Un programa dedicat a la música de Benny Golson de la mà del quartet liderat pel Joan Monné, concert que van fer al Jazz Club La Vicentina un fred 4 de gener. La formació estava composada per Joan Monné, piano / Lluc Casares, saxo tenor / Joan Motera, contrabaix i Joan Terol, bateria. La crònica d'aquest concert la podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina als enllassos següents:




Bona nit i benvinguts al programa Jazz Club de Nit, a Ràdio Sant Vicenç 90.2, emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya, el món mundial, he he, aquí remenant la taula i posant els discos jo mateix, el pencaire altruista Miquel Tuset. Avui fem el programa nº 121 dedicat a dos saxos italo-americans.....

De fet pel gran públic,qualsevol jazzmen és un desconegut i més al nostre país de pandereta on triomfen abominables ignomínies com "operación triunfo" o "la voz" que ofenen d’intel·ligència humana. Pels amants del jazz, tant Sal Nistico com Joe Romano son molt coneguts. Aquests senyors son els pioners conjuntament amb d’altres com Flip Phillips o Frank Tiberi, d'una nissaga de tenors italo-americans que sorgiren de les files de la big band de Woody Herman amb una qualitat i un virtuosisme superlatius i que ha continuat fins l'actualitat amb grans figures com Joe Lovano, Jerry Bergonzi o George Garzone.
Aquestes van ser les paraules de l’amic Toni Solà després que jo compartís un vídeo de Nístico i Romano al FB i digués que eren uns desconeguts pel gran públic. A partir d’aquí, ja vaig decidir quin seria el meu proper programa a Jazz Club de Nit. Repassar un parell d’aquests grans saxofonistes  italo-americans, i que seran el Jerry Bergonzi i George Garzone amb la col·laboració de Frank Tiberi.

Jerry Bergonzi, saxofonista tenor, és un artista de Jazz reconegut internacionalment, compositor, autor i educador. La seva música és coneguda per la seva innovació, el domini i la integritat. Implacable, amb foc interior, amb un control total, tècnica impressionant, lirisme elàstic, ressonància rica,  visionari musical, són alguns dels comentaris favorables provocats pel seu so. El músic Bergonzi ha estat aplaudit arreu del món en festivals, sales de concerts i locals de jazz i la seva dedicació al jazz ha estat ben documentada per una extensa discografia de més de 150 pàgines.

JERRY Bergonzi, Simply Put
2008 Disc editat per Savant el SCD 2099
Realitzat el 16 de juny de 2009, enregistrat per Peter Kontrimas

Jerry Bergonzi, bostonià, autor d’un discurs suggerent, va descobrir els grans del Jazz, Duke Ellington, Count Basie i Lester Young quan només tenia 8 anys. Durant els anys 70s es va traslladar a Nova York, on va poder compartir escenaris amb alguns dels millors col·legues de generació com Joe Lovano, Bob Berg, Victor Lewis, Michael Brecker, Steve Grossman o John Scofield. En els 80s va tornar a Boston i es va convertir en professor dels mestres del Jazz actual. Ha sigut acompanyant de luxe de músics com Dave Brubeck, enregistrant discos amb Mulgrew Miller, Kenny Barron i Miles Davis. És una llegenda del Jazz, un mestre de mestres.
Nascut a Boston, Massachusetts, Bergonzi es va interessar per la música des de petiti. Va començar a tocar el clarinet quan tenia vuit anys escoltant Duke Ellington, Count Basie, i Lester Young. El seu oncle, que era músic de jazz i vivia dalt, li transcrivia solos per què anés practicant . Als dotze anys va aconseguir el seu primer saxofon, un vell saxo alt de la marca Conn, i un any més tard quan un amic li va mostrar les músiques de Miles, Coltrane i Sonny Rollins, no hi va haver marxa enrere! Als tretze anys, Jerry ja estava tocant en una banda anomenada The Stardusters. Durant els seus anys d'escola secundària va anar millorant i a més a més de les sessions setmanals amb els estudiants de la universitat de Berklee, Jerry també va tocar a la banda juvenil de John Laporta.

1.1.- Mr MB                           5m54s

Jerry Bergonzi ha estat durant molt de temps considerat com un saxofonista tenor d'alt vol entre els seus companys i aquesta sessió el troba en la seva millor forma, tocant amb una secció de veterans i amb una secció rítmica familiar, composta pel pianista Bruce Barth, el baixista Dave Santoro, i el bateria Andrea Michelutti. Set dels deu temes són originals del líder, començant per un tema tens, una cosa un pel fosca anomenada "Mr MB", dedicada al saxo tenor Michael Brecker mort recentment aleshores.
Alguns dels temes, clarament d’estructura moderna, contrasten amb una disposició més tradicional de "Dancing in the Dark".

2.1.- Dancing in the dark     6m53s

"Come Fly with Me", amb ràfegues d'energia del seu referent Sonny Rollins fent un enfocament aproximat a ell, tema de Sammy Cahn i Jimmy Van Heusen

3.1.- Come Fly with me       7m11s

Escoltem ara la seva inventiva re-harmonització de "Out of Nowhere" de Johnny Green.

4.1.- Out of nowhere            6m08s

Ara, Bergonzi canvia al soprano per la seva exòtica "Màlaga".

5.1.- Màlaga                         4m52s

"Transphybian" és d’una tristesa inusual que no segueix el camí previst, mentre que "Creuant el Naeff" és una balada inoblidable que la fa en duet amb Barth. Bergonzi reconfigura els estàndards de manera molt refrescant.

Altament recomanat! Aquesta és la informació de la malaguanyada pàgina allmusic.com. Abans sí que era collonuda, ara l’han feta pols. És que no saben els ianquis que les coses quan funcionen no s’han de tocar? Collons.


GEORGE GARZONE i FRANK TIBERI
Audacity
George Garzone i Frank Tiberi
Enregistrat a STC Music Recordings Studio, Copenhagen  el 8 de Juliol de  2011. Realitzat per Stunt el 27 de febrer de 2012

George Garzone tenor sax
Frank Tiberi tenor & soprano sax
Rasmus Ehlers piano
Jonas Westergaard bass
Jakob Høyer drums

6.1.-Theme For Ernie    (Fred Lacey)                   6m15s

Frank Tiberi
Garzone va arribar al Festival de Jazz de Copenhaguen 2011 acompanyat de Frank Tiberi, saxofonista tenor i soprano. Aquest músic va ser vergonyosament subestimat, ell que va ser músic de músics i mentor per a molts saxofonistes amb molta reputació entre el públic en general. Després de treballar amb Benny Goodman, entre d’altres, es va unir a la banda de Woody Herman a finals dels anys 1960, i quan Herman va morir el 1987, Tiberi es va fer càrrec de la banda. Garzone explica que va conèixer a Frank Tiberi a
través de Joe Lovano, que va tocar la banda de Herman a finals dels 70 's.


"Frank venia a la meva casa de Boston. Sempre va ser una gran inspiració i mestre per Joe Lovano i jo mateix, i jo vaig tractar d'arribar a tocar així tant com fos possible. Treballar amb ell i aprendre de la seva talla ha estat inavaluable per a mi. He tingut molta sort de tenir a Frank com un amic i font d'inspiració ". El següent tema, un estàndard de Sigmund Romberg i Oscar Hammerstein.

8.1.- Softly, As In A Morning Sunrise         7m00s

Frank Tiberi (1928) va començar a tocar el clarinet clàssic quan era un nen, diu però, "Benny Goodman es va travessar en el meu camí quan jo tenia deu anys", diu Frank. "Va ser una revelació descobrir que un clarinet es podia tocar així. Llavors vaig adquirir un tenor, i quan el meu pare va morir quan jo tenia 13 anys, vaig mantenir a la família tocant jo en diverses formacions. Hawkins, Lester Young i Charlie Parker van ser també una gran font d'inspiració. També em va agradar Al Cohn, tan melòdic i emotiu. Quan Woody va morir el 1987, em vaig fer càrrec de la banda. Ha estat una bona vida, he tocat, i això és el que volia fer ... Jo estava molt entusiasmat quan Coltrane va treure el “Giant Steps”. Jo l'escoltava molt en un club de Filadèlfia anomenat The Showboat. Era diferent cada vegada. Va ser increïblement intens, el seu desenvolupament i plena vitalitat. El vam posar tot el temps, tu no el veies a ell en el bar, però hi era sempre. Així, escoltant-lo, vaig desenvolupar el meu propi estil. "

1.2.-. Strollin’ Down Bourbon St.    (G.Garzone)  6m09s

Malgrat la seva edat, Frank Tiberi segueix sent molt important, i molts el consideren la gran sorpresa del festival de jazz de 2011. No ha gravat molt en el seu propi nom, i poques vegades s'escolta els solos de la història, i així Stunt Records aprofita la possibilitat històrica de registrar aquests dos grans saxos a Sun Studio.

Audacity és el quart disc que fa George Garzone.

2.2.- My Man     (Frank Tiberi)                               4m13s

One Two Three Four
George Garzone
Enregistrat el 13 d’octubre de 2006
2007 CD Stunt 07012


George Garzone Saxo Soprano, Saxo Tenor 
Chris Crocco, Guitarra 
Dennis Irwin, Contrabaix 
Pete Zimmer, Bateria

2.3.-  Central Park West  (John Coltrane)            6:05 

George Garzone

El saxofonista George Garzone és membre de The Fringe, un trio de jazz fundat el 1972, que inclou el baixista John Lockwood i el bateria Bob Gullotti, que toca regularment a l'àrea de Boston i que ha realitzat gires per Portugal. El grup ha enregistrat tres àlbums. Garzone, veterà músic de jazz, ha aparegut en més de 20 enregistraments. Va començar amb el tenor quan tenia sis anys, va tocar en una banda familiar i va assistir a l'escola de música a Boston. A més Garzone va aparèixer en moltes formacions i va anar de gira per Europa amb Jamaaladeen Tacuma, actuant amb Danilo Pérez, Joe Lovano, Jack DeJohnette, Z Rachel i John Patitucci, entre d'altres.

2.5.-  Stablemates  (Benny Golson)                      4:02 

Garzone és un reputat educador de jazz, actualment professor al Berklee College of Music. També ha ensenyat prèviament al New England Conservatory, Longy School of Music, Universitat de Nova York, Manhattan School of Music de la Universitat del Nord-est i la New School University. Ha estat pioner en l'enfocament triàdic cromàtic i els estudiants en el seu haver inclouen a Joshua Redman, Branford Marsalis, Avery Teadross, Luciana Souza, Mark Turner, Donny McCaslin, Iots Doug i Danilo Pérez, per nomenar uns pocs.

El 1995 va gravar un tribut a Stan Getz a NYC anomenat ”Alone”,Four’s and Two’s” va seguir un any més tard amb el seu compatriota Joe Lovano, que li va valer quatre estrelles a la revista Downbeat, i el 1999 va tornar amb Garzone Moodiology. Fringe a Nova York va sortir l'estiu de 2000. Ell és un membre de la formació guanyadora d’un Grammy, la Joe Lovano Nonet, i va tocar i gravar amb el grup al Village Vanguard, el setembre de 2002. George utilitza canyes Rico, embocadures JodyJazz i els instruments musicals de RS Berkeley.

2.7.-  Hey, Open Up  (GeorgeGarzone)                5:50 
2.8.-  Giant Steps  (John Coltrane)                        6:19 


Bona nit, benvingudes i benvinguts a Ràdio Sant Vicenç 90.2 al programa Jazz Club de Nit. Un programa on hi tindrem dos discos que barregen la música clàssica amb el Jazz i el darrer disc de l'Albert Bover Trio Live in Bilbao. El primer és el Classical Jazz Ensemble, trio de piano, baix i bateria més guitarra clàssica que ens interpretaran un Concert for guitar + jazz piano trio del Claude Bolling. El segon és el treball de l'Oscar Jairo Ortega Farrais, editat per Rosazul Serveis Per A la Cultura, dedicat a la figura de Chopin. Acabarem amb la meravella que van fer l'Albert Bover, Masa Kamaguchi i Jorge Rossy al Conservatori de Música Juan Crisóstomo de Arriaga, a Bilbao.  



“Concerto for guitar and piano trio”
CLASSICAL JAZZ ENSEMBLE
Editat per “NunatakSound” el 2010.     NS002

Victor Manuel Aja, bateria
Javier Laboreo, piano
Juan José Saenz, guitarra
Alex Zabala, contrabaix

1.- Hispanic dance (with a blue touch)      5m38s
2.- Mexicaine                                               7m20s

Vegem qui són els Classical Jazz Ensemble, diuen ells....

“La idea d’associar estils musical tant diversos com el Jazz i la Composició Clàssica ha inspirat freqüentment a creadors com George Gershwin, Igor Stravinsky, Aaron Copland, Maurice Ravel....

“Les experiències de fusió entre ambdós mons, ha impulsat també la recerca de grans intèrprets com són ara Jean Pierre Rampal, Yo Yo Ma, Alexander Laoya, Jacques Loussier, Friedrich Guida, Chick Corea, Michel Camilo.....

3.- Invention                                                  4m13s
4.- Serenade                                                4m38s

Claude Bolling (Cannes 1930) és una de les personalitats més rellevants del panorama musical francès de la segona meitat del segle XX. El seu “Concert per a guitarra clàssica i piano Jazz”, composat el 1978, destaca especialment per aquesta fusió de la música clàssica i el Jazz, al qual, l’autor considera “el seu primer amor”, i una música “plena de vida, alegria, tendresa, i de vegades, bon humor.”

5.- Rhapsodic                                              6m23s
6.- Africaine                                                  4m49s

Classical Jazz Ensemble va fer la seva presentació en un breu concert al Palacio de Festivales de Santander el maig de 2004. A partir de llavors ha ofert nombrosos concerts en diferents ciutats d’Espanya i França, havent realitzat diverses gravacions per Ràdio Nacional i Televisió Espanyola.




















“Querido Fréderic”
JAIRO ORTEGA QUARTET
Enregistrat i mesclat als estudis Rosazul, l’agost de 2011 a Barcelona per Lluís Molas i Daniel Hernández-Cros.

Lluis Boronat, clarinet
Brady Lynch, contrabaix
Ancor Miranda, bateria
Jairo Ortega, piano i arranjaments.

Totes les composicions de Fredèric Chopin

1.- Preludio en Mi menor                5m25s
(Fryderyk Franciszek Chopin; Zelazowa Wola, actual Polònia, 1810 - París, 1849) Compositor i pianista polac. Si el piano es l’instrumento romàntic per excel·lència es deu en gran part a l’aportació de Frédéric Chopin: en l’extrem oposat del pianíssim orquestral del seu contemporani Liszt –representant de la faceta més extravertida i apassionada, quasi exhibicionista, del Romanticisme–, el compositor polac va explorar un estil intrínsecament poètic, d’un lirisme tant  refinat  com subtil, que encara no ha estat igualat. 

2.- Preludio en Do menor               4m43s

Pocs son els músics que, a través de la exploració dels recursos tímbrics i dinàmics del piano, han fet «cantar» l’instrument amb la mestria amb la qual ho va fer ell. I és que el cant constituí precisament la base, l’essència, del seu estil como a intèrpret i como a compositor. Fill d’un mestre francès emigrat a Polònia, Chopin va ser un nen prodigi que des dels sis anys va començar a freqüentar els grans salons de l’aristocràcia i la burgesia polaques, on va  suscitar l’admiració dels assistents gràcies al  seu sorprenent talent. D’aquesta època daten també les seves primeres incursions en la composició. Wojciech Zywny va ser el seu primer mestre al qual li va seguir Jozef Elsner, director de la Escola de Música de Varsòvia

Les seves valuoses ensenyances van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica al talent del jove, qui des de 1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista amb una sèrie de concerts a Viena. El fracàs de la revolució polaca de 1830 contra el poder rus li va provocar l’exilio a França, on molt aviat es va donar a conèixer com a pianista i compositor, fins convertir-se en el favorit dels grans salons de Paris

4.- Tristeza                                        2m53s
5.- Nocturno en Samba                   4m43s

Allà va conèixer a alguns dels millors compositors del seu temps, como Berlioz, Rossini, Cherubini y Bellini, i també, el 1836, a qui havia de ser un dels grans amors de la seva vida, la escriptora George Sand. Per la seva índole novel·lesca i la incompatibilitat dels caràcters de l’un i de l’altre, la seva relació s’ha prestat a infinitat d’interpretacions. Es van separar el 1847. Llavors Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi que  dos anys més tard se l’empotaria a la tomba. El 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i Escòcia, amb un extraordinari èxit.






















“Live in Bilbao”
ALBERT BOVER TRIO

Enregistrat per Borja Marcos al Conservatori de Músic Juan Crisóstomo de Arriaga. Mescalt i masteritzat per Mikel F Krutzuga a Musikart Studio.
Productor: Carlos “Tato” Gracia.
Productor executiu: Gorka Reino.

Albert Bover, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Jorge Rossy, bateria

1.- How deep is the ocean              (I. Berlin)        10m54s

Albert Bover: Va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col·laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris el Maloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó. Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duo amb Horacio Fumero. Forma part dels grups de Gorka Benítez, Horacio Fumero, Julian Vaughn i Vicente Espí. Ha gravat com líder en formació de trio Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc. És professor de piano del àrea de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC). Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula “Tren de sombras” de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".

2.- Luiza                     (A.C.Jobim)                          8m55s

Masa Kamaguchi, 1966 Wakkanai City, Japó. Va néixer a la ciutat de Hokkaido. El 1990, Masa es va traslladar a Boston per estudiar en el Berklee College of Music, on va estudiar amb el bateria Joe Hunt. Mentrestant residia a Boston, Kamaguchi va treballar amb molts dels grans músics de la zona, como Geoge Garzone, Sieger Bert, Hal Crook, Herb Pomeroy i Carberg Frank. També durant aquest temps a Boston, Masa va fer gires per Europa i Escandinavia, en diverses ocasions. El 1994, Masa es va  traslladar a Nova York, col·laborant amb molts grups i actuant amb artistes com, Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans, Malaby Tony, Carlos Galeano, i molts altres. Va fer gravacions amb Frank Kimbrough, Pail Motion, Ron Horton, Dave Douglas, Sonny Simmons, Malaby Tony, John O'allager, Chris Cheek, Russ Lossing, Billy Mintz Tony Moreno i molts altres. El 2006, Masa es va traslladar a Barcelona. Tot i que segueix mantenint una estreta relació amb músics de Nova York, Masa treballa amb músics europeus, com Albert Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara Serpa i Lluís Vidal. El gener de 2010 pel 50 aniversari de la sala Jamboree, va tocar en el grup All Star.

3.- 45’                        (Albert Bover)                       9m46s

Jorge Rossy, Barcelona 1964 (també conegut com a Jordi Rossy), va començar a tocar la bateria a l’edat d’11 anys. Entre 1982 i 1989 toca i grava amb la majoria dels músics de l’escena espanyola com Perico Sambeat, Tete Montoliu, Carles Benavent o Chano Domínguez i amb músics de renom internacional com Woody Shaw, Kenny Wheeler, Jack Walrath, Dave Schinitter, Sal Nistico, Sean Levitt, entre d’altres. El 1989 es trasllada a Boston per estudiar trompeta a la Berklee College of Music.  A Boston, Jorge es converteix  en el bateria escollit per molts músics i s’afegeix al  Danilo Pérez Trio per fer alguns concerts a Panamá, França, Boston i Nova York, després s’ajunta al Paquito d’Rivera Sextet durant dos anys i es trasllada a Nova York el 1991. Jorge també ha tocat i gravat amb Joshua Redman, Bill McHenry, Bruce Barth, Miken Kanan, Ben Monder, Nat Su, Steve Wilson, Mark Johnson, Larry Grenadier, Ben Street, entre d’altres. El 1995 comença a fer gires i a gravar  amb el Brad Mehldau Trio (Brad Mehldau, piano, Larry Grenadier, contrabaix i Jorge Rossy, bateria) fent-ho durant 10 anys. El 2000 va tornar  a Barcelona per formar una família i començar a centrar-se en el piano. En els darrers 10 anys Jorge Rossy ha estat tocant i gravant al piano amb diversos grups como el Jordi Matas Quintet o Joe Smith Septet i amb diversos projectes amb Guillermo Klein, incloent-hi una actuació en el Merklin Home de Nova York i la Biblioteca de l’Auditori  de Congres de Washington D.C. Des de 2006 Jorge ha fet diversos enregistraments, gravant el seu primer àlbum com a líder, “Wicca”, a trio amb l’Albert Sanz, orgue Hammond i amb RJ Miller a la bateria, i també el seu segon àlbum, “IVLIANVS Suite”, amb la mateixa secció rítmica, més Chris Cheek al saxo i Félix Rossy (fill de Jorge) a la trompeta.
La banda liderada per Rossy ha estat de gira per tota Espanya, per la costa est dels Estats Units, Marroc, Itàlia i també han actuat el 2010 a Basilea (Suiza). Però durant aquest temps Jorge també ha estat tocant la bateria ocasionalment amb Lee Konitz i Ethan Everson Quartet, Charlie Haden´s Quartet West i Land of the Sun Septet, Carla Bley´s Liberation Orchestra, Joe Lovano´s Quartet Europa, Kurt Rosenwinkel Quintet, Seamus Blake Quartet, trio 2000 amb Chick Corea i NHOP i un altre trio amb Brad Mehldau i Charlie Haden. Durant l’any 2012 Jorge ha gravat diversos treballs entre d’altres el seu tercer disc com  a pianista i compositor, Iri´s Blues amb Félix Rossy, Raffi Garabedian, RJ Miller i Ben Street. Recentment ha realitzat  una gira Europea el 2012 amb Wayne Shorter Quartet.
    




 

blogger templates |