Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit que segur
que també ho sou del Jazz Club La Vicentina, molt bona nit, ja més fresca i per
tant més adequada a l’època que estem...sembla que demà divendres fotrà un fet
considerable que espero que no sigui motiu per no venir a la Jam Session que
fem amb en Geni Barry Quintet...a partir de les 22h a la Sala Xica, entrada
gratuïta i consumició mínima obligatòria.....
Bé, comencem el programa 146 amb el darrer treball del trio de grans
músics els quals ens interpretaran la música de Cy Coleman...un músic que es va
dedicar a composar música per a musicals
i temes comercials d’una innegable qualitat com ara mateix veurem.
“PLAY COLEMAN”
SPERRAZZA, SACKS, KAMAGUCHI
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 424
Enregistrat als Acoustic Recording Studio, Brooklyn,
New York, el 14 de setembre de 2012.
Produït per The Trio + Geoff Kraly
Productor executiu, Jordi Pujol
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Tots els temes són de Cy Coleman acompanyat de Carolyn Leigh, Dorothy
Fields i Joe McCarthy. Bàsicament la música és de Coleman i les lletres dels
temes dels altres tres artistes...
Comencem la audició d’aquest disc amb el tema nº 8 que segur que
reconeixereu....un tema de Cy i Dorothy anomenat....
8.- Hey, Big spender (C.C.
& D. F.) 2m44s
O yeah.....seguima ara amb una balada preciosa de Cy Coleman que va
editar en un disc amb la seva orquestra reeditat per Playboy’s Penthouse...uau....
6.- Dorothy Dilema (C.
C.) 7m01s
Ara seguim amb aquest dolçor amb un tema que va fer famós a l’autor i
que Playboy va utilitzar com himne del seu programa televisiu, el Playboy TV..
De fet, Cy Coleman va obrir el seu propi Night Club a finals dels anys 50s on
va aconseguir que moltes celebritats hi anessin. Un dels assidus va ser el
creador de Playboy, en Hugh Hefner, el qual li va demanar que composes un tema
pel seu nou programa de televisió, i vet aqui...
11.- Playboy’s Theme (C.C.) 6m48s
Quina més increïble suavitat i tendresa la d’aquest magnífic tema. Una
digitació clara i precisa acompanyada de grans idees amb el suport de la resta
de la secció rítmica...
Escoltem el segon tema del disc de Coleman & Leigh, el conegut tema
que van fer pel musical “Little Me” l’any 1961...el
2.- I’ve got
your number (C.C & C.L.) 6m36s
Quina magnífica digitació i quina mà esquerra més controlada i suau. En
Jacob Sacks és un tros de pianista, prou que s’escolta....i mentre el walking
del Masa amb suavitat tal com la de les escombretes del Sperrazza. Després, el
magnífic solo del Masa, seguint el walking, mentre en Sacks el recolza; després
unes quatres la mar de delicats, com tot el tema, i després el tema a mode de
coda i final sobtat, acaronat per les escombretes.
Seguim amb el tercer tema de Coleman & Fields, ja força més
compromès d’estil i interpretació; un tema del 1966 que van fer pel musical
“Sweet Charity”...
3.- If my friends could see me now (C.C. & D. F.) 2m41s
Tema amb força estructura contemporània, un tema curtet que ens ha
situat en una altra òrbita.
Anem ara de nou a un tema amb arrels melòdiques prou clares. Aquest és
del Coleman i el McCarthy.; un tema on Nelson Riddle va dirigir la orquestra i
Nat King Cole el va cantar el 1955, entre moltes altres versions. Es va editar
en un 45 rpm on la cara A era aquest magnífic tema,
5.- I’m gonna laugh you right out of my life (C.C. & J.M.) 6m51s
Tema impressionant i més de la manera com l’han desenvolupat, amb una
formació carregada de swing, i un solo del Jacobs molt ben trenat interromput
de cop per l’entrada del Masa en el seu, per després tornar-s’hi a posar.
Seqüència de “quarts” amb l’Sperrazza i tornar a la coda i acabar-lo amb
contrabaix i hi hat de cop.
Acabem ja amb aquest trio de magnífics amb el tema pròpiament nomenat
“Witchcraft” i tema que es pot veure en vídeo amb el mateix Cy Coleman
interpretant-lo al piano i cantant-lo la mar de be...anomenat també
“Wichcraft”...o sigui “Bruixeria”...tema del Cy i de la Caroline que fan fer el
1957 i que el nostre trio interpreta amb un groove impressioanant.....
10.- Witchcraft (C.C.
& C.L.) 7m32s
Quin magnífic solo ens ha fet l’amic Masa....i no en parlem del Jacobs i
ja el final el típic mestratge de l’Sperrazza en els “quarts”...
Bé, la segona part del programa d’avui, la dedicarem a una Big Band, la
JODR, Jove Orquestra Del Raval dirigida pel Sergi Vergés...i tota una colla de
joves grans músics i que són...
Saxos i flautes....
Gonzalo Levin (alt,sopr,fl), Albert Comaleras (alt,sopr,fl), Francesc
Vidal (tenor), Nil
Villà (tenor,cl), Joan
Mas(barí),.
Trompetes...
Pep Garau (tp), Leo
Torres (tp), Bruno
Calvo (tp), Òscar
Latorre (tp), Pep
Tarradas (tp,
flughel),.
Trombons.....
Albert Costa (tb), Jordi Gómez (tb), Amaiur
González (tb), Darío
García (tb baix).
Àlex Fortuny, guitarra. Adrián
Ghiardo, piano. Pedro Campos, contrabaix. Josema
Martín, bateria. Sergi
Vergés, direcció i clown .
La veterania i l’ànima del compositor, arranjador i
trombonista.
Aquest concert que escoltareu, va ser el primer que han fet al Jamboree,
i segur que no serà el darrer, i que vaig tenir la oportunitat
d’enregistrar-lo, per tant, és un enregistrament en viu, i tot i que els meus
estris no són súper professionals, deu ni do com va quedar de bé....
Veiem que deien els amics del
Jamboree (segur que el text és del Pere Pons) en fer-ne la seva publicitat...
Sergi Vergès ha fet possible la
materialització d’un somni com és la creació de la JODR Big Band, unes sigles
que corresponen al nom de la primera Jazz Orquestra del Raval. La novetat
d’aquesta formació de 17 músics s’exposa a través del seu afany per a oferir en
directe la música escrita per a big band durant els últims 30 anys. Una
concepció arriscada i contemporània que suggereix un pas endavant respecte a
l’associació de les big bands amb l’època del swing i que reivindica autors com
Brookmeyer, McNeely, Slide Hampton, Neumeister i Schneider, entre molts altres.
La majoria dels seus integrants són a més fidels representants del nou planter
de músics de jazz que estan renovant l’escena del país.
Els textos que ara diré parlant de cada tema són obra i gràcia del
mateix Sergi Vergés....gràcies Sergi.
El primer tema és Rhoda Map, un clàssic de Thad Jones
de l'any 76. Amb solos de l'Albert Costa al trombó i el Bruno Calvo a la
trompeta.
1.- Rhoda Map (Thad
Jones) 6m31s
El segon es diu Thad, és un homenatge a Thad Jones
amb moltes cites musicals de coneguts arranjaments. El tema és de Jim McNeely
per a la Vanguard Orchestra, de l'any 95. Solos de l'Adrián Ghiardo al piano,
l'Albert Costa al trombó i el Pep Tarradas a la trompeta.
2.- Thad (Jim
McNeely) 11m38s
El tercer es diu The American Express, una obra de
Bob Brookmeyer per a un disc de composicions seves amb la Thad Jones/Mel Lewis
Orchestra. És de l'any 80. Solos del Gonzalo Levin al soprà, el Frances Vidal
al tenor i el Bruno Calvo a la trompeta.
3.- The American Express (Bob Brookmeyer) 10m41s
El quart es diu Frame for the blues, un tema de Slide
Hampton dedicat a son pare. Està a un disc de composicions pròpies amb la
Vanguard Orchestra. No sé ben bé l'any, però cap al 2002. Solos del Darío
García al trombó baix, el Pep Garau a la trompeta, el Pedro Campos al
contrabaix i l'Àlex Fortuny a la guitarra.
4.- Frame for the blues (Slide Hampton) 11m16s
L'últim es diu Start with Miss Beanhart, i és
composició i arranjament del Rob McConnell per a la seva big band, The Boss
Brass. És de l'any 80. Solos del Joan Mas al baríton, l'Òscar Latorre a la
trompeta. el Nil Villà al tenor i el Pedro Campos al contrabaix.
5.- Start with Miss Beanhart (Rob McConnell) 7m53s
Bé, doncs això ha estat tot per avui. Espero que us hagi agradat i
dir-vos que si en voleu més, demà a la
Sala Xica tenim la Jam Session del mes de novembre amb Geni Barry Sextet i tota
una colla d’amics músics que sembla que ‘han dit que vindran, com Dani Rambla,
Oriol Cot, etc.....
Gràcies per escoltar-nos i bona nit i bon Jazz en el Jaç...
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
