Bona nit a tothom, benvingudes i benvinguts al programa 147 de Jazz Club de Nit, un programa que fem des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i online a l’adreça http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

El programa d’avui va dedicat a dos músics locals i a repassar algun disc d’algun dels Jazz Masters. Els músics locals ho són però amb característiques diferents, com ja veure. Us en faig cinc cèntims....l’un va néixer a Segovia el 1977, es va formar a Madrid i després va caure entre nosaltres, i hi és des de ja fa una colla d’anys. L’altre va néixer a Granollers el 1986, es va formar aquí i ara mateix viu, estudia i treballa a Nova York.

Comencem amb el disc del Víctor Correa Trio




“LIVE AT JAMBOREE”
Víctor Correa Trio

Enregistrat al Jamboree el 7 d’octubre de 2009  per Quim Puitgó (Kato). L’Eva Vila va enregistrar una estoneta de vídeo del mateix concert.
Produït per Correa & Hernando

Víctor Correa, trombó
Alfred Artigues, guitarra
Ramon Angel Rey, bateria

Tots els temes del disc són composicions del Víctor Correa:

Victor Correa Hernando
1977 San Rafael -El Espinar ( Segòvia ) .
formació :
Després d’un breu pas pel conservatori, comença estudiant improvisació i Big - Band amb Bob Sands , bateria amb Yayo Morales , i piano amb Tony Heimer i Adolfo Delgado en la " Escuella de Música Creativa de Madrid" . Pren classes privades de composició i arranjaments amb Miguel Blanco també a Madrid . Es trasllada a Barcelona on ingressa a l'ESMUC i obté el títol en trombó de jazz estudiant amb Gorka Benítez ,Raúl García ( trombó tenor i Baix) ,Joan Monné , Eladio Reinón ,Mathew Simon ,Lluís Vidal ,etc.

Escoltarem la “Intro” interpretada pel Ramon Angel seguida del tema “Regeneración interválica”.

2.- Intro           interpretada per Ramon Angel Rey
3.- Regeneración interválica

Carall, carall, quins dos temes i quines magnífiques intervencions dels tres membres de la formació. Aquest darrer tema, amb quina força i amb quines variacions musicals més interessants...
 
Assisteix a classes magistrals de Joan Mungia , Leon Parker , Perico Sambeat , Phill Woods , Paquito de Rivera , Adrian Mears , Chris Cheek , Slide Hampton , Chris Kase , Leon Parker , Miguel Rivera , Conrad Herwig , Joseph Alessi , Michel Becquet , Hein Van de Gein , Miguel Zenón , Bruce Barth , etc
Obté una beca per estudiar a Nova York i va regularment a classes amb Luis Bonilla. Assisteix a una classe amb Jeff Ballard i Hal Crook .
Gràcies al Programa ERASMUS viatja a Rotterdam on estudia amb Ilja Reijngoud i Bart Van Lier i Composició ambPaul Van Brugge .
De tornada a Espanya el contracten com a professor de trombó de jazz al Conservatori Superior del Liceu , Escola de Música de la Concepció i L'Escola Superior del Taller de Músics .


Després d’aquesta entrada en el món sonor del Víctor, escoltem ara dos temes també seguits, el “Termodinàmica” i “Regeneración”...sembla que aquest concepte aleshores flipava bastant al Víctor.

4.- Termodinámica
6.- Regeneración

Dos temes impressionants interpretats, no ho oblidem, pel Víctor Correa, Alfred Artigues i Ramon Angel Rey. Solos magnífics i gran comunicació rítmica entre tots ells.

En Víctor està immiscit darrerament en un projecte molt interessant que vam tenir el plaer d’escoltar al Jazz Club La Vicentina aquest divendres passar, el 22 de novembre i que ens va gaudir d’allò més. En els propers dimarts tornaran al Jamboree per preparar-ne l’enregistrament que es farà ben aviat.

Professionalment :
Toca el trombó tenor principalment però des fa temps també toca el trombó Baix i una mica la tuba. Ha tocat, no necessàriament en aquest  ordre però sí aproximadament:
En el món del " Jazz " com a sideman amb:
Big Band del Taller de Músics de Madrid Dirigida Per Miquel Blanc .
Big Band de Bob Sands .
Jayme Marques Big Band
Orquestra Nacional de Jazz d'Espanya
Joan Monné Nonet
Perico Sanbeat quintet
Barcelona Jazz Orchestra amb convidats com Nicholas Payton , Jesse Davis , Dee Daniels , Brad Leali , etc
Perico Sanbeat Big Band i el flamenc Big Band on toca el trombó baix.
Llibert Fortuny XXL
Joan Chamorro Quintet .
Anna Luna quintet.
Big Band de Badalona
Big Band de Girona, etc....la resta ho podeu llegir a la seva pàgina web...


Escoltem ara ja per acabar aquest magnífic treball a trio els tres darrers temes seguits, el primer serà el “Hollan Spoor”; després escoltarem al “Pues si hombre no”, i finalment la “Outro”....gaudiu..

7.- Hollan Spoor
8.- Pues si hombre no
9.- Outro         interpretada per Ramon Angel Rey

Després d’aquest magnífic disc del Víctor Correa, disc gens típic ni d’estructures musicals ni de composicions, entrarem en el món també atípic del trio Marquès/ Stinson/ O’Farril i la seva particular visió del “Latin Jazz” amb espurnes de “Hip Hop”.

“¡PA’LANTE!”
MARQUÈS/ STINSON/ O’FARRIL TRIO

Editat per Quadrant Produccions                    Q00047J
Enregistrat el 14 i 15 de febrer de 2013 al Peter Karl Studios, Brooklyn, NY.
Produït per Josep Ramon Jové.

Albert Marquès, piano
Walter Stinson, contrabaix
Zack O’Farril, bateria

I amb la participació de l’Adam O’Farril (temes 6 i 9) i de Circa 95 (veu en el tema 5).

Nascut el 1986, Albert Marquès es va graduar al 1986 al Conservatori Superior del Liceu. Als 22 anys enregistra el seu primer disc liderant un quartet amb Jordi Bonell a la guitarra amb qui des de  llavors han sigut inseparables. Marquès ha actuat amb musics de l'escena catalana com Perico Sambeat o Marc Miralta.

Comencem amb el tema 3 del disc...una composició del bateria com ràpidament comprendreu...

3.- Existencial Crisis            (Z.O’Farril)     2m34s

Un tema carregat d’una estructura rítmica molt personal on fins i tot el pianista abandona la melodia pràcticament per afegir-s’hi rítmicament i percusiva.

Escoltem ara el següent tema, aquest composat pel mateix  Albert Marquès..

4.- Cançó del pare               (A.Marquès)  5m23s

Si bé encara no hem entrat en l’especial concepció del latin d’aquest trio, no us preocupeu que aviat ho faran..
Abans m’agradaria recordar el doble concert que vaig poder veure la temporada passada a la Nova Jazz Cava de Terrassa, on vam poder assistir a l’estrena de dos projectes increïbles. El primer va ser precisament el que ens va presentar el jove Albert Marquès que aleshores va venir amb els dos germans O’Farril, bateria i trompeta (aquest amb només 18 anys) i el contrabaixista Alexis Cuadrado. Un gran concert on l’Albert ens va impressionar d’allò més, igualment com els dos joves cracs americans i el ja vell conegut Alexis. Després d’ells, encara vam poder escoltar el magnífic projecte del Perico Sambeat de qual em vaig comprar el disc i en vaig fer un programa de ràdio.



Escoltem ara el primer tema “Latin” amb clars aires de “hip hop”....sí, sí, ja ho escolteu, el Miquel Tuset posarà un tema “Hip hop”....però és que aquests nois s’ho mereixen....

5.- Azúcar      (Circa 95 i Z. O’Farrill)         3m10s

Després d’aquesta “raresa” rítmica i força interessant, seguirem amb la vida i miracles de l’Albert...
Just després del Conservatori s'instal·la a Paris, capital europea del jazz, i toca amb grans musics de l'escena francesa com Pierre Perchaud o Rémi Vignolo. Durant el seu tercer i darrer any a Paris forma part del quartet del llegendari Leon Parker (bateria de Ahmad Jamal o Mullgrew Miller entre d'altres).

Escoltem ara el tema sisè d’aquest disc amb el trompetista Adam O’Farril, tema magnífic i composat per ell mateix, anomenat “Industrialistic”, seguit del següent tema, composat per l’Albert Marquès, el “IDN”.

6.- Industrialistic        (A.O’Farrill)               6m19s
7.- IDN                       (A.Marquès)              5m30s

Uau, quins trossos de temes, ambdós, amb una marxa força increïble. El primer amb el jove gran crac de la trompeta, l’Adam O’Farril i el darrer, una magnífica composició “latin” de l’Albert Marquès.

Seguim una mica més amb els camins vitals de l’Albert....
Des del 2011 viu a Nova York on toca entre d'altres projectes amb una big band de latin jazz dirigida per Arturo O'Farrill (premiat amb un Grammy el 2008). Marquès ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc des Lombards, Jamboree, i una llarga llista de clubs i festivals als dos costats de l'Atlàntic incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal. Ha enregistrat tres discs al seu nom i ha treballat amb nombrosos projectes com a sideman a l'Estat espanyol, França i els Estats Units.

Acabem ja aquest disc amb un altre tema de l’Adam O’Farrill, tot i esperant que us hagi agradat aquest projecte editat per Quadrant Produccions...

9.- On the blue summer evening    (A.O’Farrill)    8m32s

Després d’aquests dos discos amb una novetat de Quadrant Produccions i un treball del 2008 recuperat amb molt de “carinyo” de l’amic Víctor Correa, ens endinsem ara en les profunditats de......
La música d’un dels grans saxos tenors que, com alguns altres, ha quedat desconegut pel gran públic, sí aquell públic que només sap de Jazz els gran noms, els més mediàtics, i per això no menys bons....passa que el Jazz és molt més que els noms més coneguts...i amb això estem, intentant recordar els qui no ho són tant....
Avui escoltarem una miqueta el saxo tenor Harold Land, músic que va tenir la sort de compartir escenari amb el gran, el més gran, en Clifford Brown, i també amb el Max Roach. Van formar un quintet el qual es va considerar com el millor en el seu temps. Malauradament, la mort desgraciada d’en Clifford va acabar amb les grans expectatives que tothom els hi tenia posades, com a grup. Cadascú es va espavilar pel seu compte, i avui, el nostre “Jazz Master” va compartir estudi de gravació amb uns altres “mostrus” del Jazz en un disc en vinil comprat a la botiga que Fresh sound Records te al carrer Benet Mateu 26 la barri de Sarrià-Sant Gervasi, amb el telèfon 93 80 60 28. Allà hi trobareu a l’Enrique Heredia els caps de setmana i dilluns pel matí.

El disc es diu



“WEST COAST BLUES”
HAROLD LAND!

Distribuït en vinil per Fresh Sound Records

Enregistrat el 17 i 18 de maig de 1960
Editat per JazzLand

La música que escoltareu ara, va ser digitalitzada a partir del magnífic vinil de 180 grams distribuït per Fresh Sound Records.

Aquesta reedició (que, sorprenentment, encara no ha sortit de forma completa al CD) va ser gravada originalment per al segell Jazzland. El saxofonista tenor Harold Land porta un sextet d'estrelles que inclou el guitarrista Wes Montgomery, el trompetista Joe Gordon, el pianista Barry Harris, el contrabaixista Sam Jones i el bateria Louis Hayes. Junts, porten a terme tres temes originals de Land, el "Don’t explain", de la Billie Holliday / Arthur Herzog, el tema de Charlie Parker "Klactoveedsedstene", i una versió primerenca de Montgomery de "West Coast Blues".

Com que no tenim gaire temps, començarem suau i anirem pujant de ritme...
Ho farem amb la magnífica balada de Billie Holliday / Arthur Herzog,

1.- Don’t explain       (B.H & A.H.)  4m45s

Després d’aquesta delicadesa, seguirem amb un altra tema suau, tot i que no tant; un tema de Harold Land....

2.- Ursula                   (H.L.)              6m57s
I acabem aquesta petita repassada amb la música de Harold Land posant el darrer tema, el conegut tema de Parker....per acabar allò que es diu a tota hòstia...

3.- "Klactoveedsedstene",  (C.O.) 9m44s

Aquí la contraportada en CD
Bé, doncs això ha estat tot, espero que us hagi agradat la selecció....recordeu que primer hem escoltat el treball del Víctor Correa enregistrat en directe al Jamboree....després el darrer treball de Marquès/Stinson/O’Farril editat pe Quadrant  Produccions i ara hem acabat escoltant tres temes del magnífic saxo tenor Harold Land. Dir-vos que la vostra presència a l’altre cantó de les ones o per internet ens dóna la força suficient per a continuar amb la feixuga tasca d’aconseguir que a vosaltres us acabi agradant aquesta magnífica música anomenada Jazz i que la gaudiu encara més anant a escoltar-la en viu en els diferents locals que hi ha a l’abast. Si més no, recordar-vos que a Sant Vicenç dels Horts en tenim un, on hi fem un concert de Jazz i una Jam Session cada mes. Bé, doncs gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.



Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit que segur que també ho sou del Jazz Club La Vicentina, molt bona nit, ja més fresca i per tant més adequada a l’època que estem...sembla que demà divendres fotrà un fet considerable que espero que no sigui motiu per no venir a la Jam Session que fem amb en Geni Barry Quintet...a partir de les 22h a la Sala Xica, entrada gratuïta i consumició mínima obligatòria.....

Bé, comencem el programa 146 amb el darrer treball del trio de grans músics els quals ens interpretaran la música de Cy Coleman...un músic que es va dedicar a  composar música per a musicals i temes comercials d’una innegable qualitat com ara mateix veurem.



“PLAY COLEMAN”
SPERRAZZA, SACKS, KAMAGUCHI

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 424
Enregistrat als Acoustic Recording Studio, Brooklyn, New York, el 14 de setembre de 2012.
Produït per The Trio + Geoff Kraly
Productor executiu, Jordi Pujol


Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix

Tots els temes són de Cy Coleman acompanyat de Carolyn Leigh, Dorothy Fields i Joe McCarthy. Bàsicament la música és de Coleman i les lletres dels temes dels altres tres artistes...

Comencem la audició d’aquest disc amb el tema nº 8 que segur que reconeixereu....un tema de Cy i Dorothy anomenat....

8.- Hey, Big spender            (C.C. & D. F.)            2m44s

O yeah.....seguima ara amb una balada preciosa de Cy Coleman que va editar en un disc amb la seva orquestra reeditat per Playboy’s Penthouse...uau....

6.- Dorothy Dilema   (C. C.)                        7m01s

Ara seguim amb aquest dolçor amb un tema que va fer famós a l’autor i que Playboy va utilitzar com himne del seu programa televisiu, el Playboy TV.. De fet, Cy Coleman va obrir el seu propi Night Club a finals dels anys 50s on va aconseguir que moltes celebritats hi anessin. Un dels assidus va ser el creador de Playboy, en Hugh Hefner, el qual li va demanar que composes un tema pel seu nou programa de televisió, i vet aqui...

11.- Playboy’s Theme          (C.C.) 6m48s

Quina més increïble suavitat i tendresa la d’aquest magnífic tema. Una digitació clara i precisa acompanyada de grans idees amb el suport de la resta de la secció rítmica...



Escoltem el segon tema del disc de Coleman & Leigh, el conegut tema que van fer pel musical “Little Me” l’any 1961...el

2.- I’ve  got your number      (C.C & C.L.)              6m36s

Quina magnífica digitació i quina mà esquerra més controlada i suau. En Jacob Sacks és un tros de pianista, prou que s’escolta....i mentre el walking del Masa amb suavitat tal com la de les escombretes del Sperrazza. Després, el magnífic solo del Masa, seguint el walking, mentre en Sacks el recolza; després unes quatres la mar de delicats, com tot el tema, i després el tema a mode de coda i final sobtat, acaronat per les escombretes.

Seguim amb el tercer tema de Coleman & Fields, ja força més compromès d’estil i interpretació; un tema del 1966 que van fer pel musical “Sweet Charity”...

3.- If my friends could see me now (C.C. & D. F.)            2m41s

Tema amb força estructura contemporània, un tema curtet que ens ha situat en una altra òrbita.

Anem ara de nou a un tema amb arrels melòdiques prou clares. Aquest és del Coleman i el McCarthy.; un tema on Nelson Riddle va dirigir la orquestra i Nat King Cole el va cantar el 1955, entre moltes altres versions. Es va editar en un 45 rpm on la cara A era aquest magnífic tema,

5.- I’m gonna laugh you right out of my life            (C.C. & J.M.) 6m51s

Tema impressionant i més de la manera com l’han desenvolupat, amb una formació carregada de swing, i un solo del Jacobs molt ben trenat interromput de cop per l’entrada del Masa en el seu, per després tornar-s’hi a posar. Seqüència de “quarts” amb l’Sperrazza i tornar a la coda i acabar-lo amb contrabaix i hi hat de cop.

Acabem ja amb aquest trio de magnífics amb el tema pròpiament nomenat “Witchcraft” i tema que es pot veure en vídeo amb el mateix Cy Coleman interpretant-lo al piano i cantant-lo la mar de be...anomenat també “Wichcraft”...o sigui “Bruixeria”...tema del Cy i de la Caroline que fan fer el 1957 i que el nostre trio interpreta amb un groove impressioanant.....

10.- Witchcraft          (C.C. & C.L.)             7m32s

Quin magnífic solo ens ha fet l’amic Masa....i no en parlem del Jacobs i ja el final el típic mestratge de l’Sperrazza en els “quarts”...

Bé, la segona part del programa d’avui, la dedicarem a una Big Band, la JODR, Jove Orquestra Del Raval dirigida pel Sergi Vergés...i tota una colla de joves grans músics i que són...
Saxos i flautes....
Gonzalo Levin (alt,sopr,fl), Albert Comaleras (alt,sopr,fl), Francesc Vidal (tenor), Nil Villà (tenor,cl), Joan Mas(barí),.
Trompetes...
Pep Garau (tp), Leo Torres (tp), Bruno Calvo (tp), Òscar Latorre (tp), Pep Tarradas (tp, flughel),. 
Trombons.....
Albert Costa (tb), Jordi Gómez (tb), Amaiur González (tb), Darío García (tb baix).
Àlex Fortuny, guitarra. Adrián Ghiardo, piano. Pedro Campos, contrabaix. Josema Martín, bateria. Sergi Vergés, direcció i clown .
La veterania i l’ànima del compositor, arranjador i trombonista.


Aquest concert que escoltareu, va ser el primer que han fet al Jamboree, i segur que no serà el darrer, i que vaig tenir la oportunitat d’enregistrar-lo, per tant, és un enregistrament en viu, i tot i que els meus estris no són súper professionals, deu ni do com va quedar de bé....

Veiem que deien els  amics del Jamboree (segur que el text és del Pere Pons) en fer-ne la seva publicitat...

Sergi Vergès ha fet possible la materialització d’un somni com és la creació de la JODR Big Band, unes sigles que corresponen al nom de la primera Jazz Orquestra del Raval. La novetat d’aquesta formació de 17 músics s’exposa a través del seu afany per a oferir en directe la música escrita per a big band durant els últims 30 anys. Una concepció arriscada i contemporània que suggereix un pas endavant respecte a l’associació de les big bands amb l’època del swing i que reivindica autors com Brookmeyer, McNeely, Slide Hampton, Neumeister i Schneider, entre molts altres. La majoria dels seus integrants són a més fidels representants del nou planter de músics de jazz que estan renovant l’escena del país.

Els textos que ara diré parlant de cada tema són obra i gràcia del mateix Sergi Vergés....gràcies Sergi.

El primer tema és Rhoda Map, un clàssic de Thad Jones de l'any 76. Amb solos de l'Albert Costa al trombó i el Bruno Calvo a la trompeta.

1.- Rhoda Map          (Thad Jones)             6m31s

El segon es diu Thad, és un homenatge a Thad Jones amb moltes cites musicals de coneguts arranjaments. El tema és de Jim McNeely per a la Vanguard Orchestra, de l'any 95. Solos de l'Adrián Ghiardo al piano, l'Albert Costa al trombó i el Pep Tarradas a la trompeta.

2.- Thad         (Jim McNeely)                      11m38s

El tercer es diu The American Express, una obra de Bob Brookmeyer per a un disc de composicions seves amb la Thad Jones/Mel Lewis Orchestra. És de l'any 80. Solos del Gonzalo Levin al soprà, el Frances Vidal al tenor i el Bruno Calvo a la trompeta.

3.- The American Express  (Bob Brookmeyer)   10m41s

El quart es diu Frame for the blues, un tema de Slide Hampton dedicat a son pare. Està a un disc de composicions pròpies amb la Vanguard Orchestra. No sé ben bé l'any, però cap al 2002. Solos del Darío García al trombó baix, el Pep Garau a la trompeta, el Pedro Campos al contrabaix i l'Àlex Fortuny a la guitarra.

4.- Frame for the blues        (Slide Hampton)       11m16s

L'últim es diu Start with Miss Beanhart, i és composició i arranjament del Rob McConnell per a la seva big band, The Boss Brass. És de l'any 80. Solos del Joan Mas al baríton, l'Òscar Latorre a la trompeta. el Nil Villà al tenor i el Pedro Campos al contrabaix.

5.- Start with Miss Beanhart           (Rob McConnell)      7m53s

Bé, doncs això ha estat tot per avui. Espero que us hagi agradat i dir-vos que si en voleu més, demà  a la Sala Xica tenim la Jam Session del mes de novembre amb Geni Barry Sextet i tota una colla d’amics músics que sembla que ‘han dit que vindran, com Dani Rambla, Oriol Cot, etc.....
Gràcies per escoltar-nos i bona nit i bon Jazz en el Jaç...



Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit. Comencem el programa nº 145 corresponent ja a la 5ª temporada, deu nido....i tot gràcies a vosaltres, amigues i amics que ens seguiu cada dijous....

Avui us presentem el darrer treball de l’amic i pianista Albert Caire. L’Albert ens acompanya des de fa dos anys a les Jam Sessions que fem el darrer divendres de mes, tot i que en aquest mes, ho hem avançat al dia 15 de novembre. Motiu? Doncs l’actuació de la vicentina Marina Tuset al Palau de la Música Catalana dins el marc del 45é Festival de Jazz de Barcelona, el Voll Damm Festival, on compartirà escenari amb la Gemma Abrié i Susana Sheiman, totes tres convidades per la Locomotora Negra i al seu director i millor persona, Ricard Gili.



“TIME AFTER TIME”
ALBERT CAIRE TRIO

Editat per PSM Music.
Enregistrat a Estudi Laietana, Barcelona, el 2 i 3 de juliol de 2013 per Jordi Vidal.
Produït per Albert Caire.

Albert Caire, piano
Jaime Duran, contrabaix
Carles Domingo, bateria

Aquest és un disc on es barregen temes del món pop passats pel sedàs del Jazz amb d’altres dins del món del Jazz, que jo diria que s’han tocat força vegades a les Jam dels Jazz Club La Vicentina amb l’Albert, el Geni Barry, Carles Pineda, Quico Mampel i Felipe Muñoz...oi Albert?

Jo he escollit precisament aquests darrers, ja em perdonaràs Albert, deu ser deformació amateur....o sigui que comencem amb el primer tema, composat per Richard Rodgers i lletra de Lorenz Hart que van escriure el 1937 per una comèdia musical anomenada “I’d Rather be Right”.

1.- Have you met miss Jones         (R.R & L.H.)   3m19s

Després d’aquesta delicada exposició d’aquest estàndard, ens endinsarem amb un tema que va composar en Joe Zawinul, el magnífic Mercy, mercy, mercy. Un tema que van interpretar en viu el Cannonball Adderlery Quintet al Club deLisa a Chicago el 1966.

2.- Mercy, mercy, mercy                  (J.Z.)               4m57s

Un tema força preciós amb molt bones interpretacions de tots tres.....
Ara seguirem amb un tema amb força ritme, força swing, un tema del gran, gran Charles Mingus; tema que  interpretat per la seva Big Band una pila de vegades, totes en honor a la seva vida i figura musical, composat pel mestre però allà pels anys____. El mateix Mingus va realitzar un doble LP anomenat “Nostalgia in Times Square/ The immortal 1959 Sessions, tot i que abans va interpretar-lo en el disc Mingus in Wonderland, també el 1959 amb Booker Ervin entre la resta del quintet.



3.- Nostalgia in Times Square       (C.M.)             5m19s

Magnífic tema i interpretat amb molt de swing pel trio de l’Albert....
I acabem amb un dels temes que hem tocat més vegades al Jazz Club, el tema bandera de l’Horace Silver, composat el 1965 i incorporat en el disc homònim i amb els Horace Silver Quintet, amb Joe Henderson, Blue Mitchell i Junior Cook, entre altres...

4.- The Song for my father              (H.S.)              5m50s

Tema amb una molt bona intro i que segueix amb el típic ritme funky, en aquest cas, força suau, però ple de sensibilitat. Bon solo de l’Albert i molt ben acompanyat pels seus amics i companys. En Jaume també es mostra consistent en el seu solo i força melòdic.
De fet, en aquest disc es nota que hi ha una sòlida compenetració entre tots tres, que per això són amics i col·legues en diversos projectes...

Bé, deixem aquest bon disc de l’Albert Caire Trio i felicitem-lo per haver tingut el coratge d’embrancar-se en la seva producció, que tal i com estant els temps, deu nido els riscos i problemes que tots tenim...abraçada Albert.

Ara ens endinsarem en el darrer projecte del saxofonista francès Gael Horellou i el seu darrer treball també anomenat



“TIME AFTER TIME”
GAEL HORELLOU

Editat per Fresh sound Records New Talent           FSNT 422
Enregistrat per Jean Taxis el 5 de juliol de 2011 a “Studio Val d’Orge”, Epinay sur Orge, França.
Produït per Gael Horellou i Jordi Pujol
Productor executiu Jordi Pujol

Perico Sambeat, saxo alt
Gael Horellou, saxo alt
Albert Sanz, piano
Nicolas Moreaux, contrabaix
Antoine Paganotti, bateria

Aquí tenim un disc ple d’estàndards amb un parell de temes propis, l’un del Gael i l’altre de Nicolas. Un disc amb la vitalitat de finals dels 50s, inicis dels 60s, carregat de post bop, swing i amb una selecció de temes que se’m fa força difícil fer-ne la selecció...

Començarem pel darrer tema del disc, de Sammy Cahn i Jule Styne, la coneguda

8.- Time after Time   (S. C. & J. S.)            8m14s

Després d’aquesta delicatessen per començar, ens endinsarem en la resta de temes, que excepte el “Moonlight in Vermont”, tenen tots una potència rítmica important...seguim amb el segon tema del disc de F. Grofe...que podria ser un trosset de la The Gran Canyon Suite de Ferde Grofé...

2.- On the trail           (F.G.)              6m55s



Després d’aquesta exquisidesa anem amb el primer tema del disc de Gigi Gryce. Tema que va enregistrar per primera vegada Clifford Brown a París el 8 d’octubre de 1953. Tema interpretat per milers de músics i milers de vegades; estem parlant del

1.- Minority                (G. G.)            7m00s

Seguirem amb un tema original del Gael, un Blues, el blues de...

4.- Le Blues de l’Ermite       (G. H.) 4m16s

I ja per acabar amb aquest magnífic disc ho farem amb un estàndard de L. Hart i Richad Rodgers, el no massa conegut...
 5.- There’s a small hotel      (L.H. & R. R.) 6m19s


Bé, ara és el moment de passejar-nos pels anys 50s-60s per acabar aquest programa i ho farem amb un disc del 1962 amb dos grans tenors, Gene Ammons i Sonny Stitt amb dos discos emblemàtics, el primer el Boos Tenors in Orbit, i el segon el Soul Summit....escoltem alguns temes del primer...



“BOSS TENORS IN ORBIT”
GENE AMMONS & SONNY STITT

Editat en vinil per Verve
Enregistrat el 18 de febrer de 1962 a New York.
Edició actual de Fresh Sound Records      FSR-CD 788

Gene Ammons, saxo tenor
Sonny Stitt, saxo tenor i alt
Paul Weeden, guitarra
Donals Patterson, orgue
William James, bateria

Comencem amb el magnífic tema de Jerome Kern i lletres de Oscar Hammestein composat el 1929 i escrita pel “show” anomenat Sweet Adeline. Músics que l’han interpretat han estat Sonny Rollins, Kenny Burrell & John Coltrane, entre cantants com Billie Holiday i Ella Fitzgerald, etc,etc...
2.- Why was i born?             (J. K. & O. H.)            8m20s

Tot i que Gene Ammons i Sonny Stitt eren com una mena de torres bessones del món del saxo tenor; tot i així es tenen força respecte mutu considerant la diferència entre els seus estils. En Gene Ammons, ple de soul-jazz i en Sonny Stitt carregat de bop, engranen bé sigui tocant estàndards, interferint en les melodies familiars, o en forma de balada.

Seguim ara mb un tema de Ray Henderson i lletra de Mort Dixon i, composat el 1926 i enregistrat per primera vegada el mateix any per Gene Austin. Estem parlant del

5.- Bye Bye Blackbird          (R. H. & M. D.)          9m58s

En aquest enregistrament se'ls veu una mica restringits però, es van associar amb brillant organista Don Patterson, el guitarrista totalment fosc, en Paul Weeden, i el gran bateria Billy James. Hi ha un cisma en termes de la separació estèreo, ja que cada saxofonista aconsegueix el seu propi canal, però en ocasions toquen junts. Alguns talls més llargs permeten Patterson relaxar-se i prendre les regnes, però és majoritàriament un acompanyant en aquesta data de 1962. No hi ha una veritable lluita pel territori aquí, mentre la rivalitat està redactada, ells dos fan torns sense cap mena d'egoisme. Stitt canvia a l’alt per aconseguir contrast, i els dos saxofonistes toquen junts en el bon tema de Miles, "Walkin’”, sempre com una mena de Jam, però més escurçada aquí, amb la melodia bàsica tocada una sola vegada, amb Ammons afegint una mica d'harmonia en el procediment.

Escoltem ara el magnífic tema interpretat per Miles Davis, i composat per Richard Carpenter. Miles va enregistrat el disc homònim el 3 i 29 d’abril de 1954 amb una formació de septet on també hi havia el magnífic tema, aquest sí de Miles, el Solar. Intenten fer frases curtes en el tema "Why was I born?”, mentre Stitt fa una ràfega de notes bebop. Mentre que "John Brown’s body" és la quinta essència del soul-jazz en el seu millor moment primigeni, ells s'estenen en el llarg tema de deu minuts, el  "Bye Bye Blackbird".....etc...
I acabem amb el magnífic tema de R. Carpenter....

1.- Walkin’                 (R. C.)            5m21s

 

blogger templates |