PROGRAMA Nº 140
Bona nit, amigues i amics de Jazz Club de Nit. De nou ens retrobem a la mateixa hora i durant la mateixa estona, si voleu. Comencem la 5ª temporada aquí, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o a l’enllaç de l’online .........
Tenim, tinc, les mateixes ganes que tenia l’any passat i espero que totes i tots vosaltres també les tingueu i em vulgueu acompanyar algun dijous.
Bé, abans de començar, dir-vos que demà també comencem la 5ª temporada de Jam Sessions al Jazz Club La Vicentina i ho fem amb el nostre quintet habitual amb Geni Barry al capdavant. Com sempre, a partir de les 22h i a la Sala Xica.

Comencem doncs amb el programa d’avui....us he preparat una selecció de diverses músiques entre les quals la que em va enviar el Ramiro Rosa, membre de “El Colectivo” i que porta de nom “Converses”. Abans però, podreu escoltar el darrer treball d’un guitarrista americà, en Nate Radley anomenat “The Big Eyes”, i acabarem amb una de les perles del post Bop, amb el Jimmy Smith al capdavant d’una vertadera “troupe” de monstres del Jazz.



“THE BIG EYES”
NATE RADLEY

Editat per Fresh Sound Records New Talent                      FSNT 395
Enregistat el 21 i 22 de setembre de 2010 a Exile Recording Long Island City, NY.
Produït per Nate Radley
Productor executiu, Jordi Pujol

Nate Radley, guitar
Loren Stillman, saxo alt
Pete Rende, fender Rhodes
Matt Pavolka, contrabaix
Ted Poor, bateria

Tots els temes són composicions de Nat Radley.

2.- January                7m00s

Nate Radley és un guitarrista i compositor amb seu a Brooklyn que lidera el seu propi grup. Se’l pot escoltar en  una varietat de projectes de col·laboració, i treballa com a acompanyant en nombroses bandes, tant en l'àrea de Nova York com a tot el món .

El primer cd de Nate com a líder "The Big Eyes" va sortir el gener de 2012 editat per Fresh Sound / New Talent. El cd inclou nou de les composicions originals realitzades per Nate a la guitarra, Loren Stillman en el saxofon, Pete Rende al Fender Rhodes , Matt Pavolka en el contrabaix , i Ted Poor a la bateria .

3.- Ascent                  7m09s

A més de dirigir la seva pròpia banda Nate es presenta amb freqüència en la banda " Bad Touch ", com a “sideman” on hi ha també Loren Stillman i Ted Poor, així com Gary Versace en l'òrgan . Aquest grup ha gravat un cd amb el seu propi nom que es diu “Like a Magic Kiss”  i un segon “Winter Fruits”, amb el nom de Loren Stillman Quartet. En Nate, formant part de la banda ha realitzat gires per Europa el 2011 i els EUA el 2009 .

Nate toca amb una varietat de grups com a sideman i des que es va traslladar a Nova York l'any 2004 ha enregistrat més de 20 cds. Algunes de les bandes on Nate ha tocat i gravat inclou: el Alan Ferber Nonet i Large Ensemble , Marc Mommaas "Landmarc", el grup de Jon Gordon, House of Illusion, d'Akiko Pavolka , el Andrew Rathbun Group, i el Quartet de Dave Smith. Altres líders de grups amb els quals Nate ha tocat, inclouen a  John O'Gallagher ,Tony Moreno ,John McNeil ,David Scott ,Tom Beckham ,Andy Statman , la Maria Schneider Jazz Orchestra , Aruan Ortiz , i Eric Rasmussen . Nate també toca regularment amb el grup de música country Hope Debats i North Forty .

1.- Boo                       6m17s

Nate ha gravat per a segells com Fresh Sound/New Talent, Sunnyside, Steeplechase, Artistshare, Pirouette, i Tone of a Pitch. Ha actuat en tots els EUA ,Canadà ,Europa i als festivals de jazz com el Festival North Sea Jazz ,el Festival de Jazz de Montreal i el Festival de Jazz d'Atlanta .

Nate va estudiar guitarra jazz i composició al Conservatori de Nova Anglaterra a Boston, MA, on va rebre un Mestratge en Música. Va estudiar amb John Abercrombie ,Bob Brookmeyer ,Jerry Bergonzi , i George Russell. També té una llicenciatura en sociologia de la Universitat de Chicago.

Nate té més de deu anys d'experiència com a docent, i en l'actualitat imparteix classes de guitarra jazz, teoria de la música i conjunts de jazz al Centre d'Estudis preparatoris en Música al Queens College i dóna classes particulars de guitarra a l'Escola de Música de Bloomingdale .A més a més,  Nate ha impartit classes magistrals a les escoles secundàries i universitats al llarg dels Estats Units.

8.- Blue Square        7m42s

Deixem aquest treball del Nate Radley el qual ens ha sorprès força per la qualitat de les composicions i interpretacions, i ens endinsem en el primer disc d’un grup de músics, que de moment només són tres, tot i que te la pinta que n’hi hagi més. Es diuen “El Colectivo” i el disc es diu....




”CONVERSES”
EL COLECTIVO

Editat per Raspall Records                    RR214
Enregistrat als estudis Laietana el novembre de 2012 per Jordi Vidal.
Produït per “El Colectivo”

Elisabet Raspall, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria

Totes les composicions són de “El Colectivo” excepte “El Virolai” que és de J. Verdaguer  i J. Rodoreda.

1.- Projecte #5          (J. Mestres)   5m09s
6.- The Green Line   (J. Mestres)   5m24s

Elisabet Raspall, de Vilanova i la Geltrú, pianista reconeguda per tots els companys i públic que l’ha escoltat. Participa en diversos projectes com p.e. els De Diego Brothers; a duo amb el Chris Cheek; a quartet amb la cantant Ana Rossi en el disc Bossanova i la Geltrú. Ha publicat set CDs amb les seves composicions. Actua sovint a la “sala blanca” de l’Hotel Mandarin, i ho ha fet també al Jazz Club La Vicentina amb els germans DeDiego. Va rebre el premi al “millor compositor” de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya,  els anys 1997, 1998 i 2001. La llista de col·laboracions, la llista de músics és tant llarga que no cal posar-la, només hem de dir que ha tocat i toca amb tothom....
Com que ara sembla que es necessiten títols, doncs la Elisabet els te quasi tots...havent passat per Berklee i aconseguint a casa nostra el títol superior en piano jazz per l’ESMUC.

7.- Nonom                 (E. Raspall)   4m37s

Ramiro Rosa, de Buenos Aires, va estudiar al Conservatorio Superior de Buenos Aires i es va traslladar a Barcelona el 2001, continuant els seus estudis al Taller de Músics i a l’Escola de Música Moderna de Badalona. Forma part del grup Toma 4  amb el Yeray Hernández i dos companys més, els quals també van passar pel Jazz Club La Vicentina . El 2006 van guanyar el primer premi de Jazz a Fuenlabrada, Madrid. També el tenim amb el Dani Molina Quartet, que també va venir al Jazz Club La Vicentina. Col·labora com a professor acompanyant a l’Esmuc i ha format part de la Original Jazz Orquestra Taller de Músics. Darrerament coordina les Jam Sessions al local Fizz.

5.- A Mansalva          (E. Raspall)   7m40s

Jordi Mestres,  va passar pel Conservatori del Bruc fent guitarra clàssica però aviat li va interessar la música moderna rebent classes de mestres com Dani Pérez, Marcelo Valente o José Luís Gámez. Després de conèixer David Mengual es va dedicar ha estudiar el contrabaix aconseguint el títol de grau superior al Conservatori del Liceu, on va rebre classes de l’Horacio Fumero.
Actualment col·labora amb la cantant granadina Amparo Sánchez amb la qual realitza gires per mig món, així com amb els pianistes August Tharrats, el trio COKIN 'Monk i Xavier Monje, entre d'altres.

Més informació de tots tres a la seva web:   www.elcolectivo.cat

2.- The Party is Here            (E.Raspall)    4m29s




“HOUSE PARTY”
JIMMY SMITH

Enregistrat en dues sessions: el 25 d’agost de 1957 a les torres de manhattan, N.Y els temes 3 i 4; mentre que els temes 1, 2 i 5 es van enregistrar el 25 de febrer de 1958
Editat per Blue Note

Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Tina Brooks (s.t.), Kenny Burrell i Eddie McFaden (g.), Lou Donaldson i George Coleman (s.a.), Art Blakey i Donald Bayley (d.)

Jimmy Smith va ser un músic de Hard Bop i Funky que va revolucionar la manera de tocar l’orgue en els anys 50s i 60s. Alguns dels seus primers temes van ser força populars fins i tot fora del món del Jazz, com va passar amb el seu disc “The Preacher” immiscits en l’anomenat  Soul-Jazz en el món del pop i van inspirar a d’altres músics d’una línia similar com Lou Bennet en el seu tema Amen. Va ser el primer en utilitzar-lo com a multi-instrument fent l’acompanyament del baix amb els pedals, els acords amb la mà esquerra, mentre que la línia solista la deia amb la dreta. Va ser l’hereu d’una tradició de “rhythm & blues” molt poderosa rítmicament a la qual va servir de manera honesta combinant-la amb un tractament Bop molt en la línia de Horace Silver i Bobby Timmons. 

L’any 2000 quan Blue Note va actualitzar el disc “House Party” del 1958 per incloure’l en la sèrie Rudy van Gelder, van incrementar la durada del disc incloent-hi el tema de Parker, “Confirmation”.  Ara, l’esforç estava sustentat pel valor afegit de Bird que va ser per sempre més un punt fort admirat per tota la camarilla musical. A més a més de compartir tres dels cinc temes de l’edició de RGV del disc “The Preacher” del 1958, hi ha dos temes més de la sessió del 1957; una confabulació de músics amb Lee Morgan (trompeta), George Coleman (saxo alt), Curtis Fuller (trombó), Eddie McFadden (guitarra), Kenny Burrell (guitarra) i Donald Bailey (bateria). Els tres restants es van enregistrar precisament sis mesos després, el 25 de febrer de 1958, amb una formació lleugerament modificada amb el saxofonista Lou Donaldson (per Coleman), juntament amb Tina Brooks (saxo tenor) i l'omnipresent Art Blakey (bateria), proporcionant unes contribucions que van ser úniques.  "Au Privave" és una peça refinada d'indiscutible domini Bop on Smith ordena el combo mitjançant una interpretació incendiària i el conducció amb un Groove no forçat i amb un estil i carisma orgànic. Morgan està lligat amb Smith i Brooks gràcies al suport que flueix de la secció rítmica modificada d'Blakey i Burrell. Fins i tot als 15 minuts o més, el ritme i el timbre de l'actuació demana més. "Lover Man" és un tema esplèndid i sincer on Donaldson ens porta directament al cor, desenrotllant línies increïblement líriques darrere de les clares i distingides progressions de Smith. "Just Friends" és una veritable joia i un dels dos talls no duplicats en el disc “The Preacher”! A partir de McFadden, a cada músic se li dóna espai per estirar-se i revelar la seva identitat tant com un músic acoblat al combo com a solista . "Blues After All" és un passeig pel Bluesy amb pinzellades de Soul que ens ofereix fins i tot el Bop més sublim i senzill de l'àlbum. Concloent House Party tenim el tema abans esmentat de “Confirmation", tema de Bird que és tan punyent i incisiu com el seu homòleg d'obertura. També un es pregunta per què cal gastar temps llegint sobre el geni quan el veritable plaer està en l'experiència d'escoltar-ho.
Per Lindsay Planer  de All Music.

Si ara considerem en quina situació es trobaven els músics aleshores, tenim que el 1958 Art Blakey tenia 39 anys; Lou Donaldson en tenia 32; Jimmy Smith i Eddie McFaden en tenien 30; Kenny Burrell¸ 27; Tina Brooks 26; Curtis Fuller i Donald Bayley en tenien 24; George Coleman 23 i el més petit Lee Morgan en tenia només 20, mare meva.  

En dos dels temes enregistrats el 1957, “Just Friends” i “Blues after all”, els músics implicats en tenien un menys.

El primer tema que posarem, del 1957 i composat per Kenny Burrell el va interpretar: Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Curtis Fuller (t.) Kenny Burrell (g.), George Coleman (s.a.) , Donald Bayley (d.)

4.- Blues after all       (K.B.)                         6m06s

El següent, també enregistrat el 1957 i composat per John Klenner, Sam M. Lewis el van interpretar: Jimmy Smith (o.), Lou Donaldson (s.a.), Eddie McFaden (g.), Donald Bayley (d.)

3.- Just Friends         (J.K i S.M.L)              15m15s

I acabem, no sense tristesa ja què en posaríem uns quants més, amb el tema que es va incloure en el compacte, de Charlie Parker i interpretat per: Jimmy Smith (o.), Lee Morgan (t), Kenny Burrell (g.), Lou Donaldson (s.a.) , Art Blakey (d.)

5.- Confirmation        (C.Parker.)                         10m34s







0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |