“BRISA”
JAVIER MORENO new york ensemble
Editat per Fresh Sound Records New Talent       FSNT-382
Enregistrat per Joe Marciano al Systems Two Studios, NYC el 2009
Produït per Javier Moreno
Productor executiu Jordi Pujol

Tots els temes són de Javier Moreno.

Javier Moreno, contrabaix i composicions
George Dulin, piano i fender rhodes
Tony Moreno, bateria
I la col·laboració especial de
George Garzone, saxo soprano (2) i saxo tenor (6 i 8)


En el seu blog i te escrit això ....

Tristeza en el asfalto.

Te encuentro y tu me encuentras, bebes de mis adentros,
de la hiel amarga,  del pasado, y del pozo de azul profundo.
Casi negras son mis lágrimas al enfrentarme
con tu inconfundible hálito de soledad...

Y sin embargo, por momentos te busco y te vislumbro a lo lejos...
graciosa figura de escarcha oscura, estás allí, al borde del abismo;
Una luna morada te alumbra, y me haces sentir dichoso de mi alegría,
porque sin ti, ella se convierte en el polvo eterno del cuál se alimenta el
infinito ...

2.- Menilmontant       (J.M.)              6m56s

Javier Moreno és un contrabaixista nascut a Madrid i amb residència més o menys estable a Nova York, on és molt actiu dins l’escena jazzística de la ciutat com a “sideman” o com a líder de diverses formacions la qual cosa li permet enriquir la seva sensibilitat musical i creativitat.
A nivell internacional, Javier ha tingut la oportunitat de treballar amb artistes com són George Garzone, Gerald Clever, Abbasy Rez, Tony Moreno, Badal Roy, Didier Ithursarry, Mat Maneri, Craig Taborn, Joe Morris, Ralph Lalama i Tony Malaby.

3.- Brisa                     (J.M.)              8m04s

En l’escena jazzística de l’estat espanyol, Javier ha col·laborat amb reconeguts artistes com són Federico Lechner i Albert Bover entre molts altres, mentre que en l’ambient Flamenc ho ha fet amb artistes com són ara Carmen Linares, Agustín Carbonell "El Bola", Javier Ruibal, David Dorantes i Esperanza Fernandez.
Com a director musical i compositor, està treballant en projectes de teatre multidisciplinaris inspirat pel llibre de Federico Garcia Lorca “Poeta en Nova York” anomenat  “Wearing Lorca’s”. Obra que es podrà veure el desembre de 2012 en el Duke Theatre de Broadway (Manhattan).

6.- Igor’s doubt          (J.M.)              7m24s

Javier va estudiar contrabaix clàssic al Conservatori de Música al carrer Ferraz de Madrid. Posteriorment va marxar al Real Conservatori de Música de La Haia per a obtenir el seu graduat en Jazz. Finalment va ser admès a la Universitat de Nova York per seguir el Master en Jazz Performance i Composició.
Javier ha estudiat amb mestres com: Kenny Werner, Ralph Alessi, Ron McClure, Hein Van De geyn, Larry Grenadier, Eric Revis i Ben Street. Ha participat en seminaris com els del Banff Centre de Canadà dirigit per Dave Douglas.
Entre les beques i premis rebuts en suport de la seva carrera tenim: Beca completa atorgada per la Fundació Caja Madrid, Beca "Tete Montoliu" atorgada per l'IEA i el d'una entitat privada atorgada pel "Centre Banff de les Arts Creatives" al Canadà.
Entre 2011 i 2012 Javier ha realitzat tres àlbums com a líder. “Brisa”  (Fresh Sound New Talent), "Kunveno" "From the other side" amb  Clara Luna, Albert Bover i Xavi Maureta, i  "Bajo Cero" amb Eva Novoa i Ramón Prats (New Mood Jazz) i actualment està preparant el seu nou projecte que es farà el 2013.

8.- Duessertation      (J.M.)              7m53s


“UNCLE JUNE”   BE IT  AS I SEE IT
GERALD CLEVER
Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT-375
Produït per Gerald Clever
Productor Executiu Jordi Pujol
Enregistrat als estudis Scrootable Labs, el 21 d’octubre de 2009 per andy Taub. Mesclat i masteritzat per ell mateix i Ben Liscio als Brooklyn Recording

Totes les composicions són de Gerald Clever.

Gerald Cleaver (bateria, percussió, veus), Andrew Bishop (flauta, saxo soprano, clarinet baix, saxo tenor), Tony Malaby (saxo soprano, saxo tenor), Craig Taborn (piano), Drew Gress (contrabaix), Mat Maneri (viola). Ryan MacStaller (guitarra a #1 & 8), Andy Taub (banjo a #11), Jean Carla Rodea (veu a #8 & 11) i John Cleaver (veu a #8).

El disc es composa de dues parts, To  Love i He Said. Posaré integrament la segona part on comença recitant un poema que diu.....

HE SAID
“He Said
I See
The eyes see
Craters
Filling up
With good things falling down
Just because you said it
Doesn’t mean you mean it
Unless of course
You you said it
And you mean it
Now as I see it
Now as eyes see it
All that is left
Truth Telling Truth.”

08.- He Said                                                 (G.C.)             1m54s

Gerald Clever, Detroit, 4 de maig de 1963. Gerald és un producte de la rica tradició musical de la ciutat. Inspirat pel seu pare, el bateria John Cleaver, va començar a tocar la bateria de molt petit. També va tocar el violí a l’escola elemental i la trompeta ja de jove a la Junior High School i posteriorment a la High School. A l’època d’adolescent va adquirir una incalculable experiència tocant amb els mestres de Jazz de Detroit, com són ara Ali Muhammad Jackson, Lamont Hamilton, Earl Van Riper, i Pancho Hagood.

09.- Gremmy                                                (G.C.)             6m33s

Mentre esperava per entrar a la Universitat de Michigan per estudiar música principalment, li van concedir una subvenció per estudiar Jazz des del National Endowment for the Arts amb el bateria Victor Lewis. Es va graduar el 1992 i va començar a donar classes en el mateix Detroit on va poder treballar amb en Rodney Whitaker, A. Spencer Barefield, Marcus Belgrave, Donald Walden, Wendell Harrison, i amb músics que els varen visitar com són ara Hank Jones, Tommy Flanagan, Barry Harris, Kenny Burrell, Frank Foster, Cecil Bridgewater, Ray Bryant, Eddie Harris, Dennis Rowland, Howard Johnson, Diana Krall i Don Byron.

10.- Charles street quotidian                      (G.C.)             6m20s

El 1995 va acceptar feina com a professor assitent dels Estudis de Jazz de la Universitat de Michigan, i el 1998 també es va ajuntar al grup de professors de la Facultat de Jazz de la Universitat de l’estat de Michigan. Se’n va anar a New York el 2002.

11.- 22 minutes (the wedding song)          (G.C.)             4m56s

Ha tocat o enregistrat amb músics com, Franck Amsallem, Tim Ries, Henry Threadgill, Roscoe Mitchell, Lotte Anker, Reggie Workman, Marilyn Crispell, Matt Shipp, William Parker, Craig Taborn, Kevin Mahogany, Charles Gayle, Mario Pavone, Ralph Alessi, Jacky Terrasson, Jimmy Scott, Muhal Richard Abrams, Dave Douglas, Tim Berne, Jeremy Pelt, Ellery Eskelin, David Torn i Miroslav Vitous, entre d’altres.
El seu disc “Adjust” enregistrat el 2001 per Fresh Sound New Talent, va ser nominat en la categoria del millor disc debutant per la Jazz Journalists Association. L’altre disc, "Gerald Cleaver's Detroit", també de Fresh Sound New Talent, és un homenatge a la seva ciutat i finalment als grans bateries de Detroit, Roy Brooks, Lawrence Williams, George Goldsmith i Richard "Pistol" Allen. Cleaver lidera els grups Violet Hour, NiMbNl, Uncle June i Farmers By Nature.

12.- From A Life Of The Same Name       (G.C.)             6m14s

 
PERSONAL TONAL”
RUSS LOSSING

Editat per Fresh Sound Records New Talent   FSNT- 365
Enregistrat el 4 de març de 2009 per Joe Marciano al Systems II, Brooklyn, Nova York.
Produït per Russ Lossing
Productor Executiu Jordi Pujol

Russ Lossing, piano
Loren Stillman, saxo alt
John Hebert, contrabaix
Eric McPherson, bateria


Dels 10 talls del disc, 7 són composicions pròpies...
Russ Lossing ha penetrat el món del Jazz Modern, de la improvisació i composició d’avui i dia i podem trobar-hi un dels artistes més estimulants i innovadors. Russ Lossing està cridant l'atenció a tot el món per la seva visió única, de profunda integritat i pensativa veu humanista. És conegut per la seva musicalitat examinadora. És un líder provocatiu creant alternatives a les concepcions musicals enquistades. La seva veu individual, com a intèrpret i compositor, sobresurt dels camps del Jazz i de l’Avant-Garde emergents en la música que es fa avui dia. 

1.- Personal Tonal                (Russ Lossing)                     6m27s

Participar en els treballs de Lossing és poder conversar de manera elegant: un contrapunt que implica oient, músic i compositor de la mateixa manera. Posseïdor d’un inherent sentit de la forma, ell fa que els elements estructurats de la música siguin creatius. Russ va començar a articular aquesta perspectiva a través de la composició, fen força gires i concerts al final de l’adolescència  i a l’inici de la vintena. Ha realitzat el fet del plaer de tocar; encara més, incrementant el sentit refinat i el desig madurat que li demanava la seva pròpia veu. Una gran, única i personal veu del jazz improvisat ha aparegut. Russ Lossing ha composat més de 400 obres i és particularment sol·licitat per tot el món com a pianista de jazz i compositor. Ha fet 12 discos com a líder i ha participat en més de 30 treballs com a acompanyant, “sideman”, col·laborant  amb els músics més aclamats mundialment com són Paul Motian, Dave Liebman, John Abercrombie,  Mat Maneri i Mark Dresser. Lossing ha fet 4 discos com a líder sota el prestigiós segell discogràfic Suís de l’avant-garde, el HatHut Records

2.- School Days                    (Örnette Coleman)               6m49s

Ha composat 21 banda sonora per a pel·lícules, des de curts avant-garde fins a llargs documentals per a la PBS, BBC, així com per a pel·lícules dramàtiques pel mercat americà i per la resta del món. Manté una agenda bastant carregada per fer actuacions en clubs i festivals arreu del món. La seva manera innovadora, dinàmica i arriscada com a compositor i executant en viu, el fa aparèixer en molts diferents tipus de concerts. Ha estat una figura en molts dels millors festivals de Jazz d’arreu. Ha tocat en els millors locals de Nova York, com el Village Vanguard, on ho va fer integrat en el quintet del desaparegut Paul Motian. Russ  Lossing s’ha refermat com a un mestre innovador. La seva experiència com a pianista clàssic i de Jazz li ve de dècades d’esforç i treball seriós en ambdós disciplines. Aquestes riques experiències les trasllada directament als seus estudiants Ha dirigit multitud de classes de treball i master classes dins els Estats Units i per Europa. Tenint des de sempre una passió per la teoria de la música i el seu anàlisi, Russ Lossing ha desenvolupat la seva pròpia sintaxi per improvisar i compondre: una perspectiva que li permet la capacitat de barrejar la música escrita i improvisada a les obres amb molta  facilitat

3.- Turn                                  (Russ Lossing)                     5m58s

Donada la seva capacitat evolvent de la sempre inquisitiva ment, Russ busca nous projectes en els quals poder explorar la seva visió creativa, tan si és el líder de la seva formació com si va de “sideman”. Ha desenvolupat les seves pròpies estructures a través del so, fent que les percepcions auditives tinguin referències psicològiques relacionades amb la melodia, des de la  complexa fins la simple, amb construccions formals d’harmonia i ritme. Manté una “fe” formal en la necessitat del què ell diu que és la “intuïtiva forma de la teoria”. Una creença en la restauració del pensament intuïtiu del discerniment i la participació amb la música. En una era on la música contemporània s’ha convertit en una habilitat especialitzada, Russ encara dóna un valor excepcional a les orelles i al cor. La ment segueix la complexitat de les seves composicions. No obstant això, hi ha una qualitat suau enervant, una expressió profunda i apassionada que sorgeix d'aquest única auto-exploració de l’artista.
-Barbara Droubay,  N.Y.C.
 
10.- Scrapple From The Apple (Charlie Parker) 5m51s            27m


El tonal és una illa. I en aquesta illa hi ha de tot. Hi ha un tonal personal per a cadascú de nosaltres, i n’hi ha un de col·lectiu per a tots nosaltres per un temps determinat que li podem dir el tonal dels temps.

Hi ha, parlant de manera planera, dues cares per a cada tonal. Una és la part de fora, la franja, la superfície de l’illa. Aquesta és la part relacionada amb l’acció i l’actuació, el costat més aspre. L’altre part és la decisió i el judici, el tonal interior, més delicat i més complex.

El tonal adequat, correcte, és un tonal on els dos nivells estan en perfecta harmonia i equilibri. Al principi, un ha de parlar-li al tonal. És el tonal qui ha de cedir el control. Però això s’ha de fer amb satisfacció. En altres paraules, el tonal es fa per renunciar a coses innecessàries com l'auto importància i la auto indulgència, cosa que només ens enfonsa en l'avorriment.

El problema més gros és què el tonal s’aferri a aquestes coses quan hauria d’estar content d’alliberar-se d’aquesta porqueria. La feina consisteix  en convèncer el tonal per esdevenir lliure i fluid. Això és el que el bruixot necessita abans que res més, un tonal lliure i fort. 

                       Don Juan
                      Contes de Poder , Carlos Castaneda

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |