Bona nit, benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club de Nit..
Avui hi tornem de nou, un servidor, Miquel Tuset, en el que serà el programa 149 i el desè de la 5ª temporada, deu ni do.

Aquesta nit escoltareu música diversa, més o menys com sempre, però amb un afegitó relacionat amb un treball que m’ha arribat via xarxa social i de la mà electrònica del Pablo Hernández. Aquest es va posar en contacte amb mi, com segurament ha fet amb d’altres companys que fem aquesta tasca divulgativa mitjançant les ones, i em va presentar el seu projecte que escoltareu després de la proposta del Marco Mezquida i el seu disc a piano solo, a base d’improvisacions. Un disc que em va donar en el concert que vam tenir amb la Rocio Faks Quintet. Després seguirem amb la segona cara del disc del Cecil Taylor, “In Transition” i per acabar-ho d’arrodonir ho farem amb la formació Sinouj i el seu disc "Were". Espero que us agradi la selecció de les músiques que us he preparat amb tota l’estima que us professo.
Som-hi doncs amb el darrer treball del magnífic pianista Marco Mezquida.

Un treball força exquisit i molt introspectiu, sense massa sorolls afegits, o sigui que serà qüestió de posar-vos còmodes al sofà i relaxeu-vos escoltant les notes dels temes de.........



“LA HORA FÈRTIL”
MARCO MEZQUIDA piano solo

Enregistrat per Adrián Mateo els dies 23 i 24 d’abril de 2013 als estudis de Jordi Rossy a Begues.
Editat per Whatabout Music
Produït per Marco Mezquida.

Marco Mezquida, piano

Totes les composicions i improvisacions són d’en Marco Mezquida.

Parlar del Marco ja no ens fa falta, no per res no, per diversos motius...el primer és que ara per ara ja és un dels pianistes més apreciats pel públic, pels mitjans i el que és més important, pels seus companys. Un altre motiu és que no fa gaire li vàrem posar el seu anterior treball en format trio “My friend Marko”, i anteriorment l’hem posat amb discos de la Giulia Valle, i sempre us hem explicat qui és aquest jove de només 26 anys i que atresora tanta qualitat. O sigui que escoltarem els temes amb la màxima relaxació i això sí, us llegiré les quatre ratlles, plenes de sentiment, que ha deixat escrites en Marco en el seu disc.

El primer tema, dedicat a la Mireia, la seva xicota, és el que primer escoltarem i que es diu Oh Mireia i una , amb el teu permís Marco, una parrafada en alemany que em veig incapaç de pronunciar...

1.- Oh Mireia             2m43s

Després d’aquesta delicadesa escrita i interpretada amb tot l’amor...
escoltem el tercer tema del disc que dóna nom a l’àlbum...

3.- La hora fèrtil        4m05s

Enregistrar per primera vegada sol ha estat una de les experiències més íntimes i emocionants que he viscut. Era tal l’emoció que sentia durant la gravació que no volia perdre ni un minut en descansar. En acabar les dues sessions, absort com poques vegades m’havia trobat, tenia la sensació que m’havia buidat per deixar constància de “bona part del què era jo” en aquests moments amb 8 hores de música dintre meu.

Endinsem-nos en el cinquè tema i comencem a girar...

5.- Gira                      2m55s

Després del difícil procés de selecció d’aquestes 8 hores fins arribar a aquest disc de poc més de 50 minuts, he descobert que voldria enregistrar un disc de piano solo cada dia. En aquest primer les improvisacions lliures són majoria (2, 4, 7, 8,10,11 i 13) i la resta de temes són algunes de les meves darreres cançons. La Hora Fèrtil és el moment que visc: obert, divers, inquiet i sense necessitat de disminuir i adequar la meva personalitat musical a un estil en concret o classificable, sinó a la Música sense barreres els camins de la qual són lliures, infinits i fèrtils.



Seguim ara amb el tema

6.- Chévere               5m09s

Vull agrair de tot cor a Jordi Rossy la oportunitat que m’ha donat i per brindar-me el seu espai per enregistrar; a l’Adrián Mateo per la seva implicació i amistat, a Ferran Conangla per la bona feina en les mescles, a Néstor Giménez, a Agustí Fernández pels seus consells en les nostres xerrades i a la meva xicota Mireia Miralles, a la qual li dedico aquest disc, per les còmplices nits arribant a la nostra particular “hora fèrtil” de les 5 de la matinada, on ens sembla que la connexió de ments i cossos, el joc, l’amor i la pau de nit fan d’aquests instants les més auràtics del dia.
Ara per acabar m’agradaria que escoltéssiu les dos temes darrers seguits per així finalitzar aquesta passejada per aquest magnífic disc del Marco carregat d’improvisacions i meravelloses composicions.

8.- Sturm und  Drang           7m11s
11.- Bolero X                        2m37s

Després d’aquest magnífic disc del Marco a piano solo anem ja de cara al  “Jazz Master” d’avui que continua essent Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en aquest programa i en dos més, avui però entremig del programa.

Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 2.



“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR

Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition

Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.

Escoltarem tota la segona cara sencera, o sigui que els quatre temes els escoltareu seguits, començant pel tema del mateix Cecil Taylor, el Song, i pel que fa a la continuació de la biografia, la podreu llegir després al blog del Jazz Club de Nit.

1.- Song                                                        (C. Taylor)   5m19s
2.- You’d Be So Nice To Come Home To  (C.Porter)   9m15s
3.- Rick Kick Shaw                                      (C.Taylor)    6m05s
4.- Sweet And Lovely   (Arnheim, Tobias, Lemare)      6m36s

L’any 1952-53 comença formant un quartet amb Kenny Hyers (s.a.), Earl Griffith (vibes) i Jack Wilson (bat), després en trio amb Griffith i John Ore (cb). Poc després es dissol el trio i treballa en diversos treballs no musicals. Arriba a formar part de l’orquestra de Johnny Hodges però serà substituït per Richie Powell. S’ajunta amb Steve Lacy, Buell Neidlinger i Dennis Charles i enregistren pel segell Transition. Després de la mor del pare comença sessions de psicoanàlisi des del 1956 fins el1963.

L’any 1957 és contractat al Five Spot sota la recomanació de Dave Amram, però per acompanyar a Dick Whitmore, violinista i multi instrumentista. L’Steve Lacy el substitueix i el local s’omple des la tercera nit. Pintors, intel·lectuals i artistes en general s’hi donen cita i es converteix en un club de referència. Aquest any, el quartet tocarà al Festival de Newport.

El 1958, United Artists li proposa una sèrie d’enregistraments però ell és qui imposa els noms dels companys: John Coltrane, Chuck Israels, Louis Hayes i Kenny Dorham.

A partir d’aquí començaran els enregistraments decisius de Cecil Taylor. S’ha de dir que les diferents reedicions han canviat els títols fent complicada la seva relació. Després de “Love for Sale” (1959, United Artists), vindrà “The world of Cecil Taylor” (1960, Candid), amb trio amb Neidllinger i Charles, també editat com Air.

Al començament dels anys 60s participa en l’enregistrament de “The Connection”, amb Archie Sheep i comença a treballar amb Jimmy Lions i Sunday Murray els quals l’acompanyen per Europa. El 1962 editen dos LP testimoniatge del pas pel Cafè Montmartre de Copenhage. En tornar a New York toca per darrera vegada amb Albert Ayler – a qui va trobar a Estocolm – en el Lincoln Center el 1963.




Aleshores, l’aproximament al FREE ja està prou consolidat i començarà a notar-se la seva influència en pianistes i músics.

El 1966 signa dos àlbums amb sextet per Blue Note ( “Unit Structures” i “Conquistador” ) amb Eddie Gale (tp), Lyons, Ken McIntyre, Henry Grimes i Andrew Cyrille  - Bill Dixon i Alan Silva substitueixen Gale i McIntyre en el segon – i tornen a Europa amb a Lyons, Silva i Cyrille. D’aquesta visita a París se’n farà un àlbum en directe, “Student Studios”, el 1966 per Affinity.
Havent participat el 1964 a la Jazz Composers’s Guild animat per Dixon, serà ara un dels solistes convidats, amb el seu quartet, de la Jazz Composer’s  Orquestra dirigida per Michael Mantler (1968)  en el tema “Communications 11”. Després d’enregistrar “Praxis” (1968, Praxis) a piano solo, sortirà un enregistrament a França amb el nom de “The Great Concert of Cecil Taylor” (1969, Prestige) en quartet amb Sam Rivers, Lyons i Cyrille.
Aquest anys entra a formar part de la programació de nit de la Fondation Maeght, amb Sam Rivers en lloc de Silva en el quartet i fins el 1973.




“WERE”
SINOUJ

Àlbum realitzat el 15 de gener de 2012 als estudis Dalamix a Madrid
Produït i finançat per la mateixa banda amb el recolzament de la Casa Árabe.
Editat per Youkali Music
Inclou temes enregistrats en directe a la Fundación Carlos de Amberes de Madrid.

Els músics de la banda són:

Pablo Hernández, saxo alt
Larbi Sassi, violí
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras, contrabaix i baix elèctric
Akin Onasanya, bateria i percussions

Javier Paxariño, flauta en els temes 2 i 3
Jorge Pardo, flauta en el tema 10
Tots els temes són composicions de la formació, tot i que el qui podria signar les composicions seria el Pablo Hernández.

Sinouj és una banda Afromediterrània que bareja les tradicions musicals del Magreb i del Est mitjà amb el Jazz contemporani, el Funk i la música africana. Sinouj integra els seus ritmes aràbics i les seves maneres en una visió moderna del Jazz i el Funk amb un flaire de la llum de l’electrònica. El so del grup ve marcat per la única combinació del saxo i el violí oriental amb una potent secció rítmica africana així com també per l’harmonia amb tocs electrònics dels teclats. La riquesa i originalitat del projecte és deguda a la diversitat musical i geogràfica dels seus membres: Espanya, Tunísia, Nigèria i Itàlia.



Escoltem el segon tema de l’àlbum el Haka Aka i

2.- Haka Aka             (Sinouj)          9m10s

Al saxo alt tenim a l’espanyol Pablo Hernández, el qual ha tocat amb moltes diferents agrupacions de rock, jazz, funk, rai i amb bandes de música aràbiga i ho ha fet amb gent com, Jorge Pardo, Javier Paxariño, Charbel Rouhana, Nass Marrakech, Wast el Balad etc..Larbi Sassi, al violí està considerat com un dels millors intèrprets de música aràbiga en tot el Magreb, i ha tocat en el seu pasí, Tunísia i fora d’ella amb les millors bandes i cantants d’aquesta música.

Escoltem ara el primer tema de l’àlbum....

1.- Nawa Party          (Sinouj)          3m59s

La secció rítmica està liderada per l’Akin Onasanya i els seus tambors de Nigèria. Ell és un dels bateries més sol·licitats a Madrid per tocar Jazz, Funk, R&B o música africana i lidera el projecte afrobeat Ogun Afrobeat. Sergio Salvi, als teclats i programes informàtics, dóna a la banda l’equilibri entre el ritme i la secció frontal, gràcies a la manera intel·ligent de la utilització dels sons acústics i electrònics.
Finalment, en el baix elèctric de la banda hi ha hagut molt bons baixistes com el Kayode Kuti (Nigèria, baix a la banda Seun Kuti durant tres anys), també Damián Nueva Cortés (Cuba) o en Pablo Alfieri (Argentina). Actualment qui toca els baixos és el Javier Geras que toca el contrabaix en dos temes i la resta toca el baix elèctric.

Posem ara el primer tema de la sessió que van enregistrar en viu a la Fundación Carlos de Amberes de Madrid i que dóna nom a l’àlbum...

5.- Were                    (Sinouj)          10m45s

Sinouj toca temes originals escrits la major part per Pablo Hernández. Algunes vegades la formació pot tocar cançons tradicionals d’Aràbia, Tunísia o Espanya, però sempre amb una mirada nova cercant noves vies per a comunicar aquestes diferents tradicions des d’un punt de vista del jazz contemporani.
Aquesta recerca i visió mental oberta de la música fa possible que un gran nombre de músics vulguin tocar amb Sinouj: Jorge Pardo, Fabrizio Cassol. Sylvain Cathalà, Adedeji Adetayo, Zoumana Dembelé, Nantha Kumar o el Guadiana. Aquesta aproximació també fa que els sigui més fàcil arribar a les audiències allà on vagin, i Sinouj ha participat en festivals de jazz i de world music a Cuba, Tunísia, Algèria, França, Portugal, Bèlgica i Espanya.



Anem ara amb el setè tema del disc...

7.- Yekermo sew      (Sinouj)          11m55s

El 2012 Sinouj va realitzar el seu nou àlbum “Were”, amb la participació de Jorge Pardo i Javier Paxariño com a convidats. Anteriorment la banda havia realitzat un compacte en directe amb un dvd anomenat “Live at Play!” amb el llegendari cantant flamenc El Guadiana.
De cara al 2013, Sinouj prepara el seu tercer àlbum amb col·laboracions de l’Ariel Brínguez (Cuba, saxo tenor), Niraj Singh (India, tabla), Alana Sinkey (Guinea Bissau, veu), Emilse Barlatay (Argentina, flauta), Nantha Kumar, Jorge Pardo, Anatol Rivero i Javier Paxariño.

Segons el Pablo, col·laboren amb ells músics de tots els continents...bé, diu, ens falta algú d’Oceania, només.

I ja per acabar, ho farem amb el tema, el títol del qual ja ens indica en quin cosmos hem estat tota aquesta estona...tot i que hi ha hagut molta barreja, el sentiment principal és el del....

9.- Magreb Cosmos (Sinouj)          8m12s            44m

Abans deixeu-me que us digui que el proper dilluns 16 de desembre hi haurà l’entrega de premis pel millor disc de l’any per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna al Cafè Royale, a les 21h30m i presentat per  l’Òscar Dalmau, melòman, boletaire de veu en off i conductor del Gran Dictat...dilluns al Cafè Royale....els nominats són....

COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.

I que el proper concert al Jazz Club La Vicentina serà el divendres 20 de desembre amb l’Ivó Sans convida....amb Ivó Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alt; Cèsar Joaniquet, saxo tenor i Masa Kamaguchi, contrabaix...a les 22h a la Sala Xica....



Bona nit benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui hi tornem de nou com cada dijous excepte el tercer de cada mes que es radia el Ple Municipal. Comencem el programa 148 a Jazz Club de Nit i des de l’emissora Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per l’adreça online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Avui farem un programa dedicat als pianistes....i com que per a tot hi ha un motiu, el meu motiu és el fet d’haver decidit posar un disc del Cecil Taylor; un d’aquells doble LP que han passat a la història, el IN TRANSITION. Després d’haver-lo digitalitzat i extirpat els catacrics i catacracs, l’aniré posant en successius programes fins acabar-lo. Com que és un doble LP, cada dia en posaré una cara, o sigui que en tenim per quatre programes. Això sí, l’escoltareu a la darrera mitja hora de programa, la que dediquem als JazzMasters.
Abans però començarem amb dues novetats de pianistes, un d’aquí casa nostra, en Tomàs Fosch i el seu disc de Quadrant Produccions, “Lluç Jazz”, i també amb una novetat del segell Fresh Sound Records New Talent aquesta vegada amb el pianista Sebastien Ammann i el seu disc “SAMADHI”.

Comencem per aquest disc de Fresh Sound...    


 “SAMADHI”
SEBASTIEN AMMANN QUARTET

Editat per Fresh Sound Records New Talent                      FSNT 425
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 7 de juny de 2012 als estudis Peter Karl Studios, Brooklyn, New York.
Produït per Sebastien Ammann i Ohad Talmor
Productor executiu Jordi Pujol

Sebastien Ammann, piano
Ohad Talmor, saxo alt
Dave Ambrosio, contrabaix
Eric McPherson, bateria

Totes les composicions són de Sebastien Ammann excepte “You Stepped Out a Dream” de Nacio Herb Brown i Gus Kahn.

S’ha de dir que aquest és un disc amb aires inequívocs de modernitat. Gent que h sabut beure de les fons dels més avantguardistes i que han sabut emmotllar-se en un projecte del líder de la formació. Melodies un pel melancòliques però vestides d’una gran bellesa. Escoltareu alguns temes, els escollits per qui us parla, Miquel Tuset, i que espero que els gaudiu com jo mateix a l’hora de pensar el programa.
 
Escoltem el segon tema del compacte...

2.- Serendipity          (S.A.)  5m40s

Un tema força interessant, amb una bona interpretació dels components del quartet, de manera particular els solistes.
Seguim amb el tercer tema amb una gran interpretació del líder. Nitidesa i claredat d’idees acompanyen a aquest músic que s’ha sabut acompanyar de tres cracs, i sinó, escolteu el solo de l’Ohad Talmor al saxo alt....

3.- Renk-Curb           (S.A.)  5m20s

Un magnífic tema amb una altra gran interpretació de l’Ohad Talmar al saxo alt, i la resta de músics, amb el líder al capdavant...anem ara amb el quart tema del compacte, d’estructures similars i magnífiques interpretacions, tema que dóna nom al compacte...


4.- Samadhi              (S.A.)  7m37s

Claredat en la pulsió de les tecles, sonoritat plena d’aquest saxo alt i composició impactant per la complexa i bella melodia. Una secció rítmica perfecta amb un mestres de les baquetes, el Eric MacPherson, del qual ja li hem posat algun disc també de Fresh Sound..un tema delicat acabat de la mateixa manera.

Acabem ja amb aquesta selecció d’aquest interessant disc del Sebastien Ammann amb el darrer tema, el qual ves per on, és l’únic del qual no n’és el compositor....és el..

8.- You Stepped Out of a Dream   (Nacio Herb Brown i Gus Kahn)     6m18s

Una vertadera meravella, perfectament interpretada per aquests grans músics, i que ens ha situat en el seu particular món, en la seva particular visió del Jazz contemporani, del Jazz que es fa avui dia.

Anem doncs ara amb la següent proposta, la del jove pianista resident i estudiant ara mateix als EEUU, a Texas concretament, i a una de les millors escoles d’aquest estat. El disc que presenta és el resultat de l’amistat i de les coincidències de tocar plegats en diferents locals de Barcelona. Un d’aquests és l’emblemàtic Jamboree Jazz Club on els dilluns l’Aurelio Santos organitza des de fa 12 anys una Jam Session força especial, i per això s’anomena What The Fuck, o “Què collons és això”...la WTF. En un d’aquests dilluns on jo no hi acostumo a faltar va obrir la Jam, va iniciar el concert en Tomàs Fosch, després d’haver-lo vist unes quantes vegades acompanyant als altres companys i participant a la Jam Session posterior al concert inicial. Un concert-Jam que vaig enregistrar i que el podeu escoltar al blog del Jazz Club La Vicentina.


“LLUÇ JAZZ”
TOMÀS FOSCH TRIO

Editat per Quadrant Produccions        Q00045J
Enregistrat per Carles Ribera el 3 i 4 d’abril de 2013 als estudis Nòmada 57.
Produït per Tomàs Fosch, lo pare.

Tomàs Fosch, piano
José López “Peluca”, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I la participació de Guillem Callejón en el tema “The Meatballs”.

Totes les composicions són de Tomàs Fosch excepte Isfahan i Stablemates, que ja sabeu de qui són, oi?

En Tomàs ha dedicat cadascun dels temes a determinades persones i coses, la qual cosa fa aquest disc força personal....fins i tot hi ha una dedicatòria al guitarrista Àlex Fortuny en un tema afegit al final, un bonus track, que mirarem d’escoltar...

Escoltem ja el primer tema dedicat “a les camises de flors que han acompanyat la meva vida, als amics del poble i a Nacho Azar per ser un referent i ajudar-me a composar-la.”

1.- Aloha Shirts         (T.F.)   6m21s

Gran tema per endinsar-nos en l’univers sonor de Fosch. Bones interpretacions de piano i contrabaix en els seus solos i un final força potent amb un Guillem més o menys desbocat, tot i que controlat.

Quadrant Produccions em va fer arribar aquest disc i el que vaig posar la setmana passada de l’Albert Marquès Trio i la presentació que ells en fan és la següent:

“Lluç Jazz és l’òpera prima del pianista Tomàs Fosch, un disc on es percep el talent emergent d’aquest músic que sorprendrà favorablement els aficionats al bon jazz. Acompanyat per un elenc de joves instrumentistes amb els quals comparteix llenguatge i sensibilitats estètiques. Fosch ens proposa un total de vuit tracks que combinen composicions pròpies amb temes d’autors històrics com Duke Ellington, Benny Golson o Hoagy Carmichael. Estem davant el primer disc d’un pianista que coneix bé la tradició i després d’assimilar-la s’endinsa en territoris afins a la modernitat del jazz.”

El següent tema és el segon del disc, també composat per ell mateix, amb una forta expressió rítmica acompanyada de moments de delicada bellesa sonora, la bellesa de la pulsació nítida i profunda de les tecles del piano per les mans de l’artista i líder de la formació.
Un tema dedicat “al meu avi per portar-me cada dissabte al matí a música i a la meva mare pel recolzament incondicional.”

2.- Brunch Time        (T.F.)   6m02s

Després de la llarga introducció seguida del solo del piano, el contrabaixista, “Peluca” ens fa una bona demostració del seu art. Després tornen a la coda, a l’exposició del tema, i després l’increment de tempo marcat per la bateria desemboca al final del tema....

Seguim ara amb el tercer tema del disc, delicat però igualment amb la combinació rítmica ben quadrada pel Guillem Arnedo. El tema està dedicat “a L’Alfons Bertran i l’Aleix Forts per ajudar-me a créixer musicalment..

3.- San Moritz           (T.F.)   4m37s

Uns temes i un pianista clarament influenciat per Bill Evans, Brad Meldhau, Aaron Parks, Gerald Clayton, per la música clàssica i el pop. En Tomàs parteix de la tradició del Jazz per arribar amb àmplies mires i ment oberta, la que ens està mostrant en aquest seu primer disc “Lluç Jazz”.
Un tema aquest també força impactant amb la combinació de la mà esquerra marcant un riff a la vegada que la bateria fa la seva particular aportació en un magnífic solo;  després, delicadesa i final.

Avui, ves per on, seguiré l’ordre establert del disc per poder frenar el tempo una mica i deixar pas a una magnífica balada on el Tomàs arriba a cotes de finor i delicadesa prou importants, a part de la composició que per ella mateixa és una delicadesa...dedicat “a l’Alba Jose pel seu amor”.ho yeah, sí senyor....



4.- Martinez’s Portrait          (T.F.)   4m37s

Oh quina suavitat, quina delicadesa.....doncs seguirem amb una altra “delicatessen” al mateix nivell, aquesta vegada composada pel Billy Strayhorn i Duke Ellington..un tema que van composar (de fet el compositor era el Billy Strayhorn) el 1963 tot just abans de fer la gira que van fer per l’orient mijà passant per Beirut, Amman, Kabul, Nova Delhi, Sri Lanka, Teheran, Madràs, Bombai, Bagdad i el Caire (visites a Istanbul, Nicòsia, el Caire, Alexandria, Atenes i Tessalònica ajornats per la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy).
Un tema dedicat “a Guillem Arnedo, Pau Sala, Àlex Fortuny, José López, Uri, Ivi, Rai, Juan Luís, Àlex Valdés, Marcos, Jago, Nacho, Guille, Alfons, Aleix, Anton, Claudia, Joan Rovira...gràcies per la vostra inspiració, aprenentatge i motivació constants.”

5.- isfahan      (B.S – D.E.)   6m08s

Una meravella de tema pròpiament ell i interpretat amb mestria, delicadesa i profunditat sonora. Swing i melodia, interpretacions excel·lents..què més vols demanar?....

Acabem ja aquest projecte amb el tema setè del compacte, ja amb força swing i blues, un tema típic de Hard Bop de la mà magistral del Sr. Benny Golson, encara viu i que vam poder veure al Jamboree l’any passat....un tema dedicat “a Mariano Díaz, Iñaki Sandoval, Sergio Pàmies i Jaume Vilaseca per la música que han compartit.”

7.- Stablemates        (B.G.)  4m44s

Un tema ideal per acabar amb aquest magnífic projecte del Tomàs Fosch, que des d’aquí li fem una forta abraçada desitjant que gaudeixi amb aquest programa si és que se l’escolta que jo crec que sí que ho farà, sinó ara, després ho podrà fer des del blog del Jazz Club de Nit....

Després d’aquest magnífic disc, anem ja de cara al “Jazz Master” que és el Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en quatre programes, sempre en aquesta darrera mitja hora....

Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 1.


 “IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR

Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition

Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.

Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la primera cara el que seria el Jazz Advance però que pe a mi és la reedició de la Blue Note, disc comprat o a Londres, HMV, a Andorra, Comando o Transbord o a Holanda, Amsterdam....llocs visitats per un servidor quan anava a comprar discos en aquells anys 70s.

En aquesta música que escoltareu ja un h pot veure el què vindria després, la modernitat que ell imprimiria en la seva música apropant-se al Free Jazz primer per desprès quedar-s’hi. En aquest disc el Free encara no havia nascut de la mà de l’Ornette Coleman i d’ell mateix, però deu ni do de com ja començava a apropar-s’hi...modernitat, la més, l’any 1955, collons....

Cecil Percival Taylor (nascut el 25 de març 1929) és un pianista i poeta nord-americà. De formació clàssica, Taylor és generalment reconegut com un dels pioners del free jazz. La seva música es caracteritza per un enfocament extremadament energètic, físic, produint sons improvisats complexes, involucrant freqüentment clústers i polirítmies intricades. La seva tècnica pianística s'ha comparat a la percussió, per exemple, es descriu com "vuitanta-vuit tambors afinats" (en referència a la quantitat de tecles en un piano estàndard). També ha estat comparat amb "Art Tatum pel que fa les  tendències contemporànies clàssiques ».

Escoltem el primer tema de la cara 1, tema de Monk i Best...

1.- Bemsha Swing    (T.M. – D.B.)  7m26s

Seguirem amb la biografia..
Va créixer en un ambient influenciat per les inquietuds culturals de la seva mare d’ascendència  india, que tocava el piano, parlava francès i alemany i li interessava el teatre. Amb nou anys va començar els estudis de música amb una professora de música veïna, i després de percussió amb el marit d’aquesta professora amb l’ànim de poder tocar com ho feia Chick Webb. Els oncles van ser cabdals perquè el Cecil escoltés les Big Bands de swing, la del Jimmie Lunceford i la de Cab Calloway, tot i això, prefereix d’altres Big Bands i les exhibicions dels bateries. Posteriorment l’interessa la dança i acompanyarà a balladors de claqué. Amb 13 anys es mor la seva mare i renuncia al piano deixant pas a les seves activitats esportives. Després, amb un amic bateria, es presenta a un concurs radiofònic i del qual n’obté un premi. L’emissió del programa l’escolta un director d’orquestra que li fa fer una audició i el contracte. El primer bolo en un gran hotel dels Monts Catskill, no el pot fer pel fet de ser negre. El 1951 marxa a Boston i el curs següent s’inscriu al New England Conservatory. Durant tres anys estudia arranjament i harmonia i ha de suportar els prejudicis racials del professor  de composició. Gràcies al company i saxofonista Andrew McGhee descobreix el Bebop. Aquest li presenta els millors Jazzzmen de Boston: Gigi Gryce, Jaki Byard, Charlie Mariano, Herb Pomeroy, Sam Rivers i Serge Chaloff. També coneix al crític musical Nat Hentoff el qual el convida al seu programa de ràdio. El mateix any d’arribar a Boston va poder veure per primera vegada a Charlie Parjer al Club Hi-Hat.



I ara escoltarem un tema de Cecil Taylor 

2.- Charge ‘Em Blues          (C.Tayor)       11m15s

Cecil Taylor va ser un pianista molt influenciat per Lennie Tristano. Posteriorment, i després d’escoltar “Un Poco Loco” es va convertir fan de la música de Bud Powell. Si fem una repassada als pianistes que el van influir en aquella època podríem començar per Erroll Garner, Mary Lou Williams (amb la qual tocaria a duo vint-i-cinc anys més tard al Carnegie Hall, 1977), l’obscur Sam Broadnax (per les seves espesses textures harmòniques), Dave Brubeck (igualment per l’opulència harmònica de la seva música en octet), Dick Twardzik (Cecil tindrà l’ocasió de tocar davant d’aquest), Horace Silver, Thelonious Monk i el més important, Duke Ellington.
I ara ja posem el darrer tema per avui, un tema de Duke Ellington, el magnífic Azure.

3.- Azure                                (D.Ellingon)   7m35s

Abans de plegar m’agradaria dir-vos que el Jordi Pujol (el Presi del Jazz) ha editat una selecció de 11 compactes mai editats abans amb el nom de The Keynote Collection 1941-1947 amb enregistraments que mai han vist la llum. Ja sabeu on ho podeu trobar això i molt més? Doncs al carrer Benet Mateu 26, barri de Sarrià-Sant Gervasi que és on hi la botiga de Blue Sounds.

Bé, doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el programa i ja quedem pel proper dijous 12 de desembre amb més música i novetats. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.

 

blogger templates |