PROGRAMA Nº 113

Bona nit, amigues i amics de Jazz Club de Nit. Ja torno a ser aquí, els de la ràdio, voluntaris tots, ens ho hem de fer com podem. No hi ha calers i no hi ha tècnics com l’any passat teníem.

Avui ens dedicarem als grups amb formació reduïda, en format trio, piano, contrabaix i bateria....Començarem amb el concert que va fer al Jamboree Jazz en Rodrigo G. Pahlen Trio; després una petita joia d'en Francesc Capella Trio, el Cantabile, i per acabar un disc de l'editorial Fresh Sound Records, el Barcelona Holiday.

RODRIGO GONZÁLEZ PAHLEN TRIO
Darrerament vam tenir la sort de poder-lo tenir al Jamboree Jazz Club, on es va enregistrar el concert d’un dilluns, i per tant, d’una WTF coordinada per l’Aurelio Santos. L’enregistrament el van fer la Productora Puche, al capdavant de la qual hi ha la Carme Puche que dirigeix un documental sobre les Jam Sessions que s’han fet i es continuen fent al Jamboree. Els temes que escoltareu d’en Rodrigo G. Pahlen  són els d’aquesta magnífica sessió.

Rodrigo G. Pahlen és un músic de tot arreu, compositor i pianista nascut a Zurich. Rodrigo te una vocació per la música heretada del seu avi Kurt Pahlen i del seu besavi Richard Pahle¸ambdós reconeguts músics i pianistes. Aquest darrer va ser pianista amb Gustaf Mahler.
El 1982 va començar estudis de guitarra clàssica a Ginebra amb Antoine Vermael. Sis anys més tard va anar a viure a Montevideo, Uruguay, país dels seus pares. Va continuar els seus estudis mentre va poder experimentar amb els diferents sons i músiques d’aquelles contrades com el Tango i el Candombe. Entre molts dels seus professors hi ha: Pablo Rila (piano), Esteban Klisich (harmonia), el famós Héctor Tossar, considerat per Hector Villalobos com el seu compositor favorit de Sud Amèrica.

1.- Vivir con los ojos abiertos  (R.G. Pahlen)       4m50s

Als 20 anys va viatjar a França per a continuar els seus estudis clàssics. Va estudiar composició i orquestració en el Conservatori Clermont-Ferrand amb el compositor francès Gilles Raynal. Va completar els seus estudis amb Serge Delette, deixeble de Michele Petrucciani.

Amb una trentena d’anys a sobre i ja ha enregistrat amb alguns dels millors músics de l’Uruguay, Argentina, New York i Europa. Ha editat dos compactes Orquestango amb la Filharmònica de Montevideo una composició pròpia anomenada Conversaciones con Schopenhauer conjuntament amb Raul Jaurena al bandoneó, guanyador recent d’un Premi Grammy el 2007. També ha enregistrat en directe un DVD amb Badal Roy, famós intèrpret de “tabla” descobert per  John Mac Lauglhin i Miles Davis.

2.- Tema Funky sense nom            (R.G.Pahlen)             9m50s

Una fita important en la seva carrera va ser quan va realitzar un àlbum a piano solo pel prestigiós segell discogràfic New Mood Jazz amb tota una colla de músics de New York, Buenos Aires i Montevideo. Alguns dels més músics més reconeguts que han tocat amb Rodrigo han estat: Badal Roy, Mino Cinelu, Hernan Romero, Horacio Fumero, Antonio Serrano, Paquito de Rivera, Raul Jaurena, the Philharmonic from Montevideo, Hugo Fatorusso, Pablo Soma,David Seleman, Mario Rodriguez, Marcelo Torres, Sean Carpio, the hermanos Ibarburus entre molts altres.

3.- Autumm in New York      (Vernon Duke)          10m54s

Si parlem del projecte que va fer amb Mino Cinelu i Hernan Romero, amb els quals van fer un DVD es pot dir que va ser remarcable per la multiplicitat d’estils tals com el Flamenco, Jazz, Música Clàssica i diversos ritmes del “Rio de la Plata” , tots barrejats obtenint una única i inigualable atmosfera.
Els germans Fatorruso han estat uns convidats especials. Ells són llegendaris pels qui coneixen la banda OPA amb Hermeto Pascoal i Airto Moreira. 

El 2009, Rodrigo González Pahlen va estar treballant i enregistrant el seu darrer àlbum amb l’Antonio Serrano, conegut per les seves participacions amb en Paco de Lucia, entre molts altres, Amit Chatterjee, conegut per la seva col·laboració amb la banda Joe Zawinul Sindicate i amb Badal Roy.

4.- Well You Nedden’t          (Thelonious Monk)    7m05s


FRANCESC CAPELLA

D’en Francesc Capella us presento avui el seu darrer treball en format trio i del qual en va portar unes mostres quan el vam tenir al Jazz Club La Vicentina conjuntament amb el David Pastor i la resta de companys del quintet. Un disc on les composicions pròpies són majoria en front de joies d’Irving Berlin, Johnny Mandel, Lennon & McCartney i Levant/Heyman.

“CANTABILE”
FRANCESC CAPELLA TRIO
Enregistrat per Pere Aguilar als estudis Nòmada 57 els dies 25 i 26 de juliol de 2011.
Producció de Hans Taube

Francesc Capella, piano
Nono Fernández, contrabaix
Xavi Maureta, bateria

Un disc dedicat a la seva mare Ruth Hempel i amb tota una sèrie d’agraïments a tota una colla de gent.....En Nono¸Xavi, els companys de l’estudi, a la seva família pel seu recolzament i amor.....Un disc ple d’amors.....i amb 10 temes exquisits, tos d’una qualitat i bellesa que en fa difícil la selecció. Veurem...........

Comencem pel tema 2 que és més suau, lent, una magnífica balada vaja.

2.- Deja Vu                                       (F.Capella)    7m19s

Preciosa balada, melancòlica i d’una gran bellesa. Amb els dos companys de secció rítmica en perfecte harmonia. En Nono fent un preciós solo, aconseguint mantenir l’atmosfera iniciada pel Francesc. Per després iniciar ell el seu preciós solo, amb una gran dolçor.

ESTUDIS
De piano clàssic amb María Carbonell i Albert Giménez Attenelle. Cursos de perfeccionament amb György Sebok
De música de cambra amb Lluís Claret, Angel Soler i Josep María Escribano.
D’improvisació i piano jazz amb Lluís Vidal, Bruce Barth i Alvaro Is
D’arranjaments amb Lluís Vergés, i de composició amb Feliu Gasull.
Durant el seu període de formació va guanyar diversos premis d’interpretació:
El “Premi Massià” l’any 1984, un segon premi al concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca, l’any 1978, una Beca de la Fundació Güell, un tercer premi al Maria Canals Junior, etc.

Seguim amb el primer tema del disc, una altra composició pròpia que te una intro que a mi em recorda la del “You don’t know what love is”, tema amb un swing lleuger, perfecte, adequat.

1.- Bon Vent (I barca nova) F.Capella       7m12s

En Francesc te una digitació perfecte, clara i nítida, havent fet un solo magnífic amb molt de “swing”. Igualment el solo amb una gran sonoritat, solo de Nono Fernández, gran contrabaixista i que hem pogut veure en multitud d’ocasions en els concerts que han fet i continuen fen a la Cocteleria Milano. Uns apunts amb les escombretes d’en Xavi Maureta.


TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL.
PIANISTA.
Actua regularment a trio, piano sol i acompanyant cantants. A banda d’haver estat tocant amb La Vella Dixieland durant sis anys, destaquen les seves col·laboracions amb artistes de jazz com Johnny Griffin, Jesse Davis, Scott Hamilton, Damon Brown, Perico Sambeat, Victor Mendoza, Ignacio Berroa, Greg Cohen, Leroy Jones, Paulo Moura, Gene Connors, Josep María Farrás, etc. i amb cantants com Laura Simó, Sheila Jordan, Judy Niemack, Pedro Ruy Blas, Ray Gelato, David Allyn, Laia Porta, Kathy Autrey, Xavier Garriga, etc.En el terreny de la música llatina ha treballat amb artistes com Lucrecia, Moncho, Azuquita, etc. i també ha col·laborat amb cantants catalans com: María del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra , Lídia Pujol o Mariona Sagarra. Ha actuat en festivals i auditoris d’arreu del món: Estats Units, Japó, Xina, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, Hungría, França, Suïssa, etc.L’any 2003 forma The Minimum Trio, juntament amb el trompetista Damon Brown i la cantant Laia Porta. Publiquen el primer disc l’any 2005 (SATCHMO; i re-editat 2007 per New Mood). L’any 2010 publiquen el segon treball “I’m Confessing” (NOMAD JAZZ RECORDS) Amb aquesta formació realitza nombrosos concerts a Anglaterra i Espanya.

Continuem amb un altre dels temes del seu “CANTABILE”. Serà de nou un tema propi, el:

4.- On the road          (F.Capella)                4m01s

Un tema amb un ritme un pel “arrastrat” marcat pel Xavi, amb una melodia prou enganxosa i molt ben trobada, fa que sigui un tema que se’t quedi ràpidament al cap. Un solo d’en Francesc molt ben executat, sense floritures, per explicar coses concretes.
ARRANJADOR I DIRECTOR MUSICAL
Treballa per a cantants, orquestres, companyies de teatre i dansa, així com per a televisió. Fou l’arranjador habitual per a Tete Montoliu quan treballava amb orquestra, i també destaca la seva tasca com a director musical en obres de teatre com ”Mare Coratge i els seus fills” al TNC l’hivern del 2001, i d’altres. Algunes produccions discogràfiques en les que ha intervingut com arranjador i/o director musical son: “Sueño inmaterial” (Laura Simó & Pedro Ruy Blas, 2010); “Stringworks” (David Pastor, 2006); “El ritme de les paraules” (Araceli Aiguaviva, 2005); “Sóc músic” (Xavi Garriga, 2004); “Frec a Frec” i “Dies Diferents” (Mariona Sagarra, 2001 i 2003), “Vafalungo” i “Postrof” (Dusminguet, 1998 i 2001),  “La Boina” (2006). També el seu arranjament de "Alfie" (de Burt Bacharach), encarregat i interpretat per Laura Simó i l'Ensemble de Bellaterra dirigit per Eladio Reinón, i publicat al disc de Laura Simó  "Senza Fine" (Satchmo Jazz Records)
Continuem amb algun altre tema del disc...
Ara serà una meravella d’en Johnny Mandel, una magnífica balada iniciada a piano solo, que a partir de la intervenció de la resta de companys, esdevé un tema amb un swing perfecte, marcat pel Nono i en Xavi. El tema és

5.- Close enough for love    (J.Mandel)     6m15s

Una balada reconvertida, “swingada”. Gran solo d’en Francesc i d’en Nono Fernández, amb marcat accent rítmic i amb una gran sonoritat, per deixar pas a la melodia de nou i acabar el magnífic tema.

I ara per acabar amb aquest increïble disc d’en Francesc Capella posaré el tema de l’Irving Berlin amb un títol aclaridor, i amb un més marcat sentit rítmic.

3.- The best thing for you is me      (Irving Berlin) 5m05s

Gran tema, amb molt de “swing” i un ritme ja més pujat de to que ens ha deixat tan bon regust d’orella que quan el vam escoltar al Jazz Club La Vicentina acompanyat d’en David Pastor i el seu quintet.

Més dades de l’artista les podreu llegir al blog,
DOCÈNCIA
Entre 1996 i 2002 ha estat cap del departament de piano a l’Escola de Música de Badalona (de Jazz i Música Moderna), i actualment és professor de piano jazz, anàlisi i història del jazz a la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i professor de piano jazz i combo a Musikene (Escola Superior de Música del País Basc) a Sant Sebastià. Ha impartit cursos de teoria i d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu (a Barcelona) , als conservatoris d’Igualada, de Terrassa, per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), al Taller de Músics, etc.
Ha realitzat seminaris i master classes arreu d’Espanya i també a Alemanya (Stuttgart, Ludwigsburg, Salzgitter) i a Xina (Pequin i Shanghai)
Participa regularment en el Curso Internacional Pirineos Jazz a Canfranc (Osca).
COMPOSITOR
Rep el premi al Jove Compositor de la Generalitat de Catalunya l’any 1993, per l’obra “Sis peçes per a piano”. Més tard també va obtenir reconeixement la seva obra “Variacions sobre un tema de Mompou”, igualment per a piano sol.
2005 obté el tercer premi a la Bienal Internacional de Composició de Jazz “Tete Montoliu” que organitza la SGAE. Entre 1990 i 1995 va liderar el “Francesc Capella Grup”, amb repertori de composicions originals a cavall del jazz fusió i del que actualment s’anomena world music, del que hi ha un disc publicat: “Pil Pil” (NUBA Records, 1994) L’any 1997 composa i dirigeix la música de l’espectacle eqüestre “Ball a Cavall”. Durant 1998 i 1999 composa bandes sonores per a TV3 i alguns jingles publicitaris. L’any 2001 composa i dirigeix una versió en clau de tango i jazz de l’òpera “Dido i Eneas” de Purcell, titulada “Dido Per Sempre”. L’any 2007 estrena una segona versió d’aquesta òpera, sobre un llibret català d’Albert Roig, que passa a anomenar-se “Roses de Gos”, enregistrada en directe i editada per SWITT Records (2009).
El seu darrer treball discogràfic com a líder “Jazz On Bach” (New Mood Jazz, 2006), és un seguit de composicions originals per a septet, inspirades en músiques de Bach. Molts dels temes de jazz que ha escrit formen part del repertori d’altres artistes, i alguns d’ells han estat enregistrats.

Acabarem la sessió d’avui dedicada als trios estàndards de piano, contrabaix i bateria amb el trio Barcelona Holiday. Un disc editat per Fresh Sound Records i que compta amb la col·laboració al contrabaix d’en Masa Kamaguchi, conegut nostre, músic japonès que viu a cavall de molts llocs, però que tenim força sovint per Barcelona.

BARCELONA HOLIDAY
Editat per Fresh Sound Records                     FSNT 373
Enregistrat el 21 de juliol de 2008 per Jordi Vidal als Estudis Laietana de Barcelona, Catalunya.
Mesclat per Michael Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn, NYC.

Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Massa Kamaguchi,

Disc que ha rebut una “Menció Honorable” a la millor nova realització de Jazz 2011 per la New York City Jazz Record. La tardor d’aquest mateix 2011, aquest magnífic trio va fer una magnífica gira per la península ibèrica.

Ens comenta Vinnie Sperrazza.....
Era la primavera del 2008 quan Masa Kamaguchi (músic japonès format a New York i amb residència més o menys estable a Barcelona, li va comentar a Jordi Pujol què, Jacob Sacks i jo mateix, volíem anar a Europa pel juliol del mateix any. Jordi  ens va proposar l’àlbum que teniu a les vostres mans.
Vàrem arribar i vam estar-nos una setmana a Barcelona, compartint apartament, i fent alguns petits “bolos” amb en Masa, practicant junts, compartint i intercanviant idees, escoltant música, fent plans pel futur, i gaudint de la ciutat. Tot això ens va donar la oportunitat de pensar i reflexionar, lluny de l’estrès d’una gran ciutat com Nova York, i recarregar les nostres bateries creatiu artístiques. Al mig de tot plegat, vam enregistrar aquest àlbum.

Tal i com vam fer en el nostre anterior àlbum anomenat “Peak Inn”, també de Fresh Sound, FSNT 343, cada tema va ser tocat només una vegada, enregistrat a la primera, sense segones preses, evitant-nos la feixuga discussió sobre quina de les preses fora la bona. Va ser en Jordi Pujol Baulenas qui va tenir la idea de fer un disc d’estàndards, la qual cosa era perfectament assumible amb el nostre material.

Jacob, Masa i jo mateix, sentíem que una aproximació casual i informal als estàndards de Jazz feta amb honestedat tindria els més preciosos resultats. Aquest àlbum inclou la meitat del material enregistrat.

És un plaer i un honor per a mi, haver pogut treballar amb aquests músics i artistes tan brillants, en Masa Kamaguchi i Jacob Sacks, i agraeixo a Jordi Pujol i a tot l’equip de Fresh Sound Records per permetre’ns documentar i compartir aquesta música. Van ser una magnífica Barcelona de Vacances, Barcelona Holiday, i és un gran plaer per a mi poder-ho compartir amb tots vosaltres.  Sincerament.  Vinnie Sperrazza, octubre de 2009.

El primer tema que posarem serà el

1.- Three in One        (Thad Jones)             5m19s

MASA KAMAGUCHI
Masa Kamaguchi, 1966 Wakkanai City, Japó. Va néixer a la ciutat de Hokkaido. El 1990, Massa es va traslladar a Boston per estudiar al Berklee College of Music, on va estudiar amb el bateria Joe Hunt. Mentre residia a Boston, Kamaguchi va treballar amb molts dels grans músics de la zona, com Georg Garzone, Sieger Bert, Hal Crook, Herb Pomeroy i Carberg Frank. També durant aquest temps a Boston, Massa va fer gires per Europa i Escandinàvia, en diverses ocasions. El 1994, Massa es va traslladar a Nova York on va col·laborar amb molts grups i actuant amb artistes com, Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans, Malaby Tony, Carlos Galeano, i molts altres. Va fer enregistraments amb Frank Kimbrough, Paila Motion, Ron Horton, Dave Douglas, Sonny Simmons, Malaby Tony, John O'allager, Chris Cheek, Russ Lossing, Billy Mintz Tony Moreno i molts altres.
El 2006, Massa es va traslladar a Barcelona. Encara que segueix mantenint una estreta relació amb músics de Nova York , Masa treballa amb músics europeus, com Albert Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara Serpa i Lluís Vidal i molts altres. El gener de 2010 per l’aniversari de la sala Jamboree, va tocar al grup All Star entre moltes i diverses col·laboracions.
Ara ens hi ficarem amb un tema del gran Charlie Parker

2.- Yarbird Suite       (Charlie .Parker)                  4m23s

JACOB SACKS
És un dels pianistes més creatius de l’escena jazzística actual de NYC. La seva veu, particular i forta ha estat escoltada en una gran varietat de registres des del Mainstream del Jazz Tradicional de la Mingus Big Band Orquestra fins una lliure aproximació a la música del Paul Motian Septet, passant per la fusió del David Binney’s Balance. Originari de Michigan¸ Jacob va marxar a NYC per estudiar amb Garry Dial a la Manhattan School of Music. Després de graduar-se el 1998, Jacob va ser finalista en el prestigiós concurs Thelonious Monk Interantional Jazz Piano el 1999. En els darrers 12 anys, Jacob ha estat membre de diverses formacions, enregistrant diversos àlbums i fen gires pels Estats Units, Europa i Canadà en diverses ocasions. Ha tocat amb músics de la talla de Clark Terry, Joe Maneri, Terumasa Hino, Charles Gayle, Eddie Henderson, Christian McBride, Brian Blade, Tony Malaby, Jacob Garchik, Ben Gerstein, Ohad Talmor, Chris Potter, Mark Turner, Ben Monder, Adam Rogers, Kenny Wollesen, Gene Jackson, and Matt Wilson. Els projectes actuals inclouen una llarga col·laboració e duo amb la cantant Yoon Sun Choi, amb qui ha fet recentment un àlbum aclamat per la crítica especialitzada, amb la música de Joe Raposo; el quartet “Two Miles A Day”, coliderat amb el contrabaixista Eivind Opsvik i on van presentar al violinista Mat Maneri i on hi va participar el gran i ara desaparegut Paul Motian; una formació a trio amb el bateria Dan Weiss i el contrabaixista Thoma Morgan.
Seguirem amb un tema de Porter

4.- Night and Day     (Cole Porter)             7m21s

VINNIE SPERRAZZA
Va créixer a Utica  a l’àrea de NYC, i va assolir els estudis de Jazz de la William Paterson University. Mentre va ser en aquesta universitat, va començar una llarga relació musical amb el llegendari pianista James Williams, la qual va continuar fins que el Sr. Williams ens va deixar el 2004. Mitjançant el mateix Williams, en Vinnie va poder tocar en molts dels millors clubs, concerts i va poder fer enregistraments amb músics com Clark Terry, Bill Mobley, Steve Wilson, Javon Jackson, Richard Davis, and Mulgrew Miller. Des que va anar a Brooklyn el 2002¸ ha estat un músic molt sol·licitat com a “sideman” i s’ha fet un nom com a líder. La Matt Blostein/Vinnie Sperrazza Band ha actuat en multitud d’ocasions a NYC i ha fet gires pels Estats Units presentant els seus àlbums Ursa Minor (ENV 0701) on Envoi Recordings, i el  Paraphrase (YY 0006) a Yeah Yeah Records.  Després va venir l’etapa de  Fresh Sound Records enregistrant els dos àlbums comentats a Barcelona, i fent la gira per la península ibèrica. Actualment ha acabat d’enregistrar per 40twenty¸un col·lectiu on hi podem trobar Jacob Garchik, Jacob Sacks, i Dave Ambrosio i també l’àlbum Summa Heretica¸ àlbum amb composicions pròpies. També es dedica a l’ensenyament de la música; és coordinador de dues escoles, les prestigioses Queens College CPSM Jazz Program  i del JCC Jazz Program  a la JCC Thurnauer School of Music,  forma part del grup Teaching Artist amb Midori  i diversos amics, i manté la pràctica diària de la bateria a la seva casa de Brooklyn¸ NYC.
Acabarem amb un tema dels germans Gershwin el conegut i versionat de múltiples i diverses maneres, el

8.- I got rhythm          (G & I Gershwin)       4m58s

Espero que us hagi agradat el programa d’avui i espero veure-us demà a la Jam Session del Jazz Club La Vicentina, bona nit i bon JAÇ.







0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |