Molt bona nit a tothom i benvinguts al programa nº 151 de Jazz Club de Nit. Avui hi tornem amb un programa estàndard pel que fa al contingut, on com sempre mirem de fer-vos coneixedors de les novetats a la vegada que intentem repassar àlbums d’aquells grans monstres del Jazz, homes i dones...Per cert, de cara el proper programa ja ens toca posar alguna de les grans veus del Jazz...Finalment, i a mode de record a un molt bon músic i encara molt millor persona, en Natxo Romero, posarem alguns temes del compacte que van fer amb els Fenicians, el “Stoned Moments” i els quatre temes editats en vinil a 45 rpm del disc anomenat Late Night Sessions

Comencem doncs amb la pianista Mara Rosenbloom


“SONGS FROM THE GROUND”
Mara Rosenbloom Quartet

Editat per Fresh Sound Records New Talent   FSNT 418
Enregistrat el 30 de març de 2011 als estudis Kaleidoscope Sound Studios, Union City, NJ, USA.
Produït per Mara Rosenbloom
Productor executiu, Jordi Pujol.

Mara Rosenbloom, piano
Darius Jones, saxo alto
Sean Conly, contrabaix
Nick Anderson, bateria

Totes les composicions són de Mara Rosenbloom.

2.- Whistle Stop                    9m36s

Aquesta, aparentment ha fet una pila de riffs enganxosos i molt artísticament composats, d’aquells dels empleats per compartir un espai personal circumscrit, però també pot proporcionar melodies de gran abast en l’improvisació. Aquests dos aspectes del seu tarannà els tenim en evidència en el disc “Songs From the Ground”, cançons de la terra . Les set melodies van des de soliloquis pensatius a temes arrelats, i a temes amb blues immiscits de jazz modern.

3.- Small Finds                     5m51s

Els actius de Rosenbloom són el seu toc delicat i l'atenció precisa als detalls melòdica ."Relief" i " To Be Alone ", són dues improvisacions a piano solo...una mica com el treball que va fer en Marco Mezquida i el seu “La hora fértil”,  que s’hi ha afegit i on la Mara les interpreta a través d’un meditabund fraseig harmònic. Acaben amb relativa rapidesa, però deixen una impressió duradora i tot i ser estudis “petits” com són, la sensació pot ser més musicalment i emocionalment profunda. Les cançons restants compten amb el quartet complet i són una barreja de les fortaleses esmentades de com la Rose toca el piano i les del carnós saxo alto del Darius Jones. Jones té un so que es nodreix del blues i és la contrapartida perfecta de les subtileses temptadores de la líder.


4.- Unison                  9m55s

Els acompanyen el contrabaixista Sean Conly i el baterista Nick Anderson els quals, amb Rosenbloom que texturitza aquestes melodies, proporcionen un ampli suport als músculs de Jones. No obstant això, el quartet fa servir les seves veus contrastants per explicar històries fascinants. " Whistle Stop " és una mena de viatge en tren que permet a cada membre transmetre la seva pròpia interpretació dels llocs d'interès, mentre que "Small Finds" és un peça més innocent amb estructures més simples. " Unison " i "Common Language" són dues cares molt diferents d'un mateix ethos del grup, el primer és més aventurer mentre que el segon té un enfocament més cerebral i emotiu. La cançó tracta de fusionar tots els ingredients en una sola peça, però és una mica massa ambiciosa i s'allunya una mica de la sensació general de la sessió. Tot i això, Songs From the Ground és un bon disc on es pot palpar com Rosenbloom ofereix l'estructura i Jones subministra l'energia"

Això va dir l’Elliott Simon el juny de 2013 a The New York  City Jazz Records

Ara hi tornem amb el gran Cecil Taylor i aquell magnífic doble LP “In Transition”. Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959. Ja he posat les cares 1 i 2 i també recordo que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 3.


“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR

Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 15 d’abril de 1959 a Novas York
Cares 3 i 4 editades pel segell United Artists

Cecil Taylor, piano
Bill Barron, saxo tenor
Ted Curson, trompeta
Chris White, contrabaix
Rudy Collins, bateria.

Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la tercera cara el que seria el “Love for Sale”, si exceptuem el tema de Taylor Carol/Three Points, però que per a mi és la reedició de la Blue Note en format doble LP.

S’ha escrit molt, però encara es difícil posar-hi paraules al que representa la manera de tocar el piano de Cecil Taylor. Ha estat enormement discutit i acusat pels seus detractors d’imitar la música contemporània occidental. Ell però respon que fa una música basada en la seva  tradició cultural com a afroamericà, i no en cap altra més. Taylor és un pianista clau en la música del segle XX, marginat de l’èxit comercial, Cecil Taylor ha prosseguit la seva carrera de manera independent on ha sabut exposar les seves emocions a partir de la seva gran energia vital. Ha extret un “magma sonor” evolutiu amb la seva música i la manera de tocar el piano, on ha unit les seves arrels africanes amb la poesia de l’abisme i el sentit de l’aventura amb el vigor de la dansa.
Persona de diverses inquietuds intel·lectuals, Cecil Taylor va col·laborar amb gent com Friedrich Gulda, Max Roach o Mary Lou Williams. L’interès per la dansa li ve de la seva mare, ballarina, pianista i violinista. En diverses ocasions, Taylor va actuar amb ballarines, o fins i tot ell mateix havia practicat la dansa a l’escenari, a més a més de recitar la seva poesia.
Als anys setanta, Cecil Taylor va quedar entronitzat com una icona de la música improvisada, sobretot a Europa, amb concerts per a piano solo, o amb el seu grup Unit, per on passarien Raphé Malik, David S. Ware, Sirone i Ronald Sannon Jackson. Alguns dels seus discos són “Indent” (1973) i l’extraordinari “Silent Tongues – Live at Motreaux” (1974), ambdós a piano solo i publicats per Freedom; o “Dark to Themselves” (1976, Enja), “Live in the Black Forest” (1978, MPS), “Cecil Taylor Unit”  el 1978.

(De la Guia Universal del Jazz Moderno, Giner, Sardà i Vázquez)


Energia, percussió, moviment (o dansa): tres constants que ell s’esforçà en fer de la millor manera, amb una mena de frenesí preparatori més proper a un entrenament esportiu que de l’acadèmica repetició (és així com alguns li han comentat les performances dels seus concerts); tot això amb l’ànim de poder ser fulgurant, assolir la perfecció en el moment de la producció i/o improvisació, d’aconseguir una absoluta llegibilitat fins i tot en els tempos súper ràpids i frenètics – en això, es desmarca encara que un no s’ho cregui de la recerca d’un Martial Solal, així com també actualitza i hipertrofia els focs artificials de l’Art Tatum. Tot això ho fa amb, particularment quan fa els solos, un mode  de desenvolupament, d’expansió per acumulació i efectes d’acceleració – d’una manera de preludiar a passos comptats (sobre la punta dels peus) com si fos una mena de dansa sobre el teclat, com una exploració de l’espai improvisacional , on els paroxismes i les tensions evoquen una possible tetanització...

(Textos de la traducció de Dictionnaire du Jazz (seguir en els propers programes))

Escoltem ja d’una tacada aquesta cara 3 del doble LP amb els següents temes enllaçats....

1.- Get out of town                (Cole Porter)             9m15s
2.- Carol/Three Points         (Cecil Taylor)             8m20s
3.- Love For Sale                 (Cole Porter)             8m25s

Ja per finalitzar aquest programa i fer-ho de manera festiva, considerant que li faig un homenatge al Natxo Romero al qual vàrem acomiadar un 11 de setembre de 2010, posaré els quatre temes del vinil recentment produït per Jordi Manyà i Marc Tena referent a les darreres sessions que van enregistrar els The Fenicians amb material inèdit fins ara a més a més d’alguns temes del compacte que va fer amb ells l’Stoned Moments.

THE FENICIANS - “LATE NIGHT SESSIONS” E.P. 10”

The Fenicians és un grup que va néixer l´estiu del 2003 quan els components de Dr. Calypso Jordi Manyà i Enric Grau després de gravar el disc de Dr. Calypso “Mr. Happiness” van decidir fer versions instrumentals d'alguns temes inclosos en aquest disc amb el seu amic i arreglista del disc Natxo Romero. Aquestes sessions van anar derivant ràpidament en un nou projecte orientat cap al ska-jazz al qual s'unirien Marc Tena (multiinstrumentista i productor) com a guitarrista i teclista, Oriol Moregó “Pitu” (cantant d'Skatalà) com a cantant i “toaster” i Eric Herrera a la batería.
Amb aquesta formació es va gravar el primer disc (“Stoned moments”, 2007), compost bàsicament  de versions de modern jazz (Wes Montgomery, Sonny Rollins, Hank Mobley, etc.) en clau ska així com alguna recreació instrumental de clàssics del reggae jamaicà. Després d'editar aquest disc, s'incorporava al grup Joan Díaz (teclats i piano).
Amb aquesta formació el grup va oferir uns quants concerts i va seguir treballant intensament a l'estudi. Fruit d'aquestes sessions és el disc “Late night sessions” que recull la faceta més ska-jazz del grup, recreant quatre clàssics com són “Doxy”, popularitzada per Sonny Rollins, “Serenade to a cuckoo” de Roland Kirk, “Sweet honey bee” de Duke Pearson i la composició de Quincy Jones amb   arranjaments de Natxo Romero “Stockholm sweetnin'”. Per a les mescles d'aquests temes es va comptar amb la col.laboració del reputat productor Mike Mariconda que va saber captar a la perfecció la mescla entre el modern jazz i l'ska “vintage” que era un dels trets característics del grup. Per mantenir aquest esperit es va decidir editar els quatre temes en vinil en format E.P. de 10 polzades.

Si bé The Fenicians es va caracteritzar en un inici per desenvolupar el concepte de ska-jazz, també s'havíen anat incorporant altres ritmes com el reggae, l' early reggae o l'ska a la “two tone”. Així doncs, “Late night sessions” només recull, en certa mesura, una de les diverses facetes del grup.
El grup va seguir treballant a l'estudi i als escenaris, tot i que amb alguns canvis de formació. Tot això es va veure tràgicament interromput amb la mort el setembre de 2010 del flautista i saxofonista Natxo Romero, després de la qual el grup va decidir no seguir endavant. En homenatge al company desaparegut però, es va decidir seguir treballant amb tot el material enregistrat a l'estudi i anar mesclant i publicant tota la producció gravada durant tots aquests anys d'intens treball.
Així doncs, “Late night sessions” és la primera mostra de tot el material que The Fenicians té previst anar editant en els propers anys.

DISCOGRAFÍA

-        “Stoned moments” (K-Industria cultural, 2007). CD
-        “Embolingats: Un tribut a Skatalà” (Amb el tema “Capità Six”. Black Borinot Records, 2010). CD.
-        “Late night sessions” (Mesmerian3 Records, 2013). EP 10”.

“STONED MOMENTS”
The Fenicians

Editat per K Industria
Enregistrat als estudis Xatstudios i Meteosat de Barcelona entre el maig de 2003 i el maig de 2006.
Agraïments a Manel Miquel de Meteosat.
Produït i arranjat per The Fenicians (J. Manyà i M. Tena)

The Fenicians són:
Oriol Moregó,  Veu
Natxo Romero, saxo tenor i flauta
Enric Grau, trombó,
Marc Tena, guitarra elèctrica i piano
Joan Díaz, piano
Jordí Manyà, baix elèctric
Eric Herrera, bateria

Comencem amb el tema que títol a l’àlbum....una composició pròpia del Natxo, Enric, Marc i Jordi....lletra i música...

5.- Stoned Moments            3m13s

The Fenicians fan Ska-Jazz-Reggae, són una banda de Barcelona amb membres dels grups Dr. Calypso i Skatalà

Abans pèro unes ratlles extretes de Enderrock en motiu del traspàs del Natxo fetes un dia després del seu decés.


Ahir va morir a Barcelona el músic Natxo Romero, saxofonista d'Skatalà des de 1991. Romero, músic professional des dels setze anys, va patir un vessament cerebral el passat 1 de setembre. Arran d'aquest fet, Skatalà ha decidit suspendre el concert previst pel proper 18 de setembre a la sala Faktoria d'Arts de Terrassa. No hi ha encara una decisió oficial presa sobre la resta de la gira de retorn del grup, que enguany celebrava els 25 anys de la seva creació.
Romero havia tingut des dels anys noranta un paper destacat en l'àmbit de la música jamaicana feta a Catalunya. A més de la seva militància a Skatalà, també formava part del combo The Fenicians i havia treballat com a arranjador en diversos treballs. De fet, l'EP que és apunt de publicar El Belda i el Conjunt Badabadoc compta amb una secció de vents arranjada pel propi Romero.


Escoltem ara el magnífic tema de la Billie Holiday i Herzog amb arranjaments de Natxo, Enric, Marc i Jordi.

8.- God bless the child         (Holiday/Herzog)      8m04s


Haig de dir que el record que en tinc del Natxo, ja molt llunyà, es remunta en el temps a les acaballes dels anys 70s inicis dels 80s....Jo era tècnic de so d’una escissió dels Carretera i manta...per allí hi havia el líder en Cesc Martí guitarra i composicions, la Citat (Felicitat) que tocava els teclats, en Jaume Sitges al baix elèctric, en Lluís Foyé, bateria i  també el Natxo que amb el seu saxo feia els vents..Aleshores el Natxo venia amb una joveneta molt maca, la seva xicota, i que era la Carme Canela, ves per on...Recordo al Natxo com m’imagino que tothom que el va conèixer, sempre amb un gran somriure i amb molt bona predisposició a fer música. Després ens vam anar veient al Festival de Jazz de Barcelona, al Palau, ell sempre amb la Carme....i sempre  que em veia comentava.....Eps tio, que sempre estàs igual...xerràvem una mica i cadascú cap a casa....La retrobada va venir arrel del meu retorn al món musical al capdavant de l’actual projecte del Jazz Club La Vicentina i l’invent del Festival de Jam Sessions amb les escoles de música. Vaig anar a parar al Taller de Músics després de demanar-li al Xavi Figuerola si el coneixia (en una de les sessions de lindy hop a l’Apolo). Al Taller ens vam retrobar, ell sempre amb el seu tarannà simpàtic, i al JazzSí que vam anar a fer una cervesa...En una altra ocasió que vaig tornar al Taller, vaig escoltar com em cridaven des d’una aula, i era el Natxo, que somrient em saludava des de darrera dels vidres de la finestra. En motiu del seu comiat al Tanatori de Collserola, vaig escriure unes quantes ratlles que vaig deixar penjades per sempre més al blog del Jazz Club La Vicentina i aquí us en deixo l’enllaç:


Ja per acabar aquest primer tast de la música de The Fenicians, us posaré un altre estàndard que ells van saber tant i tant bé arranjar a mode ska-reggae-jaz...el

10.- The Shadow of your smile       (Webster/Mandel)    7m01s

I ara acabem amb el darrer disc que han produït els seus amics amb quatre temes enregistrats....tot i que sembla que hi ha força més material enregistrat i a punt de ser editat....


“THE FENICIANS”
Late Night Sessions

Enregistrat per Marc Tena al Red Bell Studio entre 2007 i 2008
Mesclat per Mike Mariconda l’abril de 2013
Produït per Jordi Manyà i Marc Tena
Arranjaments dels vents fets pel Natxo Romero
IN MEMORY OF NATXO ROMERO


Escoltame-los d’una tacada...

1.- Serenade to a cucko      (Roland Kirk) 
2.- Stockholm Sweetnin’     (Quincy Jones)
3.- Doxy                                 (Sonny Rollins)
4.- Sweet Honet Bee           Duke Pearson)

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |