, millorant fins el final, tot i els seus flirtejos amb la música popular fins l’abril de 1990 que ens va deixar. Sarah Vaughan va enregistrar incomptables cançons en la seva vida musical, tot i que ella sempre en volia enregistrar més i més. És molt bo per a nosaltres poder-la escoltar en les seves millors interpretacions enregistrades en vinil i posteriorment digitalitzades. Nosaltres ens hem enamorat de moltes estrelles de la constel·lació del Jazz però no tan brillants com la Sassy..

4.- You’re not the kind          (Hudson/Mills)           4m41s

Un tema d’aquells no massa coneguts però on Sarah brilla igualment i després d’ella el Quinichette amb el tenor amb una sonoritat Lesterniana la del Vice-Pres i després l’Herbie Mann i la seva flauta per després un de impressionant del Clifford. Després tema i cap a casa....Per acabar posarem el tema....

8.- It’s Crazy                          (Field/Rodgers)        4m55s

Un altre tema que ens ha situat en el món del swing en la secció rítmica però en el món del bop amb els solistes, entre ells el millor dels metalls, al menys el que més m’estimo, l’entranyable Clifford....que hauria fet si no s’hagués mort...Solo d’ell després del tema cantat per la Sarah. Solos de piano, flauta, saxo tenor, i melodia final per acabar amb la veu de la Sarah i el tema de manera sobtada.

Després d’aquesta meravella de disc amb una de les més grans veus del Jazz i un dels millors trompetistes de la Història del Jazz, canviarem radicalment d’estil i ens situarem en una altra història. Aquesta és la d’una cantant dels anys 60-70, filla de militar anomenada Cecilia (Evangelina Sobredo) nascuda el 1948. Aquesta jove es va educar en diversos països i va aprendre a parlar l’anglès al mateix temps que el castellà. Les seves cançons eren poètiques i força ben escrites amb una qualitat literària molt superior a lo habitual en aquells temps, i amb un clar contingut feminista. Cançons conegudes d’ella van ser Dama Dama, etc...

Qui ens presenta aquest treball és la cantant Tui Higgins i el pianista, compositor i arranjador Xavier Monge en el seu disc Cecilia Revisited, els quals lideren el quintet que va presentar aquest projecte al darrer XX Festival de Jazz de Tardor a Lleida i on ells hi van participar el 15 de novembre de 2013.


“CECILIA REVISITED”
TUI HIGGINS & XAVIER MONGE

Editat per Quadrant Produccions                    Q00049J
Enregistrat als estudis Rosazul per Pau Firpo i Ruben Moyano entre l’abril i el setembre de 201 a Barcelona.
Produït per Manuel Montañés.

Tui Higgins, veu
Xavier Monge, piano
Jeppe Rasmussen, saxo tenor
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Amb la col·laboració de Jorge Pardo en el tema “Si no fuera porque”

Totes les cançons són de Evangelina Sobredo alias Cecilia amb arranjaments de Xavier Monge.

Tui Higgins, professora de cant i multi instrumentista (flauta i piano) formada en les escoles de música El Masnou i Badalona amb mestres com Emmanuel Djob, Jean-Paul Wabotai o Mónica Green,  compta amb una àmplia i variada experiència musical a pesar de la seva joventut. Ha acompanyat en concerts a Rosana i Carlos Baute, Warner Spain, ha actuat a TV formant part dels cors que han acompanyat a multitud d’artistes; ha col·laborat en discos com “Primital Bells” i amb “Músicos callejeros”; ha estat cantant i solista en el cor de Gòspel “Morning singers in the fields” amb els quals ha estat fent una gira per España i França. Lidera el seu propi quintet amb el saxofonista Santiago Ibarretxe havent actuat principalment a les sales de Madrid, el Café Central i el Club Bogui i en el desaparegut Festival de Jazz de Madrid de 2009. El 2011 i als EEUU a Minnesota va realitzar una sèrie d’enregistraments amb temes propis amb el productor S. Casey Golden que encara no han vist la llum del sol. Esperem que aviat la puguin veure.

Escoltem el primer tema del disc...ja amb els primers sons del saxo del Jeppe, músic habitual a les WTF del Jamboree, les dels dilluns que organitza l’Aurelio Santos i amic del malaurat Morten Sandholt.

1.- Equilibrista                      4m01s

Quin magnífic solo del tenor del Jeppe. Ja vegeu que aquest disc és una revisió de l’obra de Cecilia en clau de Jazz, amb uns magnífics arranjaments del Xavier Monge. Escolem ara el següent tema...

2.- Esta tierra                        4m11s

La secció rítmica està liderada pel Xavier Monge, pianista i arranjador, amb la col·laboració dels amics Rai Ferrer i Xavi Maureta; ambdós músics ens han acompanyat al Jazz Club La Vicentina i segur que tornaran, en Rai segur ja que vindrà amb el Gabriel Amargant Quintet p

Xavier Monge, titulat superior en piano pel Conservatori Superior del Liceu i en Jazz i Música Moderna per l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) ha actuat en festivals de Jazz per tota la geografia peninsular i ha col·laborat amb músics com Grant Stewart, Bob Sands, Perico Sambeat, Chris Kase, Joe Magnarelli, David Xirgu i Carme Canela. Va actuar en el concert inaugural de “Los Circuitos de Música Injuve” el 2000 en el Círculo de Bellar Artes de Madrid fent una actuació memorable. També ha tocat en el Festival de Jazz d’Eivissa on va compartir escenari amb el trio de McCoy Tiner.
Ha publicat dos CD com a líder:
“Hotel Orly” de Satchmo en el 2001 i “Altres cançons a Mahalta” amb Carme Canela de Quadrant Produccions el 2006.

Escoltem ara el tema on el magnífic flautista Jorge Pardo ens fa una classe magistral de com tocar la flauta, amb la màxima delicadesa i un llenguatge jazzístic impressionant.

3.- Si no fuera porque          3m30s

Carall, en Jorge Pardo...i la magnífica veu de la Tui Higgins...i la resta de la formació, és clar...
 
Magnífic aquí de nou el Jeppe amb el seu tenor, i remarcable la pulsió rítmica en acords sobre el piano, contrabaix i magnífic en Xavi a la bateria.

Bé, doncs ara deixarem ja aquest projecte per endinsar-nos en el Jazz instrumental de la mà d’un quartet que va enregistrar el seu disc en un local que s’ha convertit en un dels llocs més estimats pels músics per fer Jam Session; estem parlant del Fizz Barcelona.
Aquest és un local situat al carrer Balmes nº83, on s’hi fan entre setmana diverses Jam i el dimarts correspon a la de Jazz, mentre que els caps de setmana s’hi pot escoltar música d’autor.


“LIVE at FIZZ”
BAYER-BAUCKMAN-LEITON-ROSA

Editat per FizzBarcelona
Enregistrat a FizzBarcelona el maig de 2013 amb l’estudi mòbil de Bayer – Leiton.

Marcel·lí Bayer, saxo alto
Tim Bauckman, guitarra
Martín Leiton, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria

Aquesta formació ens presenta 5 títols en aquest àlbum, on tres dels quals són estàndards i dos són composicions pròpies, una del Marcel·lí i l’altre del Martín.

Escoltarem el primer tema del disc composat el 1938 per Sammy Fain i lletra de Irving Kahal, el conegut...

1.- Ill be seeing you              (S.Fain / I. Kahal)      8m53s

Hem pogut escoltar de quina manera més exquisida toca el saxo alto en Marcel·lí, seguint els passos del seu mestre, en Lee Konitz, amb el qual va fer el seu primer treball amb el Nonet, o sigui que es deien Nonitz. Hem pogut escoltar també a aquest guitarrista tan fi, i tan ben ponderat, en Tim Bauckman, amb un punteig força nítid i clar, on se li reconeix haver begut de la tradició de músics com Kenny Burrel, i evidentment el malaguanyat Joe Pass que ens va deixar ja fa uns quants dies. Martín amb el seu contrabaix demostra de quina manera domina les harmonies i què bé que ho fa, amb un solo melòdic ple d’inventiva.


Ara escoltarem un dels temes més emblemàtics de Thelonious Monk...

2.- In a walked Bud               (T. Monk)                   8m30s

De manera habitual en Marcel·lí és el que comença els solos, i de quina manera. Amb quins grans intervals juga amb total naturalitat; quin control i domini te d’aquest instrument, amb el so característic del Cool Jazz, sí aquell que feia el Paul Desmond, Lee Konitz, i fins i tot amb l’Art Pepper. Tim segueix la tanda de solos amb el seu so cristal·lí demostrant-nos de quina manera domina les sis cordes....perquè les quatre les domina totalment l’amic Martín. Després el Ramiro ens ha fet uns “quarts” amb combinació amb els companys i ja després tornen al tema, magnífic tema de Monk, el gran Monk.

Acabem ja aquest programa amb la darrera cara, la cara 4 del disc In Transition de Cecil Taylor. Un disc que hem posat al llarg de quatre setmanes i que avui acabarem.
Ja em explicat per passiva i per activa qui és aquest monstre anomenat Cecil Taylor i de quina manera va revolucionar el món de Jazz, participant ell també del moviment Free. En aquest disc ja s’hi començava a ficar, tot i que no ho va fer mai de la manera total de Ornette Coleman, per exemple, va enregistrar magnífics discos i va col·laborar en l’enregistrament de estranyes meravelles amb la Jazz Composer’s Orchestra, de Roswell Rudd i Michael Mantler.

Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959. Ja he posat les cares 1, 2 i 3 i també us recordo que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 4.


“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR

Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 15 d’abril de 1959 a Novas York
Cares 3 i 4 editades pel segell United Artists

Cecil Taylor, piano
Bill Barron, saxo tenor
Ted Curson, trompeta
Chris White, contrabaix
Rudy Collins, bateria.

Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la quarta cara el que seria el “Love for Sale”, si exceptuem el tema de Taylor Carol/Three Points, però que per a mi és la reedició de la Blue Note en format doble LP.

Escoltarem tota la aquesta cara seguida amb els temes següents, on hi ha dues composicions de Taylor i un tema de Cole Porter:

1.- Little Lees            (C.Taylor)       9m15s
2.- Motystrophe         (C.Taylor)       10m25s
3.- I Love Paris         (C.Porter)      5m15s

Doncs això ha estat tot. Espero que us hagi agradat aquest programa fet amb tota la il·lusió i amb ganes de servir-vos de fil conductor del món del Jazz als menys assabentats, i als qui ja en sou, espero que hagueu gaudit del programa i dir-vos que la setmana vinent i tornarem i serà el preàmbul del primer Concert-Jam que farem el divendres 31 de gener amb el Jordi Gaspar Quartet, amb Jordi Gaspar, contrabaix; Òscar LaTorre, trompeta; Toni Saigi, piano i Roberto Faenzi, bateria.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.

2 Comments:

  1. Roberto - Fotógrafo de Jazz said...
    Excel.lent programa!!! Felicitats!!!
    S'emet cada dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Presentat i realitzat per Miquel Tuset. said...
    Gràcies Roberto. Al menys hi ha algú que s'ho escolta....he...abraçades.

Post a Comment



 

blogger templates |